Amagar-se sota la taula de diàleg

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El silenci és tan espès que tot fa sospitar que l'independentisme oficial no vol afrontar el fet, obvi, què hi ha ben poques opcions, al marge de l'acció unilateral"

 

 

 Salvador Cot

19/09/2022 21:23 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha un compte enrere. I marca un any fins que, segons gairebé totes les enquestes, el govern espanyol més progressista de la història passi a ser substituït pel govern espanyol més ultra des del d’Arias Navarro. Un escenari inequívoc en què no valdrà amagar-se sota la taula de diàleg perquè el nacionalisme espanyol més extrem treballa i treballarà sota la convicció que l’independentisme és un enemic fàcil i, sobretot, molt recomanable electoralment per a entreteniment i joia de la major part de l’electorat de l’Espanya espanyola.

Aquests dies es parla, obsessivament, d’estratègia. Però, la gran paradoxa és que, de moment, ningú no sembla encarar una possibilitat que és, com a mínim,

El “diàleg” de Sánchez: No vol ni sentir parlar d’independència

 

 

El president espanyol no reconeix la independència de Kosovo perquè va ser una declaració unilateral

 

 

Redacció 01/08/2022

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió dels líders europeus | ACN

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit aquest dilluns que ell personalment “està a favor” de reformar els delictes de sedició i rebel·lió, però creu que avui en dia “no hi ha majoria” al Congrés per fer-ho possible. Segons Sánchez la reforma d’aquests dos delictes és “necessària i oportuna”, però “hi ha unes Corts i unes majories parlamentàries, i jo ara com ara no veig aquesta majoria parlamentària”. En tot cas, segons Sánchez, “si es donés” aquesta majoria “el govern d’Espanya plantejarà aquesta reforma, com no pot ser d’una altra manera”.

 

Sánchez ha reiterat que la modificació dels delictes de sedició i rebel·lió són necessàries per “homologar” el Codi Penal a les “democràcies consolidades i més avançades de la Unió Europea”. “No és només una opinió política, és que la majoria dels penalistes i els acadèmics vinculats al Codi Penal suggereixen que hi ha una necessitat de fer aquestes reformes”.

 

Sánchez també ha assegurat que al mes de setembre el seu

La retòrica burocràtica del MHP

 

 

OPINIÓ

 

 

"En un any s'ha perdut gairebé tot el poc que s'havia aconseguit en immersió, sobirania del parlament, pes de Catalunya a Madrid i la taula del diàleg"

 

 

Ramón Cotarelo

 
15/02/2022 20:14 

 

 

 

 

 

 

La convenció dels cents dies de gràcia superada amb generositat i elegància versallesca, el MHP Aragonès ha comparegut a l’esfera pública per fer un balanç de l’acció del seu govern i albirar amb mirada llarga el seu esdevenidor. Conscient de la importància històrica d’un moment tan històric com tots els altres, el president ha triat una data simbòlica; no el moment de constitució del govern del qual parla (mes de maig), sinó el de les eleccions del 14-F que esdevenen així l’epifania de la nova era de la Generalitat republicana. 

 

Tota una fita històrica per a la qual el MHP ha preparat un discurs solemne sobre el seu full de ruta cap a la independència pragmàtica amb tots els ets i uts. Un discurs que ha llegit davant un auditori d’incondicionals de la partitocràcia. Una peça retòrica de llocs comuns (creixement, autodeterminació, govern efectiu, amnistía, etc.) que, a força de repetits es poden fer valer en qualsevol combinació i qualsevol intenció. Això que el president llegeix els seus discursos importants permet fer-se una idea de la seva maduresa i lideratge.

 

Un discurs de xerraire programàtic, propi d’un buròcrata de partit molt bé pagat, de paraules que els fets desmenteixen amb la seva

És primavera a la taula

 

 

EL VORAVIU

 

 

Podríem treure el Sant Cristo gros i recuperar el viacrucis del Dijous Sant 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

 

 

 

 

Ja heu vist que el mes de gener no ha pogut ser, que el mes de febrer tampoc serà i que no es compta que s’arribi a temps per entaular-nos el mes de març. Però sembla que La Moncloa, de moment, tindrà un forat a l’abril, perquè així ho han fet saber, i diu que hi haurà taula de negociació per allà Setmana Santa, dia amunt dia avall. Trobo que és una bona idea. 

