OPINIÓ - EDITORIAL
El president Mazón no ha estat a l'altura que la situació
requeria i ha de pagar, i no tan sols políticament, per les greus
conseqüències de les seues actuacions, de la seua negligència
Minut a minut: La xifra de morts durant el temporal augmenta a 92
el culpable principal Carlos Mazón
Vicent Partal
30.10.2024 - 21:40 - Actualització: 31.10.2024 - 09:51
Al meu país la pluja no sap ploure. Ho cantava –i com en tantes altres coses tenia raó– Raimon.
I és veritat: tenim un país on la pluja no sap ploure. O plou poc o
plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe.
I “catàstrofe” és la paraula més adequada per a definir tot això que
hem viscut des de dimarts a la vesprada, aquesta fúria hídrica que ha
arrasat la Ribera, la Plana d’Utiel i l’Horta, on ha deixat un panorama
de devastació del qual ens costarà molt de recuperar-nos.
Però tots els diners que puga costar la tragèdia no són res ni tenen
importància al costat de l’esgarrifosa xifra de morts. En el moment de
redactar aquest article editorial ja parlem de noranta-dues persones
mortes, cosa que segurament vol dir que quan escampe l’aigua i es puga
fer el recompte final haurem sobrepassat el centenar.
Un centenar de veïns nostres que, simplement, no haurien d’haver mort.
El president Mazón no ha estat a l'altura que la situació requeria i ha de pagar, i no tan sols políticament, per les greus conseqüències de les seues actuacions, de la seua negligència
Minut a minut: La xifra de morts durant el temporal augmenta a 92
el culpable principal Carlos Mazón
Vicent Partal
30.10.2024 - 21:40 - Actualització: 31.10.2024 - 09:51
Al meu país la pluja no sap ploure. Ho cantava –i com en tantes altres coses tenia raó– Raimon. I és veritat: tenim un país on la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe.
I “catàstrofe” és la paraula més adequada per a definir tot això que hem viscut des de dimarts a la vesprada, aquesta fúria hídrica que ha arrasat la Ribera, la Plana d’Utiel i l’Horta, on ha deixat un panorama de devastació del qual ens costarà molt de recuperar-nos.
Però tots els diners que puga costar la tragèdia no són res ni tenen importància al costat de l’esgarrifosa xifra de morts. En el moment de redactar aquest article editorial ja parlem de noranta-dues persones mortes, cosa que segurament vol dir que quan escampe l’aigua i es puga fer el recompte final haurem sobrepassat el centenar.
Un centenar de veïns nostres que, simplement, no haurien d’haver mort.
