L’home més buscat de Catalunya: fuig després de matar la parella i ferir brutalment la sogra a Calella

 

ASSASSINTATS MIGRATORIS

 

 

 

 

Guillem RS
Calella (Maresme)
Foto: GRS 09/01/2026 11:15
Actualitzat 09/01/2026 11:28
4 minuts

 

L’home que aquest dijous a la tarda va accedir als blocs Toyca de Calella (Maresme) i va atacar brutalment la seva parella i la mare d’ella va entrar per la porta de l’edifici. Algú li va obrir. Va trucar al porter automàtic i, tal com es veu a les càmeres de seguretat, es va esperar a la porta fins que des d’algun pis li van obrir. Va avançar per l’entrada del bloc, un espai gegant, amb desenes de pisos i vigilat per un conserge, i va pujar fins al segon pis d’una de les ales, entrant al pis on vivia la noia i la seva mare. Ell no hi vivia, però algun cop hi havia anat de visita, i el porter el tenia controlat. Els veïns, que no era el primer cop que alertaven dels problemes amb aquest home, van sentir crits a l’interior del pis i van trucar a la policia.

Quan els agents hi van arribar, encara van sentir crits des de la porta. Es van identificar cridant per intentar que obrissin, però ningú va respondre. Els crits de les dues dones, mare i filla —la jove, d’entre 20 i 25 anys—, van cessar. Van esbotzar la porta i, quan van entrar, es van trobar les dues dones a terra amb ferides molt greus, sobretot a la zona de la cara i del cap, tal com va avançar ahir ElCaso.cat, pels cops amb una olla que els havia propinat aquest home.

 

LINK VIDEO :https://elcaso.elnacional.cat/

 

Tenien la sospita que l’autor de l’agressió s'havia escapat saltant pel balcó que dona a l’exterior i a la part del darrere dels blocs, i les càmeres de seguretat ho van confirmar. Una testimoni també ho va explicar a la policia. Va poder marxar en sentit contrari a la carretera que travessa el municipi, en direcció a muntanya. Des d’aquest moment, però, no se n’ha sabut res més. Aquest matí, fonts policials han confirmat que aquest home, marroquí, d’uns 25 anys, encara no ha estat detingut i segueix pendent el seu arrest, que ja ha estat ordenat judicialment. Si és identificat en qualsevol punt de l’Estat, serà immediatament detingut.

Escena macabra a l'interior del pis

Un barceloní, entre els 10 fugitius més buscats per la Policia Nacional

 

 

La policia demana la col·laboració ciutadana per detenir els 10 fugitius més buscats, un a Barcelona

Han comès delictes d'especial gravetat, com assassinats, agressions sexuals a menors o robatoris amb violència

 

 

 

 Marc P. Vinent 

avui a les 10:34 | 1 minut de lectura 

 

 

(ACN) La Policia Nacional ha demanat la col·laboració ciutadana per detenir els 10 fugitius més buscats a Espanya, un dels quals és de Barcelona. Són persones amb diferents perfils delictius, reclamades per delictes d’especial gravetat, com assassinat, agressions sexuals a menors, tràfic de drogues, tràfic d’éssers humans o robatoris amb violència. El fugitiu originari de Barcelona es diu Manuel Rodríguez López, té 63 anys i té múltiples requisitòries per robatoris amb violència, tinença il·lícita d’armes, lesions i trencament de condemna. Fa 1,75 metres, és de complexió prima, cabells canosos, pell blanca i ulls marrons. “Se’l considera molt perillós”, diu la policia.

Recreacions amb IA

Andorra comença a posar ordre en les seves polítiques migratòries

 

 

CRIT

 

 

 

10 de novembre de 2025

Per Maria Llopart

 

El fet que darrerament Andorra hagi endurit les seves polítiques migratòries ens fa plantejar la següent pregunta: què passa quan un país decideix posar ordre en la seva política migratòria? La resposta, observada aquesta última setmana, és contundent: la fermesa genera resultats. L’avançament del sistema Entry/Exit i l’enduriment dels controls per als extracomunitaris han provocat la sortida d’un centenar de peruans que vivien al Principat, i d’altres que ja tenen un peu fora. A aquests s’en sumen algun centenar més, argentins i colombians, que els darrers mesos ja se n’han anat d’Andorra.

Andorra, és un país petit amb necessitats molt concretes i amb una demografia que ens mostra que la majoria dels seus habitants són estrangers i ni tan sols són d’origen català. Es tracta d’entendre que un

L'alcalde de la Seu admet que els immigrants irregulars vinguts d'Andorra generen problemes

 

 

POLÍTICA - SOCIETAT

 

 

S'ha reunit amb el Govern Andorra per buscar mesures per reduir la presència de persones en situació irregular

 

31.07.2025 15.30 h 

Redacció 

 

La Seu d'Urgell Autor/a: Turisme de Catalunya

 

 

L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica per la ciutat. L'alcalde,  Joan Barrera, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol, s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.

Segons Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en algunes zones de la comarca.

La situació es veu agreujada per la manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats", declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara. L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.

Conxita Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment dels controls a la frontera i al país per regular el flux de treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible. Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat, limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.

Un altre punt de la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que, a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per la manca d'opcions assequibles al Principat.

 

El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE