Per Nyholm: “Els catalans són europeus i els espanyols potser no”

 

 

MÓN - EUROPA

 

Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita

 

Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

13.10.2024

Actualització 14.10.2024-3:30h

Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.

 

 

—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats. Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.

—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició] Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista, d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria satisfactori.

—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.

40 anys de manca d’inversions per part dels governs espanyols de tots colors ens van liquidant

 

 

Una autopista saturada de camions per manca de desenvolupament del transport de mercaderies amb tren provoquen aquest augment dels accidents

 

 

 

Redacció

Dilluns, 7 d'octubre de 2024

 

 

Gairebé 500 accidents amb ferits a l’AP-7 fins a l’agost, un 28% més que abans de la fi dels peatges
L’AP-7 va registrar 462 accidents amb ferits entre el gener i l’agost aquest any, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) obtingudes per l’ACN via transparència. La sinistralitat a l’autopista va a l’alça, ja que la xifra és un 3% més alta que en el mateix període del 2023, i d’un 28% més que en els primers vuit mesos del 2019, l’últim any no pandèmic abans de la fi dels peatges. Amb tot, els accidents amb morts han caigut de nou a quatre en l’últim lustre. Les hores de retencions a la via ja sumen més de 5.000 enguany, superant així en un 50% les de tot el 2019. El SCT atribueix les xifres a l’augment del trànsit derivat de la gratuïtat de les autopistes, però afegeix que alhora la sinistralitat encara ha baixat més a altres vies.
Les retencions sumen més de 5.000 hores quan en tot el 2019 no van arribar a les 4.000.

 

 

Dades anuals entre els mesos de gener i agost

Gràfic: ACNFont: Servei Català de TrànsitCreat amb Datawrapper

 

 

El nombre d’accidents amb víctimes de qualsevol grau a l’AP-7 era de 370 entre el gener i l’agost del 2019, una xifra que va caure els dos anys següents, coincidint amb la pandèmia. El 2022, ja amb

Sánchez desvincula ara el finançament «singular» de la investidura d'Illa

 

 

POLÍTICA

 

El president del govern espanyol, en resposta a Junts durant la sessió de control, assegura que té aquest compromís amb ERC des que va arrencar la legislatura a l'Estat

 

Què uneix i què separa el PSC i ERC per la investidura de Salvador Illa?

La Moncloa considera «compatible» el finançament singular amb una negociació multilateral: «Mai hem parlat de concerts»

 

 

Pedro Sánchez, aquest dimecres al Congrés. | Europa Press

 

 

ORIOL MARCH

 

19 de juny del 2024

Actualitzat a les 9:28h 

 

"Creu que els catalans ens mereixem un finançament just?". És la pregunta que ha fet Míriam Nogueras, cap de files de Junts al Congrés dels Diputats, en la sessió de control d'aquest dimecres. Pedro Sánchez ha estat poc concret en la primera resposta, però ja ha deixat clar que qualsevol reforma serà multilateral: "Els catalans mereixen un millor finançament, com la resta de territoris d'Espanya", ha apuntat el president del govern espanyol. Nogueras ha indicat que més de la meitat de la població "té dificultats" per arribar a finals de mes, i s'ha preguntat si l'arribada de més recursos depèn de si pot "colar" Salvador Illa com a president de la Generalitat.

 

 Sánchez ha indicat que, des de l'arribada del PSOE a la Moncloa, han arribat milers de milions extra a Catalunya. "Hauria de llegir els acords d'investidura. Amb ERC vam assumir el compromís de reformar el finançament i reconèixer la singularitat. També ho compliré amb vostès. No estem parlant de la

L’Estat només necessitaria un vot per aprovar el finançament català

 

 

Per a reformar el finançament autonòmic, el govern espanyol hauria de fer-ho a través d'una llei orgànica

 

 

Aragonès saluda Sánchez abans de reunir-se a la Generalitat / Europa Press

 

Adrià Rovira Serra

17-06-2024

Si el govern espanyol i el de la Generalitat volguessin podrien pactar bilateralment el finançament singular per Catalunya i la resta de territoris de l’estat no podrien fer-hi res. Així és, ja que l’executiu estatal només necessitaria el vot d’una sola comunitat autònoma -que podria ser Catalunya- per a validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament -tal com reclama Catalunya des de fa anys- perquè el Ministeri d’Hisenda compta amb el 50% dels vots dins del fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.

Ara bé, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, precisa que el Consell de Política Fiscal i Financera “no mana” directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que sigui un òrgan important, sinó que l’important és el que es recull en la llei de finançament autonòmic. En aquesta norma, no s’impedeix que hi hagi negociacions bilaterals en aquesta reforma, encara que després s’hagi de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes.

 

 

 

Cal recordar que al Consell de Política Fiscal i Financera és habitual que el govern espanyol acabi guanyant totes les votacions, ja que el Ministeri d’Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes disposen cadascun d’ells d’un sol vot. Tot i que es pugui votar al CPFF, per a reformar el finançament autonòmic s’hauria d’aprovar una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació, com ja ha passat amb la llei d’amnistia.

Els barons del PSOE i el PP, en contra

Renfe planta la Generalitat en la reunió pel traspàs de Rodalies d’aquesta tarda

 

 

Argumenta que no vol entrar en conflicte amb la llei electoral, mentre que el Govern assegura que va ser l'operadora qui va proposar la data per evitar que coincidís amb el pont a Madrid del passat cap de setmana

 

 

 

Ivet Nuñez

 
06/05/2024 13:40 

 

 

Renfe ha plantat la Generalitat en la reunió de l’òrgan mixt per parlar del traspàs de Rodalies amb el pretext que a només sis dies de les eleccions del 12-M celebrar la trobada podria suposar un conflicte amb la llei electoral. La reunió estava programada i fins i tot els mitjans de comunicació estaven convocats a la trobada, on estava també previst parlar de la incidència que no permet obtenir l’abonament recurrent del segon quadrimestre, però finalment la companyia ha declinat assistir-hi, segons han informat fonts de la mateixa operadora. Renfe s’ha posat a disposició del Govern per reunir-se “en qualsevol altra data” a partir del 13 de maig i ha insistit que, mentrestant, el seguiment del servei es fa diàriament amb la Generalitat en un ambient “de total col·laboració”. El Govern, per la seva banda, manté la reunió d’aquesta tarda i argumenta que va ser la mateixa operadora qui va demanar de celebrar-la aquest dilluns. “Volen especular amb el resultat electoral“, denuncien. 

 

 

 

 

La Generalitat acusa Renfe de fer canviar la data de la reunió perquè era pont a Madrid

Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

La batalla de Mossos i Guàrdia Civil entra en campanya per un document ocult de Marlaska

 

 

ELECCIONS

 

 

Una suposada transferència de la seguretat en ports i aeroports enceta un nou front electoral

 

 

El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
14/04/2024 19:40 

 

 

La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública. 

Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi. 

Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.  

 

No perjudicar els interessos del PSC

El Ministeri d'Interior estudia cedir a Catalunya el control de fronteres als aeroports i ports

 

 

FRONTERES

 

 

Marlaska elabora un pla secret que restaria competències a la Guàrdia Civil en aquestes infraestructures 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:36
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 10:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El Ministeri d'Interior fa setmanes que oculta als cossos policials un pla que preveu donar a l'Ertzaintza i als Mossos d'Esquadra el control d'aeroports i ports al País Basc i Catalunya. Segons revela El Confidencial, el document elaborat per l'equip del comissari José Antonio Rodríguez —director del Gabinet de Coordinació i Estudis i home de confiança del ministre Fernando Grande-Marlaska— suposaria una alteració en el repartiment de competències en aquestes infraestructures. Així doncs, el pla inclou algunes de les exigències dels partits independentistes per quedar-se amb el control de ports i aeroports en exclusiva, un fet que suposaria lliurar als governs català i basc el control de la seguretat a les fronteres aèries i marítimes, una competència que actualment és exclusiva de la Policia Nacional. 

Amb el nou pla que planteja Interior, els Mossos i l'Ertzaintza podrien parar un viatger estranger tan bon punt sortís de l'avió i fer un control de drogues. Se'ls cedeix la seguretat de la zona restringida àmpliament: prevenció de la delinqüència, vigilància, investigació de delictes, intervenció en incidents d'ordre públic, actuació en accidents de trànsit, etc. El nou pla dona resposta a les exigències dels socis de govern de Pedro Sánchez, que havien posat el focus en aquesta qüestió. Segons apunta el digital, hi ha malestar tant a la policia espanyola com a la Guàrdia Civil per la redacció del nou document sense consensuar-lo amb els cossos. Tanmateix, el ministeri ha afirmat que no hi ha res concretat. 

Exigències dels Mossos

Reclameu, reclameu!

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

 

La multireincidència a no executar la inversió emprenya molt el govern 

 

 

 

  

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Dimarts el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar cantar enèrgicament la canya a Madrid. La portaveu Patrícia Plaja va anar forta en les explicacions. 

Estan indignats per la baixa execució pressupostària del 2022, i es veu que també estan molt emprenyats per la multireincidència. Així és que el govern Aragonès exigeix al govern de l’Estat espanyol que transfereixi els més de cinc mil milions d’inversió que no s’han executat entre el 2015 i el

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 

Redacció

Diumenge, 3 de març de 2024

 

 

La inversió a Madrid va superar el 50% en el mateix període, segueix augmentant l’espoli fiscal a tots els Països Catalans

L’Estat va executar 370 milions d’euros a Catalunya durant els sis primers mesos de 2023, la qual cosa suposa el 16,3% dels 2.276 milions pressupostats per a l’any passat. Així ho recull l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que ha publicat aquest diumenge el diari ‘Ara’. Segons aquestes dades, Adif, per exemple, va executar 94 milions dels 1.080 previstos, Renfe va invertir 36 milions dels 151 pressupostats i Ports de l’Estat, 15 milions dels 182 previstos. 

 

Segons per la cua en inversió real per part de l’estat

Catalunya encadenada a Espanya també amb el tema dels lloguers i Euskadi i Navarra no

 

 

Capella lamenta que el govern de Sánchez hagi "trencat l'acord" del gener per l'índex català de preus de lloguer

 

 

 

Agències

Dimarts, 27 de febrer de 2024

 

 

 

La titular de la cartera catalana de Territori continua defensant el sistema de català, que veu “més fiable”

Ester Capella ha lamentat aquest dimarts que el govern de Pedro Sánchez hagi “trencat l’acord” que les dues administracions van establir el gener passat a l’entorn de l’índex català de preus de lloguer. La consellera de Territori ho ha dit després que l’executiu estatal hagi anunciat que finalment es decanta per un índex de referència d’abast estatal, que sortirà publicat a mitjan maig. “No podem estar-hi d’acord”, ha afirmat Capella, que ha anunciat que el Govern continuarà defensant el sistema dissenyat des de Catalunya. “És més fiable, reconeix més les circumstàncies que es produeixen a les ciutats i als pobles”, ha subratllat la consellera, davant del que ha qualificat de barem “homogeneïtzador” que estipula l’índex estatal.

“Lamentem la posició del Ministeri d’Habitatge, que trenca un acord establert el gener passat i que opta per una visió homogeneïtzadora de l’Estat, només amb l’excepció del País Basc i Navarra”, ha indicat, quan la llei “preveu un sistema d’índexs”.

 

En tot cas, Capella sí ha considerat “una bona notícia” que l’Estat “comenci a parlar de publicar les zones tenses”. Sobre aquest extrem ha recordat que Catalunya és “l’únic indret de l’Estat que vol l’aplicació de la contenció de rendes”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA  :

https://www.larepublica.cat/fixada/catalunya-condemnada-a-espanya-tambe-amb-el-tema-dels-lloguers-i-euskadi-i-navarra-no/

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Grífols reacciona i passa al contraatac

 

 

OPINIÓ - LA PÍNDOLA 

Les accions de la multinacional catalana, que ahir van baixar d'un 26%, avui han recuperat un 12% · L'actitud de fermesa de l'empresa, que ha confirmat accions legals contra Gotha City Research, ha retornat certa confiança al mercat · Però el mal reputacional ja és fet.

 

 

 

 

 

 Jordi Goula

10.01.2024 - 19:58

 

 

En el cas Grífols avui hi ha hagut quatre fets que cal ressenyar. El primer, el contraatac de l’empresa amb la confirmació d’accions legals contra Gotham City Research; el segon, les dades que s’han sabut de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV); el tercer, les opinions contradictòries d’alguns agents del mercat; i el quart, el comportament erràtic, però amb rerefons positiu, dels inversors després de la patacada d’ahir, en què les accions de la companyia van baixar d’un 26% a la borsa.

Comencem per l’últim. Com era lògic d’esperar, l’alta volatilitat ha estat el signe més remarcable en el comportament del valor ja a primera hora. Una forta pujada al començament, seguida d’una caiguda no pas més suau i una recuperació lenta però continuada que l’ha deixat al final a tocar dels 12 euros, amb una pujada de gairebé el 12% respecte d’ahir. I falta analitzar el volum de transaccions que s’han fet. La mitjana d’aquests últims tres mesos, com a referència, havia estat d’1,8 milions d’accions cada dia. Ahir la xifra va pujar fins a 26 milions i avui ha estat al voltant de 13 milions. La sotragada, veient la recuperació parcial de la cotització i la baixada del volum de contractació, sembla apuntar a un “no empitjorament” de la situació.

El canvi radical en el comportament del títol s’ha vist aquest matí, quan s’ha sabut la resposta contundent de l’empresa a les acusacions del fons baixista americà. Grífols ha confirmat que emprendria accions legals contra Gotham City Research “pel mal causat, tant financer com de reputació, a la societat, com també

Les energies netes arriben brutes. Coses que no entenc

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen

 

 

 

 

 

Joan Minguet Batllori

24.10.2023 - 21:40

 

 

No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?

No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes

Espanya Irreformable: La ministra espanyola torna a negar el traspàs de Rodalies al govern català

 

 

Ministra i Conseller han coincidit en l'acte inaugural del Global Public Transport Summit a l'Hospitalet de Llobregat

 

 

 

 

Redacció

|

Diumenge, 4 de juny de 2023

 

 

El conseller de Territori del Govern Juli Fernández ha tornat a demanar aquest diumenge el traspàs de Rodalies durant la seva intervenció en l’acte inaugural del Global Public Transport Summit a l’Hospitalet de Llobregat. Fernández ha apuntat que l’executiu vol tenir “totes les eines per millorar la vida de la gent del país” i ha subratllat que això passa per “poder gestionar i executar les inversions, així com tirar endavant les infraestructures estratègiques que es consideri”. En el mateix acte ha participat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol, Raquel Sánchez, que li ha respost que allò que cal és parlar de “millorar el servei” i que no es tracta d’una qüestió de “cedir o no competències”.

 

 

De fet, Sánchez ha recordat que “la xarxa d’infaestructures no es pot traspassar perquè forma part de la xarxa d’interès de l’Estat” i ha considerat que el més important és millorar el funcionament del servei. En aquest sentit, ha insistit que durant els darrers anys “s’ha invertit com mai” a Catalunya i ha lamentat que “en motiu de la campanya electoral, alguns partits facin soroll amb aquest tema”. “És una qüestió de millorar infraestructures, i això s’aconsegueix invertint i comprant trens”.

 

 

Fernández, però, ha manifestat una posició contrària i, en la línia de Foment, que el divendres passat va exigir a Renfe “el traspàs immediat de Rodalies”, ha assenyalat que es tracta d’una idea que compta amb un gran consens “a la societat catalana”.

 

 

Un primer tastet del congrés

Territori convoca d’urgència Renfe i Adif pel caos a l’R2 Sud

 

 

GOVERN

 

 

La Generalitat demana explicacions per les afectacions al servei i la manca d'alternatives per als usuaris

 

 

Passatgers de l'R2 Sud atrapats a Granollers / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

03/05/2023 10:36 

 

 

La Generalitat ha convocat d’urgència Renfe i Adif a una reunió per demanar explicacions i responsabilitats pel caos provocat aquest dimarts a l’R2 Sud per l’avaria d’un quadre de senyals a Gavà. El conseller de Territori, Juli Fernández, ha explicat durant la sessió de control al Parlament que volen reunir-se amb l’operador ferroviari i el gestor d’infraestructures per conèixer de primera mà “quines mesures extraordinàries” posaran mentre duren els treballs de reparació de les instal·lacions afectades, que es poden allargar fins a “tres o quatre setmanes”, segons les previsions del Ministeri de Transports.

 

Fonts de Territori han explicat que Adif ha estat convocat a les 12.00 i que fins i tot se’ls ha ofert la possibilitat de fer una reunió de manera “telemàtica”, però encara no han rebut resposta. Per la seva banda, la reunió amb Renfe serà a les 15.00 i l’operador ja ha confirmat la seva assistència. Renfe ha emmarcat qualsevol reunió dins de la normalitat entre l’operador i el “titular del servei” de Rodalies. Fonts de la companyia han explicat a El Món que mantenen reunions constants i tenen canals de comunicació oberts amb la Generalitat de manera “contínua”.

 

Fernández, que responia una pregunta del PSC, ha retret a Renfe que no hagi facilitat cap servei alternatiu per als més de 100.000 usuaris que cada dia agafen l’R2 Sud entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona. Territori va anunciar dimarts que reforçarà el servei d’autobusos entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona, passant per Sitges, per pal·liar la falta de

La xucladora colonial de l’Ibex

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les diverses administracions catalanes tenen capacitat i influència suficient per reorientar aquest flux creixent de diner públic cap a Madrid"

 

 

 

Salvador Cot
20/02/2023 21:51 

 

 

 

No fa gaire, com a tothom, em va trucar un venedor de Movistar. Com sol passar, m’oferia grans descomptes i avantatges per canviar de companyia. El fet és que anava conduint i tenia temps, així que vaig intentar explicar-li per què estava disposat, si cal, a pagar més. No és que l’oferta no sigui bona, li vaig dir, és que l’empresa que representes no simpatitza ni amb mi ni amb la majoria d’aquest país. Els diners que jo inverteixi en el vostre servei -com, en general, a qualsevol empresa de l’Ibex- aniran a donar suport al règim polític de Madrid. Així que, mentre tingui alguna alternativa, perds el temps.

 

Un particular no és l’administració, evidentment. Però hem de començar a plantejar-nos, per exemple, per què Florentino Pérez és el responsable últim de l’atenció domiciliària de milers de persones grans a la ciutat de Barcelona, contractat per l’Ajuntament. O quina és la raó per la qual tota la informació sensible dels Mossos hagi anat a parar a

[EN DIRECTE] Milers de persones marxen pel centre de Barcelona cap al consolat francès

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Milers de persones manifestants en la concentració unitària de l'independentisme · Aragonès participarà en l'acte de recepció de la cimera 

 

 

 

Redacció

19.01.2023 - 11:47

Actualització: 19.01.2023 - 11:48

 

Milers de manifestants –30.000, segons l’organització– participen en la manifestació unitària contra la cimera entre Sánchez i Macron, que es fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La concentració, convocada per l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d’entitats, ha omplert el peu de Montjuïc i l’avinguda de Maria Cristina. Tots els partits independentistes, inclosa ERC, han donat suport a la mobilització. Ara, quan Oriol Junqueras ha abandonat la protesta, ha estat escridassat per uns quants manifestants.

 

En la cimera, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron –que fa parada i fonda a Barcelona enmig de la vaga general a l’estat francès per l’augment de l’edat de jubilació i la reforma de les pensions– tractaran qüestions fonamentals per a tots dos estats, com ara les interconnexions, qüestions migratòries i el suport a Ucraïna. Segons fonts del govern espanyol, també parlaran de la reobertura dels vuit passos fronterers secundaris que París va tancar durant la pandèmia, com ara el del coll de Banyuls, que fa mesos que parteix el país en dos. Després de la cimera, Sánchez acompanyarà Macron en una visita privada al Museu Picasso —cap a les 16.00—, en la qual també participarà Colau, però no pas el president Aragonès, que no hi ha estat convidat.

Cap al migdia, l’esquerra independentista, amb els CDR, Poble Lliure, la Forja, Arran i el SEPC al capdavant, han convocat una manifestació alternativa, si bé prèviament havien donat suport a la unitària. Aquesta mobilització sortirà de les Torres Venecianes i és previst que marxi fins al consolat francès, situat a la ronda de la Universitat, a tocar de la plaça de Catalunya.

Milers de persones es dirigeixen cap al consolat francès

Macron i la Moncloa uneixen de nou l’independentisme al carrer

 

 

PROCÉS

 

 

La unitat torna a lluir en una protesta

 

 

Milers de persones omplen Montjuïc per protestar contra la cimera hispanofrancesa / Mireia Comas

 

 

 

 

 

 

Quico Sallés
19/01/2023 10:13 

 

 

 

 

L’independentisme ha tornat a sortir al carrer unit i reivindicatiu per enviar un missatge clar a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. “Als Països Catalans no hi ha normalitat sinó un conflicte polític no resolt”, han advertit l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, les tres entitats organitzadores de la protesta. Unes 30.000 persones, segons l’organització, i unes 6.500 segons la Guàrdia Urbana han anat fins a la Font Màgica de Montjuïc. En el seu manifest, el sobiranisme avisa que Espanya i França no tenen “cap intenció” d’abordar el conflicte català i lamenten que s’intenti “vendre una imatge de normalitat” que no existeix. “Això no s’ha acabat”.

Pere Manzanares, tinent alcalde de l’ajuntament d’Elna, i Gemma Pera, “represaliada” per les mobilitzacions de suport al raper Pablo Hasél, han estat els encarregats de llegir el manifest, que denuncia que “no hi ha normalitat” als Països Catalans i assegura que l’estat espanyol està disposat a assumir els nivells “més alts de repressió” per esclafar l’independentisme. Les entitats defensen una “mobilització contínua i transversal” per culminar el camí cap a una república catalana independent.

 

 

 

 

La protesta contra Sánchez supera les expectatives de l’independentisme

La cimera i l’anticimera

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'important és declarar què és el que no s'ha acabat, la voluntat d'independència de la majoria dels catalans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
17/01/2023 20:08 

 

 

 

 

La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.

 

La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.

 

L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts