Ha demanat al president de la Generalitat que convoqui eleccions davant del caos que viu Catalunya
![]() |
| Sílvia Orriols ha demanat eleccions per treure els catalans del caos | E-Noticies |
![]() |
| Sílvia Orriols ha demanat eleccions per treure els catalans del caos | E-Noticies |
Redacció
Sílvia Orriols ha tornat a demostrar aquest matí al Parlament que és una de les líders més en forma de l’espectre polític català actual. La presidenta d’Aliança Catalana ha demanat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que convoqui eleccions davant el caos generalitzat que viu Catalunya. Ho ha fet, novament, amb un potent discurs que ha deixat una frase per als annals: “La seva prosperitat compartida ha durat menys que la república processista dels vuit segons”.
Orriols s’ha referit a l’accident mortal al Poblenou (Barcelona) provocat per un delinqüent fugitiu que anava drogat. “Han dissenyat una Catalunya on ser bon ciutadà i cenyir-se a la normativa no és cap garantia de supervivència. I si no, que l’hi preguntin al senyor de 58 anys que va ser assassinat per un
Per Redacció
Ahir divendres Aliança Catalana va presentar el seu candidat a la batllia de la ciutat de Barcelona per a les properes eleccions municipals de 2027, que es celebraran el 23 de maig de l’any que ve. L’escollit és Jordi Aragonès, secretari de formació i programes d’Aliança Catalana i ideòleg de la formació independentista.
Després de moltes especulacions i rumors fomentats per segons quina premsa, el partit conservador ha fet saber als catalans el seu candidat poc menys d’un any abans de les eleccions. Aragonès havia estat coordinador del projecte Tagamanent, vinculat a Jordi Pujol i havia militat a Unió Democràtica de Catalunya. Posteriorment Aragonès va formar part del Moviment Demòcrata Català de Josep Maria Vila d’Abadal i del Front Nacional de Catalunya, del qual la mateixa Sílvia Orriols en va ser regidora a
PARTITS TRAÏDORS
Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 13 d'abril de 2026. 13:57
Actualitzat: Dilluns, 13 d'abril de 2026. 14:17
Temps de lectura: 2 minuts
El PSC insisteix a reiterar les paraules d'aquest dissabte del primer secretari i president de la Generalitat, Salvador Illa, assegurant que "mai" acceptaran acords amb els que fan "apologia de la divisió o la intolerància". Això no obstant, el partit és conscient que amb les paraules no n'hi ha prou després que dijous de la setmana passada l'abstenció dels dos regidors del PSC va fer possible que la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, aconseguís aprovar els seus pressupostos. Aquest vot va fer saltar pels aires el discurs que el PSC esgrimeix al Parlament de confrontació amb la ultradreta i, de manera particular, amb Orriols. Representants de l'executiva nacional socialista es reunirà aquest dilluns amb membres de la Federació gironina i amb els dos regidors per abordar el seu futur. La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, ha evitat avançar quin serà el veredicte. "Prendrem les decisions oportunes", s'ha limitat a assegurar, tot i que el PSC no amaga que l'expulsió dels dos regidors s'apunta ara per ara com l'única via per tancar la polèmica.
Dijous passat al vespre, l'abstenció dels regidors del PSC al ple de pressupostos va provocar un empat entre els vots a favor —6 d'Aliança Catalana i un Som-hi Ripoll— i els set vots en contra de la resta de l'oposició —Junts, ERC i CUP—. En segona votació es van aprovar els comptes gràcies al vot de qualitat de la batllessa. L'endemà a primera hora, la federació del PSC de Girona va fer pública una nota en què mostrava el desacord absolut amb la decisió dels dos regidors, amb els quals va celebrar una reunió per demanar-los explicacions. Tot seguit, els dos regidors van admetre l'error i van posar el càrrec a disposició.
POLITICA - CATALUNYA
Redacció
Aliança Catalana ha celebrat aquest cap de setmana la seva tercera Escola de Formació, que ha superat amb escreix la participació de les anteriors edicions. Els líders de la formació ho veuen com un símptoma que el partit està creixent. "Ens acostem als 2.800 afiliats", va dir el secretari d'organització, "ja podem dir que som un partit gran".
