Mazón signa el document de renúncia a la presidència de la Generalitat

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

El fins ara president ha formalitzat la dimissió a les 14.51, però continua en funcions mentre es desconeix qui en serà el successor

 

 

 

Redacció

03.11.2025 - 15:23 | Actualització: 03.11.2025 - 15:28

 

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha signat avui a les 14.51 el document formal de renúncia al càrrec, segons que han confirmat fonts del govern valencià. Amb aquest gest, Mazón posa fi a la incertesa sobre la data exacta de la seva dimissió, anunciada aquest matí en una declaració institucional.

Tot i la renúncia formal, Mazón continuarà com a president en funcions fins que les Corts elegeixin el seu successor. El procés pot allargar-se durant setmanes, o fins i tot mesos, si no hi ha acord entre els grups parlamentaris. El PP necessita el suport de Vox per investir un nou president, però de moment els diputats d’extrema dreta no garanteixen el suport a un substitut.

 

Vox no garanteix el suport per investir el substitut de Mazón

 

Segons el reglament de les Corts Valencianes, després de la renúncia s’obre un termini de

Convoquen una manifestació per a demanar la dimissió de Mazón per la mala gestió del temporal

 

Els morts de Mazón

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

• El president Mazón no ha estat a l'altura que la situació requeria i ha de pagar, i no tan sols políticament, per les greus conseqüències de les seues actuacions, de la seua negligència

• Minut a minut: La xifra de morts durant el temporal augmenta a 92

  

  el culpable principal  Carlos Mazón
  

  
   

   Vicent Partal

  30.10.2024 - 21:40 - Actualització: 31.10.2024 - 09:51

   

  Al meu país la pluja no sap ploure. Ho cantava –i com en tantes altres coses tenia raó– Raimon. I és veritat: tenim un país on la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe.

  I “catàstrofe” és la paraula més adequada per a definir tot això que hem viscut des de dimarts a la vesprada, aquesta fúria hídrica que ha arrasat la Ribera, la Plana d’Utiel i l’Horta, on ha deixat un panorama de devastació del qual ens costarà molt de recuperar-nos.

  Però tots els diners que puga costar la tragèdia no són res ni tenen importància al costat de l’esgarrifosa xifra de morts. En el moment de redactar aquest article editorial ja parlem de noranta-dues persones mortes, cosa que segurament vol dir que quan escampe l’aigua i es puga fer el recompte final haurem sobrepassat el centenar.

  Un centenar de veïns nostres que, simplement, no haurien d’haver mort.