La batalla de Mossos i Guàrdia Civil entra en campanya per un document ocult de Marlaska

 

 

ELECCIONS

 

 

Una suposada transferència de la seguretat en ports i aeroports enceta un nou front electoral

 

 

El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
14/04/2024 19:40 

 

 

La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública. 

Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi. 

Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.  

 

No perjudicar els interessos del PSC

El fiasco de la Guàrdia Civil en l’intent de trobar el finançament de Tsunami

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'assetjament policial a la Fundació Nord no va servir per acreditar cap relació econòmica amb Tsunami

 

 

 

Agents de la Guàrdia Civil després d'un registre a Girona pel cas Tsunami / Europa Press

 

 

Quico Sallés Barcelona
 

14/01/2024 21:51 

 

 

“I tot això qui ho paga?”, diuen que va preguntar Josep Pla quan va observar els gratacels il·luminats de Manhattan en la seva primera visita a Nova York. La mateixa pregunta que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional i els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil es van formular en la investigació contra Tsunami Democràtic. Però, tot i els ingents recursos esmerçats –programaris espia, seguiments, intervencions de les comunicacions, comissions rogatòries– no se’n van sortir d’aclarir com es finançava la plataforma per convocar protestes arran de la sentència del Procés. En el punt de mira, i centre de les seves investigacions, hi van posar la Fundació Nord, una entitat gironina dedica a l’estudi de la tecnologia blockchain, que lluita contra la bretxa digital i es dedica a la promoció econòmica i territorial de Girona.

 

Els analistes de la Guàrdia Civil van seguir la “hipòtesi” que de la Fundació Nord fos “una eina més del secessionisme català per instaurar una ‘república digital’ i facilitar la canalització econòmica i el finançament del projecte Tsunami Democràtic“. Així, en l’ofici JAVM/div, del 10 de gener de 2010, integrat a les diligències 85/19 de l’Audiència Nacional, la Guàrdia Civil afirmava al magistrat instructor, Manuel García Castellón, i al seu jutge de reforç, Alejandro Abascal, que la Fundació Nord seria el banc de la plataforma que esperonava les mobilitzacions. “L’objectiu de la Fundació Nord és blanquejar ajudes o futures subvencions a empreses que hagin participat en la seva creació o puguin participar en un futur en la seva continuïtat”, afirmava el comandant L-04282-W de la Guàrdia Civil al jutge.

 

 

Agents de la Guàrdia Civil van anar de bòlit buscant informació sobre suposades criptomonedes catalanes/GC

 

 

 

“Operació Nord”

La Guàrdia Civil, en connivència amb l’AN, va espiar 40 persones vinculades a Tsunami que després no han estat imputades

 

 

La Fiscalia, que també va avalar l'espionatge, va ser qui va ordenar aturar-lo, en constatar que la vulneració de drets fonamentals de les persones espiades no era "proporcional"

 

 

Tsunami Democràtic al Camp Nou | Marc Puig

 

Maria Garcia

Divendres, 15 de desembre de 2023

 

 

 

El vídeo que OCTUVRE va publicar sobre l’espionatge que van patir els exdiputats i membres de la plataforma Albano Dante-Fachín i Marta Sibina porta cua. Mentre des de la plataforma confirmen que preparen un nou vídeo que posarà encara més nerviosa la Guàrdia Civil, s’han anat destapant altres casos d’espionatge en mans de la Guàrdia Civil, com ara el que va patir l’exdiputat de la CUP David Fernández. Ara, segons ha avançat l”Ara‘, resulta que la Guàrdia Civil, en connivència amb l’Audiència Nacional, va espiar 40 persones més que vinculaven amb el Tsunami Democràtic i el seu presumpte delicte de terrorisme. Aquestes 40 persones que van veure vulnerats els seus drets fonamentals no van ser imputades posteriorment.

L’espionatge l’ha confirmat la Fiscalia, que tot i que durant mesos va avalar aquesta pràctica, va demanar aturar-la en constatar que la vulneració de drets fonamentals que patien les persones espiades no era “proporcional”.

Els magistrats del jutjat d’instrucció número 6, Manuel García-Castellón i Alejandro Abascal, que durant més de tres anys van instruir sota secret de sumari la investigació de la plataforma Tsunami Democràtic, van ser els que van autoritzar que la Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil situa Rovira com a coordinadora de Tsunami Democràtic en plena negociació sobre l'amnistia

 

 

TRIBUNALS

 

L'Institut Armat sosté en un informe lliurat a l'Audiència Nacional que la dirigent d'ERC feia feina per aconseguir suports institucionals

 

L'Audiència Nacional envia a judici per terrorisme els CDR de l'operació Judes 

 

 

 

Marta Rovira a Ginebra | ERC

 

 

per Bernat Surroca, Barcelona | 3 de novembre de 2023 a les 14:38

 

En plena negociació sobre l'amnistia, la Guàrdia Civil ha remès un informe a l'Audiència Nacional en què situa Marta Rovira, secretària general d'ERC, com a "coordinadora política" de Tsunami Democràtic. L'informe, remès dijous al jutge que investiga per terrorisme les protestes que va convocar aquesta organització després de la sentència del procés, sosté que Rovira feia tasques de cerca de suports institucionals i del seu partit polític. Ara com ara, la dirigent d'ERC no està investigada oficialment en aquesta causa, però sí que el seu nom apareix en el sumari i, de fet, és el que fa que no torni a Catalunya.

L'Institut Armat diu que Rovira utilitzava el pseudònim de Matagalls en converses intervingudes i afirmava que era capaç d'aconseguir suports institucionals i d'organitzacions, que els investigadors donen per fet que feien referència a ERC. L'usuari Matagalls correspon a "Marta" i apareix en converses amb

Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
01/10/2023 21:51

 

 

l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

Jucil es victimitza dient que més de 1.000 guàrdies civils han marxat de Catalunya pel procés

 

 

L'associació de la Guàrdia Civil es lamenta de "la imposició del català" i reclama aplicar el 25% de castellà a les aules catalanes  

 

Piolin

Redacció

|Dimarts, 11 d'abril de 2023

 

 

“Catalunya no és atractiva pels policies”. Així s’ha expressat l’associació policial Jucil en roda de premsa, des d’on ha denunciat que més d’un miler de guàrdies civils han marxat de Catalunya des de l’inici del procés.

 

L’organització ha retret al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no hagi complert el seu compromís de reconèixer aquest territori com a “zona d’especial singularitat” per la situació “hostil” que viuen els agents desplegats en aquest territori i les seves famílies.

 

Reclamen que s’apliqui el 25% de castellà 

En aquest sentit, ha afirmat que els fills dels policies segueixen patint “assetjament escolar” i ha lamentat que “el Govern es negui a complir amb la sentència del 25% de castellà“. Així, ha acusat el ministre de ser còmplice del “desmantellament encobert” del cos a Catalunya i n’ha demanat la dimissió.

 

Ernesto Vilariño, secretari general de Jucil, ha lamentat que una part de la societat catalana estigui “radicalitzada” i vulgui que la Guàrdia Civil “marxi de Catalunya”. Ha assegurat que la situació de “crispació” que va iniciar-se amb el procés independentista encara continua en alguns punts del territori, especialment a zones de Girona i Lleida.

 

“Els fills dels guàrdies civils han estat maltractats i assetjats a les escoles pel simple fet de ser fills de qui són”, ha recordat Vilariño, que ha insistit en el fet que els agents no volen venir a treballar a Catalunya a causa del “clima hostil” que hi ha. “Som servidors públics al servei de la societat i tant la Generalitat com el govern de l’Estat ens estan privant de fer les nostres funcions”, ha apuntat.

 

La “imposició” del català 

El cas insòlit d’un guàrdia civil de l’1-O que persegueix un català indignat a París

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Francesc Xavier Torta, veí de la Ràpita però resident a París, haurà de declarar demà per videoconferència, acusat d'incitació a l'odi · L'agent que l'acusa és el mateix que persegueix la mestra jubilada Mariona Reig 

 

 

Desenes de guàrdies civils a les portes del pavelló firal de la Ràpita per a impedir el referèndum d'independència. Fotografia: ACN

 

 

Arnau Lleonart Fdez

05.06.2022 - 21:40

Actualització: 06.06.2022 - 11:11

 

 

Una de les particularitats de l’actuació de la policia espanyola per a mirar d’impedir el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 va ser que moltes de les incursions no s’entenien per la voluntat de frustrar el vot de tants catalans com fos possible. Moltes ciutats grans o mitjanes van escapar de l’operatiu i, en canvi, es van acarnissar en pobles de pocs milers d’habitants o menys. A les Terres de l’Ebre, una de les zones menys poblades de Catalunya, un comboi de la Guàrdia Civil va carregar a Sant Carles de la Ràpita, primer, i a Roquetes després, i va deixar-hi un rastre de votants ferits. De París estant, Francesc Xavier Torta, veí de Sant Carles de la Ràpita però resident a França d’ençà del 2012, rebia amb indignació les imatges que ja feien la volta al món. Des de la distància, pensava que el favor més gran que podia fer al seu poble era compartir a les xarxes tot allò que li arribava perquè tothom en fos conscient.

 

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits

Els guàrdies civils volen manar a l’escola

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"El model lingüístic de l'escola catalana és ara en mans de jutges i guàrdies civils. Els polítics electes del Parlament esdevenen uns espectadors esporuguits"

 

 

Sílvia Barroso
27/03/2022 20:29 

 

 

 

Les entitats que pressionen perquè es faci executar la sentència que imposa el 25% de castellà a l’escola catalana tenen les idees clares i una estratègia intel·ligent. A diferència del que estan fent els partits del Govern independentista de la Generalitat, els grups espanyolistes donen símptomes de conèixer bé els ressorts de l’administració de justícia espanyola i s’han posat en marxa per utilitzar-los. 

 

ERC, Junts, els comuns i el PSC van anunciar dijous una proposta de reforma de la llei de política lingüística per intentar complir la sentència sense que es noti, amb l’esperança que l’espanyolisme rabiós deixi córrer la batalla. I només han aconseguit accelerar el procés per desactivar l’eina potentíssima que podria haver sigut la majoria independentista del 52% al Parlament. S’entén que

L’associació d’extrema dreta Jucil s’imposa en les eleccions del consell de la Guàrdia Civil

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

L'associació forma part de la plataforma Jusapol, que ha assenyalat i perseguit a representants i activistes independentistes  

 

 

 

 

Per: Redacció 

28.10.2021  12:28

 

 

L’associació Jucil, el braç del sindicat d’extrema dreta Jusapol, s’ha imposat en les eleccions al consell de la Guàrdia Civil. Aquesta plataforma, que ha organitzat diversos actes al costat de Vox, Ciutadans i PP per reclamar l’equiparació salarial, ha superat AUGC, fins ara l’organització que tenia la majoria.

 

Amb sis vocals i més de 15.000 vots (un 45% del total), Jucil s’ha convertit en l’associació majoritària. Per la seva banda, AUGC ha passat de tenir set representants després de les eleccions de 2017 a només tenir-ne quatre.

 

 

D’altra banda, Jupol, el braç de Jusapol dins la policia espanyola, també és el sindicat majoritari en aquest cos després de desbancar

Els transportistes espanyols volen fer l’agost amb el tall del Tsunami a la Jonquera

 

 

Un primer balanç reclama una indemnització per a 50 tràilers

 

 

La policia francesa desallotja el Tsunami de la frontera

 

 

 

Barcelona/Figueres Quico Sallés  

02/06/2021 9:58 pm

 

 

 

50 camions aturats de 17 empreses de transport. Aquest és el primer balanç d’afectats pel tall del Tsunami a la Jonquera durant l’11 i el 12 de novembre de 2019, arran de les protestes per la sentència del Procés. Un balanç presentat per part de la Federació Nacional de Associacions de Transport d’Espanya (FENADISMER), al Jutjat d’Instrucció número 4 de Figueres, que instrueix el cas, a petició de la Guàrdia Civil que la jutge va instruir el passat 26 de març. 

 

FENADISMER, que té seu a Madrid, ha presentat un informe, al que ha tingut accés El Món, on detalla les empreses associades que han comunicat afectacions i el seu nombre de vehicles. Ara bé, també indiquen que “no disposen de manera complerta la informació sol·licitada” perquè els bloqueig a l’AP7 es van registrar en dies successius, tant al mes d’octubre com al novembre. Si bé, la federació de transportistes admet que “no resulta possible concretar el dany o valoració causat” sí que aporta una enumeració dels vehicles i el temps d’aturada per