L'ens lamenta que l'acord entre Junts i el PSOE suposa "una nova pèrdua de competències" per al cos policial estatal
El sindicat policial Jupol ha considerat un “despropòsit” la cessió de les funcions d’immigració i estrangeria a Catalunya. En un comunicat, l’entitat ha mostrat la repulsa “més rotunda” a l’anunci que han fet Junts i el PSOE a l’entorn d’aquesta qüestió, alhora que ha recordat que aquestes competències són, ara com ara, exclusives de la Policia Nacional al conjunt de l’Estat.
Per a Jupol aquest anunci suposa una
OPINIÓ
Fa dues setmanes vaig publicar un article en aquest diari, La “democràcia” policial plena, on, entre altres coses es deia: “L’enèsima fosca història de l’espionatge per part de les clavegueres de l’Estat prova un cop més que Espanya és un Estat policial. (…) Les anomenades forces de seguretat tenen llicència per a tot, com 007. Una formidable maquinària composta per uns cossos autònoms, a banda de qualsevol control parlamentari.” Perdó per l’autocita. M’estalvia justificar el títol d’aquest altre article.
A mesura que passen les hores se saben més i més coses del “Pegasus”, esdevingut tot un animal mitològic. Es va adquirir en temps de Rajoy i l’inefable Fernández Díaz, tots dos prodigis de transparència. Ni tan sols està clar com es va adquirir el programa, per quines vies, amb quins diners, ni amb quina finalitat. Per descomptat, sembla que ningú no sap ara per ara quins departaments ministerials el feien servir. Era d’esperar; ningú no sap res; tothom s’ha quedat en blanc. Fins i tot, es diu, l’espionatge podria ser cosa d’instàncies externes al gobierno. Potser marcians. La prova és que s’espia al president Sánchez i la seva ministra Robles. És impensable que, en un estat de dret, uns funcionaris públics espiïn les comunicacions del seu president, oi?
Aquesta és la qüestió, que Espanya no és un estat de dret, sinó un Estat policial. Els principals pilars repressius de la dictadura de Franco, l’exercit, la judicatura, la policia, amb l’Església com a ideologia, continuen dempeus. S’han adaptat als temps, el seu discurs parla de estat de dret, democràcia, etc., però llur tarannà, el seu nervi, és el de