 |
| Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018. |
CAS NEGREIRA
Mayte Piulachs
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 10:58
Actualitzat: Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 12:04
Temps de lectura: 5 minuts
El cas Negreira s’amplia. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha imputat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en el cas Negreira, segons una resolució comunicada al directiu aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El magistrat Joaquín Aguirre hi exposa que els pagaments que el Barça va fer al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill (Javier Enríquez) des del 2001 al 2018 podrien encaixar en un delicte de suborn i que com aquest “és continuat” en el temps, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als darrers deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, és a dir el pagament (el 17 de juliol 2018), i per això amplia els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, president blaugrana del 2003 al 2010.
El magistrat hi afirma que aquesta nova resolució és per calcular la prescripció dels delictes que investiga i en aplicar les lleis i la jurisprudència, ha resolt ara que dels investigats del cas Negreira inclou a Laporta pels pagaments que va fer entre els anys 2008 al 2010 i “als membres de la junta directiva del FC Barcelona del seu mandat o que estiguessin integrats a l’organigrama del club i tinguessin una responsabilitat efectiva en efectuar aquests pagaments suposadament il·lícits” als Enríquez a través de les societats DASNIL 95 SL, NILSAD, SCP i SOCCERCAM SL.
Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció havia fixat el període a investigar entre els anys 2011 al 2018 pel delicte de corrupció en l’esport, i per això havia descartat incloure a Joan Laporta en la seva denúncia pels pagaments de 7,5 milions d’euros del club a l’exvicepresident del CTA, on hi són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça com a entitat jurídica. Ara, els dos fiscals del cas -que depenen directament de Madrid- s'hauran de pronunciar no només sobre si el delicte de suborn encaixa en el cas Negreira, sinó també vers l’ampliació del termini a investigar.
Fins i tot, el magistrat Aguirre, en una resolució de la setmana passada (el 9 d’octubre), també considerava que l’actuació de Laporta estava prescrita, tot i matisar “en l’actual moment processal”, quan li va recriminar que volgués acusar Rosell i Bartomeu de pagaments que ell també havia fet. El Barça li va respondre que la petició de personar-se com a acusació particular només en el delicte d’administració deslleial del cas Negreira era en nom del club, no pas del seu actual president.
 |
| Tren de mitja distància de Renfe |
Sembla una broma de mal gust, però és la realitat. Malgrar els incomptables retards, talls en la circulació, i incidències vàries, la Generalitat ha de pagar a Renfe 80,9 milions d’euros. Així ho ha estipulat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC); el pagament es correspon a l’ampliació dels serveis de Rodalies que s’han anat fent a petició del govern català en els darrers anys, després del traspàs del 2010. Es tracta d’un deute que el Govern no va abonar argumentant que bona part d’aquest cost correspon al cànon ferroviari que es paga per circular per la infraestructura d’Adif, i que, per tant, abonar-lo és competència del ministeri de Transports, ja que és el que gaudeix dels diners. El dictamen admet recurs de cassació.
Renfe, que per cobrar sí que vol ser puntual, hauria reclamat aquest import a la Conselleria de Territori, però l’executiu català va respondre al·legant que ja estava cobert amb el pagament del cànon ferroviari. El Govern, de fet, es va
OPERACIÓ CATALUNYA
 |
| L’exministre d’Interior, José Ignacio Zoido, durant acte d’homenatge a les víctimes en el 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor, el 29 de juny de 2017 ACN. |
OPERACIÓ CATALUNYA
Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:17
Actualitzat: Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:29
Temps de lectura: 1 minut
El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament a Joan Laporta i Sandro Rosell, president i expresident del Barça, respectivament. Villarejo ha qualificat de "xorrada" la suposada relació entre Rosell i l'independentisme i ha afirmat: "en el cas de Rosell, va ser Laporta qui ens va donar aquella informació". Davant d'aquestes declaracions, Joan Laporta ha demanat que l'excomissari rectifiqui i, en cas de no fer-ho, ha anunciat que emprendrà accions legals.
