Hi ha una forma especialment perversa de combatre un adversari polític: no demostrar que s’equivoca, sinó aconseguir que els ciutadans creguin que ha dit una cosa que mai no ha dit. És una tècnica tan antiga com la propaganda, però avui disposa d’una eina extraordinàriament poderosa: la capacitat dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per convertir en poques hores una acusació partidista en una suposada veritat que acaba circulant com si hagués estat acreditada. Això és exactament el que ha passat amb Ramon Cotarelo després del seu discurs de l’Onze de Setembre al monestir de Ripoll. I el cas és prou greu com perquè s’hagi pogut constatar que, quan determinats interessos polítics se senten amenaçats, sembla que qualsevol arma pot acabar essent considerada legítima, fins i tot la mentida.
Comencem pel principi, perquè en aquesta qüestió els fets són importants. Ramon Cotarelo no va dir que calgués recuperar el servei militar obligatori per lluitar contra l’islam. No va formular aquesta proposta. No va demanar que es recuperés la mili per enviar els joves europeus a combatre musulmans. El que va dir és una altra cosa: que feia tres generacions que Europa vivia en pau i que aquesta situació havia fet que,
A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.
Josep Gisbert Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts
Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.
Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la
La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha resolt aquest
dimarts com a "faltes lleus" els expedients oberts per possible
vulneració del codi de conducta a la diputada i líder d'Aliança
Catalana, Sílvia Orriols, i al portaveu parlamentari de Vox, Joan
Garriga. En canvi, ha desestimat el cas que afectava la també diputada
de Vox Júlia Calvet i l'ha emmarcat dins la llibertat d'expressió. Així
ho ha anunciat el president de la comissió, Antoni Castellà, en
declaracions als mitjans al Parlament, en què ha explicat que s'ha
elevat a la Mesa la "necessitat que traslladi" als partits la
conveniència de reformar el reglament de la cambra, per "analitzar molt
més en profunditat qualsevol afer d'aquest tipus".
La comissió va
obrir un procediment de verificació a Orriols a petició d'ERC, després
que l'alcaldessa de Ripoll acusés la diputada dels republicans Najat
Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per
portar vel. Sobre Garriga hi ha dos expedients oberts: un per penjar
cartells amb la inscripció 'Companys assassí' a les finestres dels seus
despatxos, i un altre per les seves paraules del ple del 8 de maig del
2025 vinculant socialistes i prostitució.
Així, la comissió ha dictaminat que hi ha "faltes lleus" pel que fa a
Orriols i Garriga, atès que s'infringeix l'article setè del codi de
conducta del Parlament. Aquest especifica que els diputats han de
mantenir "en tot moment" una conducta "respectuosa" amb la resta de
parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de
gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició
social.
Segons fonts parlamentàries, i en el cas d'Orriols, la
diputada no va opinar sobre les religions, sinó que va practicar un
assetjament directe a Driouech. Les mencionades fonts també assenyalen
que, dins l'informe relatiu a la líder d'Aliança Catalana, la comissió
demana a la Mesa del Parlament que informi els grups parlamentaris que,
davant possibles "delictes d'odi", poden recórrer a la Fiscalia.
De
l'expedient de Garriga pels cartells sobre el president Lluís Companys,
les fonts parlamentàries recorden que el material es va penjar durant
un acte institucional. Així, diferencien entre la llibertat d'expressió i
aquest cas, on -en paraules seves- es va alterar el funcionament normal
d'un esdeveniment.
Ha demanat al president de la Generalitat que convoqui eleccions davant del caos que viu Catalunya
Sílvia Orriols ha demanat eleccions per treure els catalans del caos | E-Noticies
per
Redacció
Sílvia Orriols ha tornat a demostrar aquest matí al Parlament que és una
de les líders més en forma de l’espectre polític català actual. La
presidenta d’Aliança Catalana ha demanat al president de la Generalitat,
Salvador Illa, que convoqui eleccions davant el caos generalitzat que
viu Catalunya. Ho ha fet, novament, amb un potent discurs que ha deixat
una frase per als annals: “La seva prosperitat compartida ha durat menys
que la república processista dels vuit segons”.
