OPINIÓ - EDITORIAL
L'adeu de Jordi Sànchez, el to de la manifestació de dissabte i l'aclariment dins l'ANC han impulsat, en 48 hores, un tomb en la política catalana
Per: Vicent Partal
03.04.2022 21:50
Aquest cap de setmana han passat moltes coses a què done una gran importància. Dissabte hi va haver les manifestacions a Barcelona, València i Palma –la de Perpinyà es va haver de suspendre per l’oratge. I d’una manera molt especial va passar que la manifestació de Barcelona va ser la primera d’estrictament independentista, amb una capacitat clara de mobilització, que va esdevenir una protesta contra aquest govern. L’11 de setembre hi havia molta més gent, moltíssima més i, si bé la tensió era palpable, no va esclatar. Ara sí.
També dissabte Junts va anunciar la convocatòria d’un congrés abans de l’estiu i Jordi Sànchez, de sorpresa, va fer un anunci molt important i que té moltes conseqüències: plegarà i no es presentarà a la reelecció. Sànchez és qui va negociar mà a mà amb el president Pere Aragonès i ha estat el gran valedor d’un acord de govern que una bona part del seu partit veu amb francament amb recel. És evident que sense ell al capdavant de Junts el pacte i el govern, automàticament, són molt més febles.
I si despús-ahir passava això, ahir l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar els deu anys amb un acte també important a Sant Cugat, on la presidenta Paluzie va ser especialment contundent a l’hora de denunciar les renúncies de l’executiu català i on el vice-president, David Fernàndez, va ser molt explícit quan digué
