Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris APLICAR MANDAT 1-O. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris APLICAR MANDAT 1-O. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de novembre del 2023

L’amnistia redreça el camí que cal recórrer

 

 

OPINIÓ

 

 

"El que s’ha de negociar, doncs, no és si mediació o referèndum sí o no, sinó quin tipus de mediació i quin poble votarà en el referèndum"

 

 


 

dimarts, 9 de maig del 2023

L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc: els altres candidats independentistes

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 

L'afartament d'alguns votants amb ERC, Junts i la CUP fa créixer les crides a boicotar-los a les eleccions municipals

 

Una de les propostes que més corre per a castigar ERC, Junts i la CUP és la de fer vot nul amb una butlleta del Primer d'Octubre.

 

 

 

Arnau Lleonart

08.05.2023 - 21:40

|Actualització: 09.05.2023 - 10:09

 

Les crides de l’independentisme a l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc han crescut considerablement abans de les eleccions municipals. Són campanyes que es van difonent, sobretot, a partir del boca-orella i les xarxes socials, on gent diversa proposa d’expressar l’afartament amb les polítiques d’ERC, Junts i la CUP renunciant a votar-los. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, la fotografia més comentada va ser el 52% del vot independentista, que va sumar 1.459.084 vots. Aquest resultat es va traduir en 74 escons independentistes, més que mai, però la xifra rècord n’amagava una altra: l’independentisme va perdre 620.256 vots en comparació amb les eleccions anteriors, quan n’havia obtinguts 2.079.340. I, encara més, també va recollir 507.424 vots menys que a les eleccions plebiscitàries, quan 1.966.508 persones van votar Junts pel Sí o la CUP.

De fet, l’abstenció a les eleccions del 2021 va ser la més alta de la història del parlament. Es van abstenir 2.739.222 persones (un 48,71%), als quals es poden afegir els 41.430 vots nuls (1,44%) i els 24.087 blancs (0,83%). És a dir, pràcticament la meitat del cens no va votar cap dels partits que s’hi presentava. El principal motiu que es va donar per a aquesta xifra de rècord va ser que les votacions s’havien fet en un moment de pandèmia, però també hi va tenir a veure la desmobilització del votant unionista que ja no veia tan urgent de frenar l’independentisme i la desconnexió de part dels votants independentistes respecte dels partits polítics. Aquest darrer argument és el que ara, a mitjan mandat de Pere Aragonès i amb el trencament absolut de les relacions entre ERC, Junts i la CUP, torna amb força des d’alguns sectors de l’independentisme.

La posició més explícita ha estat la del Cercle Català de Negocis, que ha instat els socis, seguidors i simpatitzants a fer vot nul amb la butlleta del referèndum del Primer d’Octubre en aquells municipis on no es presentin partits independentistes alternatius a ERC, Junts i la CUP. Distribuiran les butlletes de vot a la seva pàgina web. I, amb vista a les eleccions espanyoles, fins i tot estudiaran d’imprimir-les ells mateixos i distribuir-les. Si la campanya reïx, podrien continuar promovent el vot nul indefinidament –diuen– “fins que el Parlament de Catalunya aixequi la suspensió de la declaració d’independència i apliqui el resultat del referèndum d’autodeterminació sense més dilacions”.

Una de les opinions favorables a no votar ni ERC, ni Junts, ni la CUP que ha tingut més ressò ha estat la de Clara Ponsatí, que quan li van demanar qui votaria a les eleccions de Barcelona va dir que s’abstindria. “Les candidatures que es presenten no ofereixen un projecte que m’il·lusioni”, va dir, i va afegir que tot i que Barcelona necessita una sacsejada, els partits que es presenten “o tenen poca energia o són d’adscripció espanyola”.

Ara fa quatre anys Ponsatí va donar suport a Barcelona és Capital, la llista promoguda pel moviment Primàries Catalunya i que encapçalava Jordi Graupera. Enguany Primàries torna a presentar una llista amb Roger Mallola com a candidat a la batllia, però Ponsatí no s’hi ha involucrat i opta, directament, per no participar en les eleccions. El candidat d’ERC, Ernest Maragall, ho criticava en una entrevista a VilaWeb: “L’abstenció sempre ens preocupa. Per això parlava de recuperar un major grau de confiança en l’acció política que jo voldria representar. Jo dic als abstencionistes que promou la senyora Ponsatí que la política val la pena.”

En oposició a la desconfiança envers els partits, Maragall reivindica: “Una política institucional que doni la cara, que reti comptes, que adopti compromisos i sigui capaç d’explicar si els compleix o no.” Qui també ha fet una crida a combatre l’abstencionisme actiu dels independentistes ha estat Carles Puigdemont, que en un acte de Junts amb candidats i càrrecs locals va demanar d’omplir de vots les urnes: “El vot a una de les vostres candidatures s’aprofita del tot. És un vot que, passi el que passi, no es llença, va a parar a una cistella que l’estat espanyol –i malauradament alguns de casa– voldrien que s’anés buidant, però hem de dir el contrari. Hem d’ensenyar que és una cistella que continua plena, que s’anirà emplenant tantes vegades com calgui.”

 

 




Com afecta els resultats l’abstenció, el vol nul i el blanc?

Les diverses maneres de no votar els partits té efectes diferents en el resultat final, segons si és abstenció, vot nul o vot en blanc. L’abstenció, no votar, pot tenir efectes polítics si és molt acusada, oimés si es concentra en un espai polític concret: les formacions que hom vol castigar noten una baixada en la seva base electoral i, en canvi, els seus competidors aguanten o augmenten el suport, cosa que es tradueix en una pèrdua de representació dels primers.

Un vot és nul quan el sobre té més d’una butlleta de partits diferents o conté material o símbols no prevists en el procediment electoral en qüestió, com ara la butlleta del Primer d’Octubre que proposa el Cercle Català de Negocis. El vot es compta com a vot emès, però com a no vàlid: no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits, de manera que, en el recompte, no beneficien ni perjudiquen cap partit més enllà del fet que una formació perdi un antic votant.

El vot en blanc, en canvi, sí que es compta com a vàlid i s’inclou en la participació. És per això que es diu que afavoreix els partits grans, perquè encareix l’obtenció de representants. A les eleccions municipals cal un mínim del 5% dels vots per a ser elegit. Per tant, com més vot en blanc hi ha, més creixen els vots totals i, en conseqüència, cal un nombre de vots més alt per a arribar al 5%. A les formacions grans, que superen folgadament el 5%, el vot en blanc no els és cap problema, però per a les petites pot significar la diferència entre ser als ajuntaments o no.

dilluns, 10 d’octubre del 2022

L’ANC carrega contra el nou Govern perquè està “lluny de respectar” l’1-O

 

 

GOVERN

 

 

L'entitat ha lamentat que aquest Govern està "ple de noms del passat"

 

 

Dolors Feliu, en un moment de la seva intervenció al debat del deep-state a la UCE/UCE

 



L’Assemblea Nacional Catalana ha carregat contra els nous consellers del Govern del president Pere Aragonès: Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart. L’entitat ha lamentat que aquest Govern està “ple de noms del passat” i queden “lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista” que la ciutadania va escollir el 14 de febrer del 2021. 

 

A banda, l’ANC també ha denunciat que el “suposat consens del 80% de la ciutadania” té “minsa legitimitat” i un “mínim reconeixement al Parlament”. Per això, asseguren en un comunicat, té únicament “capacitat de fer autonomisme de mirada curta”. “Amb aquests
nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral”, reblen en un comunicat molt dur amb l’elecció de noms d’Aragonès. “La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa”, insisteix l’entitat, que demana que es deixi de “mentir” a la ciutadania. 

 

Constaten la “manca de projecte independentista”

dilluns, 4 d’abril del 2022

Editorial Vicent Partal : Són moltes les coses que canvien després d’un cap de setmana com aquestSón moltes les coses que canvien després d’un cap de setmana com aquest

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

L'adeu de Jordi Sànchez, el to de la manifestació de dissabte i l'aclariment dins l'ANC han impulsat, en 48 hores, un tomb en la política catalana  

 



Per: Vicent Partal

03.04.2022  21:50

 

 

Aquest cap de setmana han passat moltes coses a què done una gran importància. Dissabte hi va haver les manifestacions a Barcelona, València i Palma –la de Perpinyà es va haver de suspendre per l’oratge. I d’una manera molt especial va passar que la manifestació de Barcelona va ser la primera d’estrictament independentista, amb una capacitat clara de mobilització, que va esdevenir una protesta contra aquest govern. L’11 de setembre hi havia molta més gent, moltíssima més i, si bé la tensió era palpable, no va esclatar. Ara sí.

