La Fiscalia qüestiona els dos policies espanyols que volen reobrir el cas Tsunami a l'Audiència Nacional

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

La Fiscalia demana a l'Audiència Nacional que acumuli la denúncia dels policies a la causa de Tsunami que va ser arxivada 

 

 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 26 de setembre de 2024. 19:00
Actualitzat: Dijous, 26 de setembre de 2024. 19:02
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha qüestionat obertament els dos agents de la policia espanyola que ara intenten reobrir la investigació de Tsunami Democràtic contra independentistes catalans a l’Audiència Nacional, amb els mateixos fets que ja van denunciar el desembre passat. El jutge Manuel García-Castellón va tirar la tovallola i va tancar el cas Tsunami el juliol passat, quan l’Audiència Nacional va aturar-li la investigació fins a l'estiu de 2021 en haver-se passat per un dia la pròrroga de la instrucció, i, per tant, sense poder portar ningú a judici perquè en aquelles dates encara no havia processat per terrorisme ni a Carles Puigdemont ni a Marta Rovira, ni altres vuit persones més. El 9 d’agost passat, l’advocat José María Fuster-Fabra, en nom dels dos policies greument ferits en les protestes del 18 d’octubre de 2019  a la plaça Urquinaona de Barcelona, va tornar a demanar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional que investigui aquests fets pel delicte de terrorisme, sense fer cap referència a la investigació anterior.

En un escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, la Fiscalia hi afirma que els fets denunciats pels dos agents ja van ser investigats  en les diligències prèvies 85/2019, i per això, demana a la magistrada María Tardón -que ara ha assumit el jutjat central d'instrucció 6 l'Audiència Nacional a l’espera del titular que substituirà García-Castellón, que s’ha jubilat- què “s’acumuli  aquesta denúncia  a les diligències prèvies 85/ 2019 “als efectes que resultin procedents”. I, per tant, que  es mantingui el seu arxiu.

Els dos policies, jubilats a la força

Una quarantena de policies espanyols aniran a judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

 

 

L'Audiència Nacional considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral

 

 

 

 

Agències

Dijous, 8 de febrer de 2024

 

 

 

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.

La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu

El Ministeri de l'Interior va permetre a la policia aportar un informe fals sobre CDC al jutge del cas Palau

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Noves proves indiquen que Interior sabia que la UDEF va intentar colar un informe fals perquè el jutge escorcollés CDC 

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Maria López
Barcelona. Dilluns, 15 de gener de 2024. 02:04
Actualitzat: Dilluns, 15 de gener de 2024. 11:23
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

 

 

El Ministeri de l’interior, dirigit per Jorge Fernández Díaz (PP), no només va crear l’anomenada policia patriòtica contra l’independentisme català i altres rivals polítics, sinó que la tardor del 2012 fins i tot va permetre que un comissari de la policia espanyola lliurés al fiscal i al jutge del cas Palau de la Música un informe fals, signat per la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal), sobre suposats comptes a Suïssa que implicava el partit de Convergència i el llavors president Artur Mas. Així es desprèn d’una nota informativa dirigida a càrrecs d’Interior el  29 de desembre del 2012, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El fiscal d'Anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, i el jutge Josep Maria Pijuan —que ja investigaven el cobrament de comissions de CDC per part de Ferrovial a través del Palau de la Música, i que va rebre una sentència condemnatòria el 2018— no van donar credibilitat a l’informe, i la direcció de l’UDEF —requerida pel jutge— no el va validar. Diaris espanyolistes, però, van qüestionar el jutge Pijuan —actualment exerceix de jutge a Andorra— i el van difamar.

“Poc s'avançarà a erradicar el greu risc que suposa l'independentisme si es duen a terme accions de marcat caràcter heterodox des del punt de vista judicial i alhora es permeten actuacions sense una explicació lògica, abusant de la situació de privilegi que el BSCH (banc de Ginebra, on Hervé Falciani va copiar una llista de nombrosos defraudadors fiscals a la Unió Europea) té en l'A. Nacional”, s’afirma a la nota informativa de desembre del 2012, que es va trobar a la documentació del comissari jubilat José Manuel Villarejo, acusat en diferents processos judicials per liderar un grup policial a sou d’empresaris i polítics del PP. L’acció de la policia patriòtica tenia com a objectiu fer front a la

Per què la paraula d’un policia corrupte espanyol val més que la nostra?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si ens mobilitzem contra l’Estat però l’independentisme institucional es limita a demanar-li explicacions, és a dir, a apel·lar a la moral de l’enemic, no servirà absolutament de res"

 

 

 

 

Pilar Carracelas

 
12/01/2022 22:10

 

 

 

 

Ahir l’excomissari José Manuel Villarejo no va dir en seu judicial res que no sabéssim. Que els serveis secrets espanyols, com a mínim, van arriscar les vides de les persones que es trobaven a Catalunya l’any 2017 ocultant una investigació policial als mossos d’esquadra, per ser la policia espanyola qui desarticulés un atemptat terrorista de gran magnitud com el que un dels acusats va dir al jutge que la seva cèl·lula preparava. Vides que podien haver anat més enllà de les 17 que es van perdre a La Rambla i Cambrils si s’hagués produït el més mínim error de càlcul i els gihadistes, efectivament, haguessin pogut perpetrar aquesta matança major, si no hagués explotat el xalet d’Alcanar.

 

Això ho va publicar el diari Público, amb testimonis i documents, fins i tot els que el sumari va silenciar. Per tant, que ara ho digui un personatge com Villarejo, més enllà de la cruesa amb què ho expressa