Va ser dues vegades candidat a la presidència dels Estats Units
Redacció
17-02-2026
El reverend Jesse Jackson, activista històric pels drets civils i dues
vegades candidat a la presidència dels Estats Units, s’ha mort a
vuitanta-quatre anys, segons que ha informat la família. “El nostre pare
va ser un servidor amb vocació de lideratge, no sols per a la nostra
família, sinó també per als oprimits, els qui no tenen veu i els qui han
estat ignorats arreu del món”, diu la nota.
“El vam compartir amb el món i el món es va convertir en part de la
nostra família ampliada. La seva fe inalterable en la justícia, la
igualtat i l’amor va elevar milions de persones i us demanem que
n’honoreu la memòria continuant la lluita pels valors que va defensar.”
De moment, no s’ha fet pública la causa de la mort. La família explica
que s’ha mort en pau, envoltat dels éssers estimats. Jackson havia estat
ingressat en un hospital el novembre passat i feia més d’una dècada que
convivia
L’intèrpret genovès, referent de tota una generació, ha lluitat durant deu anys contra un càncer de pròstata
Ketty Calatayud Barcelona. Dissabte, 6 de desembre de 2025. 10:26 Actualitzat: Dissabte, 6 de desembre de 2025. 11:46 Temps de lectura: 4 minuts
Sandro Giacobbe, el cantautor italià conegut per èxits com Il giardino proibito (El jardí prohibit) o Signora mia (Senyora meva), va morir aquest divendres 5 de desembre de 2025 a 75 anys a la seva residència de Cogorno, al nord d’Itàlia, a causa d’un càncer. Gioaccobe és un dels grans referents de la balada romàntica per a la generació dels boomers,
especialment a Itàlia, però també a Espanya i Hispanoamèrica, on els
seus èxits en els anys 70 i 80 van formar part de la banda sonora de la
seva joventut. Giacobbe feia més de deu anys que lluitava contra un càncer de pròstata que, en els últims mesos, s’havia estès a ossos com el fèmur i la pelvis, deixant-lo molt afeblit i en cadira de rodes. El mateix Giacobbe havia relatat públicament la seva lluita contra la malaltia en programes com Domenica in i Verissimo,
on va explicar que ja no podia caminar ni posar-se dret. Els funerals
pel cantautor, que deixa esposa, Marina, i dos fills, seran dimarts
vinent a la catedral de Nostra Signora dell’Orto de Chiavari.
🎤 Se apagó la voz italiana que marcó generaciones con baladas inolvidables.
Como parte de su legado, 'El jardín prohibido'.
🎶...que eres tú, que eres tú...que siempre serás tú...lo siento mucho la vida es así…no la he inventado yo...🎶
Sandro Giacobbe, el cantautor italià conegut per èxits com Il giardino proibito (El jardí prohibit) o Signora mia (Senyora meva), va morir aquest divendres 5 de desembre de 2025 a 75 anys a la seva residència de Cogorno, al nord d’Itàlia, a causa d’un càncer. Gioaccobe és un dels grans referents de la balada romàntica per a la generació dels boomers,
especialment a Itàlia, però també a Espanya i Hispanoamèrica, on els
seus èxits en els anys 70 i 80 van formar part de la banda sonora de la
seva joventut. Giacobbe feia més de deu anys que lluitava contra un càncer de pròstata que, en els últims mesos, s’havia estès a ossos com el fèmur i la pelvis, deixant-lo molt afeblit i en cadira de rodes. El mateix Giacobbe havia relatat públicament la seva lluita contra la malaltia en programes com Domenica in i Verissimo,
on va explicar que ja no podia caminar ni posar-se dret. Els funerals
pel cantautor, que deixa esposa, Marina, i dos fills, seran dimarts
vinent a la catedral de Nostra Signora dell’Orto de Chiavari.