 

Aprofitaria, com es feia als anys seixanta, per despenjar el Sant Cristo gros, treure’l de totes les esglésies i organitzar viacrucis pels carrers de pobles, viles i ciutats al voltant de les parròquies. No hi hauria càntic més bonic per entonar mentre els negociadors fossin asseguts a taula que aquella estrofa catorze vegades repetida cada Dijous Sant. Estació per

Cop mortal als gags sobre la taula de diàleg

 

 

OPINIÓ

 

Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 31 de gener de 2022. 20:45
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

Pedro Sánchez no té cor. Només som a dilluns i ja tenim la benzina a uns preus de sou de Démbélé i l'electricitat amb unes fluctuacions de tal magnitud que si no t'apartes es produeix l'efecte ventosa i et xuclen, la gent gran tractada a les oficines bancàries com si fossin el contingut del contenidor marró, Aznar retornant i Casado apareixent-nos cada dia amb ovelles i cabres darrere seu, la COVID començant a afluixar -aquest cop sí que sí, però dit amb la boca més petita que mai- i ja és la porta de casa la nova hecatombe mundial en forma d'una terrible sequera que farà que ens acabem bevent el gel de mans que sobrarà quan no quedi virus, la societat del políticament correcte volent eliminar els set nans de la Blancaneu, la incomprensible crisi política i sindical provocada per les votacions a Eurovisió arribant al Congrés dels Diputats -em punxen i no em treuen sang!-, Foment del Treball quantificant en 35 mil milions d'euros el dèficit d'inversió de l'estat en infraestructures a Catalunya, el cas de presumpta corrupció a Bombers desfent-se com un bolado, Carlos Herrera anant a Abu Dabi per dir-nos que Emèrit I fa molt bona cara i quan veiem les fotos pensem que tal vegada hagi vist a una altra persona, Nadal demostrant que al tennis s'hi juga amb el cervell i -mentre- Djokovic fent cua en un CAP a veure si pot pillar alguna oferta de vacuna caducada...

I amb tot això omplint la nostra vida, cosa que ens provoca un esforç mental considerable, què fa Sánchez? Doncs va i diu que ajorna fins “a la primavera” la taula de diàleg, o de negociació, o com en vulguin dir. Hooome, senyor Pedro, això és un cop molt baix. I no, no parlo del concepte “deixem-ho per la primavera”, que és allò de “ens truquem passat festes” o “la setmana vinent ens enviem un whatsapp i quedem a veure com quedem”. Ni tampoc parlo que això de deixar per més endavant una cosa que ja fa temps t'havies compromès a fer i amb l'excusa que “és que ara són les eleccions a Castella-Lleó i no podem estar per tot” és com dir que no ets capaç de mastegar xiclet i caminar a la vegada.

No, no, aquí la qüestió és que amb aquesta decisió, el president del Gobierno ha deixat venuts als guionistes amb bigoti que han d'escriure els gags pels diferents programes d'entreteniment. Per què? Perquè ja han gastats totes les bromes! Perquè ja no queda cap ocurrència que faci riure aplicada a una taula. No n'hi ha més. S'han fet totes. Al catàleg de gracietes aplicades a taules, s'ha fet servir tot l'estoc disponible i no hi ha res lliure.

Això sí, la decisió de Sánchez serveix per reconfirmar qui té la paella pel mànec. Si ell diu que no hi ha taula fins que hagi esclatat la llum, el color i l'olor del mes de Maria, doncs no hi ha taula. I la pregunta, un cop més, torna a ser la mateixa: i, per què hauria de voler convocar-la? Per negociar, què? Si a ell no li cal negociar res sobre el conflicte català. Ni a la primavera, ni per Nadal, ni per la fira de les maresdedéu que dones la volta i neva. I menys ara que tothom parla d'Eurovisió.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-cop-mortal-taula-dialeg_703827_102.html 

El Col·lectiu Primer d’Octubre presenta la seva ponència política d’ERC: “República o República”

 

 

Amb el nom de “Recuperem ERC”, el col·lectiu evidencia la manca d’interès del Gobierno en la taula de diàleg i proposa començar a actuar com una república aplicant el mandat de l’1-O

 

 

Redacció 25/01/2022

 

 

 

 

El Col·lectiu Primer d’Octubre, format per militants d’ERC crítics amb els constants intents inútils de diàleg del partit amb el Gobierno, han presentat aquest dimarts la seva proposta per la ponència d’ERC al Consell Nacional, amb el nom de “Recuperem ERC”. El col·lectiu insisteix a evidenciar la repressió constant de l’estat contra l’independentisme per part de l’estat espanyol, i critiquen que l’actual discurs d’ERC per arribar a la independència dona “una idea errònia que l’1 d’octubre no vam ser suficients”, ajornant les demandes de la societat catalana.

 

Amb tot, tal com es pot llegir al document del col·lectiu, es busca mantenir intacte la voluntat per l’autodeterminació de Catalunya i del fet de no renunciar-hi mai. Un procés que

Ha mort la taula de diàleg: Descansi en pau

 

 

Els líders polítics actuals que no vulguin la unitat estratègica independentista, millor que voluntàriament deixin pas i no esperin que siguin apartats pels votants independentistes

 

Joan Puig 16/01/2022

 

Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, reunits a la Moncloa el 29 de juny de 2021

 

El director del gran diari de Catalunya expressa avui la seva preocupació per les poques ganes que mostra Pedro Sánchez per tirar endavant la taula de diàleg o de no negociació. Jordi Juan (director de La Vanguardia, per si no havia quedat clar) explica com la concessió dels indults als líders independentistes ha comportat una desinflamació de la tensió existent en la societat catalana, el mateix argument que Teresa Cunillera va exposar en plegar de Virreina de Catalunya.

Li diu també al govern espanyol que és un error no modificar el delicte de sedició, fet que hauria permès una solució per al retorn del president Puigdemont (ell en diu Carles Puigdemont) i acabar d’aquesta manera amb l’exili com a conflicte. Jordi Juan remata l’escrit dient que el partit dels gestos possibilistes, és a dir l’ERC de Junqueras i Aragonès, també necessita gestos que vagin més enllà que les bones paraules d’en Pedro Sánchez per acabar aconsellant al president del gobierno, en referència a l’advertència del president Aragonès en la seva conferència a Madrid, que s’ha d’aprofitar el “momentum”.

Entre la direcció republicana, comença haver-hi preocupació pel nul progrés de la taula, i la poca disposició que mostra el govern del PSOE i Podemos per concretar un calendari. La consellera Laura Vilagrà va parlar primer d’una trobada en aquest mes de gener: després ja va parlar de febrer; en acabat ho va passar a després de les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó… i Marta Vilalta ja no va voler parlar de calendari. Les anunciades “reunions discretes” ni tan sols s’han fet i l’única cosa fefaentment comprovada és la nul·la voluntat del govern espanyol d’avançar.

El president espanyol Pedro Sánchez considera que el “problema català” ja no existeix i no vol tornar a reunir la “taula del no diàleg” (ho llegeix com “reactivar-lo”) i ara que ja té pressupostos i ben encaminada la llei de la “no reforma” laboral, pensa que pot acabar tranquil·lament la legislatura. Per tant, la seva primordial preocupació és tornar a guanyar les eleccions vinents espanyoles i, per aconseguir-ho, entén que el millor és tirar l’invent de la taula a la seva paperera de la història.

El director de La Vanguardia acaba suplicant a Pedro Sánchez que aprofiti el clima propici que li ofereix el president Aragonès, ja que considera que la desinflamació no significa desaparició del conflicte, i en això té tota la raó: l’independentisme continua existint i la mort de la Taula de la no negociació obre la porta a un nou “momentum” independentista.

Les previsibles sentències de la justícia europea contra la injustícia espanyola, el fracàs de negociar amb Espanya, el malestar creixent de les bases dels partits independentistes per la poca disposició dels líders a preparar l’embat amb l’estat, tot plegat pot comportar no solament nous lideratges sinó també la necessitat d’una unitat estratègica que faci guanyadora la consecució de la independència de Catalunya.

Postdata.- Els líders polítics actuals que no vulguin la unitat estratègica independentista, millor que voluntàriament deixin pas i no esperin que siguin apartats pels votants independentistes. La lluita per l’hegemonia a l’autonomia no té cap sentit i només ha aconseguit aflorar una absurda guerra civil entre partits independentistes. Un cop liquidada la taula del no diàleg, serà l’hora de fer possible la unitat estratègica que demana la ciutadania independentista. I aquesta hora és ben propera.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.larepublica.cat/opinio/ha-mort-la-taula-de-dialeg-descansi-en-pau/ 

Com es negocia de veritat? Quatre lliçons de mètode en la resolució de conflictes polítics

 

 

PAÍS - ESPANYAPRINCIPAT

 

 

La majoria de negociacions de conflictes polítics comparteixen un mètode amb quatre requisits clars que no es donen a la taula de diàleg  

 

Per: Ot Bou Costa

19.09.2021  21:50

 

 

Els dirigents d’Esquerra Republicana, l’únic partit independentista present a la taula de diàleg amb el govern espanyol, s’han escarrassat a ressaltar que el nom oficial de la taula diu que és de diàleg, però també és de negociació. El president Pere Aragonès ha dit més d’una vegada que l’objectiu de la taula ha de ser trobar solucions polítiques al conflicte. També ho va dir el president espanyol, Pedro Sánchez, el dia de la reunió: “El fet més important és avançar sense posar terminis a la resolució del conflicte.” La tesi de l’independentisme és que Catalunya té certament un conflicte nacional amb l’estat espanyol i, com a solució, en vol la separació. A la taula, les solucions polítiques que proposa Aragonès són l’amnistia i un referèndum, dues condicions que considera prèvies a la independència.

 

Aquesta taula de diàleg, que ha dividit notablement l’independentisme, no es presenta com la fase final del conflicte, és a dir, aquella fase en què s’ha de concretar una solució perquè la situació origina inestabilitat i és inassumible, com sol passar a la resta de conflictes nacionals. En aquest cas, es presenta com una fase prèvia per a evitar que el conflicte arribi a originar