… i algú va assenyalar Tossa

 

 

OPINIÓ

 

"La desproporció és de tal magnitud que equivaldria a desplaçar 50.000 persones, sense encomanar-se a ningú, a Barcelona"

 

 

 

 

Salvador Cot

02-09-2024

Costa d’imaginar com tot un govern d’estat -ni que sigui l’espanyol- pot decidir, amb tot el menfotisme, que envia, de cop, 200 immigrants acabats d’arribar a un municipi que té un cens de 6.500 habitants. És a dir, algú des de Madrid ha ordenat que la població de Tossa de Mar creixi més d’un 3% d’un dia per l’altre, sense donar més explicacions que una trucada d’última hora a l’alcalde. La desproporció és de tal magnitud que equivaldria a desplaçar 50.000 persones, sense encomanar-se a ningú, a Barcelona. Naturalment, la inquietud s’ha escampat molt més enllà de Tossa, un poble més que acostumat a la diversitat, on la llengua habitual de relació és el català, al marge de l’origen familiar dels tossencs i on no hi ha hagut mai cap incident seriós vinculat amb el racisme o la xenofòbia.

La qüestió és que el trasllat d’aquestes 200 persones, sense que elles en tinguin la més mínima culpa, ha acabat generant una allau informativa en els mitjans de comunicació -tant els catalans com els de Madrid- que no ajuda gens a la imatge de marca de la qual viu un municipi turístic com és Tossa. Afortunadament,

Eleccions per culpa de Sánchez

 

 

OPINIÓ

 

 

"És el socialisme espanyol qui ha de decidir si vol modificar les relacions entre Catalunya i Espanya o si, per contra, només està disposat a rebaixar el nivell de repressió"

 

 

Salvador Cot
02/10/2023 19:04

 

Tot i l’opacitat de les negociacions, sobrevola per Madrid la idea que el resultat final serà una mena d’amnistia, rebatejada amb algun eufemisme jurídic, i que qualsevol cessió secundària no passarà del nivell de ‘peix al cove’. Fins i tot Núñez Feijóo assegura públicament que les referències a un possible referèndum són només “un esquer” que li servirà al PSOE per poder dir que s’hi ha negat i que només ha cedit en l’amnistia. En definitiva,

Independentisme zombi

 

 

OPINIÓ 

 

"L'únic argument vàlid per anar a votar és que l'abstenció no es pot rectificar fins passats quatre anys i, en canvi, els escons sempre són o poden ser d'utilitat"

 

 

Salvador Cot
27/06/2023 07:55

 

 

 

S’acosten les eleccions espanyoles i els partits independentistes han entrat en un col·lapse estratègic tan gran que -en comptes de confrontar els seus projectes amb els adversaris de l’eix nacional espanyol- es dediquen a construir un efecte Streisand de dimensions descomunals amb la intenció de, suposadament, combatre l’onada abstencionista. ERC, Junts i la CUP van a les palpentes contra un enemic difús, sense articulació partidista ni programa polític. Un fantasma que recorre Catalunya sense més identitat que el punt d’ebullició de les xarxes socials. L’abstencionista és una proposta sense cares, que ni tan sols tindrà un faristol en cap debat i que afecta per igual els tres partits independentistes.

 

L’empenta és forta i creixent, però els candidats a diputats independentistes al Congrés no saben dir res que pugui anar una mica més enllà del que volen escoltar els electors d’esquerres de l’Espanya espanyola. L’única oferta de CUP i ERC als que van posar la seva cara i la de la família el Primer d’Octubre és, ara, frenar la dreta i l’extrema dreta, Feijóo i Abascal, en benefici de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Junts, per la seva banda, sembla esperar una aritmètica afortunada per fer el mateix i, com a única novetat,

Si tu hi vas, ells es queden

 

 

OPINIÓ

 

 

"Pedro Sánchez s'esforçarà -una vegada més- a reclamar el vot útil dels catalans, de la mateixa manera que ho van fer José Zaragoza i el PSC, l'any 2008"

 

 

 

 

Salvador Cot

12/06/2023 20:21 

 

 

 

Aturar la dreta i l’extrema dreta espanyoles és feina del PSOE i, en menor mesura, d’aquest invent de Sumar que sembla que té com a ideologia principal deixar Irene Montero sense feina. Per això Pedro Sánchez s’esforçarà -una vegada més- a reclamar el vot útil dels catalans, de la mateixa manera que ho van fer José Zaragoza i el PSC, l’any 2008, amb aquell recordadíssim “Si tu no hi vas, ells tornen”. En canvi, del lema de campanya d’ERC en aquelles eleccions ningú no se’n recorda (“Objectiu: un país de primera”, banalitat pura). El resultat de les urnes va ser, com era previsible, que el PSC va arrasar amb 25 diputats, més de la meitat dels que estaven en joc. ERC, per contra, es va enfonsar, passant de 8 diputats a només 3, perdent el grup parlamentari del què havia disposat en la legislatura anterior i quedant-se sense representació a Lleida i Tarragona.

 

Vista l’experiència, els partits que ofereixin als seus electors fer president a Pedro Sánchez -a banda dels socialistes, òbviament- demanen als ciutadans que facin una carambola amb la papereta. És a dir, que impulsin una llista

La xucladora colonial de l’Ibex

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les diverses administracions catalanes tenen capacitat i influència suficient per reorientar aquest flux creixent de diner públic cap a Madrid"

 

 

 

Salvador Cot
20/02/2023 21:51 

 

 

 

No fa gaire, com a tothom, em va trucar un venedor de Movistar. Com sol passar, m’oferia grans descomptes i avantatges per canviar de companyia. El fet és que anava conduint i tenia temps, així que vaig intentar explicar-li per què estava disposat, si cal, a pagar més. No és que l’oferta no sigui bona, li vaig dir, és que l’empresa que representes no simpatitza ni amb mi ni amb la majoria d’aquest país. Els diners que jo inverteixi en el vostre servei -com, en general, a qualsevol empresa de l’Ibex- aniran a donar suport al règim polític de Madrid. Així que, mentre tingui alguna alternativa, perds el temps.

 

Un particular no és l’administració, evidentment. Però hem de començar a plantejar-nos, per exemple, per què Florentino Pérez és el responsable últim de l’atenció domiciliària de milers de persones grans a la ciutat de Barcelona, contractat per l’Ajuntament. O quina és la raó per la qual tota la informació sensible dels Mossos hagi anat a parar a

Independentisme de peluix

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El debat entre sedició i desobediència és de graduació de la pena, no qüestiona la legitimitat de qui condemna. I si l'independentisme vota aquesta reforma, reconeix que pot/ha de ser castigat si es mobilitza massa"

 

 

 

Salvador Cot
14/11/2022 20:35 

 

 

 

 

El Primer d’Octubre de 2017 serà, segur, una data d’interès prioritari per als historiadors. Però, siguin quines siguin les conclusions futures, un dels efectes indiscutibles és que aquell dia l’Estat espanyol -és a dir, les institucions de Madrid: policia, jutges, polítics, elits en general- es va deslegitimar profundament davant la major part de la societat catalana. D’aquí el caràcter massiu de l’aturada del 3 d’octubre i d’aquí, també, la caiguda del suport a la monarquia a Catalunya fins a nivells pràcticament residuals i persistents en la insignificància.

 

Així les coses, la prioritat de Madrid ha estat aplicar unes represàlies de nivell exemplaritzant i, en paral·lel, la màxima pressió sobre els dirigents independentistes per aconseguir que reconeguin

Amagar-se sota la taula de diàleg

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El silenci és tan espès que tot fa sospitar que l'independentisme oficial no vol afrontar el fet, obvi, què hi ha ben poques opcions, al marge de l'acció unilateral"

 

 

 Salvador Cot

19/09/2022 21:23 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha un compte enrere. I marca un any fins que, segons gairebé totes les enquestes, el govern espanyol més progressista de la història passi a ser substituït pel govern espanyol més ultra des del d’Arias Navarro. Un escenari inequívoc en què no valdrà amagar-se sota la taula de diàleg perquè el nacionalisme espanyol més extrem treballa i treballarà sota la convicció que l’independentisme és un enemic fàcil i, sobretot, molt recomanable electoralment per a entreteniment i joia de la major part de l’electorat de l’Espanya espanyola.

Aquests dies es parla, obsessivament, d’estratègia. Però, la gran paradoxa és que, de moment, ningú no sembla encarar una possibilitat que és, com a mínim,

Quan torni Puigdemont

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Vista l'evolució del conflicte jurídic, és perfectament possible que el retorn -almenys temporal- de Carles Puigdemont es faci realitat"

 

 

Salvador Cot
25/05/2022 19:13

 

 

 

 

 

Al final, comença a ser evident que, veient l’evolució del conflicte jurídic, és perfectament possible que el retorn -almenys temporal- de Carles Puigdemont es faci realitat. Aquesta possibilitat de victòria fa que, en l’àmbit de l’independentisme, quedi clar que els únics que tenen una estratègia estructurada i sostinguda són els responsables del front judicial de l’exili. L’origen de la cadena de decisions és un informe jurídic -encertadíssim- de finals de 2017, que ja apuntava cap a la justícia europea d’una manera que tot l’aparell jurídic i diplomàtic de l’Estat espanyol ha estat incapaç de contrarestar. Passen els anys i, indefectiblement, s’acumulen les derrotes a Madrid, convertides en fracassos que allà no són interpretats com a errors propis, sinó com a humiliacions nacionals. Un sentiment que, per cert, adoba el camp a V🤢x. 

 

 

El fet és que, com dèiem, l’exili pot guanyar. I aquí és on la feina extraordinària de juristes de la talla de Costa, Boye, Cuevillas i un excel·lent equip internacional haurà de donar pas a la política. Estarà

El dret de caixa dels borbons

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Les vacances marineres de Sanxenxo són la prova que l'Estat no es pot reformar i que no hi ha cap via pacífica per fer evolucionar en un sentit democràtic el règim del 78"

 

 

Salvador Cot

 
18/05/2022 19:26 

 

 

 

 

 

El fet que Joan Carles de Borbó torni al seu regne disposat a menjar bé, obrir unes ampolles i passejar-se amb veler amb els seus amics és un missatge polític fort, no pas una anècdota frívola. El rei emèrit vol simbolitzar el poder absolut i, sobretot, el dret a la corrupció del vèrtex d’un Estat que ha estat treballant activament per assegurar-li una impunitat de quaranta anys i, conseqüentment, projectar-la -indemne- cap al futur. Una actitud que excita els instints de la dreta espanyola, fascinada per una institució opaca i inaccessible a la voluntat democràtica i els controls judicials.

 

Les vacances marineres de Sanxenxo són la demostració pública de què l’Estat espanyol no es pot reformar i, alhora, de què no hi ha cap via pacífica per fer evolucionar en un sentit democràtic el règim del 78. L’única diferència és que, a hores d’ara, el desvergonyiment és de tal nivell que fins i tot

Un nou independentisme

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Lideratges nous i, si convé, partits nous. I un horitzó de desobediència. És l'única opció, la resta és pilotar el naufragi de l'autonomia"

 

 

 

 

 

 

Salvador Cot

 
09/02/2022 21:23

 

 

 

L’espectacle, pobríssim, de la inhabilitació del diputat Juvillà ha estat una dutxa d’aigua freda que ha deixat esgarrifats els votants de la legislatura del 52 per cent. 

 

Ha quedat clar que l’independentisme són tres partits amb una desena de faccions internes i una capacitat de confrontació amb l’Estat igual a zero. Passa el mateix amb les entitats socials. El reflux de la dècada prodigiosa de l’independentisme està deixant al descobert que fins i tot s’ha perdut la capacitat per defensar les institucions autonòmiques.

 

I si aquesta incapacitat es cronifica, a l’independentisme en conjunt li espera una