La notícia de la mort de Sandro Giacobbe ha estat un impacte a Itàlia, i també a Espanya, on la seva versió del Jardín prohibido, una història d’infidelitat, culpa i perdó, va marcar tota una generació i es va convertir en líder de vendes en agost de 1976. La tornada de la cançó, que deia “ho sento molt, la vida és així, no l’he inventada jo”, es va convertir en una frase icònica, que fins i tot va traspassar la mateixa cançó i va acabar utilitzant-se com a metàfora de la resignació.
El cantautor italià va ser un habitual de les emissores de ràdio i els
platós de televisió en aquella època. Al llarg de la seva carrera, va
traduir moltes de les seves cançons al castellà i va continuar actuant a
Espanya i a l’Amèrica Llatina, on els seus clàssics continuen sent molt
populars. A més de El jardín prohibido o Señora mía, altres temes com Los ojos de tu madre, Amor no te vayas, Niña, Tú, mi cielo y mi alma
van formar part del catàleg de les versions castellanes del cantant
italià, que en 1976 va quedar tercer en el festival Sanremo, amb Gli occhi di tua madre, un altre clàssic del seu repertori, i en el 2003 va participar en el Festival Viña del Mar amb E passa il tempo, quedant en segon lloc.
Addio a Sandro Giacobbe. Il cantautore si è spento nella sua abitazione di Gogorno,nel Levante genovese.Aveva 75 anni e da oltre 10 anni era in lotta con un tumore. Famoso negli anni ‘70 e ‘80 con brani quali "Signora mia" e "Gli occhi di tua madre",per mesi nelle hit dell’epoca. pic.twitter.com/lR1v6ocLRq
Sandro Giacobbe hauria fet 76 anys en uns pocs dies. Va néixer el 14 de desembre de 1949 a Gènova, una ciutat a la qual se sentia molt lligat, i a la que va voler retre homenatge quan va complir els 50 anys de carrera musical des de la terrassa Colombo de la ciutat. Fill d’una família obrera procedent de Lucania, va abandonar els estudis de comptabilitat als 16 anys per dedicar-se a la musica. Va formar el grup Giacobbe & le Allucinazioni, tocant en locals de Ligúria. Va debutar el 1972 amb Scusa se ti amo, però el seu primer èxit va arribar el 1974 amb Signora mia, que va entrar al top 10 italià i en va vendre un milió de còpies.
Ci ha lasciato un altro pezzo di storia della musica italiana. Rip #SandroGiacobbe. Tra i suoi maggiori successi, Sarà la nostalgia, Signora mia, Gli occhi di tua madre.. pic.twitter.com/FU9xFbkgf1
Giacobbe es va distingir com a persona per la seva simpatia, la seva proximitat, i una autenticitat marcada pel seu caràcter humil malgrat la fama. Igual d'apassionat per la vida dins i fora dels escenaris, el genovès també era molt aficionat al futbol, tifoso del Genoa CFC, el club històric de la seva ciutat. La seva faceta solidària també era molt visible a Itàlia, i va participar activament en esdeveniments solidaris amb la Nazionale Cantanti Italiana, un equip de cantants italians que jugava partits benèfics, on actuava com a defensa i entrenador.
🙏 Il Genoa CFC si stringe con profondo dolore alla famiglia Giacobbe per la scomparsa di Sandro Giacobbe, pilastro della musica italiana e grande cuore rossoblù. Genovese, autore di brani indimenticabili che hanno segnato intere generazioni, ha sempre manifestato con orgoglio e… pic.twitter.com/0xQqzQNTIe
L'italià també va visibilitzar la seva lluita contra el càncer amb entrevistes i aparicions públiques en programes italians, on va detallar la seva malaltia, diagnosticada el 2015. El passat mes de març, al programa Domenica in, es va treure la perruca en directe per mostrar els efectes de la quimioteràpia, revelant la calvície i la seva cadira de rodes, batejada com a Ferrari, mentre explicava la metàstasi a la pelvis i al fèmur. A Verissimo (maig de 2025), amb la seva esposa Marina Peroni, va remarcar viure intensament el dia a dia malgrat la fragilitat òssia i les teràpies contínues, rebutjant fotos de paparazzi per evitar rumors.
