L'extrema dreta de V🤢x instrumentalitza la justícia una vegada més per imposar els símbols espanyols
AGÈNCIES
DIMARTS,16 ABRIL 2024
El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona obliga
l’Ajuntament de Santa Susanna (Maresme) a penjar la bandera espanyola a
la façana de l’edifici.
La decisió s’ha fet pública després que V🤢x va
presentar un recurs contra el consistori, en considerar que s’incomplia
la llei relativa a l’ús de la bandera d’Espanya, tot destacant que haurà
d’onejar “i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i
establiments de l’Administració centra, institucional, autonòmica,
provincial o insular i municipal de l’Estat”.
Idoia Ribas i Sergio Rodríguez han creat una associació al marge del partit i del grup parlamentari
Europa Press
15.04.2024 - 10:52
Actualització: 15.04.2024 - 11:03
La portaveu de V🤢x al parlament balear, Idoia Ribas, i el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez,
han presentat la renúncia als càrrecs amb un escrit enviat a la mesa.
Aquests dos portaveus, que ja van encapçalar una crisi interna al partit
fa uns quants mesos amb l’intent d’apartar el president del parlament,
Gabriel Le Senne, van anunciar divendres, juntament amb el diputat
Agustín Buades, que activarien una associació anomenada Avança en
Llibertat, dirigida per ells mateixos amb els càrrecs de presidenta,
vice-president i secretari, respectivament. És, segons que van explicar,
una iniciativa particular, totalment desvinculada del partit i del grup
parlamentari, perquè troben a faltar una mobilització de la societat
civil en defensa de la unitat d’Espanya i de la cultura espanyola.
Diuen
que de vegades necessiten sentir-se “abrigats” per la societat a l’hora
de presentar i defensar les seves iniciatives i posen d’exemple la
derogació de la llei de memòria democràtica, que portarà al parlament
entitats i associacions que criticaran
El debat al Comitè de Peticions del Parlament Europeu pel polèmic informe
sobre la immersió lingüística a l’escola catalana ha acabat en una
discussió a crits entre eurodiputats dels grups progressistes i dels
conservadors. Els verds i els socialistes, que van boicotejar la missió
de tres dies a Catalunya per avaluar el sistema català d’immersió,
havien intentat ajornar el debat perquè no havien tingut ni 24 hores per
analitzar-lo. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha acusat la dreta i la
ultradreta de manca “d’imparcialitat” i ha denunciat “l’espectacle
mediàtic” del debat, que el PP ha utilitzat per fer la seva “campanya
política” contra Catalunya. L’eurodiputat de Junts i Lliure per Europa,
Toni Comín, ha reclamat a la presidenta del comitè, l’eurodiputada
catalana del PP Dolors Montserrat, que “almenys intenti aparentar
imparcialitat”.
La dirigent popular s’ha fet l’orni i ha assegurat que no entén el
“soroll” que s’ha generat al voltant de l’informe, que ha estat elaborat
per eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta. Montserrat ha defensat
que la missió s’ha tractat com qualsevol altra i ha recordat que encara
queda un mes sencer per debatre el contingut del polèmic informe, que
advoca per un tractament “equivalent”
L'entitat opina que la missió encapçalada per la popular s'ha fet seves "les tesis de l'espanyolisme"
L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu.
Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29
Localització: Estrasburg
Autor: Nazaret Romero
Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la
immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de
diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També
ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en
una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en
què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava
la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular
Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb
l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la
normalització del català”.
Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont
Ketty Calatayud Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27 Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22 Temps de lectura: 4 minuts
Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a
concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la
justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i
renunciava al referèndum il·legal i a la independència per la via
unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es
donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes
després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no
sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet
repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.
Declaracions per condicionar l’opinió pública?
Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia,
en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que
no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser
abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al
respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i
terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada
tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de
Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de
la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar
l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial
davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.
Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón
La mala maror interna fa temps que es cou i els díscols amb la direcció de Madrid tenen majoria al grup parlamentari
Redacció
29.01.2024 - 11:02
Actualització: 29.01.2024 - 11:13
Terrabastall a les files de l’extrema dreta. El grup de V🤢x al
Parlament de les illes ha informat que n’expulsa la diputada i
presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president de la cambra, Gabriel LeSenne.
En aquest sentit, en un escrit a la mesa de la cambra, el grup exigeix
que també se l’expulsi de l’òrgan de govern del parlament. La crisi en
el principal aliat de l’executiu de Marga Prohens,
necessita els seus vots per tenir majoria absoluta, pot complicar molt
la governabilitat a les Illes. A les 11.30 es preveu una conferència de
premsa.
La mala maror interna era patent d’ençà de feia temps, quan el sector
crític amb la direcció de Madrid —format per cinc diputats dels set del
grup— es van negar a aprovar el sostre de despesa del govern.
Finalment, la crisi es va resoldre
La presidenta de la
Comissió de Peticions acumula queixes per haver-lo instrumentalitzat en
favor dels interessos del PP · Els ciutadans poden adreçar les seves
reclamacions en aquesta comissió
El PPva demanar la setmana passada a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que organitzés una missió d’eurodiputats a l’estat espanyol per investigar la llei d’amnistia, tal com ja va passar al desembre amb la visita d’eurodiputats que van mirar de desacreditar la immersió lingüística en català.
En principi la petició no tindrà més recorregut perquè no es poden
organitzar missions almenys fins a les eleccions europees que es faran
al juny, i qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la conferència
de presidents del Parlament Europeu i per la conferència de presidents
de les comissions. Ara com ara, sembla inversemblant de forçar els
mecanismes per aquest motiu, però cal tenir en compte que la missió
sobre la immersió també ho semblava perquè la Comissió Europea ja havia
deixat clar que la UE no tenia competències en el règim lingüístic dels
estats, i malgrat tot va tirar endavant.
De fet, d’ençà que Dolors Montserrat (PP) presideix
la Comissió de Peticions la patrimonialització d’aquest òrgan, l’únic
que permet una relació directa entre ciutadans i la institució europea,
ha estat constant. Quan en va ser elegida presidenta ja va avisar
que blocaria tota intenció de l’independentisme de denunciar la
persecució o internacionalitzar les seves peticions, i a fe de déu que
ho ha complert: ha tancat o ha declarat com a improcedents totes les peticions en aquest sentit.
Lluny d’acabar ací, el PP ha aprofitat la presidència de Montserrat i
la majoria que suma amb els grups de Ciutadans (Renew) i Vox (ECR) per fer soroll a Brussel·les
de qüestions amb les quals
Una
setmana després, 'Levante', ha publicat que no només l'acreditació d'un
títol oficial de valencià tindrà menys punts que un doctorat, sinó que a
les
El pare de l'escola de Canet de Mar, un exregidor de Cs i una argentina explicaran el seu rebuig a la immersió lingüística
John McAulay Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 18 de desembre de 2023. 16:25 Temps de lectura: 2 minuts
Espanyolisme a dojo. La missió d'eurodiputats contra la immersió
lingüística arriba a Catalunya aquest dilluns, i ho farà amb la intenció
d'agitar el rebuig contra el model educatiu català. Una missió evident
quan es té en compte que darrere de l'operatiu hi ha el Partit Popular, Vox i Ciudadanos, partits que van tramitar la missió al Comitè de Peticions de l'Eurocambra com a demanda de l'entitat contrària a la immersió Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB).
L'objectiu encara serà més senzill quan es té en compte que molts dels
individus i de les organitzacions que es reuniran amb els eurodiputats —tots ells de la dreta, l'extrema dreta i els liberals—,
són precisament de caràcter espanyolista i deixaran clara la seva
oposició. Així doncs, quines són les veus que carregaran contra la
immersió lingüística davant els eurodiputats?
La protagonista és, sens dubte, Ana Losada,
presidenta de l'AEB. Ella fa una dècada que participa activament a
l'organització contrària a la immersió, iniciant la seva trajectòria amb
l'objectiu d'aconseguir que la seva filla pogués estudiar en castellà a
la seva escola de l'Hospitalet de Llobregat. Ho va acabar aconseguint i
la Justícia li va donar la raó, imposant el 25% de castellà a les seves
classes. Però no ha estat un èxit puntual, perquè ella mateixa ha
capitanejat l'estratègia de l'AEB per assessorar més d'un centenar de famílies que s'han afegit a la mateixa croada, convertint-se doncs en l'artífex de les victòries judicials contra el model català.
També hi haurà una reunió amb Carlos Silva,
president de Docentes Libres, una plataforma de professors espanyolistes
que reclamen "la neutralitat dels centres educatius". Creada l'any
passat, l'entitat va explicar en el seu comunicat de presentació que
pretén "donar veu a molts professors que per diferents motius laborals
suporten en silenci la pressió nacionalista als seus
respectius centres". Per evidenciar el seu posicionament contrari a la
immersió lingüística, només cal destacar que un dels seus objectius és
també denunciar "la discriminació dels alumnes castellanoparlants per part de la Generalitat en la seva voluntat que el castellà continuï sent marginal en el sistema educatiu".
Hi ha un tomb de tendència autoritària a tot el món que no té gens de trellat negar ni provar de disminuir
Vicent Partal
21.11.2023 - 21:40
Vivim, definitivament, temps difícils. La victòria –sorprenent, per
la contundència, sobretot– de Javier Milei a les eleccions presidencials
argentines significa un impuls més, però un d’enorme, a l’avanç
planetari de l’extrema dreta.
Donald Trump i Jair Bolsonaro, els seus dos ídols i referents
principals, no són al poder. Però els sondatges indiquen que hi ha
possibilitats que Trump torne a la Casa Blanca l’any vinent. Malgrat
l’assalt al Capitoli i els processos judicials. Amb totes les
conseqüències que tindria.
Mentrestant, a Europa l’extrema dreta va perdre fa poques setmanes
Polònia, però això no és sinó un miratge. Perquè els seus representants
ja s’han acomodat entre els tres grans partits;
L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac
Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de
Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre,
el 9 de desembre de 2021
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà.
Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència
obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura
troncal.
Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família
d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va
presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li
denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.
El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà,
que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació
forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat
educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.
El gabinet de premsa no viatja amb les jugadores
ni s'allotjarà al mateix hotel. Entre les peticions de les jugadores hi
ha la reestructuració de l'àrea de comunicació i màrqueting de la RFEF
Redacció Esport3
Actualitzat
Les 23 internacionals convocades per Montse Tomé a la seva primera llista com a seleccionadora es presentaran a la trucada de la selecció.
Les jugadores han estat reunides aquest dimarts al matí amb els seus
advocats i amb el Consell Superior d'Esports (CSD) per buscar alguna
solució legal que els permetés no presentar-se a la convocatòria, però
no han trobat cap sortida que no suposi la suspensió federativa.
S'hi han de presentar a contracor per imperatiu legal.
L'exposició, que encara no s'ha inaugurat oficialment, ja ha patit l'escarni i la censura de l'espanyolisme
Fotografia de la urna de l'1-O retirada de l'exposició a l'Eurocambra.
Data de publicació: dimarts 05 de setembre del 2023, 10:11
Localització: Brussel·les
Autor: Redacció
Primera censura contra l’exposició organitzada pels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín que mostra, a través de moments clau en la història de Catalunya, les contribucions que el país ha fet al progrés social i polític d’Europa. La mostra, malgrat que no s’inaugura de forma oficial fins a les 18 hores de la tarda d’aquest dimarts, ja ha patit l’escarni i la censura de l’espanyolisme amb representació a la Unió Europea.
El partit espanyolista de Ciutadans, tot i estar pràcticament extingit a Catalunya, encara té representació a la Unió Europea, i aprofita els seus últims minuts de glòria per carregar contra l’independentisme. Així, els eurodiputats de la formació taronja, en saber que l’exposició incloïa una fotografia del referèndum
d’autodeterminació celebrat el primer d’octubre del 2017, han presentat
una denúncia a les institucions europees per forçar la seva retirada.
L’Eurocambra, després de rebre la denúncia de Cs, ha obligat Puigdemont i Comín a retirar la imatge. La fotografia mostrava diverses persones portant una urna de l’1-O amb
to victoriós, després d’haver vençut els intents de l’Estat espanyol
per impedir
El nomenament
d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però
és important de veure qui la hi acompanya i què representen,
lamentablement, tots plegats
Marc Sanjaume
Vicent Partal
16.04.2023 - 21:40
Actualització: 17.04.2023 - 02:44
Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí.
S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia,
durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un
paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera
els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal
clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en
risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en
el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també
misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb
una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser
perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en
la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la
independència de Polònia.
Aquests dies la notícia que Astrid Barrio
ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè
d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la
claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació.
És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si
em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va
distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i
va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el
fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement
incomprensible.
Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi
veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria
Piulada d\'Astrid Barrio contra la celebració d\'un referèndum d\'autodeterminació a Catalunya Autor/a: @AstridBarrio
El fitxatge del Govern de la politòloga Astrid Barrio com a assessora
del consell acadèmic de l'acord de Claredat ha causat estupefacció i
indignació. Si la base d'aquest acord és fixar les condicions d'un nou
referèndum d'Autodeterminació, aquest cop pactat amb l'Estat, sobta
l'elecció per aquest comitè d'una figura com Barrio que no només ha
criticat la celebració de l'1-O, sinó que ha negat la legitimitat de la
Generalitat per a convocar un nou referèndum, acordat o no, amb Espanya.
Repassar
els tuits d'Astrid Barrio, els seus articles a premsa o intervencions a
tertúlies, és escoltar el parer d'algú que no veu en una
consulta refrendaria una solució al conflicte amb Espanya, sinó "un
parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals",
"una cosa forassenyada", "una pèrdua de temps", i pensa que la
ciutadania ja "votem regularment" a les diferents eleccions i "decidim".
Respecte
a l'1-O, el tracte de delicte i el resumeix així: "El
seu presumpte crim? Ignorar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el
TC (d'ençà de la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una
secessió unilateral. (1-27 d'octubre)". Segons Barrio, "el referèndum
va ser il·legal i no se'n deriva cap mandat".
La politòloga és, a
més, fundadora de la Lliga Democràtica, juntament amb Josep Ramon Bosch,
de Sociedad Civil Catalana, i Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls a
l'Ajuntament de Barcelona i líder de Valents. Un experiment fallit de
partit regionalista, ser un híbrid entre l'ànima més autonomista de CiU i
l'unionisme de Ciutadans, i que després de fracassar intentant concorre
amb el PSC a les eleccions al Parlament, va provar de confluir, sense
èxit, amb l'antic espai convergent a Centrem.
Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.
Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc
No per més repetir-ho serà veritat. El seu pressumpte crim? Ignonar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d’ençà la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d’octubre) Posats a explicar, millor exçlicar-ho tot. https://t.co/kCxopxgxZe
Mentida. Ni el 80% de la població té com a prioritat el referèndum ni tan sols la arriba al 80% dels representants malgrat la sobrerrepresentació independentista. Aquest abús i falsejament groller de les estadístiques ja ha fet prou mal. https://t.co/PUR6EDWiRZ
Està molt bé que recordin a Europa que són els de l’1 d’octubre, els del referèndum ilegal, els de la deriva iliberal que pensen que el poble, el que ells consideren poble, ho pot tot i està per sobre de tot. https://t.co/UJLvAt3C4J
Tornar a fer un referèndum és la resposta de @QuimTorraiPla al rebrot i a la pèssima gestió de la pandèmia. I a qualsevol cosa. Tot menys governar i assumir responsabilitats. Resulta inqualificable. https://t.co/atmrabcTMH
Fa 5 anys va passar una cosa a Lleida que no podem permetre que caigui a l’oblit. Per això: noms, cognoms i memòria.
-----
I recorda: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors.Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí: https://octuvre.cat/collabora/
El criminal de guerra Gonzalo Queipo de Llano ha estat finalment exhumat de la Basílica de la Macarena de Sevilla
Redacció
03/11/2022
El general i criminal de guerra Queipo de Llano en un dels seus discursos radiofònics
La Germandat de la Macarena ha
exhumat durant la matinada d’aquest dijous les restes del militar
colpista Gonzalo Queipo del Llano. Des del 1951 les restes es trobaven
sota la cambra de la verge de la Basílica de l’Esperança Macarena de
Sevilla, un recinte religiós. També s’han exhumat les restes de Genoveva
Martí Tovar, dona de Queipo del Llano, i de Francisco Bohórquez Vecina.
En un comunicat, la Germandat ha afirmat que d’aquesta manera dona
compliment al mandat de la Llei de memòria. Afegeix que l’exhumació s’ha
fet en la “més estricta” intimitat i amb “absolut respecte” als
familiars presents i demana quedar fora del focus mediàtic.
En aquet sentit, la Germandat ha subratllat la disposició de les
famílies a “col·laborar” amb la corporació macarena per portar a terme
aquesta acció i ha explicitat que el procediment ha comptat amb el seu
consentiment. Un cop exhumades les restes i entregades a la família, la
Germandat ha demanat respecte per a les famílies ja que aquest és ara un
assumpte que pertany al seu àmbit privat i íntim. Així, ha demanat
quedar “al marge” de
El tribunal espanyol veu “invasió de competències estatals”
Agències
29/09/2022
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs
d’inconstitucionalitat promogut pel Gobierno contra diversos articles de
la llei catalana de comerç, serveis i fires i els ha anul·lat per
“invasió de competències” de l’Estat. Segons el TC, la llei contravé la
legislació bàsica estatal sobre horaris comercials. La sentència, però,
veu constitucionals els articles sobre les rebaixes i sobre l’obligació
dels establiments d’atendre en català els clients.
Amb aquesta decisió, s’anul·len els preceptes que redueixen el límit
mínim establert per la normativa bàsica estatal pel que fa al nombre
d’hores setmanals d’obertura. Igualment, s’han declarat
inconstitucionals
La Central European University de Viena va rebre pressions
espanyoles perquè el president no hi parlés, però van fracassar
Lluís Bou Foto: Josep Lluís Alay Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:01 Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 18:32 Temps de lectura: 2 minuts
Un espanyolista ha increpat el president a l'exili, Carles
Puigdemont, a l'aeroport de Viena, quan es disposava a agafar l'avió per
tornar a Brussel·les. Segons ha explicat el mateix president,
l'individu li ha colpejat l'espatlla mentre cridava en castellà "¡a la cárcel!".
"I se n'ha anat corrents sense tenir la valentia de donar la cara", ha
detallat. Tot i l'incident, Puigdemont no ha patit danys personals.
El president ha atribuït l'atac al fet que ni el rei Felip VI ni el govern del PSOE i Podemos han "revertit" l'a por ellos del
2017. "D'aquí neix la impunitat que exhibeixen. Les desenes de
denúncies que he posat per amenaces de mort mai no prosperen, perquè ja
se sap que la justícia espanyola tracta tothom igual", ha afegit amb
ironia.
Puigdemont també ha explicat que la Central European University de Viena va rebre pressions espanyoles perquè
Deu dels 14 condemnats per l'assalt a Blanquerna ja estan complint les seves condemnes
Presó de Soto del Real - EP
Redacció 08/09/2022 13:12
Ja són 10 dels 14 els condemnats per l’assalt a Blanquerna del 2013
que ja han ingressat a la presó per complir les seves condemnes. En el
cas del desè condemnat, s’ha presentat voluntàriament per a complir la
seva pena de presó després que el novembre passat l’Audiència Provincial de Madrid
instés vuit dels assaltants a recollir personalment el manament
d’ingrés voluntari a la presó. La decisió va tenir lloc després que el Tribunal Constitucional
inadmetés el recurs d’empara que va paralitzar l’execució de les penes.
Dels quatre restants assaltants que encara estan en llibertat, un està
en recerca i captura i els tres estan en llibertat a l’espera que el
Tribunal Suprem es pronunciï sobre la petició d’indult que van
presentar.
Ara bé, també cal apuntar que dels 10 condemnats que ja no es troben en llibertat, nou estan reclosos en centres d’inserció social
i un en un recinte penitenciari. Per altra part, els tres assaltants
que encara han de començar a complir la pena de presó i no estan en
recerca i captura, encara no han estat citats per la judicatura per a
recollir el manament d’ingrés voluntari a la presó, ja que han
sol·licitat l’indult al govern espanyol i, per tant, encara estan a
l’espera que el Suprem es pronunciï sobre el seu cas particular. Cal
recordar que el Suprem ja ha rebut sol·licituds d’altres vuit condemnats
i fins al moment s’ha pronunciat en contra de set.
