Llarguíssimes instruccions que queden en delictes lleus o que porten a arxivar la causa han anat diluint les denúncies dels ciutadans per la brutalitat policial del dia del referèndum
 |
| Agents de la Guàrdia Civil desallotjant l'1-O alguns dels manifestants que s'havien assegut a terra per impedir l'accés al col·legi de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Carles Puigdemont / ACN |
02/11/2023 09:00
Més de sis anys després del Primer d’Octubre, Catalunya ha entrat de ple en el debat de l’amnistia dels processats arran del referèndum d’autodeterminació. És, possiblement, l’element central de la negociació d’una eventual investidura del socialista Pedro Sánchez per estar-se quatre anys més a la Moncloa avalat per l’independentisme. L’amnistia, però ha obert la possibilitat que els policies i guàrdies civils que encara romanen processats per la seva actuació durant l’1-O siguin exonerats de responsabilitat penal. Ara bé, la lentitud dels processos, la condescendència judicial amb els processats i els entrebancs processals fan que, a hores d’ara, els policies investigats tinguin més possibilitats de ser amnistiats de facto que no pas per la llei que PSOE, Junts i ERC puguin pactar. O, dit d’una altra manera, encara que finalment no hi hagués pacte d’investidura i no s’arribés a aprovar la llei d’amnistia.
A hores d’ara, el jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, manté processats 45 membres del Cos Nacional de Policia, i quatre més en el cas de Roger Español, el ciutadà que va perdre un ull per una bala de goma l’1-O. Però, hi ha altres causes obertes de les quals gairebé no se’n parla. En concret, al jutjat d’instrucció número 4 de Mataró, que investiga 46 guàrdies civils per les càrregues que es van registrar a Dosrius i Canyamars arran de les 24 persones que van presentar denúncia. L’aleshores alcalde, el republicà Marc Bosch, també va ser denunciat en el mateix procediment per desobediència. Per altra banda, a Girona, el jutjat d’instrucció 2 de la ciutat ha acumulat les denúncies contra 33 policies. En cap cas s’ha obert encara judici oral, només el cas més greu, que ara per ara, es dirimirà a Lleida. És la instrucció oberta arran del cas Enric Sirvent, l’home que va patir un atac de cor a l’escola del barri de la Mariola. En aquest afer ja s’ha tancat una instrucció, que ha estat un esbarzer. Les acusacions demanen 3 anys de presó i la fiscalia l’absolució.