Orriols s’ha referit a l’accident mortal al Poblenou (Barcelona)
provocat per un delinqüent fugitiu que anava drogat. “Han dissenyat una
Catalunya on ser bon ciutadà i cenyir-se a la normativa no és cap
garantia de supervivència. I si no, que l’hi preguntin al senyor de 58
anys que va ser assassinat per un
Ahir divendres Aliança Catalana va
presentar el seu candidat a la batllia de la ciutat de Barcelona per a
les properes eleccions municipals de 2027, que es celebraran el 23 de
maig de l’any que ve. L’escollit és Jordi Aragonès, secretari de
formació i programes d’Aliança Catalana i ideòleg de la formació
independentista.
Després de moltes especulacions i rumors
fomentats per segons quina premsa, el partit conservador ha fet saber
als catalans el seu candidat poc menys d’un any abans de les eleccions.
Aragonès havia estat coordinador del projecte Tagamanent, vinculat a
Jordi Pujol i havia militat a Unió Democràtica de Catalunya.
Posteriorment Aragonès va formar part del Moviment Demòcrata Català de
Josep Maria Vila d’Abadal i del Front Nacional de Catalunya, del qual la
mateixa Sílvia Orriols en va ser regidora a
La direcció nacional del partit anuncia que es prendran les "decisions oportunes"
Marta Lasalas Barcelona. Dilluns, 13 d'abril de 2026. 13:57 Actualitzat: Dilluns, 13 d'abril de 2026. 14:17 Temps de lectura: 2 minuts
El PSC insisteix a reiterar les paraules d'aquest dissabte del primer secretari i president de la Generalitat, Salvador Illa, assegurant que "mai" acceptaran acords amb els que fan "apologia de la divisió o la intolerància".
Això no obstant, el partit és conscient que amb les paraules no n'hi ha
prou després que dijous de la setmana passada l'abstenció dels dos
regidors del PSC va fer possible que la batllessa de Ripoll, Sílvia
Orriols, aconseguís aprovar els seus pressupostos. Aquest vot
va fer saltar pels aires el discurs que el PSC esgrimeix al Parlament de
confrontació amb la ultradreta i, de manera particular, amb Orriols.
Representants de l'executiva nacional socialista es reunirà aquest
dilluns amb membres de la Federació gironina i amb els dos regidors per
abordar el seu futur. La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret,
ha evitat avançar quin serà el veredicte. "Prendrem les decisions oportunes",
s'ha limitat a assegurar, tot i que el PSC no amaga que l'expulsió dels
dos regidors s'apunta ara per ara com l'única via per tancar la
polèmica.
Dijous passat al vespre, l'abstenció dels regidors del PSC al ple de
pressupostos va provocar un empat entre els vots a favor —6 d'Aliança
Catalana i un Som-hi Ripoll— i els set vots en contra de la resta de
l'oposició —Junts, ERC i CUP—. En segona votació es van aprovar els
comptes gràcies al vot de qualitat de la batllessa. L'endemà a primera hora, la federació del PSC de Girona va fer pública una nota en què mostrava el desacord absolut amb
la decisió dels dos regidors, amb els quals va celebrar una reunió per
demanar-los explicacions. Tot seguit, els dos regidors van admetre
l'error i van posar el càrrec a disposició.
La trobada de Manresa marca un altre salt en el procés de creixement de la formació
per
Redacció
Aliança Catalana ha celebrat aquest cap de setmana la seva tercera
Escola de Formació, que ha superat amb escreix la participació de les
anteriors edicions. Els líders de la formació ho veuen com un símptoma
que el partit està creixent. "Ens acostem als 2.800 afiliats", va dir el
secretari d'organització, "ja podem dir que som un partit gran".
Senten que el partit està preparat per afrontar els actuals desafiaments
de Catalunya. Tots ells, des del repte demogràfic fins a la seguretat,
van ser tractats a la trobada de Manresa on van participar 400 persones.
Entre els temes tractats va destacar el de les pensions, que ja va
plantejar en el seu moment Sílvia Orriols i que va causar un gran
rebombori en l'opinió pública.
Trobada d'AC a Manresa, amb 400 participants | Aliança Catalana
Orriols es va referir a les pensions com una "estafa piramidal", i
els mitjans públics i subvencionats van difondre que Aliança Catalana
volia acabar amb les pensions. L'ideòleg i secretari de Formació del
partit, Jordi Aragonès, es va encarregar d'abordar la qüestió.