 

També dissabte Junts va anunciar la convocatòria d’un congrés abans de l’estiu i Jordi Sànchez, de sorpresa, va fer un anunci molt important i que té moltes conseqüències: plegarà i no es presentarà a la reelecció. Sànchez és qui va negociar mà a mà amb el president Pere Aragonès i ha estat el gran valedor d’un acord de govern que una bona part del seu partit veu amb francament amb recel. És evident que sense ell al capdavant de Junts el pacte i el govern, automàticament, són molt més febles.

 

I si despús-ahir passava això, ahir l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar els deu anys amb un acte també important a Sant Cugat, on la presidenta Paluzie va ser especialment contundent a l’hora de denunciar les renúncies de l’executiu català i on el vice-president, David Fernàndez, va ser molt explícit quan digué

dilluns, 28 de febrer del 2022

Un 1-O sense censura seria possible amb l’urna digital que ha creat una empresa catalana

 

 

Un referèndum sense censura ni violència? Vocdoni crea una revolucionària eina per garantir els processos participatius segurs

 

 

Redacció 27/02/2022

 

 

Instant en què una dona diposita el seu vot en una urna aquest diumenge 26 de maig de 2019 a l'Escola Eiximenis.

 



Un 1-O sense censura ni violència? Vocdoni és l’empresa emergent catalana que podria revolucionar la democràcia. Com explica El Món, aquesta start-up ha desenvolupat una urna digital pública basada en tecnologia blockchain que faria possible organitzar processos participatius d’una manera més segura i lliure de censura.

 

De fet, els promotors insten el Govern a emprar la seva eina per fer una consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern. Pel que fa a la censura, el sènior Project Manager de Vocdoni Roger Baig explica a El Món que si bé hi ha diverses formes d’impedir una consulta o una votació, “l’1-O era una mica rupestre” i conclou que “aquell dia la força va ser la gent”. El referèndum del 2017 va inspirar els creadors a idear una eina que facilités el procés de votació amb un sistema digital que impossibiliti l’aturada.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/un-1-o-sense-censura-seria-possible-una-start-up-catalana-crea-una-urna-digital/

 

 

 

dimarts, 25 de gener del 2022

El Col·lectiu Primer d’Octubre presenta la seva ponència política d’ERC: “República o República”

 

 

Amb el nom de “Recuperem ERC”, el col·lectiu evidencia la manca d’interès del Gobierno en la taula de diàleg i proposa començar a actuar com una república aplicant el mandat de l’1-O

 

 

Redacció 25/01/2022

 

 


 

 


El Col·lectiu Primer d’Octubre, format per militants d’ERC crítics amb els constants intents inútils de diàleg del partit amb el Gobierno, han presentat aquest dimarts la seva proposta per la ponència d’ERC al Consell Nacional, amb el nom de “Recuperem ERC”. El col·lectiu insisteix a evidenciar la repressió constant de l’estat contra l’independentisme per part de l’estat espanyol, i critiquen que l’actual discurs d’ERC per arribar a la independència dona “una idea errònia que l’1 d’octubre no vam ser suficients”, ajornant les demandes de la societat catalana.

 

Amb tot, tal com es pot llegir al document del col·lectiu, es busca mantenir intacte la voluntat per l’autodeterminació de Catalunya i del fet de no renunciar-hi mai. Un procés que

dimarts, 27 d’octubre del 2020

L’ANC crida a mobilitzar l’electorat per aplicar el mandat de l’1 d’octubre rebutjant els pactes “amb els del 155”

 

 

ACTUALITAT

 

 

 

 

Aquest diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució. La gravetat de la situació ha obligat a allargar el plenari durant prop de vuit hores de debat intens. L’atzucac que viuen els catalans quan després de guanyar el referèndum d’autodeterminació encara no s’ha fet pràcticament res ha estat el principal motiu.

 

Tanmateix, com a fet concret, sí que s’ha acabat aprovant la necessitat de dirigir-se a un electorat madur de cara a les properes eleccions nacionals, on quedi ben clar que caldrà acabar votant alguns d’aquells partits “que assumeixin l’abandonament i el trencament sistemàtic i permanent de les taules o pactes, de qualsevol tipus, amb les institucions de l’estat espanyol i amb