Oda als polítics . Per Albert Donaire

 

 

OPINIÓ

 

 

Perquè el lingüicidi i l’etnocidi que porten executant des de fa segles, no s’aturi. Al País Valencià, l’etnocidi està molt avançat. A Balears, avança sense fre. Catalunya va al darrere. Ja ho deien: “Antes roja que rota”.

 

 

Dissabte, 17 de juny de 2023

 

 

 

 

 

 

 

 

Albert Donaire Malagelada 

No tenia clar com titular aquest article, però sí que tenia molt clar l’orientació que li volia donar: una orientació didàctica i explicativa perquè els partits polítics que han governat el país i les institucions reflexionin.

 

Emulant i adaptant les paraules de Joan Maragall al seu poema “Oda a Espanya”, als polítics els diria “Escolta, polític, la veu d’un ciutadà, que et parla en llenguatge no polític”. Vull fer unes reflexions perquè s’entengui què ha passat i què pot passar el 23 de juliol d’aquest any.

 

En primer lloc, els ciutadans estan cansats d’una classe política que es percep allunyada de la voluntat popular, del poble que els vota. Com pot ser que s’hagi perdut un gruix important dels votants independentistes? S’ha perdut per les constants picabaralles entre partits, perquè la gent s’ha cansat de sentir-se enganyada. Els ciutadans d’aquest país es van trencar la cara literalment el primer d’octubre del

Fins als pebrots. Per Albert Donaire

  

OPINIÓ

 

I aquells que van programar i incitar tot això, han deixat penjada la gent que va sortir, perquè estiguin als peus dels cavalls novament d’una injustícia que persegueix les persones per les seves idees

 

 

 Albert Donaire i Malagelada 13/07/202

 

 

 

 

 

Ha arribat un punt al qual ja no sé què cal que passi perquè el poble de Catalunya surti a fer efectiva la independència i a dignificar-nos com a poble. Què ha de passar més perquè sortim a exigir als polítics d’aquest país que compleixin amb el compromís adquirit amb els votants pels resultats del Primer d’Octubre? Quan deixarem de fer aquestes manifestacions estèrils de sortir a fer quatre crits de no res i tornar cap a casa, per començar una autèntica revolució com han fet a Sri Lanka o com estan sortint els pagesos als Països Baixos?

No, aquí ens quedem a casa mentre veiem com l’estat Espanyol (no pas les clavegueres) fa mans i mànigues per acabar amb nosaltres, amb el nostre poble, la nostra identitat. I no és cap exageració. Cal tornar a recordar frases mítiques dels espanyols com allò de “S’ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys” o allò de “Els hi hem destrossat la sanitat”, passant per “S’ha d’espanyolitzar els nens catalans”?

Hem de tornar a posar les imatges de policies espanyols acomiadats dels seus pobles i casernes amb una multitud animant-los i cantant “A Por ellos”, quan sabien que venien a

Més mala llet. Per Albert Donaire i Malagelada

 

 

És per tot això que ens convindria tenir més mala llet, més picardia, més desconfiança, i més determinació. Per combatre el que és el nostre enemic de veritat.

 

 

Albert Donaire i Malagelada 14/02/2022

 

 

Vista general de la primera reunió de la taula de diàleg entre el govern espanyol i els representants del Govern i el Parlament de Catalunya al Palau de la Moncloa el 26 de febrer del 2020

 

 

 

Sovint tinc la sensació que als catalans, o si més no als partits independentistes, els caldria una formació en estratègia i maneres de fer dels partits castellans o espanyolistes. M’explico. Indubtablement hi ha moltíssimes coses en les que no ens hem d’assemblar en res en els partits espanyols, però n’hi ha una que s’hauria d’agafar-los com a exemple: la seva mala llet. La seva manera de gestionar el tracte amb el que discrepa.

 

Potser alguns de vosaltres estareu pensant: “Però què diu ara aquest noi? S’ha begut l’enteniment?”. La resposta és no. Simplement us porto a fer una reflexió. Cada vegada que els partits catalans han volgut dialogar amb l’estat espanyol, amb qualsevol dels seus partits, el resultat és el que és. Un president espanyol que parlava de “talante”, li va prometre al president Maragall que aprovarien l’estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Realitat? Algun dels seus ministres anava presumint que se l’havien passat per la pedra i l’havien retallat tan com van voler. El mateix partit que també parlava d’allò del federalisme o que fins i tot, al 2015 defensava un referèndum d’autodeterminació.

 

Doncs la nostra experiència ens diu que no et pots fiar de cap dels partits espanyols, perquè mai compleixen el que prometen. I menys si és contra Catalunya. Però clar, s’ha de dir que la culpa no és d’ells. La culpa és dels nostres partits i de la manera de fer les coses que tenen. Perquè els catalans sembla que tinguem la necessitat que tothom parli bé de nosaltres, o de ser compresos pels