Aragonès
va assegurar que "el nostre partit és precisament l'únic que vol salvar
unes pensions que ara perillen". Aquest va insistir que "tothom sap que
el sistema actual és una estafa piramidal insostenible amb el temps",
però que "nosaltres som els únics que ho advertim".
Un nou sistema electoral de circumscripció única perjudicaria les expectatives d'Aliança Catalana
Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament
12/02/2026 11:45 h
per Redacció
Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho
intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable
d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al
Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració.
Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.
Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press
Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una
enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons
de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i
tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.
Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta
sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra
i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP.
Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió
d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien
temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.
Sílvia Orriols va proposar al setembre una moratòria per frenar l'efecte crida
Junts per Catalunya proposa frenar temporalment l'entrada de nous
immigrants a Catalunya per centrar-se en la integració dels que ja són
aquí. Segons avança RAC1, aquesta és la proposta del ‘Pla 8 milions’
llançat per la sectorial de migracions de Junts juntament amb una
nodrida representació d'alcaldes. Un cop més, el món local i les
estructures intermèdies del partit tornen a liderar el debat migratori
davant l'immobilisme i la desorientació de la cúpula.
El partit de Puigdemont, a remolc de l'oriolisme | Europa Press
Però, a més, els juntaires tornen a arribar tard confirmant que qui
marca l'agenda ara és Sílvia Orriols i ells van a remolc. La líder
d'Aliança Catalana va proposar al setembre una moratòria de la
immigració per gestionar la que ja és a Catalunya. De fet, és una
reivindicació històrica que ja defensava abans d'arribar a l'alcaldia de
Ripoll i al Parlament.
Necessitem una moratòria en immigració que ens permeti: apujar els sous, abaixar el percentatge d'atur i integrar i assimilar els immigrants que ja hem rebut.
La sectorial i els alcaldes de Junts parteixen de la realitat del
col·lapse dels serveis públics per proposar un fre a la immigració. Es
tracta d'una proposta que elevaran a la direcció del partit, que podria
introduir canvis.
Aquest matí el Parlament de Catalunya ha tornat a ser l’escenari d’un
punyent discurs de Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana. En
aquest cas Orriols ha apuntat a com la multiculturalitat, al seu
entendre, degrada Catalunya i satura els jutjats del país. “Violacions
en grup, agressions físiques, matrimonis forçats, mutilacions genitals,
baralles entre bandes, baralles als centres d’acollida, ja formen part
de l’ordre del dia de la judicatura”, ha afirmat Orriols.
En aquest sentit Orriols responsabilitza la irresponsabilitat dels
polítics com a causa del col·lapse de la policia i els jutjats. Orriols
ha assegurat que a Catalunya hi ha “barra lliure per a qui vulgui
delinquir i enriure’s dels catalans”. La líder nacionalista també ha
declarat que
“¿Per què els bons oradors no han vingut, com sempre, a engegar
llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera? És que els bàrbars
arribaran avui; i són gent que els empipen retòriques i arengues“…
Els romans decadents que descrivia Kavafis havien perdut del tot la
confiança en ells mateixos i ja només esperaven l’arribada dels bàrbars.
No pas amb por, amb resignació. No pas amb angoixa, amb esperança.
El
poema fa al·lusió a una sensació real de les acaballes de la Roma
imperial, un lloc on “els càrrecs públics no es confien a la virtut, sinó a la riquesa”
(com deia Ammià Marcel·lí, l’últim gran historiador romà), parla d’una
societat políticament fracassada, tal com satiritzava Juvenal: “Tot Roma té el mateix vici: ven el seu vot“.
La Provincia Hispania Tarraconensis estava lluny de les intrigues de
la capital de l’Imperi. Però dos mil·lennis més tard, ja no hi està
tant. El sistema polític català emet senyals clars de decadència i
esllanguiment. Els hereus del catalanisme polític no tenen horitzons per oferir i, el que és pitjor, ja ningú no n’espera res.
Junqueras mira d’apuntalar com pot un partit frontissa vinculat
estructuralment al socialisme català i espanyol i Puigdemont ha deixat
de simbolitzar la legitimitat d’aquell 2017 a canvi d’una amnistia i uns
pactes que ni tan sols funcionen. I la CUP… Té raó, on és la CUP?
Resignadament, com ha escrit Xavier Diez, aquesta societat espera el terratrèmol. Una sacsejada que amenaça de ser políticament demolidora, però que, institucionalment, no pot ser altra cosa que innòcua.
Catalunya no controla les fronteres, tampoc no dona nacionalitats, ni
permisos de residència o de treball. No té jutges, ni militars, ni
diplomàtics. I la independència no pot venir d’un sol partit.
Així que
el catalanisme decadent no té bàrbars que el salvin. Perquè, com
escrivia Kavafis, la solució no vindrà de la passivitat.
La política catalana ha comès l’error més bàsic amb Aliança Catalana: pensar que els cordons sanitaris funcionen
Sílvia Orriols apel·la a la llibertat d'expressió al Parlament | Europa Press
Redacció
3/11/2025
El Parlament ha obert una investigació contra Sílvia Orriols per
diverses declaracions fetes en seu parlamentària. La Mesa de la cambra,
presidida per Josep Rull, estudia si ha de ser sancionada per vulnerar
el reglament. La diputada denuncia una persecució ideològica i una
restricció deliberada de la llibertat d'expressió.
Orriols va publicar a les xarxes socials que el Parlament l'investiga
“per haver dit veritats a la cara”, assegurant que no pensa rectificar
el seu discurs. “Un Parlament on no es pot dir el que penses, encara que
els ciutadans t'hagin votat per fer-ho. Seguiré dient el que penso,
perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'ayatolàs que intenta
inhabilitar-me”, va escriure la diputada:
Un Parlament a on no es pot dir el què penses, malgrat que els ciutadans t'han votat perquè ho diguis.
Ho continuaré dient, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'Aiatol.làs que intenta inhabilitar-me...#SalvemCatalunya
La polèmica per un vídeo generat amb intel·ligència artificial en què la
diputada i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, apareix disparant
contra Carles Puigdemont, ha tingut més recorregut pel rebombori
posterior que no pas per la seva difusió inicial. El muntatge, publicat a
la xarxa social X per un compte anònim creat aquest mateix mes, @Cro56634Lara,
havia tingut un abast ínfim abans que destacats membres i afins a Junts
per Catalunya reaccionessin de manera gairebé simultània i exhibint
tota mena d’escarafalls.
El vídeo -produït amb l’eina Grok a partir d’una il·lustració prèviament utilitzada per GironaNotícies.com
en un article sobre Aliança Catalana i Junts- va passar pràcticament
desapercebut fins que diverses figures amb gran projecció digital dins
de l’espai puigdemontista van sortir a denunciar-lo. Entre aquestes,
noms com Gonzalo Boye, Salvador Vergés, Anna Navarro, Francesc de
Dalmases, Aleix Clarió, Joan Canadell, Marc Portet, Gemma Geis, Aleix
Sarri o Rai López, tots ells habitualment actius a les xarxes i alineats
amb el discurs del partit.
La coincidència temporal i el to uniforme de les reaccions -amb
acusacions de “violència política” i “campanya d’odi”- ha generat
suspicàcies, fins al punt de fer pensar a diversos usuaris, així com
Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança
Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa,
el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per
haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o
“Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a
referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació
francesa.
En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i
França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels
Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats
catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a
banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i
somnis que ens agermanaven”, ha afegit.
“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el
càrrec de director un individu que
"El règim parlamentari vol que el govern sigui responsable davant del
Parlament. Però aquest govern no només no és responsable davant de la
cambra, sinó que és irresponsable"
Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya
ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern
parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià,
com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista,
com una pipa de Magritte.
El govern governa contra la voluntat del
Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el
legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta
al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el
president la representés. No diu que governa per a tots els
catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és
capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.
El govern incompleix les promeses electorals, no només les
ideològiques i polítiques, que les
Josep Gisbert Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30 Temps de lectura: 4 minuts
Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va
guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta.
Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert,
pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només
d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que
aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta
nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de
l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot
feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en
fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les
urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la
polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?
N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic,
que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha
rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un
dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant
que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una
renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora
aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una
casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura
autòctones, i reivindica
A Ripoll, l’enemic a batre per la resta de partits dits independentistes resulta ser el 30%
de ciutadans que demanen ordre i legalitat per a tothom, i no pas la
classe política que aviva la demagògia a fi de treure profit del
desconcert
Joan Ramon Resina
18.06.2023 - 21:40
Actualització: 18.06.2023 - 21:43
La setmana passada preguntava a qui beneficia, qui prodest,
batejar ideològicament les preferències polítiques per a executar-les
moralment. Avui intentaré de respondre la pregunta. Primer de tot, salta
a la vista que la imposició d’una nomenclatura desqualificadora és
potestat de la classe hegemònica, en la terminologia del comunista
italià Antonio Gramsci. Quan l’església senyorejava, perseguia els
crítics amb l’etiqueta d’heretge. Que aquest mot hagi caigut del
vocabulari modern revela la pèrdua de poder social d’aquesta confessió
i, en conseqüència, una escassa capacitat per a crear nova doctrina i
moure divergències teològiques d’alguna consideració. Catalunya és
compulsivament d’esquerra per reacció a l’opressió espanyola, de tarannà
absolutista independentment de qui ocupi les institucions. Ni els
liberals de Sagasta ni els conservadors de Cánovas del Castillo, amb les
respectives partides de la porra provincials, representaven cap
alternança democràtica; com tampoc no la representen Feijóo i Sánchez
amb les respectives partides de la porra mediàtiques. Quan es governa un
país en benefici d’uns pocs, no es pot pas permetre que la gent es
rebel·li. Si la protesta amenaça de descarrilar el programa, es
combat titllant-la de populista, d’extrema dreta o de qualsevol altre
títol infamant abans de reprimir-la pels mitjans tradicionals. No hi ha
cap manera més eficaç de crear conformitat que propiciar una víctima a
fi que serveixi d’advertiment
a la resta. La persecució contumaç del president Puigdemont; l’acusació
de racista allevada al president Torra; la fabricació no tant judicial
com mediàtica d’un afer de “corrupció” per a inhabilitar Laura Borràs,
no tenien cap més objectiu que reconduir la voluntat política de la
gent. Al Portal de Mar sempre hi ha un cap penjat dintre d’una gàbia.
La
constitució espanyola, a l’article 20, diu protegir el dret “a
expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions
mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de
reproducció”. I en virtut d’aquest dret els poders empresonen cantants,
destitueixen representants electes i castiguen amb anys de presó
l’expressió pacífica del sentiment polític. Consignada al punt vint
d’una constitució que la
"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre
assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a
tots plegats un gra al cul"
Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La
política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però
benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega
elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.
Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.
Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes
les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan
posant.
No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són
els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que
bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les
llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé
li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt)
que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP…
Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.
Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens
poden despistar en discussions bizantines
Antoni Strubell i Trueta Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2023. 05:30 Temps de lectura: 3 minuts
Crec que tota la polèmica declarada als mitjans pel resultat de les eleccions a Ripoll
ens planteja l’oportunitat, i l’obligació, de reflexionar sobre temes
que són clau per a aquest país i que no podem negligir de cap de les
maneres. Fins ara, tota la controvèrsia ha vingut en forma d’un sí o un no al que representa la senyora Sílvia Orriols i Aliança Catalana,
no mancada d’un cert fariseisme molt característic del moment que
vivim. Crec que molt més productiu que la cacera de bruixes que s’està
portant a terme seria que entre tots plantegéssim una anàlisi en
profunditat sobre què ha passat a Ripoll. Jo no puc pretendre tenir-ne
més que una visió parcial, però amb tot el respecte per la gent de
Ripoll, crec que l’actual polèmica ha fet aflorar qüestions candents,
que dubto que la gestió dels actuals partits hegemònics sabrà comprendre
ni solucionar, atès el simplisme partidista que els caracteritza.
Una primera cosa que cal rebatre és aquesta mena de lectura
subterrània que impera en el sentit que a Ripoll hagin pogut aflorar
1.400 vots de “fanàtics racistes d’extrema dreta”. Vejam. Ripoll és una població molt digna, d’on, ens agradi o no, va sorgir un grup radicalitzat que va cometre 16 assassinats de gent innocent l’any 2017.
Més enllà de la simplista lectura que lamenta un suposat aflorament
d’impulsos feixistes en els nous votants ripollesos,
%20carrega%20contra%20Salvador%20Illa%20%E2%80%9CEspanya%20ens%20ha%20escap%C3%A7at%20la%20P%C3%A0tria%20i%20ens%20l%E2%80%99ha%20omplert%20de%20partidaris%20de%20la%20X%C3%A0ria%20i%20de%20Ham%C3%A0s%E2%80%9D%20-%20Estat.png)
