Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SILVIA ORRIOLS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SILVIA ORRIOLS. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 d’octubre del 2023

Ni govern ni democràcia

 

 

OPINIÓ

 

 

"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la cambra, sinó que és irresponsable"

 

 


 

dimecres, 21 de juny del 2023

L'efecte Orriols

 

OPINIÓ

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 


 

 

 

Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta. Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert, pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?

 

N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic, que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura autòctones, i reivindica

dilluns, 19 de juny del 2023

Disparar-se un tret al peu

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

A Ripoll, l’enemic a batre per la resta de partits dits independentistes resulta ser el 30% de ciutadans que demanen ordre i legalitat per a tothom, i no pas la classe política que aviva la demagògia a fi de treure profit del desconcert

 

 

 



Joan Ramon Resina

18.06.2023 - 21:40

Actualització: 18.06.2023 - 21:43

 

 

La setmana passada preguntava a qui beneficia, qui prodest, batejar ideològicament les preferències polítiques per a executar-les moralment. Avui intentaré de respondre la pregunta. Primer de tot, salta a la vista que la imposició d’una nomenclatura desqualificadora és potestat de la classe hegemònica, en la terminologia del comunista italià Antonio Gramsci. Quan l’església senyorejava, perseguia els crítics amb l’etiqueta d’heretge. Que aquest mot hagi caigut del vocabulari modern revela la pèrdua de poder social d’aquesta confessió i, en conseqüència, una escassa capacitat per a crear nova doctrina i moure divergències teològiques d’alguna consideració. Catalunya és compulsivament d’esquerra per reacció a l’opressió espanyola, de tarannà absolutista independentment de qui ocupi les institucions. Ni els liberals de Sagasta ni els conservadors de Cánovas del Castillo, amb les respectives partides de la porra provincials, representaven cap alternança democràtica; com tampoc no la representen Feijóo i Sánchez amb les respectives partides de la porra mediàtiques. Quan es governa un país en benefici d’uns pocs, no es pot pas permetre que la gent es rebel·li. Si la protesta amenaça de descarrilar el programa, es combat titllant-la de populista, d’extrema dreta o de qualsevol altre títol infamant abans de reprimir-la pels mitjans tradicionals. No hi ha cap manera més eficaç de crear conformitat que propiciar una víctima a fi que serveixi d’advertiment a la resta. La persecució contumaç del president Puigdemont; l’acusació de racista allevada al president Torra; la fabricació no tant judicial com mediàtica d’un afer de “corrupció” per a inhabilitar Laura Borràs, no tenien cap més objectiu que reconduir la voluntat política de la gent. Al Portal de Mar sempre hi ha un cap penjat dintre d’una gàbia.

 

La constitució espanyola, a l’article 20, diu protegir el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”. I en virtut d’aquest dret els poders empresonen cantants, destitueixen representants electes i castiguen amb anys de presó l’expressió pacífica del sentiment polític. Consignada al punt vint d’una constitució que la

Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?

 

 

OPINIÓ

 

"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"

 

 

 

 

 

 

 

 

Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.

 

Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.

 

Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.

 

No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP… 

 

Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.

 

Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines

dijous, 15 de juny del 2023

Escoltar Ripoll

 

 

OPINIÓ

 

 

Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 


 

 

 

Crec que tota la polèmica declarada als mitjans pel resultat de les eleccions a Ripoll ens planteja l’oportunitat, i l’obligació, de reflexionar sobre temes que són clau per a aquest país i que no podem negligir de cap de les maneres. Fins ara, tota la controvèrsia ha vingut en forma d’un o un no al que representa la senyora Sílvia Orriols i Aliança Catalana, no mancada d’un cert fariseisme molt característic del moment que vivim. Crec que molt més productiu que la cacera de bruixes que s’està portant a terme seria que entre tots plantegéssim una anàlisi en profunditat sobre què ha passat a Ripoll. Jo no puc pretendre tenir-ne més que una visió parcial, però amb tot el respecte per la gent de Ripoll, crec que l’actual polèmica ha fet aflorar qüestions candents, que dubto que la gestió dels actuals partits hegemònics sabrà comprendre ni solucionar, atès el simplisme partidista que els caracteritza.

 

Una primera cosa que cal rebatre és aquesta mena de lectura subterrània que impera en el sentit que a Ripoll hagin pogut aflorar 1.400 vots de “fanàtics racistes d’extrema dreta”.  Vejam. Ripoll és una població molt digna, d’on, ens agradi o no, va sorgir un grup radicalitzat que va cometre 16 assassinats de gent innocent l’any 2017. Més enllà de la simplista lectura que lamenta un suposat aflorament d’impulsos feixistes en els nous votants ripollesos,

dimarts, 13 de juny del 2023

No hi ha res

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qualsevol que segueixi una mica l’actualitat, podria pensar que alguna vila del Pirineu català és l’embrió d’un algun moviment de masses adreçat a decapitar infidels amb turban"

 

 


 

 


ERC, PSC i CUP presenten un govern conjunt a Ripoll sense Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Volem fer un govern per a tothom", ha dit el líder de la CUP, que ha assegurat que comprèn la indignació dels votants d'Aliança Catalana

 

 

Els tres caps de llista de la CUP, ERC i PSC en la conferència de premsa a Ripoll (fotografia: ACN / Lourdes Casademont).

 

 

 

 

Redacció / ACN

 

13.06.2023 - 09:55

Actualització: 13.06.2023 - 11:40

 

 

ERC, PSC i la CUP han presentat aquest matí un acord per a formar un govern a l’Ajuntament de Ripoll i evitar que la batllia acabi a les mans de la líder de l’extrema dreta, Sílvia Orriols. El pacte no inclou Junts, que encara no ha aclarit si permetrà un govern d’Aliança Catalana o un d’alternatiu. “Estem a l’espera del que decideixi Junts”, ha declarat Chantal Pérez, candidata d’ERC.

 

La dirigent de Junts, Manoli Vega, ja va deixar clar ara fa unes setmanes que el seu partit no s’integraria en cap executiu. Ahir, la direcció nacional del partit va donar suport al cordó sanitari a l’extrema dreta, però des de Ripoll van respondre que la decisió final encara no estava presa.

 

Segons l’acord, la batllessa seria Pérez, mentre que el primer tinent de batlle seria, Enric Pérez (PSC); el segon, Daniel Vilaseca (CUP); i el tercer, Roger Bosch (ERC). “Volem fer un govern per a tothom”, ha dit Vilaseca, que ha afegit que això també inclou els votants d’Aliança Catalana. En aquest sentit, ha afirmat que entén la seva indignació.

 

Pérez ha reconegut que Orriols va guanyar les eleccions del 28-M (30,76% dels vots), però ha recordat que la suma d’ERC, PSC i la CUP supera el 42% dels sufragis (58% si s’inclou el suport extern de Junts). “La senyora Orriols tampoc no s’ha posat en contacte amb ningú de nosaltres i no ha fet res per a garantir-se el suport de la majoria del ple”, ha afegit.

 

“Tenim ganes de governar. Representem el 42% dels vots”

dijous, 1 de juny del 2023

Orriols, la coherència

 

 

Opinió

 

 

 

 

 

 

Ni empresària, ni rendista ni filla de papà. D’origen pagès i fent una jornada laboral completa com a administrativa (i mileurista) al poble del costat. Per aquí, doncs, no li poden ficar el dit a l’ull. El seu marit, destacat militant d’antics moviments independentistes, es manté discretament a l’ombra i això li facilita l’empoderament en afers polítics. El tema patriarcal, doncs, tampoc no els funciona... Té cinc fills.

 

 Cagumdena! Massa coherent amb els seus plantejaments demogràfics... Provem-ho per la banda del feminisme? Ai, no, que resulta que com a dona denuncia la misogínia, l’homofòbia i la pressió social que l’islam practica contra aquests col·lectius... Acudeix a tots els debats i actes a què la convoquen fins i tot a aquells que sap que li seran obertament hostils. És a dir, tampoc no li poden dir que no practica la democràcia... Ha declarat que no té cap intenció de viure de la política. Coi, és que ni el tema pagueta no li poden retreure... Què els queda, als altres grups polítics, per atacar-la? 

 

Doncs omplir-se la boca de vacuïtat i dir-li racista, racista, racista... És Sílvia Orriols, regidora ripollesa per Aliança Catalana, una formació radical en els seus plantejaments nacionalistes. Ha suportat una de les

dilluns, 29 de maig del 2023

Aliança Catlana (segons els medis extrema dreta) guanya les eleccions a Ripoll

 

 

Junts pateix una forta caiguda i es queda amb 3 representants, els mateixos que ERC

 

 

Silvia Orriols de Aliança Catalana

 



|




 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/lextrema-dreta-guanya-les-eleccions-a-ripoll/