OPINIÓ - EDITORIAL
ERC té el dret
d’aguantar totes les humiliacions si vol i li convé, però el president,
perquè exerceix la presidència, crec que hauria de pensar-se més què fa
 |
| El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia). |
Vicent Partal
26.01.2023 - 21:40
Actualització: 27.01.2023 - 07:34
Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall,
que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per
internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell,
petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la
presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell,
jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants
de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat–
s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la
Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma
dels feixucs procediments burocràtics.
La
conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una
anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a
la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant
el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les
parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir
del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes
perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al
Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per
dins, com una responsabilitat històrica.”
Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera
que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però
que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:
