OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 23 de febrer de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Quan hi ha batussa en un partit polític, la temptació morbosa de quedar-se contemplant el primer pla de l’esgrima i el calbot distreu del fet que fins i tot les bronquines més misèrrimes acostumen a respondre a categories que superen els interessos egòlatres. La crisi que ha sacsejat el PP no respon únicament al narcisisme castís de les estrelles emergents de la dreta madrilenya, voraces de poder i deleroses d’acabar xuclant la poca sang que li queda al moribund Casado. Aquest esvalot del conservadorisme espanyol s’esdevé, gens casualment, tot just quan Vladímir Putin està a punt de segellar l’annexió unilateral d’un estat sobirà aparentment protegit per la majoria de democràcies occidentals. De fa temps, a Ucraïna no només s’hi cou una guerra (deportació i camps de refugiats n’hi ha de fa lustres), sinó la resurrecció d’un tipus de lideratge polític nostàlgic de la testosterona calenta de la Guerra Freda i de l’exhibició més nua del poder.
La dreta espanyola creu haver trobat en Díaz Ayuso una nova versió cañí del Cid Campeador que respon a la mateixa energia putiniana. En efecte, la presidenta madrilenya ha aprofitat molt bé la fatiga contra les restriccions covidianes estatals per idear un nou nacionalisme madrileny salpebrat de
