Una quarantena de policies espanyols aniran a judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

 

 

L'Audiència Nacional considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral

 

 

 

 

Agències

Dijous, 8 de febrer de 2024

 

 

 

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.

La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu

El sindicat de la Policia Nacional Jupol veu un “despropòsit” la cessió d’immigració i estrangeria a Catalunya

 

 

L'ens lamenta que l'acord entre Junts i el PSOE suposa "una nova pèrdua de competències" per al cos policial estatal

 

 

 

Agències

Dimecres, 10 de gener de 2024

 

 

El sindicat policial Jupol ha considerat un “despropòsit” la cessió de les funcions d’immigració i estrangeria a Catalunya. En un comunicat, l’entitat ha mostrat la repulsa “més rotunda” a l’anunci que han fet Junts i el PSOE a l’entorn d’aquesta qüestió, alhora que ha recordat que aquestes competències són, ara com ara, exclusives de la Policia Nacional al conjunt de l’Estat.

 

Per a Jupol aquest anunci suposa una

La Guàrdia Civil situa Rovira com a coordinadora de Tsunami Democràtic en plena negociació sobre l'amnistia

 

 

TRIBUNALS

 

L'Institut Armat sosté en un informe lliurat a l'Audiència Nacional que la dirigent d'ERC feia feina per aconseguir suports institucionals

 

L'Audiència Nacional envia a judici per terrorisme els CDR de l'operació Judes 

 

 

 

Marta Rovira a Ginebra | ERC

 

 

per Bernat Surroca, Barcelona | 3 de novembre de 2023 a les 14:38

 

En plena negociació sobre l'amnistia, la Guàrdia Civil ha remès un informe a l'Audiència Nacional en què situa Marta Rovira, secretària general d'ERC, com a "coordinadora política" de Tsunami Democràtic. L'informe, remès dijous al jutge que investiga per terrorisme les protestes que va convocar aquesta organització després de la sentència del procés, sosté que Rovira feia tasques de cerca de suports institucionals i del seu partit polític. Ara com ara, la dirigent d'ERC no està investigada oficialment en aquesta causa, però sí que el seu nom apareix en el sumari i, de fet, és el que fa que no torni a Catalunya.

L'Institut Armat diu que Rovira utilitzava el pseudònim de Matagalls en converses intervingudes i afirmava que era capaç d'aconseguir suports institucionals i d'organitzacions, que els investigadors donen per fet que feien referència a ERC. L'usuari Matagalls correspon a "Marta" i apareix en converses amb

L’amnistia de facto per als policies imputats per l’1-O arreu de Catalunya

 

 

Llarguíssimes instruccions que queden en delictes lleus o que porten a arxivar la causa han anat diluint les denúncies dels ciutadans per la brutalitat policial del dia del referèndum

 

 

Agents de la Guàrdia Civil desallotjant l'1-O alguns dels manifestants que s'havien assegut a terra per impedir l'accés al col·legi de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

02/11/2023 09:00 

 

 

 

Més de sis anys després del Primer d’Octubre, Catalunya ha entrat de ple en el debat de l’amnistia dels processats arran del referèndum d’autodeterminació. És, possiblement, l’element central de la negociació d’una eventual investidura del socialista Pedro Sánchez per estar-se quatre anys més a la Moncloa avalat per l’independentisme. L’amnistia, però ha obert la possibilitat que els policies i guàrdies civils que encara romanen processats per la seva actuació durant l’1-O siguin exonerats de responsabilitat penal. Ara bé, la lentitud dels processos, la condescendència judicial amb els processats i els entrebancs processals fan que, a hores d’ara, els policies investigats tinguin més possibilitats de ser amnistiats de facto que no pas per la llei que PSOE, Junts i ERC puguin pactar. O, dit d’una altra manera, encara que finalment no hi hagués pacte d’investidura i no s’arribés a aprovar la llei d’amnistia.

A hores d’ara, el jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, manté processats 45 membres del Cos Nacional de Policia, i quatre més en el cas de Roger Español, el ciutadà que va perdre un ull per una bala de goma l’1-O. Però, hi ha altres causes obertes de les quals gairebé no se’n parla. En concret, al jutjat d’instrucció número 4 de Mataró, que investiga 46 guàrdies civils per les càrregues que es van registrar a Dosrius i Canyamars arran de les 24 persones que van presentar denúncia. L’aleshores alcalde, el republicà Marc Bosch, també va ser denunciat en el mateix procediment per desobediència. Per altra banda, a Girona, el jutjat d’instrucció 2 de la ciutat ha acumulat les denúncies contra 33 policies. En cap cas s’ha obert encara judici oral, només el cas més greu, que ara per ara, es dirimirà a Lleida. És la instrucció oberta arran del cas Enric Sirvent, l’home que va patir un atac de cor a l’escola del barri de la Mariola. En aquest afer ja s’ha tancat una instrucció, que ha estat un esbarzer. Les acusacions demanen 3 anys de presó i la fiscalia l’absolució. 