Senten que el partit està preparat per afrontar els actuals desafiaments de Catalunya. Tots ells, des del repte demogràfic fins a la seguretat, van ser tractats a la trobada de Manresa on van participar 400 persones. Entre els temes tractats va destacar el de les pensions, que ja va plantejar en el seu moment Sílvia Orriols i que va causar un gran rebombori en l'opinió pública.
![]() |
| Trobada d'AC a Manresa, amb 400 participants | Aliança Catalana |
Orriols es va referir a les pensions com una "estafa piramidal", i els mitjans públics i subvencionats van difondre que Aliança Catalana volia acabar amb les pensions. L'ideòleg i secretari de Formació del partit, Jordi Aragonès, es va encarregar d'abordar la qüestió.
Aragonès va assegurar que "el nostre partit és precisament l'únic que vol salvar unes pensions que ara perillen". Aquest va insistir que "tothom sap que el sistema actual és una estafa piramidal insostenible amb el temps", però que "nosaltres som els únics que ho advertim".
CATALUNYA
![]() |
| Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament |
12/02/2026 11:45 h
per Redacció
Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració. Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.
![]() |
| Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press |
Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.
Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP. Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.
POLITICA
Junts per Catalunya proposa frenar temporalment l'entrada de nous immigrants a Catalunya per centrar-se en la integració dels que ja són aquí. Segons avança RAC1, aquesta és la proposta del ‘Pla 8 milions’ llançat per la sectorial de migracions de Junts juntament amb una nodrida representació d'alcaldes. Un cop més, el món local i les estructures intermèdies del partit tornen a liderar el debat migratori davant l'immobilisme i la desorientació de la cúpula.
![]() |
| El partit de Puigdemont, a remolc de l'oriolisme | Europa Press |
Però, a més, els juntaires tornen a arribar tard confirmant que qui marca l'agenda ara és Sílvia Orriols i ells van a remolc. La líder d'Aliança Catalana va proposar al setembre una moratòria de la immigració per gestionar la que ja és a Catalunya. De fet, és una reivindicació històrica que ja defensava abans d'arribar a l'alcaldia de Ripoll i al Parlament.
Necessitem una moratòria en immigració que ens permeti: apujar els sous, abaixar el percentatge d'atur i integrar i assimilar els immigrants que ja hem rebut.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 17, 2021
O això, o el caos. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/SuHK2f4d0t
La sectorial i els alcaldes de Junts parteixen de la realitat del col·lapse dels serveis públics per proposar un fre a la immigració. Es tracta d'una proposta que elevaran a la direcció del partit, que podria introduir canvis.
Aquesta mateixa setmana,
CATALUNYA - ALIANÇA CATALANA
Per Redacció
Aquest matí el Parlament de Catalunya ha tornat a ser l’escenari d’un punyent discurs de Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana. En aquest cas Orriols ha apuntat a com la multiculturalitat, al seu entendre, degrada Catalunya i satura els jutjats del país. “Violacions en grup, agressions físiques, matrimonis forçats, mutilacions genitals, baralles entre bandes, baralles als centres d’acollida, ja formen part de l’ordre del dia de la judicatura”, ha afirmat Orriols.
En aquest sentit Orriols responsabilitza la irresponsabilitat dels polítics com a causa del col·lapse de la policia i els jutjats. Orriols ha assegurat que a Catalunya hi ha “barra lliure per a qui vulgui delinquir i enriure’s dels catalans”. La líder nacionalista també ha declarat que
OPINIÓ
Salvador Cot
24/11/2025 20:10
“¿Per què els bons oradors no han vingut, com sempre, a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera? És que els bàrbars arribaran avui; i són gent que els empipen retòriques i arengues“… Els romans decadents que descrivia Kavafis havien perdut del tot la confiança en ells mateixos i ja només esperaven l’arribada dels bàrbars. No pas amb por, amb resignació. No pas amb angoixa, amb esperança.
El poema fa al·lusió a una sensació real de les acaballes de la Roma imperial, un lloc on “els càrrecs públics no es confien a la virtut, sinó a la riquesa” (com deia Ammià Marcel·lí, l’últim gran historiador romà), parla d’una societat políticament fracassada, tal com satiritzava Juvenal: “Tot Roma té el mateix vici: ven el seu vot“.
La Provincia Hispania Tarraconensis estava lluny de les intrigues de la capital de l’Imperi. Però dos mil·lennis més tard, ja no hi està tant. El sistema polític català emet senyals clars de decadència i esllanguiment. Els hereus del catalanisme polític no tenen horitzons per oferir i, el que és pitjor, ja ningú no n’espera res.