El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament
|
TRIBUNALS
Manifestació del Tsunami convocada pel Barça-Madrid del 2019 / Arxiu
Rebregada de les democràcies occidentals a l’obsessió dels serveis de seguretat espanyols contra l’independentisme. L’ofensiva internacional de l’Audiència Nacional per obtenir ajuda en la investigació de Tsunami Democràtic es pot definir com un veritable fracàs. Suïssa, Holanda, els Estats Units i el Canadà o bé van negar-se a la col·laboració de manera diplomàtica o bé van tancar qualsevol opció en considerar que els magistrats del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García Castellón segons el moment, investigaven delictes de caràcter polític.
La resposta a les comissions rogatòries internacionals emeses en el marc de les diligències 85/2019 del Tsunami Democràtic –alimentades per les 99/18, la gran macrocausa contra l’independentisme– és força contundent. Els documents, als quals ha tingut accés El Món, mostren com la Guàrdia Civil va convèncer els jutges instructors de l’existència “d’una revolta popular” que fins i tot feia perillar la monarquia espanyola. Però aquesta convicció no es va traslladar a les instàncies judicials internacionals, que van ajudar poc o gens a empaitar el moviment de protesta sorgit arran de la sentència del Procés, la resolució que, sumats, condemnava a gairebé 100 anys de presó els líders civils i institucionals de l’independentisme de 2017.
ESPECTACLES I ESPORTS
 |
| Imatge de la campanya d'Abogados Cristianos per demanar al CAC la cancel·lació d''Està passant' |
La Fundación Española de Abogados Cristianos va presentar dimarts al matí una denúncia per "delicte d'escarni" al jutjat de Sant Feliu de Llobregat contra Toni Soler, Jair Dominguez i Judit Martín. Al vespre, Toni Soler va presentar l''Està passant', i tal com va anunciar a Twitter, no va demanar perdó per l'esquetx sobre la Verge del Rocío.
Davant d'aquesta situació, els denunciants, han decidit que com que no poden portar el programa als tribunals per aconseguir la seva cancel·lació, el millor és endegar una campanya per "exercir tota la pressió possible perquè deixi de ser emès".
Amb el següent prec, "TV3 es burla de la Verge del Rocío i es nega a demanar disculpes! No ens podem quedar de braços plegats. Pots signar aquesta petició perquè retirin el programa?" pretenen obtenir
 |
| Captura d''El Debate' vinculant independentisme amb normativa vial Autor/a: 'El Debate' |
No és un titular del 'Mundo Today' o d''El Jueves', ni tampoc un nou 'fake' de Milf Squad. "L'últim despropòsit separatista: Catalunya canvia la normativa per avançar amb autopista", és el titular d'una notícia publicada a la secció "Motor" del digital 'El Debate' i la seva autora Mercedes Benitez, tampoc és un pseudònim inspirat en la marca de cotxes alemanya, Mercedes Benz, sinó, una periodista real, encara que pareixi titulars que freguen el disbarat mesclant el que fins avui era impensable: independentisme i normativa viària.
A la notícia, Benítez explica que "el Servei Català de Trànsit va prendre la decisió de prohibir avançar els camions i vehicles pesants de més de 7,5 tones a l'autopista (...) Inicialment la mesura se cenyia
EMPRESES
 |
| Rafael del Pino, president de Ferrovial/ EP |
13/04/2023 14:25
Els accionistes de Ferrovial han aprovat aquest migdia el trasllat de la seu de la multinacional als Països Baixos. Aconsellats per la consultora ISS –que considera el moviment “positiu per a la cotització de l’empresa”– i ignorant les advertències fiscals de l’executiu espanyol, els tenidors del capital de la firma presidida per Rafael del Pino han confirmat les intencions que l’empresa va fer públiques el passat 28 de febrer, coincidint amb els seus resultats anuals, d’abandonar l’Estat a la cerca d’una millor situació borsària i fiscal. La junta d’accionistes ha donat llum verda a l’operació amb un 77,6% dels vots a favor. Així, la matriu es fusionarà amb la seva filial als Països Baixos, resultant en una nova firma amb la seu al país centreeuropeu. Per continuar operant a l’Estat, Ferrovial ha constituït una nova filial, amb seu a Madrid, amb el fill de Del Pino, Ignacio del Pino Fernández-Fontecha, com a principal apoderat.
Ferrovial aspira a la cotització a les borses dels Estats Units, on compta amb uns 4.180 treballadors –uns 1.200 menys dels que conserva a territori espanyol– i on concentra prop d’un terç de la seva facturació global. La companyia argumenta que el canvi borsari reclama un trasllat a Països Baixos, en tant que cap empresa cotitzada a la borsa espanyola ho ha fet mai també al mercat nord-americà. Si bé la Comissió Nacional del Mercat de Valors coincideix que seria una primera experiència, nega que hi hagi cap “impediment” normatiu per fer-ho.
Amb aquesta decisió, Ferrovial ha eludit els diversos obstacles, interns i externs, que imposava el trasllat. Més enllà de les “pressions” per part del govern espanyol que han denunciat diverses organitzacions patronals, la firma d’infraestructures ha hagut de canviar la idea del fons sobirà de Noruega, titular de poc més del 9% de les accions, que en un primer moment es va oposar a la transacció, però que va canviar d’opinió només uns dies abans de la junta.
Completada la votació queda per veure, però, si els accionistes en desacord exerceixen dret de separació. Si un 2,56% de la base del capital presenta un vot negatiu -encara no es coneixen aquestes xifres- i comunica aquest exercici en el termini d’un mes, el trasllat no es produirà, en tant que la multinacional hauria d’abonar una contraprestació superior a 500 milions d’euros, el límit que va establir en proposar l’operació.
 |
| La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres / EP |
 |
| Piolin |
|
“Catalunya no és atractiva pels policies”. Així s’ha expressat l’associació policial Jucil en roda de premsa, des d’on ha denunciat que més d’un miler de guàrdies civils han marxat de Catalunya des de l’inici del procés.
L’organització ha retret al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no hagi complert el seu compromís de reconèixer aquest territori com a “zona d’especial singularitat” per la situació “hostil” que viuen els agents desplegats en aquest territori i les seves famílies.
Reclamen que s’apliqui el 25% de castellà
En aquest sentit, ha afirmat que els fills dels policies segueixen patint “assetjament escolar” i ha lamentat que “el Govern es negui a complir amb la sentència del 25% de castellà“. Així, ha acusat el ministre de ser còmplice del “desmantellament encobert” del cos a Catalunya i n’ha demanat la dimissió.
Ernesto Vilariño, secretari general de Jucil, ha lamentat que una part de la societat catalana estigui “radicalitzada” i vulgui que la Guàrdia Civil “marxi de Catalunya”. Ha assegurat que la situació de “crispació” que va iniciar-se amb el procés independentista encara continua en alguns punts del territori, especialment a zones de Girona i Lleida.
“Els fills dels guàrdies civils han estat maltractats i assetjats a les escoles pel simple fet de ser fills de qui són”, ha recordat Vilariño, que ha insistit en el fet que els agents no volen venir a treballar a Catalunya a causa del “clima hostil” que hi ha. “Som servidors públics al servei de la societat i tant la Generalitat com el govern de l’Estat ens estan privant de fer les nostres funcions”, ha apuntat.
La “imposició” del català
CAS NEGREIRA
Bernat Aguilar
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 13 de març de 2023. 11:56
Temps de lectura: 2 minuts
El cas Negreira està augmentant la seva repercussió i va més enllà de la denúncia de la Fiscalia. Hisenda també investiga els pagaments a José María Enríquez Negreira. I la gran novetat és que el govern espanyol també prendrà part d'aquest procediment contra el Barça que acabarà als tribunals. Una institució més que vol dir-hi la seva en el cas Negreira i apuntar contra el club blaugrana.
