Editorial Vicent Partal : Votar amb un somriure o somriure i no anar a votar

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El vot somrient no solament ens fa feliços sinó que conforma una societat sana, però si no és possible somriure no anar a votar també és una alternativa vàlida

 

 

Un grup d'electors votant Chirac amb una agulla d'estendre al nas, l'any 2002.

 

 

 

Vicent Partal

07.05.2023 - 21:40

Actualització: 08.05.2023 - 08:05-2023

 

 

 

Aquesta setmana comencen oficialment les campanyes de les eleccions a les Corts Valencianes, al Parlament Balear i als consells insulars, al Parlament de l’Aragó per als ciutadans de la Franja i a tots els municipis del país, tret dels de Catalunya Nord i Andorra.

 

Són unes eleccions evidentment importants, per moltes coses, però que arriben també en un moment especialment complicat. Molta gent està decebuda amb els polítics, especialment amb aquells que els haurien de representar més. Al País Valencià, per exemple, el balanç en termes nacionals del pas de Compromís pel govern és ben trist, especialment en relació amb el requisit lingüístic, la reciprocitat televisiva i sobretot la destrucció de les línies escolars en català. I al Principat no cal dir que la decepció i la indignació envers els tres partits que es proclamen independentistes, amb matisos entre ells, es fa impossible d’amagar.

 

En aquest darrer cas, hi ha un factor que causa un dolor especial a molts ciutadans: el record dels dies que votàvem amb un somriure a la cara. El 27-S, el Primer d’Octubre, evidentment, i potser fins i tot a les

Tornarem a votar els mateixos?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Trencar aquest règim “groc” que hi ha instal·lat a Catalunya ha esdevingut una obligació cívica i patriòtica"

 

 

 

 

 

per Santiago Espot  

29 de setembre de 2020 19:25  

 

 

Unes altres eleccions al Parlament de Catalunya en l’horitzó immediat . Sant tornem-hi. Què canviarà? Tot veient el discurs de comiat d’ahir del president Torra, pràcticament res. Va dir que serien “unes eleccions plebiscitàries” o “que ens preparem per a una ruptura democràtica”. El mateix que portem sentint els darrers anys. No ens matarà Espanya, ens mataran ells d’avorriment

 

La campanya del tripartit teòricament independentista tindrà la mateixa cantarella de sempre. Junts per Catalunya apostant per un nou “embat” a l’estat, però aquesta vegada “intel·ligent” (es veu que els que han fet fins ara no ho eren), Esquerra eixamplant la base i la CUP fent d’escolanets. Les mateixes cares amb els mateixos discursos tornaran a repetir que els hi fem confiança perquè, ara sí, ho tenen tot pensat i programat per fer efectiva la “república”. Els que han fracassat diran que, fent exactament el mateix, aquesta vegada triomfaran. Aquest serà el seu únic argument electoral per demanar-vos el vot. Els hi donareu?

 

No plantejaran cap idea sobre Catalunya que no vagi més enllà dels eslògans habituals. Ens parlaran d’exili, de repressió i de com és de dolent l’estat espanyol. Tornaran els actes