Junqueras mira d’apuntalar com pot un partit frontissa vinculat estructuralment al socialisme català i espanyol i Puigdemont ha deixat de simbolitzar la legitimitat d’aquell 2017 a canvi d’una amnistia i uns pactes que ni tan sols funcionen. I la CUP… Té raó, on és la CUP?
Resignadament, com ha escrit Xavier Diez, aquesta societat espera el terratrèmol. Una sacsejada que amenaça de ser políticament demolidora, però que, institucionalment, no pot ser altra cosa que innòcua.
Catalunya no controla les fronteres, tampoc no dona nacionalitats, ni permisos de residència o de treball. No té jutges, ni militars, ni diplomàtics. I la independència no pot venir d’un sol partit.
Així que el catalanisme decadent no té bàrbars que el salvin. Perquè, com escrivia Kavafis, la solució no vindrà de la passivitat.
ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :
https://elmon.cat/opinio/tot-esperant-orriols-resignadament-1086281/
![]() |
| Sílvia Orriols apel·la a la llibertat d'expressió al Parlament | Europa Press |
Redacció
3/11/2025
El Parlament ha obert una investigació contra Sílvia Orriols per diverses declaracions fetes en seu parlamentària. La Mesa de la cambra, presidida per Josep Rull, estudia si ha de ser sancionada per vulnerar el reglament. La diputada denuncia una persecució ideològica i una restricció deliberada de la llibertat d'expressió.
Orriols va publicar a les xarxes socials que el Parlament l'investiga “per haver dit veritats a la cara”, assegurant que no pensa rectificar el seu discurs. “Un Parlament on no es pot dir el que penses, encara que els ciutadans t'hagin votat per fer-ho. Seguiré dient el que penso, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'ayatolàs que intenta inhabilitar-me”, va escriure la diputada:
Un Parlament a on no es pot dir el què penses, malgrat que els ciutadans t'han votat perquè ho diguis.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 2, 2025
Ho continuaré dient, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'Aiatol.làs que intenta inhabilitar-me...#SalvemCatalunya
NACIONAL
23-10-2025
La polèmica per un vídeo generat amb intel·ligència artificial en què la diputada i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, apareix disparant contra Carles Puigdemont, ha tingut més recorregut pel rebombori posterior que no pas per la seva difusió inicial. El muntatge, publicat a la xarxa social X per un compte anònim creat aquest mateix mes, @Cro56634Lara, havia tingut un abast ínfim abans que destacats membres i afins a Junts per Catalunya reaccionessin de manera gairebé simultània i exhibint tota mena d’escarafalls.
El vídeo -produït amb l’eina Grok a partir d’una il·lustració prèviament utilitzada per GironaNotícies.com en un article sobre Aliança Catalana i Junts- va passar pràcticament desapercebut fins que diverses figures amb gran projecció digital dins de l’espai puigdemontista van sortir a denunciar-lo. Entre aquestes, noms com Gonzalo Boye, Salvador Vergés, Anna Navarro, Francesc de Dalmases, Aleix Clarió, Joan Canadell, Marc Portet, Gemma Geis, Aleix Sarri o Rai López, tots ells habitualment actius a les xarxes i alineats amb el discurs del partit.
La coincidència temporal i el to uniforme de les reaccions -amb acusacions de “violència política” i “campanya d’odi”- ha generat suspicàcies, fins al punt de fer pensar a diversos usuaris, així com
Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa, el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació francesa.
En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i somnis que ens agermanaven”, ha afegit.
“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el càrrec de director un individu que
OPINIÓ
Al mapa general de les democràcies parlamentàries del món, Catalunya ocupa un lloc únic, excepcional, gairebé miraculós, el d’un govern parlamentari sense suport parlamentari. Hi ha gent que ho jutja kafkià, com un Gregori Samsa de la democràcia i una altra ho troba surrealista, com una pipa de Magritte.
El govern governa contra la voluntat del Parlament implementant mesures com l’Acord de claredat que el legislatiu ha rebutjat per 61 vots contra 41. I fins i tot ho presenta al senat espanyol com si tingués el suport de tota Catalunya o com si el president la representés. No diu que governa per a tots els catalans, amb 33 diputats, el 14% de la càmera? Amb vint diputats, és capaç de governar per a tot Europa. I, amb deu o menys, per al món sencer.