Aquest mateix matí José Manuel Franco, que és el president del Consell Superior d'Esports (CSD), ha afirmat a Telecinco que "quan la denúncia sigui admesa a tràmit, serà el moment de personar-nos en la causa". Una manera de confirmar que el govern espanyol també entrarà en la denúncia contra el Barça.
 |
| Joan Laporta i José Manuel Franco, en una imatge d'arxiu / Foto: FC Barcelona |
Així doncs, el govern espanyol entrarà per aclarir aquest cas a través del CSD. Franco ha afirmat que ho faran "amb la major contundència" i que "seguirem el procés lògic". Per tant, també s'apunta que no hi haurà presses i que es personaran en el cas quan toqui.
A més, el president del CSD assenyala que li preocupa la imatge de l'esport espanyol després del cas Negreira i que no vol que es vegi afectat per casos com aquest. "Un club no paga així per res al vicepresident dels àrbitres. És veritat que cal investigar-ho", diu Franco. I el president del CSD també es dirigeix al president del Barça: "Demano al senyor Joan Laporta que ens aclareixi d'una vegada què ha passat. La massa social del FC Barcelona també mereix una explicació".
 |
| Joan Laporta parlant del cas Negreira / Foto: Eva Parey |
Recordem que en els últims dies s'estan acumulant els procediments contra el Barça pel cas Negreira. La Fiscalia ja ha denunciat el club blaugrana, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per diversos delictes. Hisenda també intervé per esclarir els moviments de diners de José María Enríquez Negreira, el que hauria rebut els pagaments per elaborar informes sobre els àrbitres.
A tot això, Laporta està tranquil i afirma que "el Barça és innocent del que se l’acusa i víctima d’una campanya contra la seva honorabilitat". També apunta que "ara ja hi són tots", i més amb la intenció del govern espanyol de personar-se en el cas Negreira.
Culers, estigueu tranquils. El Barça és innocent del que se l’acusa i víctima d’una campanya contra la seva honorabilitat en la que ara ja hi són tots. Cap sorpresa, defensarem el Barça i demostrarem la innocència del Club. Molts hauran de rectificar. #totsUnitsFemForça
— Joan Laporta Estruch🎗 (@JoanLaportaFCB) March 12, 2023
Per tant, des del Barça no hi ha temor a res i Laporta creu que el club blaugrana acabarà tenint la raó i sent innocent.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
26.01.2023 - 12:15
Actualització: 26.01.2023 - 12:58
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tramitarà de manera prioritària les demandes dels dirigents independentistes. “Com a casos d’impacte, els donarem prioritat”, ha dit la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, en una conferència de premsa. O’Leary ha justificat aquesta tramitació prioritària dient que considera que són casos d’impacte perquè són “extremadament importants”.
El TEDH ha rebut una quinzena de denúncies de dirigents independentistes, que ha indicat que constitueixen un “grup particular”. Aquestes denúncies han estat agrupades en tres grups, la més nombrosa d’elles, la dels polítics del procés condemnats per sedició i malversació. Com hi ha hagut canvis legislatius en els delictes de sedició i de malversació, amb una
FUTBOL FEMENÍ
 |
| Geyse Ferreira, jugadora del Barça | Europa Press |
24/01/2023 10:48
El primer equip femení del Futbol Club Barcelona ha estat eliminat de la Copa pel cas d’alineació indeguda en el partit contra l’Osasuna, en el qual va jugar Geyse Ferreira, que hauria d’haver complert sanció per una expulsió que va rebre en el seu darrer duel d’aquesta competició amb el seu exequip, el Madrid CFF. Cal recordar que l’Osasuna va denunciar aquest cas tan bon punt va acabar el partit. Des que això es va saber, el Barça es va adonar que ho tenia molt complicat per sortir ben parat d’aquest assumpte. Finalment, ja hi ha una resolució oficial i, tot i que el club blaugrana la intentarà recórrer, la sanció serà ferma sempre que no hi hagi una gran sorpresa d’última hora.
Geyse Ferreira, jugadora del FC Barcelona femení, durant la seva etapa al Madrid CFF | Euroa Press
Societat - policia i Justícia
Redacció
18.11.2022 - 15:52
Actualització: 18.11.2022 - 16:19
L’Audiència espanyola ha obert judici oral contra José Ramón Prado Bugallo, conegut per Sito Miñanco, per haver dirigit presumptament un entramat que pretenia d’introduir a l’estat espanyol gairebé quatre tones de cocaïna, i també contra l’advocat Gonzalo Boye, conegut per portar les defenses dels exiliats, a qui acusen d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental.
Boye ha negat sempre els fets que li imputen, i en una entrevista a VilaWeb va explicar que havia estat l’advocat defensor de Miñanco durant tres anys. També va assegurar que un dels processats, Manuel Puente Saavedra, l’havia incriminat per un fet fals en una declaració que li havia permès de sortir en llibertat l’estiu del 2019.
La decisió de la jutgessa María Tardón, vinculada estretament al PP, d’obrir judici oral arriba després d’un procediment molt
AUSTRIA
Lluís Bou
Foto: Josep Lluís Alay
Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:01
Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:32
Temps de lectura: 2 minuts
Un espanyolista ha increpat el president a l'exili, Carles Puigdemont, a l'aeroport de Viena, quan es disposava a agafar l'avió per tornar a Brussel·les. Segons ha explicat el mateix president, l'individu li ha colpejat l'espatlla mentre cridava en castellà "¡a la cárcel!". "I se n'ha anat corrents sense tenir la valentia de donar la cara", ha detallat. Tot i l'incident, Puigdemont no ha patit danys personals.
El president ha atribuït l'atac al fet que ni el rei Felip VI ni el govern del PSOE i Podemos han "revertit" l'a por ellos del 2017. "D'aquí neix la impunitat que exhibeixen. Les desenes de denúncies que he posat per amenaces de mort mai no prosperen, perquè ja se sap que la justícia espanyola tracta tothom igual", ha afegit amb ironia.
Puigdemont també ha explicat que la Central European University de Viena va rebre pressions espanyoles perquè
EDITORIAL
José Antich
Editorial. Dijous, 4 d'agost de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts
Que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent està fora de tota discussió. Aquesta ha estat, potser, una batalla perduda pels diferents governs catalans a l'hora d'explicar, més enllà de les pròpies files, que el benestar de tots els ciutadans estava en joc i molt condicionat per una sèrie de normes que li resten capacitat de maniobra, perquè no disposa dels recursos propis que li tocarien.
L'ofec financer que pateix Catalunya ve, fonamentalment, condicionat per dues variables: el dèficit fiscal crònic que fa que al voltant de 16.000 milions d'euros viatgin amb destinació a Madrid i no tornin mai. Per amagar-ho, el Ministeri d'Hisenda va deixar de publicar les balances fiscals. En segon lloc, el sistema de finançament autonòmic pel qual es regeixen 15 de les 17 autonomies, perquè Euskadi i Navarra tenen el seu propi sistema de finançament amb la quota i el concert, que està vençut des de l'any 2014 i cap ministre o ministra no s'ha atrevit ni tan sols a presentar-hi una nova proposta.
A més, hi ha un tercer camí per escurar Catalunya, que és l'execució de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, que és extraordinàriament baixa any rere any i que, per exemple, el 2021 va ser el 35,7% del
OPINIÓ SINGULAR
SOCIETAT
 |
| Pla mitjà de Valtònyc després de conèixer la sentència del tribunal d'apel·lació de Gant, el 28 de desembre del 2021 (horitzontal) |
POLÍTICA
 |
| L'excap de la UCAO, Enrique García Castaño, en una compareixença al congrés Ricardo Rubio / Europa Press (Foto de ARCHIVO) 20/10/2021 |
