Els líders polítics actuals que no vulguin la unitat estratègica
independentista, millor que voluntàriament deixin pas i no esperin que
siguin apartats pels votants independentistes
Joan Puig
16/01/2022
 |
| Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès, reunits a la Moncloa el 29 de juny de 2021 |
El director del gran diari de Catalunya expressa avui la seva
preocupació per les poques ganes que mostra Pedro Sánchez per tirar
endavant la taula de diàleg o de no negociació. Jordi Juan (director de La Vanguardia, per si no havia quedat clar) explica com la concessió dels indults als líders independentistes ha comportat una desinflamació de la tensió existent en la societat catalana, el mateix argument que Teresa Cunillera va exposar en plegar de Virreina de Catalunya.
Li diu també al govern espanyol que és un error no modificar
el delicte de sedició, fet que hauria permès una solució per al retorn
del president Puigdemont (ell en diu Carles Puigdemont) i acabar d’aquesta manera amb l’exili com a conflicte. Jordi
Juan remata l’escrit dient que el partit dels gestos possibilistes, és a
dir l’ERC de Junqueras i Aragonès, també necessita gestos que vagin més
enllà que les bones paraules d’en Pedro Sánchez per acabar
aconsellant al president del gobierno, en referència a l’advertència del
president Aragonès en la seva conferència a Madrid, que s’ha
d’aprofitar el “momentum”.
Entre la direcció republicana, comença haver-hi preocupació
pel nul progrés de la taula, i la poca disposició que mostra el govern
del PSOE i Podemos per concretar un calendari. La consellera
Laura Vilagrà va parlar primer d’una trobada en aquest mes de gener:
després ja va parlar de febrer; en acabat ho va passar a després de les
eleccions autonòmiques de Castella i Lleó… i Marta Vilalta ja no va
voler parlar de calendari. Les anunciades “reunions discretes”
ni tan sols s’han fet i l’única cosa fefaentment comprovada és la nul·la
voluntat del govern espanyol d’avançar.
El president espanyol Pedro Sánchez considera que el
“problema català” ja no existeix i no vol tornar a reunir la “taula del
no diàleg” (ho llegeix com “reactivar-lo”) i ara que ja té
pressupostos i ben encaminada la llei de la “no reforma” laboral, pensa
que pot acabar tranquil·lament la legislatura. Per tant, la seva
primordial preocupació és tornar a guanyar les eleccions vinents
espanyoles i, per aconseguir-ho, entén que el millor és tirar l’invent
de la taula a la seva paperera de la història.
El director de La Vanguardia acaba suplicant a Pedro Sánchez
que aprofiti el clima propici que li ofereix el president Aragonès, ja
que considera que la desinflamació no significa desaparició del
conflicte, i en això té tota la raó: l’independentisme continua existint i la mort de la Taula de la no negociació obre la porta a un nou “momentum” independentista.
Les previsibles sentències de la justícia europea contra la injustícia espanyola, el fracàs de negociar amb Espanya, el
malestar creixent de les bases dels partits independentistes per la
poca disposició dels líders a preparar l’embat amb l’estat, tot plegat
pot comportar no solament nous lideratges sinó també la necessitat d’una
unitat estratègica que faci guanyadora la consecució de la
independència de Catalunya.
Postdata.- Els líders polítics actuals que
no vulguin la unitat estratègica independentista, millor que
voluntàriament deixin pas i no esperin que siguin apartats pels votants
independentistes. La lluita per l’hegemonia a l’autonomia no té
cap sentit i només ha aconseguit aflorar una absurda guerra civil entre
partits independentistes. Un cop liquidada la taula del no
diàleg, serà l’hora de fer possible la unitat estratègica que demana la
ciutadania independentista. I aquesta hora és ben propera.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.larepublica.cat/opinio/ha-mort-la-taula-de-dialeg-descansi-en-pau/
