"La fal·làcia és encara més gran, ja que ni Tardà ni Rufián usen l’espanyol per 'fer independentisme', sinó per ampliar la base nacionalista espanyola d’ERC"
27/10/2026 20:35
Aquests dies, arran de l’anunci de noves eleccions espanyoles, s’ha fet més viu un tema que ja fa molt de temps que cueja i que afecta directament Esquerra Republicana. No es tracta de cap contradicció amb la seva praxi política –a hores d’ara ja és prou sabut que ERC és tan independentista com Salvador Illa–, però sí que topa amb la seva política declarativa sobre la llengua catalana, ja que la concordança entre el dit i el fet hauria de ser una regla bàsica de qui posa el plat a taula a costa de la ciutadania.
Han hagut de transcórrer més de quaranta anys perquè els diputats catalans poguessin parlar en català al Congrés espanyol. Espanya, Estat supremacista per excel·lència, no ho permetia. Finalment, el 2023, condicionat per Junts, Pedro Sánchez, delerós d’obtenir la investidura, no va tenir més remei que claudicar i adquirir el compromís de permetre l’ús del català als plens. Fruit d’això, avui res no impedeix que, com fa sempre Míriam Nogueras, els diputats s’expressin en català. Aquest, però, no és el cas de Gabriel Rufián. Malgrat que ERC va donar suport a la iniciativa de Junts –no fer-ho l’hauria deixat massa en evidència–, Rufián, portaveu d’ERC, menysprea el català i parla en espanyol. I ho fa, a més, amb el suport del seu partit. Especialment d’Oriol Junqueras, Elisenda Alamany i Joan Tardà, el seu antecessor en el càrrec. Tardà, quan l’espanyol era obligatori a la cambra baixa, reivindicava l’ús del català. En aquella època, reivindicar el català donava vots a ERC. Ara que es pot parlar, li dóna vots espanyolistes que hi renunciï. Parem atenció en l’argument d’en Tardà. El va expressar el 19 d’octubre passat en una entrevista al programa “Cafè d’Idees”, de Gemma Nierga, a TVE i Ràdio 4:
