Els centres penitenciaris de casa nostra continuen causant problemes als seus treballadors. Avui, divendres 20 de febrer, la presó de joves de la Roca del Vallès,
al Vallès Oriental, ha estat l'escenari d'un nou incident que ha deixat
dos funcionaris ferits, un dels quals ha estat derivat a la mútua per
les ferides que ha patit. Un mes després de l'últim incident al centre,
en què un dels reclusos va agredir sexualment una treballadora, ha esclatat una baralla de bandes que s'ha pogut saldar amb dos dels treballadors ferits, un d'ells després de ser atacat amb una cadira.
Segons ha pogut saber ElCaso.cat, ha esclatat una baralla entre
bandes a la presó de joves, on hi ha interns d'entre 18 i 21 anys. Un
grup de reclusos d'origen magrebí s'ha barallat, al mòdul quatre, amb
La patronal demana tenir en compte els antecedents policials i no només els penals
Arnau Vaqué
Avui a les 13:33h
(ACN) Foment del Treball ha alertat que el decret de regularització i integraciód’estrangers impulsat pel Govern espanyol “no aporta les garanties jurídiques
ni operatives” necessàries per a un procés “segur, ordenat i coherent”
dins de la legislació espanyola actual. En un comunicat difós aquest
dimarts, la patronal es mostra preocupada pel possible efecte crida i la probable saturació de serveis administratius i policials a causa d’una “norma amb buits i mecanismes febles”.
Els empresaris, que mostren el seu suport al principi de regularització i integració, creuen que “només pot tenir èxit” si s’aplica amb “rigor, previsió i criteris sòlids”. Foment ressalta que cal tenir en compte els antecedents policials
i no només els penals perquè, diuen, pot haver-hi circumstàncies en què
encara no s’hagi dictat sentència o no apareguin formalment com a
antecedents penals.
L’home que aquest dijous a la tarda va accedir als blocs Toyca de Calella (Maresme) i va atacar brutalment la seva parella i la mare d’ella
va entrar per la porta de l’edifici. Algú li va obrir. Va trucar al
porter automàtic i, tal com es veu a les càmeres de seguretat, es va
esperar a la porta fins que des d’algun pis li van obrir. Va avançar per
l’entrada del bloc, un espai gegant, amb desenes de pisos i vigilat per un conserge,
i va pujar fins al segon pis d’una de les ales, entrant al pis on vivia
la noia i la seva mare. Ell no hi vivia, però algun cop hi havia anat
de visita, i el porter el tenia controlat. Els veïns, que no era el
primer cop que alertaven dels problemes amb aquest home, van sentir
crits a l’interior del pis i van trucar a la policia.
Quan els agents hi van arribar, encara van sentir crits des de la porta. Es van identificar cridant per intentar que obrissin, però ningú va respondre.
Els crits de les dues dones, mare i filla —la jove, d’entre 20 i 25
anys—, van cessar. Van esbotzar la porta i, quan van entrar, es van
trobar les dues dones a terra amb ferides molt greus, sobretot a la zona
de la cara i del cap, tal com va avançar ahir ElCaso.cat, pels cops amb una olla que els havia propinat aquest home.
Tenien la sospita que l’autor de l’agressió s'havia escapat saltant pel balcó que
dona a l’exterior i a la part del darrere dels blocs, i les càmeres de
seguretat ho van confirmar. Una testimoni també ho va explicar a la
policia. Va poder marxar en sentit contrari a la carretera que travessa
el municipi, en direcció a muntanya. Des d’aquest moment, però, no se
n’ha sabut res més. Aquest matí, fonts policials han confirmat que
aquest home, marroquí, d’uns 25 anys, encara no ha
estat detingut i segueix pendent el seu arrest, que ja ha estat ordenat
judicialment. Si és identificat en qualsevol punt de l’Estat, serà
immediatament detingut.
(ACN) La Policia Nacional ha demanat la col·laboració ciutadana per
detenir els 10 fugitius més buscats a Espanya, un dels quals és de
Barcelona. Són persones amb diferents perfils delictius, reclamades per delictes d’especial gravetat, com assassinat, agressions sexuals a menors, tràfic de drogues, tràfic d’éssers humans o robatoris amb violència. El fugitiu originari de Barcelona es diu Manuel Rodríguez López,
té 63 anys i té múltiples requisitòries per robatoris amb violència,
tinença il·lícita d’armes, lesions i trencament de condemna. Fa 1,75
metres, és de complexió prima, cabells canosos, pell blanca i ulls marrons. “Se’l considera molt perillós”, diu la policia.
El fet que darrerament Andorra hagi endurit les seves polítiques
migratòries ens fa plantejar la següent pregunta: què passa quan un país
decideix posar ordre en la seva política migratòria? La resposta,
observada aquesta última setmana, és contundent: la fermesa genera
resultats. L’avançament del sistema Entry/Exit i l’enduriment dels
controls per als extracomunitaris han provocat la sortida d’un centenar
de peruans que vivien al Principat, i d’altres que ja tenen un peu fora.
A aquests s’en sumen algun centenar més, argentins i colombians, que
els darrers mesos ja se n’han anat d’Andorra.
Andorra, és un país petit amb necessitats molt concretes i amb una
demografia que ens mostra que la majoria dels seus habitants són
estrangers i ni tan sols són d’origen català. Es tracta d’entendre que
un
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han
instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats
d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica
per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència,
Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol,
s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en
matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons
Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en
serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha
subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per
reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que
afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes
tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels
treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i
funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què
els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en
algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la
manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha
assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer
d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats",
declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara.
L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha
insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar
l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més
estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita
Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per
abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment
dels controls a la frontera i al país per regular el flux de
treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del
creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la
inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els
apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible.
Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat,
limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió
Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir
l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de
la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc
públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que,
a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb
l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar
la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones
veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per
la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE
