S’ha mort Francesc, el papa de l’obertura inacabada de l’Església

 

 

MÓN - EUROPA

 

Auster i d'esperit compassiu, Francesc va provar de transformar l'Església Catòlica a desgrat d'una part dels poders fàctics vaticans

 

El papa Francesc, al Vaticà, en una imatge del 2023 (fotografia: Efe).

 

 

Redacció

21.04.2025 - Actualització 21.04.2025.10.30h,

 

 

Francesc, el 266è papa de l’Església Catòlica, s’ha mort a vuitanta-vuit anys, tal com confirma el servei de premsa del Vaticà.

La defunció ha estat a les 7.35, segons que ha comunicat el cardenal Kevin Farrell: “Tota la seva vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb la fidelitat, el coratge i el marge més universals, especialment en favor de l’amor universal. Immensa gratitud pel seu exemple com a veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del Papa Francesc a l’amor infinitament misericordiós del Déu Únic i Triun”, ha anunciat.

Ahir, va poder participar finalment en la cerimònia de benedicció “Urbi et Orbi” del diumenge de Pasqua. El pontífex va comparèixer al balcó del Vaticà en cadira de rodes i encara convalescent, en ple procés de recuperació de la greu malaltia respiratòria que havia tingut. Només va saludar i va fer la benedicció final als 35.000 fidels que omplien la plaça de Sant Pere. “Bona Pasqua”, va dir en arribar.

Els metges li havien recomanat que fes repòs a casa seva després de sortir de l’hospital per haver tingut una pneumònia bilateral. Aquesta Setmana Santa, tan sols va aparèixer el dijous Sant a veure uns presos a la presó que hi ha prop del Vaticà, com marca la tradició, i ahir, diumenge de Pasqua, amb la cerimònia de benedicció. També va rebre a casa seva, breument, la visita del vice-president dels Estats Units, J. D. Vance.

Francesc va haver de ser ingressat a l’hospital Agostino Gemelli de Roma arran d’una bronquitis, que després va derivar en una pneumònia bilateral. Passades sis setmanes d’incertesa, el 23 de març va rebre l’alta mèdica hospitalària i va continuar la recuperació a la residència de Santa Marta del Vaticà.

No serà fins d’aquí a 15 o 20 dies que es farà el conclave, que serveix per a triar el futur papa de Roma.

La seva marxa, de nom Jorge Mario Bergoglio, marca la fi d’un procés d’obertura inconclús que en poc més d’una dècada ha transformat radicalment la institució i que li ha fet guanyar aliats a tot el món –com també enemics poderosos, tant dins el Vaticà com fora.

 

 

 

 

 

Pope Francis died on Easter Monday, April 21, 2025, at the age of 88 at his residence in the Vatican's Casa Santa Marta. pic.twitter.com/jUIkbplVi2

— Vatican News (@VaticanNews) April 21, 2025

 

 

Sacerdot del poble

Bergoglio va néixer el 1936 a Buenos Aires, en el si d’una família de classe treballadora i profundament catòlica. Eren emigrants italians que havien fugit pocs anys abans per a esquivar l’avenç del feixisme. Es va graduar com a tècnic químic i va treballar breument d’ajudant de laboratori. Però ja a l’adolescència, en una època de grans turbulències socials i polítiques a l’Argentina, sempre sentí una gran vocació religiosa. I l’any 1957, a vint-i-un any, decidí que volia ser sacerdot. L’any següent, el 1958, entrà al noviciat de l’orde jesuïta de Santiago de Xile, tot llicenciant-se en humanitats. Després de tornar a l’Argentina, es llicencià també en filosofia i teologia, i es creà una reputació de religiós amb inquietuds intel·lectuals i espirituals molt profundes.

Ordenat de sacerdot l’any 1969, Bergoglio formulà els vots perpetus com a jesuïta el 1973, i ascendí progressivament en els escalafons de l’orde durant les dècades següents. Durant la dictadura militar argentina, Bergoglio sovint va valer-se de la seva influència al si de l’església per a protegir els opositors de la repressió del règim; fins i tot, arribà a entrevistar-se personalment amb el dictador Jorge Videla per a demanar-li l’alliberament de dos sacerdots segrestats i torturats per les tropes del govern.

Consagrat com a bisbe el 1992, Bergoglio succeí Antonio Quarracino com a arquebisbe de Buenos Aires sis anys més tard, l’any 1998, i el 2001 esdevingué la màxima autoritat de l’Església Catòlica a l’Argentina, on es destacà per la seva consciència social i la crítica a les desigualtats econòmiques. “Els drets humans es violen no tan sols amb el terrorisme, la repressió i els assassinats, sinó també a causa d’estructures econòmiques injustes que originen grans desigualtats”, va dir.

 

Un papat auster, però transformador

Després de quedar a un pas de ser escollit al conclave del 2005 –on fou el segon cardenal més votat, segons la premsa italiana–, Bergoglio fou finalment triat com a successor de Joseph Ratzinger en el conclave del 2013, per bé que no era considerat un dels favorits abans de la reunió.

Bergoglio –el primer papa americà i jesuïta de la història– prengué el nom de Francesc en homenatge a Sant Francesc d’Assís, el sant i fundador de l’orde franciscà que destacà per una extraordinària humilitat i devoció als pobres.

Aquesta tria aviat fou tota una declaració d’intencions: del primer moment del seu papat, Francesc va optar per un estil de vida singularment auster, allunyat de l’opulència que sovint ha caracteritzat aquells qui han ocupat el tron de sant Pere. El pontífex també renuncià a viure al Palau Apostòlic, tal com correspon als papes, i optà per traslladar-se a una residència molt més modesta, la Casa de Santa Marta, la residència de convidats del Vaticà.

En un discurs l’any 2015, Francesc pronuncià una frase que sovint s’ha interpretat com una definició del seu papat: “No vivim en una era de canvi, sinó en un canvi d’era.” Per al papa, aquest ímpetu transformador s’estenia també al si de l’església: com a pontífex, Francesc encapçalà una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals comesos sota els auspicis de l’Església Catòlica; també establí l’obligació d’informar de casos d’abús o d’encobriment d’abusos.

El pontífex també volgué ampliar el paper de la dona en l’església: per exemple, ordenà una dona com a prefecta del Vaticà per primera vegada en la història; també ordenà més dones als dicasteris i als òrgans col·legiats. La qüestió del sacerdoci femení, tanmateix, ha romàs en un segon pla del seu papat; en el sínode sobre la sinodalitat de la tardor passada, on les dones van poder votar per primera vegada, per exemple, el pontífex semblà tancar la porta al sacerdoci femení després d’anys d’ambivalència.

Tot i criticar la cirurgia d’afirmació de gènere com una violació de la dignitat humana, Francesc va fer un pas inaudit per a un papa: obrir les portes del Vaticà a un grup de treballadores sexuals transgènere locals, amb qui es reuní unes quantes vegades. Com a papa, Francesc –que, l’any 2010, va arribar a demanar una “guerra de Déu” contra la llei que legalitzà el matrimoni homosexual a l’Argentina– clamà pel reconeixement legal de les unions civils entre homosexuals, tot defensant que els membres del col·lectiu, en tant que fills de Déu, també tenien el dret de formar una família.

Defensor d’una església més moderna, inclusiva i compassiva, Francesc es preocupà per problemes socials com ara el dels refugiats, fins i tot quan això l’obligà a enfrontar-se amb altres autoritats: al pontífex, per exemple, no li tremolà el pols a l’hora d’acusar la Unió Europea d’haver comès un “gran pecat” en el tractament dels emigrants provinents de l’Àfrica; durant les primeres setmanes del segon govern de Trump, Francesc també s’erigí en un dels principals crítics de la campanya de deportació en massa ordenada pel president nord-americà. A l’encíclica Laudato si’, de l’any 2015, el pontífex també criticà el consumisme i la degradació del medi, tot instant els dirigents mundials a actuar amb immediatesa contra l’amenaça del canvi climàtic.

Durant el seu papat, també es distingí com a defensor del diàleg interreligiós, esdevingué el primer pontífex a visitar els Emirats Àrabs Units i provà de bastir ponts amb algunes altres fes –del judaisme a l’islam, passant pel cristianisme ortodox. El papa, un dels dirigents mundials que més decididament es manifestà contra la guerra israeliana a Gaza, també es distingí per viatjar recurrentment a àrees de majoria no cristiana i entonar un discurs notòriament condemnatori amb el llegat colonialista de l’església: el 2023, per exemple, demanà perdó pel tractament històric de l’església als indígenes del Canadà i condemnà la mentalitat colonialista de les potències.

 

Enemics molt poderosos

Però aquest tarannà reformista i trencador, tan diferent del d’alguns altres papes, també li ha creat molts enemics, sovint molt poderosos, de punta a punt de la cristiandat. Al llibre Vaticangate, el periodista Vicenç Lozano detallà la gestació d’un complot contra el mandat de Francesc comandat per la ultradreta internacional, i especialment la nord-americana. El pontífex, que el 2021 va rebre una carta amb tres bales, va fer-ne broma, dient: “Alguns em volen mort.”

“El papa Francesc molesta perquè és un papa ecologista i que ataca el moll de l’os dels principals negocis dels grans financers; un papa que critica el sistema capitalista salvatge que provoca això que ell anomena ‘els descartats’, les bosses de pobresa […] Però no tan sols molesta per la seva ideologia, sinó també pels canvis que ha emprès dins l’església, en què ha donat més presència a la dona en dicasteris importants i ha reformat la cúria perquè, per primera vegada a la història, els laics tinguin accés al govern de l’església”, explicà a VilaWeb l’any 2023.

Un pontífex interessat pels Països Catalans

Francesc es reuní amb diversos representants polítics dels Països Catalans durant el seu mandat –com ara el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la presidenta de les Illes, Marga Prohens, i el president andorrà, Xavier Espot. Quant al procés d’independència català, remarcà sovint la importància d’establir un diàleg durador per a adreçar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “‘Unitat nacional’ és una expressió fascinant, és cert. La unitat nacional. Però mai no es farà sense la reconciliació bàsica dels pobles. I crec que, qualsevol govern, sigui del signe que sigui, se n’ha de fer càrrec i mirar de tirar endavant com a germans i no com a enemics, almenys amb aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l’altre com a enemic històric”, explicà en una entrevista concedida l’any 2021 a la cadena Cope.

En una visita a Montserrat, l’any 2023, Francesc –el primer papa castellanoparlant de la història– mostrà també una certa sensibilitat cap a la llengua catalana. Va ser durant l’audiència a la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, quan el pontífex va quedar-se parat en constatar que el text que el cardenal Joan Josep Omella havia preparat per a l’acte era redactat en espanyol. “Però ha de ser en català!”, exclamà el pontífex.

 

 E.P.D.

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/papa-francesc-obituari-obertura-esglesia/