Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

Hi ha quatre estats: Portugal, Espanya, Andorra i Gibraltar, que no té reconegut aquest estatus. Una república sòlida (Portugal), un sistema polític absolutament atípic (Andorra) i una cosa encara més rara, Gibraltar, empeltada de colonialisme anglès. Les dues coses rares són objectius colonials claríssims de la monarquia espanyola, i Portugal també, a través del Mercadona, el mercat immobiliari i financer i l’AVE.

I al món? Quantes monarquies hi ha al món? Unes 40. Quants estats? Uns 200. Sembla, doncs, que un 20% del món viu en una monarquia, oi? Doncs no. Dels 8.000 milions d’humans que hi ha al planeta, la immensa majoria viuen en règims polítics no monàrquics. La Gran Bretanya i Espanya són els dos grans dinosaures supervivents de l’extinció històrica de les monarquies, règims polítics caducats que, al món i l’Europa del segle XXI, de normals i freqüents no en tenen res.

Les illes britàniques i la península Ibèrica són excepcions. Pura prehistòria política de la humanitat. Dinosaures polítics seriosament amenaçats.

Però, i el mapa del regne de Castella, transvestit en regne d’Espanya? Aquest mapa també és divertit. Tot i que estan prohibides les enquestes sobre la monarquia, igual que estan censurats els embolics matrimonials de Felipe Vi i Letizia, sabem algunes coses a través d’enquestes no oficials. Per exemple, que més o menys la meitat dels residents volen un referèndum sobre monarquia o república. I que més aviat la majoria es decantaria per la república com a forma de govern. Però hi ha excepcions… Dues de rotundes, incontestables: Catalunya i Euskadi/Navarra, on fa anys que no tenim rei ni el reconeixem.

I dues o tres més en situacions més ambigües: el País Valencià, Mallorca i Galícia. Tenen fortes pulsions republicanes, però la colonització demogràfica i política ha estat més eficaç i es decanten cap a la monarquia, tot i que ves a saber… La resta són monàrquics i taurins fins a la mort, no hi ha res a fer.

I a Catalunya? Les dades del CEO de la Generalitat són contundents: la monarquia rep una puntuació de 2 sobre 10. És a dir, suspens i rebuig total. I una dada encara més potent: més del 70% estem clarament a favor de la república. Catalana? Espanyola? Aquest ja és un altre tema. Però república, sense cap mena de dubte.

Vet aquí el que més ens apropa (no goso dir “ens uneix”) als catalans: la república i el rebuig a la monarquia borbònica. Això és absolutament transversal, més enllà de la divisió entre indepes, espanyolistes, mentrestantistes i indiferents. No és una dada gens anecdòtica. I té una càrrega política espectacular, si se sap treballar, cosa que de moment és una utopia.

El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del “règim del 23F” és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència, amb absoluta coherència i una mala llet que neix de la lluita més crua per la supervivència dels poders espanyols: si a la península Ibèrica algun dia hi ha tres repúbliques i dues coses rares, estan morts.

Mentrestant, aquí anem passant l’estona, perduts en el nostre marasme partidista i electoral, incapaços de treure conclusions i oportunitats del 14 d’abril… No del 1931, no. Del 2024.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/els-paisos-republicans-de-la-peninsula-iberica-831525/