 

 

 

La lentitud de Canyamars i Dosrius

El català perd pes a l’escola de Canet de Mar: El TSJC l’obliga definitivament a fer una segona matèria en castellà

 

 

L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac

 

 

 

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre, el 9 de desembre de 2021

 

Carme Garau

Dijous, 26 d'octubre de 2023

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.

Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.

El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.

El TSJC qüestiona la immersió

Colau farà la independència…

 

 

OPINIÓ

 

 

"Tardà pretén vendre una guerra contra Trias -contra Junts- com el dany col·lateral per materialitzar el full de ruta de l'alliberament nacional amb els Comuns"

 

 

Gemma Aguilera

30/05/2023 19:51

 

 

 

 

 

Això diu l’exdiputat al Congrés Joan Tardà, que considera que l’únic camí cap a la independència és residualitzar l’independentisme no sotmès a ERC -Junts i la seva òrbita-, o dit d’una altra manera, posar-se al servei de l’antiga ICV que ara encapçala Ada Colau. Com? Fent alcaldessa la candidata dels Comuns -la mateixa que el 2019 va expulsar Maragall pactant amb la dreta- i deixant el candidat d’ERC d’encarregat a l’Ajuntament. Més enllà de la inviabilitat aritmètica de la proposta, la pensada de l’exdiputat republicà és la plasmació gràfica que a ERC hi ha molta gent que no ha entès, o no ha volgut entendre, el missatge que han donat les urnes. Perquè de moment, la direcció del partit no ha sortit pas a desautoritzar-lo. ERC no ha patit “un accident electoral”, com diu Tardà, més aviat ha rebut un missatge molt directe que els barcelonins que havien confiat massivament en els republicans fa quatre anys desaproven l’estratègia “d’oposició responsable” que ha falcat Colau i Collboni.

 

Seria comprensible i legítim que ERC busqués un pacte que li permetés entrar al govern municipal, perquè els partits existeixen legítimament per ocupar el poder. Però Tardà pretén vendre una guerra contra Trias -contra Junts- com el dany col·lateral per fer la independència. Una enganyifa ridícula que justament abocaria el país a una

RIP TV3

 

 

OPINIÓ

 

 

"No té cap sentit, salvar TV3. La seva mort és irreversible, i a més la gent que veu la tele no és la que salvarà el català"

 

 

 

Pilar Carracelas
01/02/2023 22:19 

 

 

 

 

De l’acomiadament de Manel Vidal del programa Zona Franca de TV3 i la desbandada de tot l’equip (Joel Díaz, Magí Garcia, Tomàs Fuentes, etc.) el que més m’interessa no és el debat de pollaviejas sobre els límits de l’humor, i ni tan sols si té sentit titllar els postulats del partit de la calç viva en l’eix nacional de propers als règims totalitaris, sigui de broma o seriosament. 

 

Evidentment que tot això s’ha de poder debatre als mitjans públics com s’ha fet amb l’independentisme des de 2012, en què se l’ha titllat de nazi dia sí i dia també. Òbviament que censurar això no passaria ni tan sols el filtre la movida madrileña i La Bola de Cristal dels 80. Però avui el que subratllaria és que l’acte de censura comès per la direcció de TV3 constata la mort de la televisió nacional catalana.

 

 

I no hem d’afanyar-nos a intentar-ne la salvació, o a intentar substituir-la amb altres canals. Qualsevol forma de televisió catalana, les freqüències de les quals estan controlades en última instància per l’Estat, però també pels masovers de la

Jutjaran 45 agents de la policia espanyola per les brutals càrregues de l’1-O: els acusen delictes de lesions, contra la integritat moral i tortures

 

 

El magistrat instructor sosté que la policia espanyola va fer ús de la força de forma “clarament innecessària”, amb cops de porra, puntades de peu i cops de puny al cap i la cara de votants amb “finalitat únicament lesiva”

 

 

Maria Garcia 25/01/2023

 

 

Agents de la policia espanyola, l'1-O

 

 

Cinc anys després de les brutals càrregues policials contra els ciutadans que, de forma pacífica, votaven en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, la justícia comença a moure’s per condemnar-les. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la policia espanyola i jutjarà 45 policies nacionals per les indiscriminades càrregues a Barcelona, que van deixar desenes de ferits en les 27 escoles i instituts on van actuar. El magistrat instructor considera que els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral, i fins i tot de tortures.