"Ho un tumore e non cammino. Faccio la chemioterapia e porto 'la Teresa' in testa": Sandro Giacobbe commosso si toglie il parrucchino a "Domenica In" - Il Fatto Quotidiano https://t.co/HR9UQkQLx9pic.twitter.com/7H0DI190F5
Lluís Permanyer, periodista, escriptor i gran cronista
de Barcelona, s’ha mort a 86 anys a causa d’un infart, segons que ha
pogut confirmar VilaWeb. Deixa una obra periodística, bibliogràfica i
audiovisual impressionant que s’estén al llarg de més de sis dècades.
Autor de més de vuitanta llibres dedicats a l’art i a Barcelona, i de
vuit documentaris televisius, va rebre el Premi Nacional de Periodisme
Cultural l’any 2022.
Permanyer va néixer l’any 1939 a Barcelona. Estudià dret i periodisme,
professió en la qual es va especialitzar. Va ser col·laborador de la
revista Destino i, des del 1966, de manera regular, de La Vanguardia, on
es va convertir en un dels cronistes més reconeguts de Barcelona,
especialment en qüestions d’art, urbanisme i vida cultural.
Sobre aquests temes va publicar nombrosos llibres, sovint il·lustrats, entre els quals Retrobar Barcelona (1988), Establiments i negocis que han fet història (1990), Historia del Eixample (1990, ampliada el 2008 com L’Eixample, 150 anys d’història), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996), La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona (2007), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vida privada de la Barcelona burgesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014) i Barcelona nocturna (2016), entre molts altres. En la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999) va descriure el procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista.
També va escriure nombroses monografies i biografies sobre escriptors i artistes, com Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé, escultor (1989), Miró. Noranta anys (1984, amb Francesc Català Roca), Brossa x Brossa (1999), Josep Puig i Cadafalch (2001), Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Miró. La vida d’una passió (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004) o Sagnier y los modernistas. El oficio de la arquitectura 1880-1930 (2021). A més, va publicar el
Ha mort a la seva casa a l'estat de Utah, on va fundar el festival de cinema independent de Sundance
Redacció
16/09/2025
El carismàtic actor Robert Redford s’ha mort a 89
anys a la seva casa a l’estat de Utah, on va fundar el festival de
cinema independent de Sundance, segons que ha avançat el New York Times.
La seva figura i fama van
traspassar les pantalles, fet que va aprofitar per a fer activisme.
Entre més premis, durant la seva carrera ha guanyat l’Oscar al millor
director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent -la primera que va dirigir– i l’Oscar honorífic el 2002.
Redford va començar la seva trajectòria a Nova York, fent televisió i teatre. Va debutar a Broadway el 1959 amb Tall Story, tot i que el seu treball més important va ser Barefoot in the Park, que el 1967 repetiria al cinema al film Descalços pel parc.
Va ser el 1962 quan va debutar al cinema, amb el film War Hunt. Qui te por de Virginia Woolf?, El graduat i Jeremiah Johnson són altres dels films en què va participar posteriorment, tot i que va guanyar molta popularitat amb Butch Cassidy and the Sundance Kid, on va aparèixer per primera vegada amb Paul Newman.
Ja a la dècada dels setanta, va tenir èxits com Tots els homes del president, El gran Gatsby o Els tres dies del Còndor. També va protagonitzar l’oscaritzada Memòries de l’Àfrica. A partir dels noranta, destaquen pel·lícules com Havana, Sneakers, Íntim i personal, L’home que xiuxiuejava als cavalls -que també va dirigir- i Spy Game. El 2018 va protagonitzar The Old Man and The Gun.
Auster i d'esperit
compassiu, Francesc va provar de transformar l'Església Catòlica a
desgrat d'una part dels poders fàctics vaticans
El papa Francesc, al Vaticà, en una imatge del 2023 (fotografia: Efe).
Redacció
21.04.2025 - Actualització 21.04.2025.10.30h,
Francesc, el 266è papa de l’Església Catòlica, s’ha mort a vuitanta-vuit anys, tal com confirma el servei de premsa del Vaticà.
La defunció ha estat a les
7.35, segons que ha comunicat el cardenal Kevin Farrell: “Tota la seva
vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens
va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb la fidelitat, el
coratge i el marge més universals, especialment en favor de l’amor
universal. Immensa gratitud pel seu exemple com a veritable deixeble del
Senyor Jesús, encomanem l’ànima del Papa Francesc a l’amor infinitament
misericordiós del Déu Únic i Triun”, ha anunciat.
Ahir, va poder participar finalment en la cerimònia de benedicció
“Urbi et Orbi” del diumenge de Pasqua. El pontífex va comparèixer al
balcó del Vaticà en cadira de rodes i encara convalescent, en ple procés
de recuperació de la greu malaltia respiratòria que havia tingut. Només
va saludar i va fer la benedicció final als 35.000 fidels que omplien
la plaça de Sant Pere. “Bona Pasqua”, va dir en arribar.
Els metges li havien recomanat que fes repòs a casa seva després de
sortir de l’hospital per haver tingut una pneumònia bilateral. Aquesta Setmana Santa,
tan sols va aparèixer el dijous Sant a veure uns presos a la presó que
hi ha prop del Vaticà, com marca la tradició, i ahir, diumenge de
Pasqua, amb la cerimònia de benedicció. També va rebre a casa seva,
breument, la visita del vice-president dels Estats Units, J. D. Vance.
No serà fins d’aquí a 15 o 20 dies que es farà el conclave, que serveix per a triar el futur papa de Roma.
La seva marxa, de nom Jorge Mario Bergoglio, marca la fi d’un procés d’obertura inconclús
que en poc més d’una dècada ha transformat radicalment la institució i
que li ha fet guanyar aliats a tot el món –com també enemics poderosos,
tant dins el Vaticà com fora.
Pope Francis died on Easter Monday, April 21, 2025, at the age of 88 at his residence in the Vatican's Casa Santa Marta. pic.twitter.com/jUIkbplVi2
La resolució del ministre de Memòria Democràtica arriba mesos després d’un certificat més genèric i amb errors
Rams de flors al terra de la presó Model en record de Salvador Puig Antich 50 anys després de la seva execució
Data de publicació: dijous 29 de febrer del 2024, 06:00
Localització: Barcelona
Autor: Pol Solà
La mort s’ha produït després de fer un discurs a Macedònia del Nord als 69 anys
Redacció
Dissabte, 12 d'octubre de 2024
Va ser primer ministre d’Escòcia entre el 2007 i 2014, i va ser l’impulsor del referèndum d’independència on va guanyar el No.
L’exprimer ministre escocès Alex Salmond ha mort sobtadament aquest
dissabte als 69 anys a Macedònia del Nord, on acabava de pronunciar un
discurs. El líder del país entre 2007 i 2014, responsable del Partit
Nacional Escocès (SNP) entre el 1990 i el 2000 i entre el 2004 i el
2014, va ser l’impulsor del referèndum independentista d’Escòcia, en què
el ‘no’ es va imposar per més de la meitat dels vots.
Més enllà dels títols, el "Flaco" va ser una figura molt estimada per com defensava un futbol ofensiu i creatiu
César Luis Menotti, després de guanyar el Mundial del 1978 | Rosario Central
Joan Cebrián
06/05/2024 11:57
El futbol, tant l’argentí com l’internacional, ha començat maig amb notícies molt tristes. L’Associació de Futbol Argentí (AFA) ha anunciat aquest diumenge la mort de César Luis Menotti, exentrenador del Futbol Club Barcelona la temporada 1983/1984i
guanyador del Mundial de 1978 com a seleccionador argentí, als 85 anys.
Com a tècnic blaugrana va guanyar la Supercopa, la Copa de la Lliga i
la Copa. Va dirigir l’equip culer quan al planter hi havia figures de
renom com Diego Armando Maradona, Julio Alberto, Quini o Bernd Schuster. D’altra banda, internacionalment el Flaco va aconseguir la primera Copa del Món d’Argentina a l’edició que es va celebrar al seu propi país sota la dictadura de Jorge Rafael Videla, amb totes les implicacions que tenia per a ell.
Menotti i la defensa d’un futbol artístic
Menotti va ser una figura molt estimada al Barça per com defensava un futbol molt més creatiu i ofensiu, un fet que va arribar a influir a figures com l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola. “Per a mi era un geni per les seves idees. Va ser el seductor més gran del futbol argentí, escoltar-lo era càtedra“,
ha assegurat el tècnic a Olé. Com a jugador va guanyar la Lliga
argentina del 1965 amb Boca Juniors, però tot i no aconseguir gaires
trofeus, va destacar per ser a la dècada del 1960 un mig centre que
prioritzava la tècnica per davant del físic. Tal com assenyalen el
periodista Fermín Suárez i l’historiador Ángel Iturriaga a L’estil del Barça, “el simple fet d’atacar d’una manera més ordenada reportava molts beneficis“.
Al Barça, juntament amb Rinus Michels (1928-2005), va
ser un dels entrenadors que va desenvolupar un estil determinat al
voltant del joc i de la pilota com a factor més important abans de
l’arribada de Johan Cruyff com a tècnic. La seva sortida del club blaugrana, però, va estar marcada per motius aliens als esportius. “Me’n
vaig anar per raons personals: la meva mare va morir i no estava bé;
sentia una gran tristesa i confusió. Haver marxat del Barça és de l’únic
que em penedeixo al futbol. Vaig ser feliç al Barça“, va
escriure Menotti a una columna per a Sport. A més, la seva sortida va
provocar la marxa de Maradona al Nàpols, un fet que li va pesar al
tècnic.
El filòsof Josep-Maria Terricabras (Calella,
Maresme, 1946-2024) s’ha mort a setanta-set anys. Llicenciat en
filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en
aquest centre i a la Universitat de Münster (Alemanya). Va fer estades
d’investigació en aquesta universitat alemanya, al Saint John’s College
de Cambridge (Regne Unit) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley
(EUA). Va ser un activista en la defensa de la llengua i dels drets
lingüístics i va impulsar al PEN Internacional, que va presidir, el
Manifest de Girona (2013). En l’àmbit polític, va ser eurodiputat per
ERC del 2014 al 2019 i va esdevenir president de l’Aliança Lliure
Europea al Parlament Europeu.
Un terratrèmol de 7,4 graus sacseja les costes de Taiwan i deixa morts i ferits
Anna Solé Sans Foto: Efe Barcelona. Dimecres, 3 d'abril de 2024. 07:42 Actualitzat: Dimecres, 3 d'abril de 2024. 09:48 Temps de lectura: 2 minuts
Almenys set persones han mort i més de 500 han quedat ferides aquest dimecres a causa del terratrèmol de 7,4 graus que ha sacsejat a primera hora les costes de Taiwan, han informat fonts oficials, i recull Europa Press.
Dos dels morts són escaladors que es trobaven a
l'entrada del canó del Parc Nacional de Taroko, a Hualien, i han quedat
atrapats per una allau de roques, segons l'agència oficial CNA.
L'epicentre del sisme ha estat al mar, a 25 quilòmetres al sud-est del
comtat de Hualien (est), a una profunditat de 15,5 quilòmetres, i ha
provocat una alerta de tsunami a l'illa, segons l'Agència Meteorològica
Central de Taiwan.
Enormous earthquake in Taiwan, early on Wednesday morning
Almenys set persones han mort i més de 500 han quedat ferides aquest dimecres a causa del terratrèmol de 7,4 graus que ha sacsejat a primera hora les costes de Taiwan, han informat fonts oficials, i recull Europa Press.
Dos dels morts són escaladors que es trobaven a
l'entrada del canó del Parc Nacional de Taroko, a Hualien, i han quedat
atrapats
La virulència del foc i la rapidesa amb que va estendre’s ha provocat
una onada d’articles i reportatges sobre materials de construcció i
normatives antiincendis. Els periodistes ens hem vist obligats a fer un
màster ràpid sobre revestiments de poliuretà, un compost plàstic que
s’utilitza com a aïllament de les façanes, per tal de millorar
l’eficiència tèrmica dels edificis.
El rescat d’un vídeo promocional de la immobiliària ha posat el focus en
una empresa: Alucobond, fabricant de revestiments de façanes i altre
material de construcció. El seu producte estrella és un panell format
per dues capes d’alumini farcides per un «material mineral de difícil
inflamació». A les especificacions que detallen al seu web no citen en
cap moment el poliuretà, però els experts en la matèria coincideixen en
que és el que porta, encara que de poliuretà n’hi ha de moltes classes i
se’n fabrica de resistent al foc.
Vídeo promocional de Fbex de l’edifici ara cremat :
Però el detall per sobre del qual han passat la gran majoria de mitjans
és que al citat vídeo promocional no assegura que els edificis s’hagen
construït amb Alucobond, sinó de «façanes revestides amb un innovador
material tipus Alucobond». Encara que ha estat inmpossible contactar amb
l’empresa per contrastar aquesta informació, el cert és que l’edifici
de València no apareix al web de l’empresa entre els projectes que s’han
fet amb els seus materials. El detall de «tipus Alucobond» suggereix
que la promotora hauria pogut utilitzar materials més barats i menys
segurs.
Segons serveis penitenciaris, s'hauria "sentit malament després d'un passeig"
Anna Solé Sans Foto: Europa Press Barcelona. Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:31 Actualitzat: Divendres, 16 de febrer de 2024. 12:38 Temps de lectura: 1 minut
Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó,
segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la colònia on
estava empresonat, a Kharp, una població del districte autònom de
Iamalo-Nénets, situada als Urals i a 60 quilòmetres del Cercle Polar
Àrtic. Navalni complia condemna de 30 anys. Les autoritats
penitenciàries han informat de la seva mort sense donar més detalls.
Els col·laboradors de Navalni, de 47 anys, tenien l'avís que era molt
probable que les autoritats penitenciàries russes el traslladessin a
una colònia penal de "règim especial" (el més sever), ja que el passat
mes d'agost va rebre la seva última sentència condemnatòria per
extremisme, acompanyat d'una pena de 19 anys de presó. Sumat als 11,5
anys que ja complia per frau, l'únic polític rus, que en l'última dècada
ha fet perdre la son al president rus, Vladímir Putin.
Mor l'opositor rus Aleksei Navalni a la presó,
segons serveis penitenciaris. L'haurien trobat mort a la
Marcos Alonso era el pare de l'actual jugador del Barça amb el mateix nom
Bernat Aguilar Foto: EFE Barcelona. Dijous, 9 de febrer de 2023. 10:48 Actualitzat: Dijous, 9 de febrer de 2023. 11:22 Temps de lectura: 2 minuts
Marcos Alonso Peña, exjugador de clubs com el Barça, Atlètic de Madrid, Racing de Santander i Logronyès, ha mort a l'edat de 63 anys víctima d'un càncer. Fill del futbolista Marcos Alonso Imaz 'Marquitos', també era el pare de l'actual jugador blaugrana Marcos Alonso.
Marcos Alonso va jugar tretze temporades a Primera Divisió i va ser
22 vegades internacional amb la selecció espanyola. A més, va aconseguir
un total de cinc títols durant la seva carrera esportiva, tots amb el
Barça: una Lliga (1984/85), una Copa del Rei (1983) —sent el gran
protagonista—, una Supercopa d'Espanya (1983) i dues Copes de la Lliga
(1983 i 1986).
📽 Marcos Alonso va donar la Copa del Rei del 1983 al Barça amb aquest gol
💥 És recordada també la butifarra de Schuster a la graderia
Més de 8.300 morts pels terratrèmols de Turquia i Síria
Judit Pellicer Foto: Efe Barcelona. Dimecres, 8 de febrer de 2023. 07:24 Temps de lectura: 2 minuts
Els equips de recat, locals i internacionals, treballen sense descans des de fa hores a les zones de Turquia afectades pels terratrèmols.
La situació és encara més complicada al nord de Síria, controlada per
l'oposició al govern de Bashar Al-Assad i de més difícil accés per
l'ajuda humanitària internacional. Malgrat els esforços als dos costats
de la frontera el nombre víctimes no para d'augmentar. Els darrers
recomptes apunten a més de 8.300 persones mortes, aproximadament, 6.000 a Turquia i més de 2.000 a Síria. A més, fins ara, s'han notificat més de 39.000 ferits.
El nombre de morts s'ha més que doblat en 24 hores. Des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)
ja es va advertir el passat dimarts que el nombre i ferits d'aleshores
es podien arribar a multiplicar per vuit i, per ara, aquesta predicció
podria complir-se.
Davant d'aquesta situació, el Govern turc del president Recep Tayyip Erdogan ha declarat tres mesos d'estat d'emergència a les deu províncies afectades.
Erdogan ja ha reconegut que aquests sismes suposen el desastre més gran
patit pel país des del sisme del 1939 a Erzincan, a l'est de Turquia,
que va deixar més de 32.000 morts.
Hi ha hagut centenars morts i milers de ferits, pel cap baix, en un terratrèmol de magnitud 7,4 a Maraix, al sud de Turquia, a tocar de la frontera amb el nord de Síria.
A més, ha tingut unes quantes rèpliques potents, una de les quals de
magnitud 6,7. El terratrèmol, que també s’ha sentit a Xipre, l’Irac i el
Líban, fins i tot ha fet que Itàlia activés una alerta per possible
tsunami a la Mediterrània.
Elisabet II, reina
d’Anglaterra, s’ha mort aquesta tarda al castell de Balmoral (Escòcia) a
noranta-sis anys. Cap d’estat del Regne Unit i catorze països més de la
Commonwealth d’ençà de la seva coronació l’any 1953, Elisabet II és la
monarca que ha tingut el regnat més longeu de la història del Regne
Unit, amb setanta anys i dos-cents catorze dies, i el segon regnat més
longeu de tota la història, una fita tan sols superada pels setanta-dos
anys i cent deu dies de regnat de Lluís XIV. Elisabet II, que ha
governat al costat de quinze primers ministres britànics al llarg del
seu regnat, serà succeïda al tron pel príncep Carles de Gal·les, el seu fill gran.
Després
de setmanes d’absència, Elisabet II va ser vista en públic aquest
dilluns, quan va rebre Boris Johnson a Balmoral per acceptar-ne la
dimissió com a primer ministre britànic. La monarca, que té problemes de
mobilitat d’ençà de la tardor passada, es presentà a l’audiència amb un
bastó, i mostrà algunes dificultats físiques.
Ha mort Jesús Montserrat, antic militant del FNC històric
Ha mort el militant indpendentista Jesús Montserrat i Sangrà, als
Tenia 77 any. Fou militant del Front Nacional de Catalunya (FNC) als
anys setanta i era germà de Lluís Montserrat, dirigent del FNC i
represaliat en l'anomenat Cas Batista i Roca.
El seu darrer comiat es realitzarà avui dilluns dia 28 a 2/4 d’11h al tanatori de les Corts de Barcelona.
Els líders polítics actuals que no vulguin la unitat estratègica
independentista, millor que voluntàriament deixin pas i no esperin que
siguin apartats pels votants independentistes
Joan Puig
16/01/2022
Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, reunits a la Moncloa el 29 de juny de 2021
El director del gran diari de Catalunya expressa avui la seva
preocupació per les poques ganes que mostra Pedro Sánchez per tirar
endavant la taula de diàleg o de no negociació. Jordi Juan (director de La Vanguardia, per si no havia quedat clar) explica com la concessió dels indults als líders independentistes ha comportat una desinflamació de la tensió existent en la societat catalana, el mateix argument que Teresa Cunillera va exposar en plegar de Virreina de Catalunya.
Li diu també al govern espanyol que és un error no modificar
el delicte de sedició, fet que hauria permès una solució per al retorn
del president Puigdemont (ell en diu Carles Puigdemont) i acabar d’aquesta manera amb l’exili com a conflicte. Jordi
Juan remata l’escrit dient que el partit dels gestos possibilistes, és a
dir l’ERC de Junqueras i Aragonès, també necessita gestos que vagin més
enllà que les bones paraules d’en Pedro Sánchez per acabar
aconsellant al president del gobierno, en referència a l’advertència del
president Aragonès en la seva conferència a Madrid, que s’ha
d’aprofitar el “momentum”.
Entre la direcció republicana, comença haver-hi preocupació
pel nul progrés de la taula, i la poca disposició que mostra el govern
del PSOE i Podemos per concretar un calendari. La consellera
Laura Vilagrà va parlar primer d’una trobada en aquest mes de gener:
després ja va parlar de febrer; en acabat ho va passar a després de les
eleccions autonòmiques de Castella i Lleó… i Marta Vilalta ja no va
voler parlar de calendari. Les anunciades “reunions discretes”
ni tan sols s’han fet i l’única cosa fefaentment comprovada és la nul·la
voluntat del govern espanyol d’avançar.
El president espanyol Pedro Sánchez considera que el
“problema català” ja no existeix i no vol tornar a reunir la “taula del
no diàleg” (ho llegeix com “reactivar-lo”) i ara que ja té
pressupostos i ben encaminada la llei de la “no reforma” laboral, pensa
que pot acabar tranquil·lament la legislatura. Per tant, la seva
primordial preocupació és tornar a guanyar les eleccions vinents
espanyoles i, per aconseguir-ho, entén que el millor és tirar l’invent
de la taula a la seva paperera de la història.
El director de La Vanguardia acaba suplicant a Pedro Sánchez
que aprofiti el clima propici que li ofereix el president Aragonès, ja
que considera que la desinflamació no significa desaparició del
conflicte, i en això té tota la raó: l’independentisme continua existint i la mort de la Taula de la no negociació obre la porta a un nou “momentum” independentista.
Les previsibles sentències de la justícia europea contra la injustícia espanyola, el fracàs de negociar amb Espanya, el
malestar creixent de les bases dels partits independentistes per la
poca disposició dels líders a preparar l’embat amb l’estat, tot plegat
pot comportar no solament nous lideratges sinó també la necessitat d’una
unitat estratègica que faci guanyadora la consecució de la
independència de Catalunya.
Postdata.-Els líders polítics actuals que
no vulguin la unitat estratègica independentista, millor que
voluntàriament deixin pas i no esperin que siguin apartats pels votants
independentistes. La lluita per l’hegemonia a l’autonomia no té
cap sentit i només ha aconseguit aflorar una absurda guerra civil entre
partits independentistes. Un cop liquidada la taula del no
diàleg, serà l’hora de fer possible la unitat estratègica que demana la
ciutadania independentista. I aquesta hora és ben propera.
L’arquitecte Ricardo Bofill s’ha mort avui a
vuitanta-dos anys, segons ha avançat la Vanguardia i TV3 i ha confirmat
VilaWeb. Nascut a Barcelona el 1939, és un dels màxims representants de
l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània.
Entre els nombrosos premis i reconeixements rebuts destaca la Creu de Sant Jordi
concedida l’any 1993, així com ha estat guardat per l’Ordre des Arts et
des Lettres de París el 1988, l’Académie Internationale de Philosophie
de l’Art de Berna, Suïssa, l’American Society of Interior Designers de
Nova York.
Entre les obres trobem l’Hotel Vela de Barcelona, la seu de l’empresa
Oriol Rodríguez Barcelona. Dijous, 2 de Setembre 2021. 10:57 Actualitzat: Dijous, 2 de Setembre 2021. 11:40 Temps de lectura: 2 minuts
El compositor Mikis Theodorakis ha mort aquesta matinada als 96 anys.
Autor d'una obra artística conformada per més de 1000 composicions,
trajectòria on destaquen creacions com la banda sonora de la pel·lícula Zorba, el grec.
Theodorakis també va ser un ferm defensor de la
llibertat. Figura compromesa políticament, incansable lluitador contra
l'ocupació nazi de Grècia i la posterior Dictadura dels Coronels.