L’amnistia de facto per als policies imputats per l’1-O arreu de Catalunya

 

 

Llarguíssimes instruccions que queden en delictes lleus o que porten a arxivar la causa han anat diluint les denúncies dels ciutadans per la brutalitat policial del dia del referèndum

 

 

Agents de la Guàrdia Civil desallotjant l'1-O alguns dels manifestants que s'havien assegut a terra per impedir l'accés al col·legi de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

02/11/2023 09:00 

 

 

 

Més de sis anys després del Primer d’Octubre, Catalunya ha entrat de ple en el debat de l’amnistia dels processats arran del referèndum d’autodeterminació. És, possiblement, l’element central de la negociació d’una eventual investidura del socialista Pedro Sánchez per estar-se quatre anys més a la Moncloa avalat per l’independentisme. L’amnistia, però ha obert la possibilitat que els policies i guàrdies civils que encara romanen processats per la seva actuació durant l’1-O siguin exonerats de responsabilitat penal. Ara bé, la lentitud dels processos, la condescendència judicial amb els processats i els entrebancs processals fan que, a hores d’ara, els policies investigats tinguin més possibilitats de ser amnistiats de facto que no pas per la llei que PSOE, Junts i ERC puguin pactar. O, dit d’una altra manera, encara que finalment no hi hagués pacte d’investidura i no s’arribés a aprovar la llei d’amnistia.

A hores d’ara, el jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, manté processats 45 membres del Cos Nacional de Policia, i quatre més en el cas de Roger Español, el ciutadà que va perdre un ull per una bala de goma l’1-O. Però, hi ha altres causes obertes de les quals gairebé no se’n parla. En concret, al jutjat d’instrucció número 4 de Mataró, que investiga 46 guàrdies civils per les càrregues que es van registrar a Dosrius i Canyamars arran de les 24 persones que van presentar denúncia. L’aleshores alcalde, el republicà Marc Bosch, també va ser denunciat en el mateix procediment per desobediència. Per altra banda, a Girona, el jutjat d’instrucció 2 de la ciutat ha acumulat les denúncies contra 33 policies. En cap cas s’ha obert encara judici oral, només el cas més greu, que ara per ara, es dirimirà a Lleida. És la instrucció oberta arran del cas Enric Sirvent, l’home que va patir un atac de cor a l’escola del barri de la Mariola. En aquest afer ja s’ha tancat una instrucció, que ha estat un esbarzer. Les acusacions demanen 3 anys de presó i la fiscalia l’absolució. 

 

 

 

La lentitud de Canyamars i Dosrius

En aquests dos municipis del Maresme, l’1-O va ser especialment dur i tens per l’actuació de les unitats antiavalots de la Guàrdia Civil. De fet, van ser famosos els testimonis al Tribunal Suprem que van viure aquella jornada a les portes del col·legi electoral. Edgar Olles el president d’una de les meses electorals atacades, lamenta, en conversa amb El Món, que sis anys després encara no hi ha hagut cap sentència sobre les 24 denúncies interposades contra els 46 membres de l’institut armat denunciants. En aquest sentit, no va ser fins al desembre del 2021 que no van acabar les declaracions dels guàrdies civils que van actuar, tot i que hi ha un problema d’identificació que encara alenteix més la feina. A més, dins la instrucció també hi ha denúncia contra l’aleshores alcalde, Marc Pons, per desobediència, així com contra un altre regidor. Pons és un dels denunciants per lesions. Quan, de fet, va haver de ser traslladat a l’Hospital pels cops de porra que va patir.

En declaracions a El Món, Pons retreu que tot el procés d’instrucció és “molt lent i embolicat”. Com a exemple, exposa el darrer pas judicial, la petició com a prova documental per part dels advocats del cas, dels protocols de l’ús de les defenses (porres) dels policies antiavalots. La jutgessa instructora ho va desestimar, es va recórrer a l’Audiència de Barcelona, que aquest estiu va decidir donar la raó a la jutgessa i considerar la prova impertinent. 

“El problema”, per a Pons, “és la dificultat per identificar els agents a les imatges”. “L’únic que podem aconseguir és la unitat que va actuar, però molts no anaven identificats amb el número i amb els uniformes és molt complicat”, explica. “Hem demanat la informació dels agents que van actuar a Canyamars i Dosrius”, insisteix. “En canvi, la Guàrdia Civil sí que ens identifica a nosaltres”, ironitza Pons, que també va ser citat el 19 d’octubre del 2017 al quarter de la Guàrdia Civil per “desobediència i resistència greu a l’autoritat” a l’institut armat. “Ara com ara, tot aturat”, remarquen Olles i Pons, que volen aclarir en aquest procés per lesions qui va ordenar les càrregues i el perquè de la contundència.  

 

L’exalcalde de Dosrius Marc Bosch, el 15 d’octubre de 2021, en una declaració al Jutjat de Mataró/ACN

Girona, traves i menys delictes

A les comarques gironines, resten tres causes vives al jutjat d’instrucció número dos de Girona. Són tres peces separades per les càrregues a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, que també s’han entrebancat durant aquests sis anys. De fet, es van encetar amb la denúncia de 197 afectats. L’advocat Albert Carreras, portaveu de Voluntaris Drets de Defensa Girona, una entitat creada ad hoc per una desena d’advocats per defensar jurídicament els damnificats de l’1-O, lamenta, en conversa amb El Món, la calma i l’apatia de la jutgessa en el ritme de la instrucció. “Moltes traves, denegació de proves, un procés llarg, feixuc, amb entrebancs, ramificacions processals i dilacions injustificades”, indica el lletrat. 

En principi, es van denunciar els policies i guàrdies civils actuants als col·legis electorals del pavelló de Sant Julià de Ramis, a l’escola Verd, l’escola Bruguera, el centre cívic Pla de Palau i el servei d’ocupació de Sant Narcís, a Girona, i a l’Ajuntament d’Aiguaviva. Els delictes dels quals se’ls acusava eren tortures, lesions i vulneracions de drets fonamentals però, finalment, els 33 agents que continuen processats hi són només per lesions lleus, el que abans es consideraria una falta. Només hi ha sis policies identificats per tres ferits greus a l’escola Verd que sí que tenen l’acusació per delicte de lesions greu. La instrucció a hores d’ara està acabada. Carreras lamenta que encara resten identificacions per fer i l’actuació dels fiscals, que veu més com “advocats” dels agents que no pas en exercici de la seva funció de garants del dret. També critica que no s’ha pogut esbrinar quina va ser la cadena de comandament, ni la jerarquia de les ordres ni el sistema per basar la unitat d’actuació dels policies.  

L’infart de la Mariola

Una altra de les causes que continua oberta contra un policia es troba al jutjat d’instrucció 4 de Lleida. Aquesta causa és contra el policia espanyol acusat d’agredir Enric Sirvent l’1-O a Lleida i d’aquest sí que s’ha obert judici oral. El cas també ha estat ple de giragonses. El jutjat d’instrucció 2 va arxivar el cas dues vegades, però l’Audiència de Lleida va ordenar continuar amb el procediment. Aquest serà –si s’arriba. a fer, perquè dependrà de si hi ha amnistia– el primer judici per delicte greu contra un agent per l’1-O. Fins ara tots havien estat per faltes lleus.

Sirvent va patir un atac de cor durant les càrregues policials quan es dirigia a votar pel referèndum d’independència al col·legi del Centre Cívic de la Mariola. La jutgessa manté la llibertat provisional al policia, però va dictar la responsabilitat civil amb una fiança de 44.100 euros. La jutgessa també va decretar la responsabilitat civil subsidiària del Ministeri de l’Interior. La instructora ha de remetre totes les actuacions a l’Audiència de Lleida per tal que posi data a la vista oral. 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/politica/amnistia-facto-policies-imputats-1-o-catalunya-749803/