 

El jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents, en una llarga interlocutòria de 69 pàgines a la qual ha tingut accés l’ACN. Tal com subratlla el magistrat, els concentrats a les escoles no coneixien l’ordre judicial de desallotjament, i per això sosté que l’actuació policial en aquests va ser totalment “desmesurada” en general i no es van seguir els protocols. Destaca que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer

L’independentisme convoca a les columnes de Puig i Cadafalch contra la cimera Sánchez-Macron

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La concentració serà el 19 de gener a les 9.00 i tindrà com a lema "Aquí no s'ha acabat res! Independència. Països Catalans. Prou repressió" 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart

13.01.2023 - 13:18

Actualització: 13.01.2023 - 16:09

 

 

La mobilització del 19 de gener contra la cimera hispano-francesa a Barcelona dels primers ministres Pedro Sánchez i Emmanuel Macron serà una concentració a les 9.00 a l’esplanada de les columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc. És al costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es farà la trobada. La concentració tindrà com a lema “Aquí no s’ha acabat res! Independència. Països Catalans. Prou repressió.”, una resposta les declaracions relacionant la cimera amb la fi del procés d’independència. Ho han anunciat en un acte que ha aplegat diversos representants de les entitats convocants i que ha servit per a presentar el cartell de la mobilització. 

 

No permetrem les operacions estètiques de Sánchez i Macron per fer veure que el conflicte polític i la repressió ja no existeixen. Aquí no s'ha acabat res! ✊

📆 19 de gener
🕘 9 h
📍 4 Columnes de Puig de Cadafalch, BCN pic.twitter.com/fbuLxpzSzy

— Òmnium Cultural (@omnium) January 13, 2023

 

La mobilització tindrà el format d’una concentració i diferents representants independentistes faran parlaments per manifestar l’oposició a la cimera, que consideren una provocació perquè es vincula amb una suposada

[VÍDEO] La Guàrdia Civil reté i amenaça membres de l’ANC per penjar estelades i pancartes d’un pont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els fets van passar ahir en un pont de la C-32 entre Sant Pere de Ribes i Sitges · Tots els activistes van ser identificats pels agents  

 

 

Per: Redacció

31.07.2021  09:55

 

 

Un grup de membres de l’ANC de Sant Pere de Ribes i Sitges van ser retinguts ahir durant una hora per la Guàrdia Civil per haver penjat estelades i pancartes a favor de la independència en un pont de la C-32. L’acció formava part de la iniciativa Ponts per la Llibertat, que l’ANC ha fet arreu de Catalunya tot aprofitant l’operació sortida de vacances. Segons que explica el periodista de TV3 Jordi Eroles, els agents, que es van presentar amb vehicles tot terreny, van assegurar que les banderes i les pancartes els havien molestat. 

 

 

 

...entre Ribes i Vilanova, una acció q l'@assemblea ha fet a tot el país amb el lema "Ponts x la llibertat" aprofitant l'operació sortida d vacances. Els agents d la GC afirmaven q "aquest tipus d pancartes distreuen els conductors" i els han exigit retirar-les... 👇 pic.twitter.com/UmlLlycXzO

— Jordi Eroles (@JordiEroles) July 30, 2021

 

 

 

Segons el periodista, els agents també van dir als membres de l’ANC que les estelades i les pancartes distreuen els conductors i poden posar en perill la seguretat viària. Per això, els van exigir

Mossos Guilleries emplaça Trapero a trencar relacions amb la policia espanyola

 

 

Creu que el cos no pot continuar col·laborant amb una força policial que acusa ciutadans sense cap prova i vulnera de manera reiterada drets fonamentals

 

 

Redacció 12/01/2021

 

 

 

El Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, quan va recuperar el lideratge del cos.

 

 

El col·lectiu Mossos Guilleries que agrupa agents independentistes s’ha congratulat de l’arxivament de la causa contra Adrià Carrasco i també d’un cas contra un mosso acusat per la Guàrdia Civil de falsedat documental per la seva actuació l’1-0. També de la decisió de la justícia belga de denegar definitivament l’euroordre contra Lluís Puig. 

 

Davant daquests fets que constaten que la policia espanyola persegueix sense cap prova conciutadans acusant-los de delictes greus i causant-los severs perjudicis” el col·lectiu pregunta al Major Trapero si “el nostre cos ha d’estar a disposició (o fins i tot mantenir relacions amb) la força policial espanyola?”. El comunicat de Mossos Guilleries afegeix: