Neonazis desvien l’atenció cap a Sánchez en la visita de Felip de Borbó

 

 

 POLÍTICA - DANA

 

 

 

Operació organitzada per debilitar Sánchez, blanquejar el Borbó i eximir de responsabilitat Mazón

 

Medi Ambient, Política 03.11.2024 19.30 h 

Diari La Veu 

 

 

Els neonazis que han desviat el focus d'atenció de les víctimes, els desapareguts i morts, el 3 de novembre del 2023 Autor/a: Miquel Ramos.

 

 

 

 

Y el de azul llevaba una camiseta de la nazi División zul https://t.co/C9UxYjEaSH pic.twitter.com/rtWdoSvoRH

— Miquel Ramos 🥘 (@Miquel_R) November 3, 2024

 

En una aguda operació d’imatge, l’extrema dreta està intentant desviar el focus d’atenció contra la gestió de Carlos Mazón en aquesta emergència de la DANA i ha cercat vies per responsabilitzar de forma única Pedro Sánchez i fer una campanya d’imatge cap a Felip de Borbó.

 

Instagram de Revuelta on es pot veure versions d’esvàstiques nacional catòliques i l’escut de l’estat constitucionat retallat. Autor/a: revuelta.es

En els aldarulls que s’han produït a Paiporta (l’Horta Sud) en el matí d’aquest diumenge, hi havia grups organitzats de neonazis madrilenys de Revuelta, organització controlada per Vox i que cerca apropar-se i radicalitzar la joventut en aquesta ideologia intransigent, antidemocràtica i intolerant.

 

 

 

Com ha informat a través de la xarxa social el periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos, un dels joves que s’ha apropat a parlar amb el rei portava una samarreta de la divisió blava. És a dir, la secció de l’exèrcit franquista que va marxar per lluitar en favor dels nazis a la Segona Guerra Mundial.

 

 

Aquest fet s’ha ajuntat amb una agressió al president del govern a Paiporta, on li han pegat amb una

Els morts de Mazón

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

• El president Mazón no ha estat a l'altura que la situació requeria i ha de pagar, i no tan sols políticament, per les greus conseqüències de les seues actuacions, de la seua negligència

• Minut a minut: La xifra de morts durant el temporal augmenta a 92

  

  el culpable principal  Carlos Mazón
  

  
   

   Vicent Partal

  30.10.2024 - 21:40 - Actualització: 31.10.2024 - 09:51

   

  Al meu país la pluja no sap ploure. Ho cantava –i com en tantes altres coses tenia raó– Raimon. I és veritat: tenim un país on la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe.

  I “catàstrofe” és la paraula més adequada per a definir tot això que hem viscut des de dimarts a la vesprada, aquesta fúria hídrica que ha arrasat la Ribera, la Plana d’Utiel i l’Horta, on ha deixat un panorama de devastació del qual ens costarà molt de recuperar-nos.

  Però tots els diners que puga costar la tragèdia no són res ni tenen importància al costat de l’esgarrifosa xifra de morts. En el moment de redactar aquest article editorial ja parlem de noranta-dues persones mortes, cosa que segurament vol dir que quan escampe l’aigua i es puga fer el recompte final haurem sobrepassat el centenar.

  Un centenar de veïns nostres que, simplement, no haurien d’haver mort.

El tuit sobre la DANA que el president del País Valencià, Carlos Mazón, ha esborrat

Mazón va donar per fet que el temporal remetria a mitja tarda de dimarts, just abans de la tragèdia 

 

 

  Jordi Palmer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 31 d'octubre de 2024. 10:36
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

La gestió per part de la Generalitat Valenciana de la tràgica DANA que ha assolat el País Valencià, que ha causat més de noranta morts, està sent durament qüestionada, principalment pel paper que ha tingut el govern de Carlos Mazón, del Partit Popular, en diversos aspectes, com la tardança a donar avisos a la població, que no va arribar fins dimarts passades les vuit del vespre, i també per haver eliminat a principis de la legislatura la Unitat Valenciana d’Emergències, un cos que podria haver donat resposta urgent a la situació provocada per la gota freda i evitar l’alt nombre de víctimes mortals que aquesta ha causat.

 

 

¡¡¡¡EEEH!!!! @carlos_mazon_

¡¡Se te ha borrado este tuit de tu cuenta de ayer!https://t.co/8n2JgJPrU6

Que a las 18:00 estaría ya mejor: @generalitat , açò ja no és 2006. https://t.co/5H7TPyMQ0V pic.twitter.com/QK1TAhm9hX

— Carles (@carleshcoscolla) October 30, 2024

La gestió per part de la Generalitat Valenciana de la tràgica DANA que ha assolat el País Valencià, que ha causat més de noranta morts, està sent durament qüestionada, principalment pel paper que ha tingut el govern de Carlos Mazón, del Partit Popular, en diversos aspectes, com la tardança a donar avisos a la població, que no va arribar fins dimarts passades les vuit del vespre, i també per haver eliminat a

Així va justificar el PP l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències

 

 

DANA - INUNDACIÓ 

El Consell va dir que es tractava «del primer pas de la reestructuració del sector públic empresarial»

 

 

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, a Les Corts | EP

 

 

Sebastià Carratalà

 
30/10/2024 08:49  

 

 

Hi ha una mesura que el PP va prendre tan bon punt va arribar al Consell i que tot just ara, amb el temporal que assetja el País Valencià, se li està girant en contra. El 29 de novembre del 2023, a través d’un fil emés a la xarxa social X en què repassava les notícies del dia, la segona d’aquestes era l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències, «primer organisme de Ximo Puig suprimit per Carlos Mazón», deia el partit en castellà.

 

Et pot interessar

Emilio Argüeso, el secretari d’Emergències desaparegut durant la DANA

 

 

 

 

 

 

La Unidad Valenciana de Emergencias, primer organismo de Ximo Puig suprimido por Carlos Mazón

Es el primer paso de la reestructuración del sector público empresarial anunciada por el Gobierno valenciano.

📰@elespanolcom https://t.co/nMGu0ori7U

— Partido Popular Comunitat Valenciana (@ppcv) November 29, 2023

 

 

A més, justificava que es tractava «del primer pas de la reestructuració del sector públic empresarial anunciada pel Govern valencià». A la notícia compartida en aquell mateix missatge del PP valencià, del diari digital El Español, s’explicava que la Unitat Valenciana d’Emergències, creada per segon Botànic al febrer del 2023, «va nàixer com una unitat de gestió de caràcter operatiu per a coordinar els recursos i donar resposta a qualsevol tipus d’emergència. No es creava, per tant, del no res, sinó que es construïa sobre la base de l’estructura ja existent», es llegeix en aquella notícia.

Justificació

El dia que el prestigiós Ferrajoli va fer trontollar l’alta judicatura espanyola pel procés català

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

El jurista italià va rebre trucades i cartes amb crítiques furibundes de juristes espanyols eminents per la conferència en què va qualificar d’horrible el judici de Marchena

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

12.10.2024 -Actualització 13.10.2024-09:04 

El telèfon de Luigi Ferrajoli (Florença, 1940) va sonar. Era un jurista espanyol eminent, considerat progressista, que li recriminava haver qualificat d’horrible el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Ferrajoli va rebre força més trucades, i cartes, d’uns altres juristes espanyols de renom, que se li van llançar al coll perquè no podien entendre de cap manera les crítiques que aquest jurista, professor i filòsof del dret, un dels més prestigiosos a Europa sobre les garanties en el dret penal, va deixar anar contra el procés judicial amb què l’estat espanyol va castigar l’independentisme català. Ferrajoli ho va dir en una conferència a la Universitat de Roma III, el novembre del 2019, el contingut de la qual va publicar en exclusiva VilaWeb. Aquelles paraules van causar un terratrèmol a l’alta judicatura espanyola, pel fet que algú com Ferrajoli –que fou citat el segon dia de judici pel fiscal Javier Zaragoza, que va recomanar a les defenses que se’l llegissin– impugnés de dalt a baix aquell procés penal.

Ferrajoli s’asseia aquell 28 de novembre en una taula acompanyat d’Iñaki Rivera, jurista, professor de dret, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i deixeble seu, i també del professor Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone i un dels observadors internacionals del judici contra el procés. Però Rivera, que coneix molt bé Ferrajoli, amb qui ha tingut una relació intensa, personalment i acadèmica, de fa molts anys, no les tenia totes. Perquè el prestigiós jurista italià va tenir una posició clarament contrària al procés d’independència de Catalunya.

 

Ferrajoli, Rivera i Gonnella a la Universitat de Roma el 28 de novembre del 2019.

I Rivera compartia taula amb Ferrajoli en aquella conferència a la Universitat de Roma III en un moment en què ell impartia un curs de dret penitenciari com a professor convidat. Gonnella, que sabia molt bé com havia anat aquell judici i les manques de garanties greus que va tenir, va aprofitar l’avinentesa per aplegar en un acte a Ferrajoli i Rivera per parlar d’aquella sentència que feia poques setmanes que havia incendiat els carrers de Barcelona.

“L’escoltava estupefacte”

Joel Díaz fa un comentari on banalitza la violació d’una filla de Sílvia Orriols

 

 

NOTÍCIES

 

4 d'octubre de 2024

Per Redacció

 

 

 

 

Joel Díaz ha tornat a fer de les seves. El que va ser enfant terrible de TV3, bufó sense gràcia i cupaire mediàtic de capçalera, ha hagut de tornar a fer una atzagaiada de les seves.

En el seu programa autoeditat de La Sotana ell i els altres participants del programa van començar a enfotre-se’n de la Sílvia Orriols

Un grup de brètols espanyolistes arrenca l’estelada de Sa Palomera de Blanes i en destrossa el pal de ferro colat

 

 

NOTÍCIES

 

27 DE SETEMBRE 2024

per REDACCIÓ

 

 

 

El passat dimarts a la nit un grup de brètols va robar l’estelada blava que, d’ençà de la diada nacional de l’Onze de Setembre, onejava al cim de la roca de Sa Palomera, a la platja de Blanes (la Selva). 

 

L’estelada va ser hissada durant la Marxa de Torxes per la Independència que es va fer la nit de la vigília de la Diada Nacional. No contents amb això els brètols van dedicar-se a doblegar el pal de ferro colat al cim de la qual voleiava.

De forma semblant, a principis de juliol

Polèmica a Mestalla: Expulsen un aficionat del Girona per portar una estelada

 

 

ESPORTS - POLÍTICA

 

 

 

22 de setembre de 2024

Per Redacció

 

Ahir, dissabte 21 de setembre, durant el partit que enfrontava el València i el Girona a l’estadi de Mestalla, on el Girona va caure derrotat per 2 gols a 0 es va produir un incident polèmic a la graderia dels aficionats visitants, recordant-nos la cara fosca de l’Espanya que ens manté subjugats. Un seguidor del Girona va ser expulsat per la Policia Nacional per portar una estelada.

Els agents que delimitaven la zona destinada als seguidors del Girona van intervenir de manera immediata, escortant l’aficionat fora de l’estadi, fet que evidentment ha tornat a encendre les xarxes socials, en mig d’una normalització in crescendo que es tradueix en un silenci sepulcral als grans mitjans de comunicació.

AUDIO | El jutge del ‘cas Volhov’ presumeix sense cap mena de vergonya de prevaricar: “Jo he tombat la llei d’amnistia”

 

 

Els àudios del jutge Aguirre: “Al govern Sánchez li queden dos telenotícies alemanys i a prendre pel c...”

El magistrat Joaquín Aguirre confirma que va acusar Puigdemont, Boye, Alay i altres d'"altra traïció" per impedir l'aprovació i posterior aplicació de la llei d'amnistia

 

 

Maria Garcia

Dilluns, 1 de juliol de 2024

 

 

 

La justícia espanyola no és objectiva, tal com han demostrat els centenars de causes judicials obertes arran del Procés d’independència i del referèndum de l’1-O; tampoc no ho són els jutges espanyols, que persegueixen suposats delictes mentre ells en cometen de més greus, com és la prevaricació. Un dels jutges espanyols més prevaricadors és, precisament, el jutge que instrueix la investigació del ‘cas Volhov’, Joaquín Aguirre, a qui han enxampat prevaricant sense cap mena de vergonya. 

El mitjà digital ‘Canal Red’, fundat per Pablo Iglesias, ha tret a la llum una gravació secreta d’Aguirre en la qual el magistrat presumeix d’haver “tombat la llei d’amnistia” el passat mes de gener. La norma no va aprovar-se al Congrés en la seva primera votació per la negativa de Junts, que volia acabar de polir el text, ja que el jutge havia prorrogat la causa del ‘cas Volhov’ durant sis mesos per, precisament,

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem culmina la rebel·lió contra l'amnistia contra el criteri del fiscal general i del TSJC sobre la malversació i ni tan sols s'adreça al TJUE

 

 

 

 

EFE/REDACCIÓ

01.07.2024 - 13:01

Actualització: 01.07.2024 - 14:18

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 

 

Redacció

Dimarts 26 de juny 2024

El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

VIDEO | L’ultradretà Gabriel Le Senne arrenca i estripa una foto de víctimes del franquisme en plena sessió del Parlament balear

 

 

L'extrema dreta de V🤢x demostra així una vegada més la seva fal·lera pel franquisme

 

 

El representant de V🤢x a les Illes Balears, Gabriel Le Senne. Foto: Gabriel Le Senne via Twitter

 

 

María Garcia

 19-06-2024

 

 

La formació d’extrema dreta de V🤢x demostra una vegada a quin bàndol està. El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, no va poder contenir la fúria davant les fotografies de víctimes del franquisme que dues diputades socialistes duien enganxades als seus ordinadors, i va arrancar-les i estripar-les davant la mirada atònita de tothom. Le Senne és president del Parlament balear arran de les eleccions del 28-M, gràcies a un pacte amb el PP de Marga Prohens.

Els fets van tenir la tarda del passat dimarts, en ple debat de la cambra per derogar la llei de memòria a proposta del partit d’ultradreta i de Vox. La diputada del PSIB Mercedes Garrido havia enganxat tres retrats de tres víctimes de la dictadura franquista a la tapa de l’ordinador, entre elles la d’Aurora Picornell, de manera que estant obert aquestes es veien perfectament. La també diputada socialista i membre de la Mesa Pilar Costa també duia una fotografia d’una víctima afusellada per la dictadura al seu ordinador.

En un moment del debat, Le Senne insta Garrido a retirar les imatges al·legant que “s’ha de preservar la neutralitat de la Mesa”, ordre a la qual la diputada socialista respon preguntant en base a quin article ho reclama. Després d’un estira-i-arronsa en el qual Le Senne no és capaç de citar el suposat article que li demana la diputada socialista, l’ultradretà

La justícia obliga l’Ajuntament de Santa Susanna a penjar la bandera espanyola a la façana

 

 

L'extrema dreta de V🤢x instrumentalitza la justícia una vegada més per imposar els símbols espanyols

 

 

 

 

 

AGÈNCIES 

DIMARTS,16 ABRIL 2024

El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona obliga l’Ajuntament de Santa Susanna (Maresme) a penjar la bandera espanyola a la façana de l’edifici. 

La decisió s’ha fet pública després que V🤢x va presentar un recurs contra el consistori, en considerar que s’incomplia la llei relativa a l’ús de la bandera d’Espanya, tot destacant que haurà d’onejar “i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració centra, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/la-justicia-obliga-lajuntament-de-santa-susanna-a-penjar-la-bandera-espanyola-a-la-facana/ 

Dimiteixen els portaveus de V🤢x al parlament balear i obren una altra crisi al partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

Idoia Ribas i Sergio Rodríguez han creat una associació al marge del partit i del grup parlamentari

 

 

 

 

 

 Europa Press

15.04.2024 - 10:52

Actualització: 15.04.2024 - 11:03

 

 

 

La portaveu de V🤢x al parlament balear, Idoia Ribas, i el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez, han presentat la renúncia als càrrecs amb un escrit enviat a la mesa. Aquests dos portaveus, que ja van encapçalar una crisi interna al partit fa uns quants mesos amb l’intent d’apartar el president del parlament, Gabriel Le Senne, van anunciar divendres, juntament amb el diputat Agustín Buades, que activarien una associació anomenada Avança en Llibertat, dirigida per ells mateixos amb els càrrecs de presidenta, vice-president i secretari, respectivament. És, segons que van explicar, una iniciativa particular, totalment desvinculada del partit i del grup parlamentari, perquè troben a faltar una mobilització de la societat civil en defensa de la unitat d’Espanya i de la cultura espanyola.

Diuen que de vegades necessiten sentir-se “abrigats” per la societat a l’hora de presentar i defensar les seves iniciatives i posen d’exemple la derogació de la llei de memòria democràtica, que portarà al parlament entitats i associacions que criticaran

Debat a crits a Brussel·les per l’informe que ataca la immersió lingüística

 

 

Batussa entre eurodiputats per la manca de temps per analitzar el document, que reclama un tractament similar del català i el castellà a l'escola

 

 

 

La presidenta del Comitè de Peticions, Dolors Montserrat, en el debat sobre la immersió a Catalunya / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
14/02/2024 11:57 

 

 

 

El debat al Comitè de Peticions del Parlament Europeu pel polèmic informe sobre la immersió lingüística a l’escola catalana ha acabat en una discussió a crits entre eurodiputats dels grups progressistes i dels conservadors. Els verds i els socialistes, que van boicotejar la missió de tres dies a Catalunya per avaluar el sistema català d’immersió, havien intentat ajornar el debat perquè no havien tingut ni 24 hores per analitzar-lo. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha acusat la dreta i la ultradreta de manca “d’imparcialitat” i ha denunciat “l’espectacle mediàtic” del debat, que el PP ha utilitzat per fer la seva “campanya política” contra Catalunya. L’eurodiputat de Junts i Lliure per Europa, Toni Comín, ha reclamat a la presidenta del comitè, l’eurodiputada catalana del PP Dolors Montserrat, que “almenys intenti aparentar imparcialitat”.

La dirigent popular s’ha fet l’orni i ha assegurat que no entén el “soroll” que s’ha generat al voltant de l’informe, que ha estat elaborat per eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta. Montserrat ha defensat que la missió s’ha tractat com qualsevol altra i ha recordat que encara queda un mes sencer per debatre el contingut del polèmic informe, que advoca per un tractament “equivalent”

Plataforma per la Llengua carrega amb l’informe sectari i de part sobre la immersió que ha liderat la defraudadora DolorEs Montserrat

 

 

L'entitat opina que la missió encapçalada per la popular s'ha fet seves "les tesis de l'espanyolisme"

 

 

 

L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero

 

Redacció

Dimarts, 13 de febrer de 2024

 

 

 

Utilitzar Europa per intentar atacar la llengua catalana

Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la normalització del català”.

 

 

L’empresa de la família Montserrat no paga a Hisenda però alliçona contra la llengua catalana

Què hi ha darrere de l’indult condicionat que Feijóo oferia a Puigdemont?