El govern incompleix les promeses electorals, no només les ideològiques i polítiques, que les
ENLLAÇ ENTREVISTA;
https://youtu.be/4iwZRowPbMY
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta. Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert, pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?
N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic, que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura autòctones, i reivindica
OPINIÓ - MAIL OBERT
Joan Ramon Resina
18.06.2023 - 21:40
Actualització: 18.06.2023 - 21:43
La setmana passada preguntava a qui beneficia, qui prodest, batejar ideològicament les preferències polítiques per a executar-les moralment. Avui intentaré de respondre la pregunta. Primer de tot, salta a la vista que la imposició d’una nomenclatura desqualificadora és potestat de la classe hegemònica, en la terminologia del comunista italià Antonio Gramsci. Quan l’església senyorejava, perseguia els crítics amb l’etiqueta d’heretge. Que aquest mot hagi caigut del vocabulari modern revela la pèrdua de poder social d’aquesta confessió i, en conseqüència, una escassa capacitat per a crear nova doctrina i moure divergències teològiques d’alguna consideració. Catalunya és compulsivament d’esquerra per reacció a l’opressió espanyola, de tarannà absolutista independentment de qui ocupi les institucions. Ni els liberals de Sagasta ni els conservadors de Cánovas del Castillo, amb les respectives partides de la porra provincials, representaven cap alternança democràtica; com tampoc no la representen Feijóo i Sánchez amb les respectives partides de la porra mediàtiques. Quan es governa un país en benefici d’uns pocs, no es pot pas permetre que la gent es rebel·li. Si la protesta amenaça de descarrilar el programa, es combat titllant-la de populista, d’extrema dreta o de qualsevol altre títol infamant abans de reprimir-la pels mitjans tradicionals. No hi ha cap manera més eficaç de crear conformitat que propiciar una víctima a fi que serveixi d’advertiment a la resta. La persecució contumaç del president Puigdemont; l’acusació de racista allevada al president Torra; la fabricació no tant judicial com mediàtica d’un afer de “corrupció” per a inhabilitar Laura Borràs, no tenien cap més objectiu que reconduir la voluntat política de la gent. Al Portal de Mar sempre hi ha un cap penjat dintre d’una gàbia.
La constitució espanyola, a l’article 20, diu protegir el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”. I en virtut d’aquest dret els poders empresonen cantants, destitueixen representants electes i castiguen amb anys de presó l’expressió pacífica del sentiment polític. Consignada al punt vint d’una constitució que la
OPINIÓ
Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.
Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.
Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.
No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP…
Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.
Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines
OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Crec que tota la polèmica declarada als mitjans pel resultat de les eleccions a Ripoll ens planteja l’oportunitat, i l’obligació, de reflexionar sobre temes que són clau per a aquest país i que no podem negligir de cap de les maneres. Fins ara, tota la controvèrsia ha vingut en forma d’un sí o un no al que representa la senyora Sílvia Orriols i Aliança Catalana, no mancada d’un cert fariseisme molt característic del moment que vivim. Crec que molt més productiu que la cacera de bruixes que s’està portant a terme seria que entre tots plantegéssim una anàlisi en profunditat sobre què ha passat a Ripoll. Jo no puc pretendre tenir-ne més que una visió parcial, però amb tot el respecte per la gent de Ripoll, crec que l’actual polèmica ha fet aflorar qüestions candents, que dubto que la gestió dels actuals partits hegemònics sabrà comprendre ni solucionar, atès el simplisme partidista que els caracteritza.
Una primera cosa que cal rebatre és aquesta mena de lectura subterrània que impera en el sentit que a Ripoll hagin pogut aflorar 1.400 vots de “fanàtics racistes d’extrema dreta”. Vejam. Ripoll és una població molt digna, d’on, ens agradi o no, va sorgir un grup radicalitzat que va cometre 16 assassinats de gent innocent l’any 2017. Més enllà de la simplista lectura que lamenta un suposat aflorament d’impulsos feixistes en els nous votants ripollesos,
OPINIÓ
12/06/2023 19:58
Per fer qualsevol revolució, la primera condició és acceptar una realitat. En el cas dels catalans, si volem fundar un estat (que és una acció revolucionària), haurem d’entomar quina és la nostra veritable situació. En voleu una descripció crua i precisa? No hi ha res. Tot és un terreny erm després del fiasco de l’octubre del 2017. Gradualment, des d’aquella data, la carraca institucional se n’ha anat degradant i esllanguint-se fins a arribar avui on la discussió que ens ocupa és si tenim algú d’extrema dreta dins les nostres rengles. Amb uns pocs milers de vots a Ripoll o a Manresa, i que el règim no preveia, sembla que Catalunya hagi esdevingut l’Alemanya dels dies abans del III Reich. Embolica que fa fort per tal d’emmascarar les misèries d’Esquerra, Junts o la CUP. Són tan febles que sembla que hagin embogit.
La partitocràcia, i molts dels seus sicaris mediàtics, han entrat en pànic per causa de l’abstenció del passat 28 de maig. No poden amagar que les raons no són només la deixadesa o el nul interès per la cosa pública. Per primera vegada, la lectura de tot plegat va més enllà dels tòpics tronats amb els quals fins ara hom justificava el capteniment de no acostar-se a les urnes. El votant partidari de trencar amb Espanya ha fet un gest conscient de càstig i de…
PAÍS - PRINCIPAT
![]() |
| Els tres caps de llista de la CUP, ERC i PSC en la conferència de premsa a Ripoll (fotografia: ACN / Lourdes Casademont). |
Redacció / ACN
13.06.2023 - 09:55
Actualització: 13.06.2023 - 11:40
ERC, PSC i la CUP han presentat aquest matí un acord per a formar un govern a l’Ajuntament de Ripoll i evitar que la batllia acabi a les mans de la líder de l’extrema dreta, Sílvia Orriols. El pacte no inclou Junts, que encara no ha aclarit si permetrà un govern d’Aliança Catalana o un d’alternatiu. “Estem a l’espera del que decideixi Junts”, ha declarat Chantal Pérez, candidata d’ERC.
La dirigent de Junts, Manoli Vega, ja va deixar clar ara fa unes setmanes que el seu partit no s’integraria en cap executiu. Ahir, la direcció nacional del partit va donar suport al cordó sanitari a l’extrema dreta, però des de Ripoll van respondre que la decisió final encara no estava presa.
Segons l’acord, la batllessa seria Pérez, mentre que el primer tinent de batlle seria, Enric Pérez (PSC); el segon, Daniel Vilaseca (CUP); i el tercer, Roger Bosch (ERC). “Volem fer un govern per a tothom”, ha dit Vilaseca, que ha afegit que això també inclou els votants d’Aliança Catalana. En aquest sentit, ha afirmat que entén la seva indignació.
Pérez ha reconegut que Orriols va guanyar les eleccions del 28-M (30,76% dels vots), però ha recordat que la suma d’ERC, PSC i la CUP supera el 42% dels sufragis (58% si s’inclou el suport extern de Junts). “La senyora Orriols tampoc no s’ha posat en contacte amb ningú de nosaltres i no ha fet res per a garantir-se el suport de la majoria del ple”, ha afegit.
Ni empresària, ni rendista ni filla de papà. D’origen pagès i fent una jornada laboral completa com a administrativa (i mileurista) al poble del costat. Per aquí, doncs, no li poden ficar el dit a l’ull. El seu marit, destacat militant d’antics moviments independentistes, es manté discretament a l’ombra i això li facilita l’empoderament en afers polítics. El tema patriarcal, doncs, tampoc no els funciona... Té cinc fills.
Cagumdena! Massa coherent amb els seus plantejaments demogràfics... Provem-ho per la banda del feminisme? Ai, no, que resulta que com a dona denuncia la misogínia, l’homofòbia i la pressió social que l’islam practica contra aquests col·lectius... Acudeix a tots els debats i actes a què la convoquen fins i tot a aquells que sap que li seran obertament hostils. És a dir, tampoc no li poden dir que no practica la democràcia... Ha declarat que no té cap intenció de viure de la política. Coi, és que ni el tema pagueta no li poden retreure... Què els queda, als altres grups polítics, per atacar-la?
Doncs omplir-se la boca de vacuïtat i dir-li racista, racista, racista... És Sílvia Orriols, regidora ripollesa per Aliança Catalana, una formació radical en els seus plantejaments nacionalistes. Ha suportat una de les