PAÍS - PRINCIPAT
L'afartament d'alguns votants amb ERC, Junts i la CUP fa créixer les crides a boicotar-los a les eleccions municipals
 |
| Una de les propostes que més corre per a castigar ERC, Junts i la CUP és
la de fer vot nul amb una butlleta del Primer d'Octubre. |
Arnau Lleonart
08.05.2023 - 21:40
|Actualització: 09.05.2023 - 10:09
Les crides de l’independentisme a l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc han crescut considerablement abans de les eleccions municipals.
Són campanyes que es van difonent, sobretot, a partir del boca-orella i
les xarxes socials, on gent diversa proposa d’expressar l’afartament amb les polítiques d’ERC, Junts i la CUP
renunciant a votar-los. A les darreres eleccions al Parlament de
Catalunya, la fotografia més comentada va ser el 52% del vot
independentista, que va sumar 1.459.084 vots. Aquest resultat es va
traduir en 74 escons independentistes, més que mai, però la xifra rècord
n’amagava una altra: l’independentisme va perdre 620.256 vots en comparació amb les eleccions anteriors,
quan n’havia obtinguts 2.079.340. I, encara més, també va recollir
507.424 vots menys que a les eleccions plebiscitàries, quan 1.966.508
persones van votar Junts pel Sí o la CUP.
De fet, l’abstenció a les eleccions del 2021 va ser la més alta de la
història del parlament. Es van abstenir 2.739.222 persones (un 48,71%),
als quals es poden afegir els 41.430 vots nuls (1,44%) i els 24.087
blancs (0,83%). És a dir, pràcticament la meitat del cens no va votar cap dels partits que s’hi presentava.
El principal motiu que es va donar per a aquesta xifra de rècord va ser
que les votacions s’havien fet en un moment de pandèmia, però també hi
va tenir a veure la desmobilització del votant unionista que ja no veia
tan urgent de frenar l’independentisme i la desconnexió de part dels
votants independentistes respecte dels partits polítics. Aquest darrer
argument és el que ara, a mitjan mandat de Pere Aragonès
i amb el trencament absolut de les relacions entre ERC, Junts i la CUP,
torna amb força des d’alguns sectors de l’independentisme.
La posició més explícita ha estat la del Cercle Català de Negocis, que ha instat els socis, seguidors i simpatitzants a fer vot nul amb la butlleta del referèndum del Primer d’Octubre
en aquells municipis on no es presentin partits independentistes
alternatius a ERC, Junts i la CUP. Distribuiran les butlletes de vot a
la seva pàgina web. I, amb vista a les eleccions espanyoles, fins i tot
estudiaran d’imprimir-les ells mateixos i distribuir-les. Si la campanya
reïx, podrien continuar promovent el vot nul indefinidament –diuen–
“fins que el Parlament de Catalunya aixequi la suspensió de la
declaració d’independència i apliqui el resultat del referèndum
d’autodeterminació sense més dilacions”.
Una de les opinions favorables a no votar ni ERC, ni Junts, ni la CUP que ha tingut més ressò ha estat la de Clara Ponsatí,
que quan li van demanar qui votaria a les eleccions de Barcelona va dir
que s’abstindria. “Les candidatures que es presenten no ofereixen un
projecte que m’il·lusioni”, va dir, i va afegir que tot i que Barcelona
necessita una sacsejada, els partits que es presenten “o tenen poca
energia o són d’adscripció espanyola”.
Ara fa quatre anys Ponsatí va donar suport a Barcelona és Capital, la llista promoguda pel moviment Primàries Catalunya i que encapçalava Jordi Graupera. Enguany Primàries torna a presentar una llista amb Roger Mallola
com a candidat a la batllia, però Ponsatí no s’hi ha involucrat i opta,
directament, per no participar en les eleccions. El candidat d’ERC, Ernest Maragall, ho criticava en una entrevista a VilaWeb:
“L’abstenció sempre ens preocupa. Per això parlava de recuperar un
major grau de confiança en l’acció política que jo voldria representar.
Jo dic als abstencionistes que promou la senyora Ponsatí que la política
val la pena.”
En oposició a la desconfiança envers els partits, Maragall
reivindica: “Una política institucional que doni la cara, que reti
comptes, que adopti compromisos i sigui capaç d’explicar si els compleix
o no.” Qui també ha fet una crida a combatre l’abstencionisme actiu
dels independentistes ha estat Carles Puigdemont, que
en un acte de Junts amb candidats i càrrecs locals va demanar d’omplir
de vots les urnes: “El vot a una de les vostres candidatures s’aprofita
del tot. És un vot que, passi el que passi, no es llença, va a parar a
una cistella que l’estat espanyol –i malauradament alguns de casa–
voldrien que s’anés buidant, però hem de dir el contrari. Hem d’ensenyar
que és una cistella que continua plena, que s’anirà emplenant tantes
vegades com calgui.”
Com afecta els resultats l’abstenció, el vol nul i el blanc?
Les diverses maneres de no votar els partits té efectes diferents en
el resultat final, segons si és abstenció, vot nul o vot en blanc.
L’abstenció, no votar, pot tenir efectes polítics si és molt acusada,
oimés si es concentra en un espai polític concret: les formacions que
hom vol castigar noten una baixada en la seva base electoral i, en
canvi, els seus competidors aguanten o augmenten el suport, cosa que es
tradueix en una pèrdua de representació dels primers.
Un vot és nul quan el sobre té més d’una butlleta de partits
diferents o conté material o símbols no prevists en el procediment
electoral en qüestió, com ara la butlleta del Primer d’Octubre que
proposa el Cercle Català de Negocis. El vot es compta com a vot emès,
però com a no vàlid: no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits,
de manera que, en el recompte, no beneficien ni perjudiquen cap partit
més enllà del fet que una formació perdi un antic votant.
El vot en blanc, en canvi, sí que es compta com a vàlid i s’inclou en la participació.
És per això que es diu que afavoreix els partits grans, perquè encareix
l’obtenció de representants. A les eleccions municipals cal un mínim
del 5% dels vots per a ser elegit. Per tant, com més vot en blanc hi ha,
més creixen els vots totals i, en conseqüència, cal un nombre de vots
més alt per a arribar al 5%. A les formacions grans, que superen
folgadament el 5%, el vot en blanc no els és cap problema, però per a
les petites pot significar la diferència entre ser als ajuntaments o no.
