Què hi ha darrere de l’indult condicionat que Feijóo oferia a Puigdemont?

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i  a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per