CRIT
El fet que darrerament Andorra hagi endurit les seves polítiques migratòries ens fa plantejar la següent pregunta: què passa quan un país decideix posar ordre en la seva política migratòria? La resposta, observada aquesta última setmana, és contundent: la fermesa genera resultats. L’avançament del sistema Entry/Exit i l’enduriment dels controls per als extracomunitaris han provocat la sortida d’un centenar de peruans que vivien al Principat, i d’altres que ja tenen un peu fora. A aquests s’en sumen algun centenar més, argentins i colombians, que els darrers mesos ja se n’han anat d’Andorra.
Andorra, és un país petit amb necessitats molt concretes i amb una demografia que ens mostra que la majoria dels seus habitants són estrangers i ni tan sols són d’origen català. Es tracta d’entendre que un
país té el dret —i de fet, l’obligació— de fixar els criteris que considera adients per a preservar la seva llengua, la seva cultura i la seva nació.El moviment d’Andorra evidencia una idea que sovint s’evita en el debat públic: la política migratòria no es pot delegar al desordre, ni pot dependre de dinàmiques econòmiques o de pressions externes. Quan l’Estat actua en benefici dels seus ciutadans, aquests es senten representats per l’Estat i no el veuen com a quelcom aliè als seus interessos.
En un context català —especialment en un escenari de restitució de l’estat català independent— aquesta reflexió seria inevitable. Un país que aspira a decidir-ho tot hauria de decidir també qui entra, en quines condicions i amb quins criteris. Però també qui surt. I això no és cap extremisme: és l’essència del funcionament de qualsevol estat modern i la forma de preservar la nostra gent, la nostra cultura i la nostra civilització.
El debat migratori acostuma a quedar segrestat entre eufemismes, pors i correccions polítiques imposades per l’esquerra woke que impedeixen tan sols parlar-ne. Però els fets del Principat d’Andorra mostren que, quan un govern actua amb claredat i sense complexos, el país guanya control i capacitat de planificació. Tot allò que, en qualsevol projecte de futur, és absolutament imprescindible.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.estat.cat/andorra-comenca-a-posar-ordre-en-les-seves-politiques-migratories/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada