ESPORTS - ELECCIONS
Yago Darnell, número 9 a la llista del PP a Sant Joan Despí, va participar en els aldarulls dels ultres de l'Espanyol
El candidat del PP a Sant Joan Despí Yago Darnell | Twitter @DiegoFSRB |
|
ESPORTS - ELECCIONS
El candidat del PP a Sant Joan Despí Yago Darnell | Twitter @DiegoFSRB |
|
El candidat del PP a Sant Joan Despí, Yago Darnell, és un dels seguidors ultres de l’Espanyol que van provocar disturbis després de la victòria del FC Barcelona contra el RCD Espanyol en el partit disputat a l’estadi de Cornellà-El Prat.
Diverses persones van saltar ahir al camp en acabar l’esdeveniment i van provocar diversos desordres. Tal com ha avançat ‘El Nacional’ i ha confirmat l’ACN, un dels seguidors de l’Espanyol que va saltar al camp és Yago Darnell, que a banda de candidat del PP és Un entrenador de futbol infantil.
En imatges que circulen per les xarxes socials es pot veure com Darnell fins i tot va llençar a terra una càmera de televisió. Segons ha confirmat l’Ara, els populars han denunciat “tota conducta violenta” i ja li han demanat que plegui. Així mateix,
Alberto Núñez Feijóo y el alcaldable por Barcelona Daniel Sirera, ambos del PP en este Sant Jordi. |
El presidente del partido que abanderó el 155 y represalió a los catalanes el 1-O, Alberto Núñez Feijóo, se inventaba el título de un panfleto de fantasía, ayer domingo, día de Sant Jordi, con su “espíritu de remontada” según ha detectado su formación en Catalunya y en «el constitucionalismo» que dice haber apreciado tras sus últimas visitas al territorio catalán.
Así lo ha asegurado a los medios ante la caseta del PP de Catalunya por Sant Jordi, en el centro de Barcelona, acompañado por el candidato de la formación a la alcaldía de la capital catalana, Daniel Sirera.
Feijóo ha afirmado que, sobre sus visitas a la comunidad de estos días, ha apreciado “un
OPINIÓ - EDITORIAL
El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia). |
Vicent Partal
26.01.2023 - 21:40
Actualització: 27.01.2023 - 07:34
Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall, que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell, petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell, jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat– s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma dels feixucs procediments burocràtics.
La conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per dins, com una responsabilitat històrica.”
Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:
OPINIÓ SINGULAR
La manera com el corredor de fons Salvador Illa s’ha anat apropiant de la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 seria digna d’estudi, si no fos que la mestria de la maquinària del PSC en aquests processos és coneguda de sobres. Va començar a finals d’agost a oferir-se per negociar els comptes i semblava un intent inútil. Es va trencar el Govern i ERC –o almenys Oriol Junqueras– no en volia saber res, mentre a Madrid els republicans sí que negociaven amb el PSOE. Al final Pedro Sánchez va tenir el vot d’ERC per als seus pressupostos com a cirereta del pastís, per fer bonic, però no el necessitava. I, com que no li calia, aquells tractes no es van lligar a la torna dels comptes de la Generalitat. A partir d’aquell moment, el PSC va començar a guanyar posicions.
Des d’aleshores Salvador Illa i Alícia Romero van començar a apujar el preu del que podria arribar a ser –encara no és segur– el seu sí als pressupostos del govern de Pere Aragonès sense Junts, amb ERC en solitari. Per guardar-se alguna carta, els republicans han mantingut oberta també la negociació amb els seus exsocis, i les escenes de sainet que s’han anat succeint han evidenciat que les condicions de negociació que posaven el PSC i Junts eren coincidents en punts fonamentals.
Així és com els socialistes han fet emergir, com si passessin una espelma per un paper escrit amb tinta invisible, que tornen els vells temps:
El president de la Generalitat, Quim Torra, treballant en videoconferència | ACN |