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i  a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

Terrabastall a V🤢x: el grup expulsa el president del Parlament de les Illes i la presidenta del partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

La mala maror interna fa temps que es cou i els díscols amb la direcció de Madrid tenen majoria al grup parlamentari

 

 

 

 

 

Redacció

29.01.2024 - 11:02

Actualització: 29.01.2024 - 11:13

 

 

 

 

Terrabastall a les files de l’extrema dreta. El grup de V🤢x al Parlament de les illes ha informat que n’expulsa la diputada i presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president de la cambra, Gabriel Le Senne. En aquest sentit, en un escrit a la mesa de la cambra, el grup exigeix que també se l’expulsi de l’òrgan de govern del parlament. La crisi en el principal aliat de l’executiu de Marga Prohens, necessita els seus vots per tenir majoria absoluta, pot complicar molt la governabilitat a les Illes. A les 11.30 es preveu una conferència de premsa.

 

La mala maror interna era patent d’ençà de feia temps, quan el sector crític amb la direcció de Madrid —format per cinc diputats dels set del grup— es van negar a aprovar el sostre de despesa del govern. Finalment, la crisi es va resoldre

Les proves del partidisme de Dolors Montserrat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La presidenta de la Comissió de Peticions acumula queixes per haver-lo instrumentalitzat en favor dels interessos del PP · Els ciutadans poden adreçar les seves reclamacions en aquesta comissió

 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

28.01.2024 - 21:40 

Actualització: 28.01.2024 - 21:44

 

 

 

El PP va demanar la setmana passada a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que organitzés una missió d’eurodiputats a l’estat espanyol per investigar la llei d’amnistia, tal com ja va passar al desembre amb la visita d’eurodiputats que van mirar de desacreditar la immersió lingüística en català. En principi la petició no tindrà més recorregut perquè no es poden organitzar missions almenys fins a les eleccions europees que es faran al juny, i qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la conferència de presidents del Parlament Europeu i per la conferència de presidents de les comissions. Ara com ara, sembla inversemblant de forçar els mecanismes per aquest motiu, però cal tenir en compte que la missió sobre la immersió també ho semblava perquè la Comissió Europea ja havia deixat clar que la UE no tenia competències en el règim lingüístic dels estats, i malgrat tot va tirar endavant.

 

De fet, d’ençà que Dolors Montserrat (PP) presideix la Comissió de Peticions la patrimonialització d’aquest òrgan, l’únic que permet una relació directa entre ciutadans i la institució europea, ha estat constant. Quan en va ser elegida presidenta ja va avisar que blocaria tota intenció de l’independentisme de denunciar la persecució o internacionalitzar les seves peticions, i a fe de déu que ho ha complert: ha tancat o ha declarat com a improcedents totes les peticions en aquest sentit. Lluny d’acabar ací, el PP ha aprofitat la presidència de Montserrat i la majoria que suma amb els grups de Ciutadans (Renew) i Vox (ECR) per fer soroll a Brussel·les de qüestions amb les quals

Puntuarà més saber alemany o romanès que valencià a la sanitat valenciana

 

 

LLENGUA

 

 

La puntuació que s'atorga a la llengua del país s'ha reduït, segons el nivell, entre un 50% i un 66%

 

 

Llengua 

26.01.2024 10.00 h

 Redacció

 

 

 

 

 

Divendres passat, el conseller de Sanitat de la Generalitat valenciana, Marciano Gómez, va avançar que el coneixement de la llengua del país puntuarà menys que l'obtenció d'un doctorat per a accedir a les plantilles públiques sanitàries. "Vull per als valencians, i per a mi, que m'atenga el millor, el més format, el que més sap i el que més experiència té", va justificar.

Una setmana després, 'Levante', ha publicat que no només l'acreditació d'un títol oficial de valencià tindrà menys punts que un doctorat, sinó que a les