Passejar la mòmia

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 23 de febrer de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Quan hi ha batussa en un partit polític, la temptació morbosa de quedar-se contemplant el primer pla de l’esgrima i el calbot distreu del fet que fins i tot les bronquines més misèrrimes acostumen a respondre a categories que superen els interessos egòlatres. La crisi que ha sacsejat el PP no respon únicament al narcisisme castís de les estrelles emergents de la dreta madrilenya, voraces de poder i deleroses d’acabar xuclant la poca sang que li queda al moribund Casado. Aquest esvalot del conservadorisme espanyol s’esdevé, gens casualment, tot just quan Vladímir Putin està a punt de segellar l’annexió unilateral d’un estat sobirà aparentment protegit per la majoria de democràcies occidentals. De fa temps, a Ucraïna no només s’hi cou una guerra (deportació i camps de refugiats n’hi ha de fa lustres), sinó la resurrecció d’un tipus de lideratge polític nostàlgic de la testosterona calenta de la Guerra Freda i de l’exhibició més nua del poder.

 

La dreta espanyola creu haver trobat en Díaz Ayuso una nova versió cañí del Cid Campeador que respon a la mateixa energia putiniana. En efecte, la presidenta madrilenya ha aprofitat molt bé la fatiga contra les restriccions covidianes estatals per idear un nou nacionalisme madrileny salpebrat de

És primavera a la taula

 

 

EL VORAVIU

 

 

Podríem treure el Sant Cristo gros i recuperar el viacrucis del Dijous Sant 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

 

 

 

 

Ja heu vist que el mes de gener no ha pogut ser, que el mes de febrer tampoc serà i que no es compta que s’arribi a temps per entaular-nos el mes de març. Però sembla que La Moncloa, de moment, tindrà un forat a l’abril, perquè així ho han fet saber, i diu que hi haurà taula de negociació per allà Setmana Santa, dia amunt dia avall. Trobo que és una bona idea. 

 

Aprofitaria, com es feia als anys seixanta, per despenjar el Sant Cristo gros, treure’l de totes les esglésies i organitzar viacrucis pels carrers de pobles, viles i ciutats al voltant de les parròquies. No hi hauria càntic més bonic per entonar mentre els negociadors fossin asseguts a taula que aquella estrofa catorze vegades repetida cada Dijous Sant. Estació per

ERC condiciona ara sí, la negociació dels pressupostos de l’Estat a la taula de diàleg

 

 

Vilalta assegura que mantenir “oberta la via del diàleg és imprescindible” per donar suport als comptes

 

 

Agències 05/07/2021

 

 

Marta Vilalta en roda de premsa a la seu nacional d'ERC. | Foto: Marc Puig

 

 

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha condicionat aquest dilluns la negociació dels pressupostos generals de l’Estat del 2022 al seu contingut però també ha avisat que serà imprescindible que la via del diàleg per resoldre el conflicte català continuï “oberta”. Ho ha dit en una conferència de premsa, després que aquest cap de setmana el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir que el suport d’ERC als PGE del 2022 no anirà vinculat ni estarà condicionat als resultats de la taula de negociació entre governs.

 

Vilalta ha afirmat que es tracta de dues negociacions “que van en paral·lel”, i ha explicat que el vot d’ERC als comptes dependrà de les inversions i les xifres dels pressupostos per a Catalunya en diversos àmbits sectorials, i també del compliment dels PGE actuals, que ERC va avalar. Així mateix, ha advertit que també dependrà del fet que la taula de diàleg es mantingui:

El vot inútil " no és tant inútil "

 

 

OPINIÓ

 

 

"Amb aquests partits, ens ho han demostrat, estem condemnats a perdre en bucle. I això sí que fa por, coi!"

 

 

Àstrid Bierge  

11/02/2021 8:34 am   

 

 

 

 

El Primer d’Octubre del 2017, l’independentisme va guanyar. Aquell dia es va fer un referèndum i, com en qualsevol votació, allò que val són els vots de la gent que va a votar. La participació a les eleccions portugueses no ha arribat ni al 40% del cens i ningú no n’ha qüestionat la validesa. El Sí al Brexit va tenir el suport del 37% del cens i ningú no en va qüestionar la validesa. En el nostre referèndum, va votar a favor de la independència quasi un 40% del cens. Per què no hauria de ser vàlid? Perquè l’estat espanyol va intentar impedir-lo a cops de porra? Sota quina lògica, si es pot saber, haurien de valer més els cops que els vots? El Primer d’Octubre la policia no va poder aturar el referèndum. Vam votar, vam guanyar i, per tant, el mandat és vàlid i vigent. 

 

Un altre tema és que els partits que lideren les nostres institucions renunciessin a aplicar aquest mandat des del primer dia. I fins ara. Una cosa no treu l’altra. Que aquests polítics hagin renunciat a fer valer aquest mandat no vol dir que el mandat no sigui vàlid i vigent. L’únic que vol dir és que