Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JOAN TARDÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JOAN TARDÀ. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 d’octubre del 2026

Tardà i Rufián, lerrouxisme de segona generació

 

 

"La fal·làcia és encara més gran, ja que ni Tardà ni Rufián usen l’espanyol per 'fer independentisme', sinó per ampliar la base nacionalista espanyola d’ERC"

 


 

 


 

 

 

Aquests dies, arran de l’anunci de noves eleccions espanyoles, s’ha fet més viu un tema que ja fa molt de temps que cueja i que afecta directament Esquerra Republicana. No es tracta de cap contradicció amb la seva praxi política –a hores d’ara ja és prou sabut que ERC és tan independentista com Salvador Illa–, però sí que topa amb la seva política declarativa sobre la llengua catalana, ja que la concordança entre el dit i el fet hauria de ser una regla bàsica de qui posa el plat a taula a costa de la ciutadania. 

Han hagut de transcórrer més de quaranta anys perquè els diputats catalans poguessin parlar en català al Congrés espanyol. Espanya, Estat supremacista per excel·lència, no ho permetia. Finalment, el 2023, condicionat per Junts, Pedro Sánchez, delerós d’obtenir la investidura, no va tenir més remei que claudicar i adquirir el compromís de permetre l’ús del català als plens. Fruit d’això, avui res no impedeix que, com fa sempre Míriam Nogueras, els diputats s’expressin en català. Aquest, però, no és el cas de Gabriel Rufián. Malgrat que ERC va donar suport a la iniciativa de Junts –no fer-ho l’hauria deixat massa en evidència–, Rufián, portaveu d’ERC, menysprea el català i parla en espanyol. I ho fa, a més, amb el suport del seu partit. Especialment d’Oriol Junqueras, Elisenda Alamany i Joan Tardà, el seu antecessor en el càrrec. Tardà, quan l’espanyol era obligatori a la cambra baixa, reivindicava l’ús del català. En aquella època, reivindicar el català donava vots a ERC. Ara que es pot parlar, li dóna vots espanyolistes que hi renunciï. Parem atenció en l’argument d’en Tardà. El va expressar el 19 d’octubre passat en una entrevista al programa “Cafè d’Idees”, de Gemma Nierga, a TVE i Ràdio 4: 

dimecres, 31 de maig del 2023

Colau farà la independència…

 

 

OPINIÓ

 

 

"Tardà pretén vendre una guerra contra Trias -contra Junts- com el dany col·lateral per materialitzar el full de ruta de l'alliberament nacional amb els Comuns"

 

 

 

 

 

 

 

Això diu l’exdiputat al Congrés Joan Tardà, que considera que l’únic camí cap a la independència és residualitzar l’independentisme no sotmès a ERC -Junts i la seva òrbita-, o dit d’una altra manera, posar-se al servei de l’antiga ICV que ara encapçala Ada Colau. Com? Fent alcaldessa la candidata dels Comuns -la mateixa que el 2019 va expulsar Maragall pactant amb la dreta- i deixant el candidat d’ERC d’encarregat a l’Ajuntament. Més enllà de la inviabilitat aritmètica de la proposta, la pensada de l’exdiputat republicà és la plasmació gràfica que a ERC hi ha molta gent que no ha entès, o no ha volgut entendre, el missatge que han donat les urnes. Perquè de moment, la direcció del partit no ha sortit pas a desautoritzar-lo. ERC no ha patit “un accident electoral”, com diu Tardà, més aviat ha rebut un missatge molt directe que els barcelonins que havien confiat massivament en els republicans fa quatre anys desaproven l’estratègia “d’oposició responsable” que ha falcat Colau i Collboni.

 

Seria comprensible i legítim que ERC busqués un pacte que li permetés entrar al govern municipal, perquè els partits existeixen legítimament per ocupar el poder. Però Tardà pretén vendre una guerra contra Trias -contra Junts- com el dany col·lateral per fer la independència. Una enganyifa ridícula que justament abocaria el país a una

diumenge, 16 d’abril del 2023

Un conseller d'ERC penja una bandera espanyola pel 14-A

 

Joan Tardà, també ha recordat la proclamació de la República, amb un "per la República Catalana agermanada amb la III República espanyola"

 

 

Memòria Històrica, Racó Català

 

Redacció

 

 

Foto del conseller de Territori, Juli Fernàndez, d\'una bandera espanyola republicana i una estelada Autor/a: Juli Fernàndez

 

 

 

 

El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquell mateix dia, amb unes hores de diferència,  Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la Segona República Espanyola. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha volgut celebrar aquesta doble efemèride penjant una tricolor espanyola al costat d'una estelada i ho ha compartit a Twitter amb el següent missatge: "Visca la República" i l'emoticona del puny alçat.

 

 

 

 


La proclamació de la República Catalana va ser un dels primers maldecaps del nou govern de Madrid que