OPINIÓ
I aquells que van programar i incitar tot això, han deixat penjada la gent que va sortir, perquè estiguin als peus dels cavalls novament d’una injustícia que persegueix les persones per les seves idees
Albert Donaire i Malagelada 13/07/202
Ha arribat un punt al qual ja no sé què cal que passi perquè el poble de Catalunya surti a fer efectiva la independència i a dignificar-nos com a poble. Què ha de passar més perquè sortim a exigir als polítics d’aquest país que compleixin amb el compromís adquirit amb els votants pels resultats del Primer d’Octubre? Quan deixarem de fer aquestes manifestacions estèrils de sortir a fer quatre crits de no res i tornar cap a casa, per començar una autèntica revolució com han fet a Sri Lanka o com estan sortint els pagesos als Països Baixos?
No, aquí ens quedem a casa mentre veiem com l’estat Espanyol (no pas les
clavegueres) fa mans i mànigues per acabar amb nosaltres, amb el nostre
poble, la nostra identitat. I no és cap exageració. Cal tornar a
recordar frases mítiques dels espanyols com allò de “S’ha de bombardejar
Barcelona cada cinquanta anys” o allò de “Els hi hem destrossat la
sanitat”, passant per “S’ha d’espanyolitzar els nens catalans”?
Hem de tornar a posar les imatges de policies espanyols acomiadats dels
seus pobles i casernes amb una multitud animant-los i cantant “A
Por ellos”, quan sabien que venien a
Hem d’acceptar que uns tribunals patriòtics (que no saben ni parlar ni
escriure en català) inventin sentències en contra de la nostra llengua i
ens intentin imposar uns percentatges en una llengua estrangera a les
nostres escoles? Que no som conscients que en menys de cent anys l’ús
social del català al nostre país ha caigut de quasi el 95% fins a
l’actual 30%? I encara tenim un govern amb un president que els va dient
a la gent que ve al nostre país que no cal que s’integrin, que tots som
Catalunya. Això si, ara les creus de Sant Jordi són per persones que
mai han fet res per la llengua i la cultura de Catalunya ni per la
nostra identitat, ans al contrari. S’ha degradat i degenerat tots els
símbols del nostre país fins al punt de la vergonya.
Però no n’hi ha prou encara! Hi ha una inflació pels núvols, les
elèctriques amb uns beneficis multimilionaris que serveixen com a via de
sortida per aquells polítics que es retiren, amb uns sous
estratosfèrics pel sol fet de formar part dels consells assessors de les
companyies. Unes constructores que s’han lucrat i han manipulat
concursos públics, que han carregat de sobrecostos per lucrar-se encara
més. Però ei, que després els sancionen amb uns quants milions que no
arriben ni a una vintena part del que s’han lucrat al llarg de tants
anys.
Això si, quan hem tingut a l’estat contra les cordes, resulta que ens
han enviat cap a casa. Quan vam sortir a l’aeroport del Prat i el vam
paralitzar, ens van enviar cap a casa. Quan vam tenir la Jonquera
aturada, ens van fer tornar a casa. I aquells que van programar i
incitar tot això, han deixat penjada la gent que va sortir, perquè
estiguin als peus dels cavalls novament d’una injustícia que persegueix
les persones per les seves idees.
Aquests dies hem sabut que de les maquinacions i fabricacions de
mentides sobre catalans independentistes, contra polítics… n’estaven al
corrent fins i tot jutges dels alts tribunals espanyols! I tot i saber
que tot eren maquinacions i mentides, van obviar la seva obligació
d’iniciar un procés contra aquests delinqüents. Al contrari, encara els
reien les gràcies d’aquells que s’inventaven coses contra nosaltres.
Està molt de moda ara que fa anys que es va
assassinar Miguel Angel Blanco condemnar el terrorisme. Però encara és
el moment que algú del regne d’Espanya surti a fer una condemna
explícita de tots els actes de terrorisme d’estat, per exemple, dels
GAL. Ah no, que en aquest cas, el president dels espanyols fa uns anys
encara ho justificava i deia que a ningú li interessava res sobre els
afers dels GAL. I per no parlar de tot el que va passar el 17 d’agost
del 2017. Ni una sola investigació iniciada per l’estat i tot és
opacitat. És totalment lícit sospitar que l’estat espanyol estigui
darrere de tot plegat. Perquè han demostrat que l’odi contra Catalunya
és i serà quelcom intrínsec del patriotisme espanyol. Perquè tot allò de
l’estat plurinacional és una gran mentida. Amb les paraules n’hi ha
prou: “Debate del estado de la nación”. Perquè per ells, de nació només
n’hi ha una. La resta, som pobles conquerits, que mereixem la humiliació
constant fins a la nostra extinció. Pobles als quals se’ns pot robar,
humiliar, empresonar, matar… i no passa res. O no recordeu que van
assassinar un president electe de Catalunya? Quina poca memòria…
Això si, alguns partits continuaran defensant el diàleg amb
el Gobierno més progressista de la història. Que els continuïn prenent
el pèl a la cara, perquè els espanyols són bona gent. No ens aixequem
d’una taula en la qual ens diuen sobre què es pot parlar i de què no.
Bé, ben mirat, ni tan sols això. Perquè no s’ha parlat de res encara. Ni
ho faran. Això sí, aquí tenim una part del govern fent els passerells i
blanquejant un fals diàleg amb els que presumeixen de controlar la
fiscalia, entre tantes altres barrabassades.
Però ei, el més important és perseguir la presidenta del Parlament de
Catalunya. Perquè els fa nosa, és clar. Donen lliçons de moralitat i que
ells als seus partits farien les coses diferents amb persones
investigades. Ja em perdonaran, però és que aquest partit té un
president que ha estat condemnat, entre altres coses, per malversació.
I encara és el president del partit! Llavors eren presos polítics… i és
diferent. En el cas de la presidenta del Parlament, no mereix ni una
cosa tan bàsica com la presumpció d’innocència. I ara! Ni tan sols
després de saber tot l’afer del Catalangate, les escoltes, les
fabricacions de merda per part de policies, jutges, periodistes,
polítics… contra els nostres. Perquè estan més pendents de controlar la
seva parcel·la autonomista que de fer efectiva la independència i
gestionar el nostre futur.
Poder continuar denunciant que patim espoli fiscal (bé, darrerament ni
això, quan el president de Catalunya fa uns anys ostentava el famós
Espanya ens roba), acceptant que tinguem unes infraestructures de pa
sucat amb oli, una sanitat precària, una seguretat compromesa (sí,
compromesa, amb una policia que actua i maquína contra el poble
inventant proves i atestats si cal), una injustícia que en molts casos
està formada per membres fanatitzats i disposats a tot per la seva
pàtria…
Però res, a continuar aguantant en lloc de sortir a agafar el brau per les banyes i dir prou.
Això si, després ens diran que cal que el poble surti al carrer i que no
llenci ni un paper a terra, no fos cas que els donem la imatge que
volen. Perquè total, si sortim i no llencem cap paper a terra, tindrem
algú que dirà que si ho hem fet i ens imputarà i perseguirà amb els
recursos públics que tots nosaltres aportem.
Perseguits amb els nostres diners, per part dels que diuen ser els nostres.
Fins als pebrots!
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.larepublica.cat/opinio/fins-als-pebrots/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada