Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.

Que comencin pel CIS

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si creuen que Elionor està disposada a escoltar el poble, podrien començar per preguntar per la monarquia a través del CIS"

 

 

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
01/11/2023 22:10 

 

 

 

 

 

L’acte de la jura de la Constitució de l’hereva de la corona borbònica –ja té 18 anys i si el seu pare cau mort ara mateix seria automàticament la nova cap d’Estat– ha posat en relleu els autoenganys amb què sobreviu Espanya. De fet, Espanya sobreviu perquè té la força per fer-ho, com ha deixat clar als independentistes catalans, derrotats amb repressió judicial, i als bascos, derrotats militarment. Però per mantenir el relat, com tot estat, explica sopars de duro. La conjuntura actual, amb un govern del PSOE en coalició amb Podem/Comuns/Sumar que intenta repetir a la Moncloa amb el suport imprescindible d’ERC i Junts, fa que el sopar de duro del moment sigui el de l’Espanya progressista, igualitària i plurinacional. Per això la millor persona per presidir el Congrés en aquesta etapa era Francina Armengol i el discurs que va fer davant Elionor havia de ser com va ser.

Ningú posa en dubte l’honestedat de l’expresidenta balear. Si una persona del seu perfil s’implica tant en el sosteniment d’Espanya com a unitat és perquè hi creu i perquè pensa que és reformable. És el mateix que els passa als comuns. Però

Suspens estrepitós de la monarquia espanyola a Catalunya

 

 

POLITICA

 

El suport a la Corona està en mínims històrics: els catalans li posen un 1,7 de mitjana i els simpatitzants de tots els partits la suspenen

 

La família reial espanyola durant l'entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

31/10/2023 08:57 

 

La princesa Elionor arriba a la majoria d’edat aquest dimarts amb la popularitat de la Corona en mínims històrics a Catalunya. La monarquia espanyola suspèn de manera estrepitosa entre els catalans, que mai han posat més d’un 3 sobre 10 a la família reial des que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va introduir la pregunta als seus sondejos el 2014. La mala nota que els catalans posen a la monarquia encara va baixar més després del referèndum de l’1-O del 2017 i del discurs de Felip VI després del 3-O. Des de llavors mai més s’ha recuperat, segons mostra l’històric d’enquestes que ha recollit l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

En els últims sis anys, la nota mitjana que els catalans posen a la Corona no ha superat mai el 2 sobre 10 i actualment es troba en un mínim històric d’1,7. L’hereva al tron espanyol jurarà la Constitució amb un 75% de catalans favorables a la república i amb un suspens transversal de la societat catalana, ja que els simpatitzants de tots els partits polítics amb representació parlamentària —i això inclou el PP, Vox i Cs— suspenen la Corona. 

 

 

 

 

 

L’abdicació de Joan Carles, únic millora de les notes

Convocada una manifestació independentista per boicotejar l'acte de la Família Reial a la Selva

 

 

MONARQUIA

 

 

La Coordinadora Antimonàrquica reacciona així a l'entrega dels premis Princesa de Girona a Caldes de Malavella 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2023. 20:13
Actualitzat: Dimecres, 28 de juny de 2023. 20:14
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Catalunya no té Rei

 

 

 

"Una oportunitat que no podem deixar perdre", així ha descrit Quim Tell, de la Coordinadora Antimonàrquica, la manifestació que ha convocat aquesta entitat per boicotejar l'acte d'entrega dels Premis Princesa de Girona a Caldes de Malavella. Aquests se celebraran el pròxim dimecres 5 de juliol i en la cerimònia està previst que hi participi la plana major de la Família Reial espanyola: Felip VI, la reina Letícia, l'hereva Elionor i la seva germana la infanta Sofia. En els últims anys, aquest esdeveniment havia tingut lloc a Barcelona, però enguany la monarquia ha decidit tornar-los cap a Girona, tot i que no a la ciutat sinó a un hotel proper a Caldes de Malavella. "Tenen la batalla perduda a Girona. Han de destinar uns recursos molt grans per fer els actes aquí, envoltats de policia", ha apuntat Tell en declaracions a ElNacional.cat, assegurant que la monarquia s'amaga cada cop que ha de fer un acte a aquesta zona del país. 

 

Segons ell, la intenció dels Borbons és recuperar Girona, un territori que van perdre el 3 d'octubre amb el discurs del rei contra l'independentisme. "És el segon punt monàrquic de l'Estat, juntament amb Astúries, però per ells, Girona grinyola. Aquí hi ha una gran majoria independentista i que encara és més gran si els hi sumes els que se senten espanyols, però són republicans", resumeix Tell, demostrant que la Família Reial no és benvinguda. Aquesta concentració convocada per la Coordinadora Antimonàrquica està prevista per dimecres 5 de juliol a les 18h a la sortida de Caldes de Malavella, per després anar caminant fins al club de golf, on se celebra l'entrega de premis. Tell reconeix que les circumstàncies fan que sigui difícil que sigui una manifestació multitudinària, un dimarts tarda del mes de juliol a un municipi on és difícil accedir amb transport públic, però confia que si finalment s'acaba fent una crida nacional, des dels diferents partits i entitats independentistes, aquesta pot ser un èxit: "Nosaltres estem molt motivats".  

 

Protegir Girona "de la monarquia neofranquista i corrupta"

Un rei mancat de maneres i educació

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich

 
Barcelona. Dilluns, 8 d'agost de 2022. 21:36
Actualitzat: Dimarts, 9 d'agost de 2022. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La imatge de Felip VI assegut i sense aplaudir, en l'extensa tribuna de convidats, mentre la resta dels que hi eren s'aixecaven, en senyal de respecte, quan va arribar l'espasa de Simón Bolívar, que portaven quatre soldats amb uniforme de gala, en l'acte de presa de possessió del nou president de Colòmbia, Gustavo Petro, exemplifica més bé que cap altra explicació com està de desfasada la monarquia espanyola. Només des d'una visió retrògrada d'aquella Espanya imperial i colonialista és concebible un gest de tant menyspreu i de tanta mala educació.

 

Fa 212 anys que Colòmbia va deixar de ser una colònia i Simón Bolívar, el llibertador, va lluitar per la independència de Veneçuela, el Perú, l'Equador, Bolívia i també Colòmbia combatent els reis espanyols absolutistes. Temps més que suficient perquè Felip VI hagi après a saber estar a l'altura del

Matar un rei a Barcelona

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (306)

 

 

Els quinze graons solemnes i semicirculars que permeten accedir al Palau Reial Major van ser l’emblema del poder a Catalunya

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 5 de juliol de 2022. 08:00
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Els quinze graons solemnes i semicirculars que permeten accedir al Palau Reial Major, al palau dels nostres reis, van ser durant segles l’emblema del poder a Catalunya. A la Catalunya que començà com una tossuderia de no voler ser ni francès ni castellà i que va acabar esdevenint un imperi mediterrani. En aquestes escales, i a les solemnes entrades reials a Barcelona, la nostra monarquia s’exhibia preferiblement davant del poble, amb la corona i els altres atributs propis de la seva condició preeminent. Al peu d’aquestes escales el bon poble de la ciutat de Barcelona es congrega per celebrar el jorn de Ninou, que és com s’anomenava aleshores el Cap d’Any. A l’Edat Mitjana el calendari feia coincidir l’últim dia de l’any amb el dia de Nadal; i aquí era l’indret on s’aplegava la multitud quan havia de ser assabentada d’una decisió o quan esperava que s’impartís justícia.

 

Aquí és on van intentar assassinar el catalaníssim Ferran el Catòlic, al qual els castellans no podien veure ni pintat a l’oli. S’hi va abraonar un pagès de remença anomenat Joan de Canyamars. El 7 de desembre de 1492, a migdia, vet aquí el rei que surt del palau on ha estat administrant justícia durant vàries hores. Se’l veu una mica cansat i baixa les escales de mica en mica perquè li apropin el cavall que el durà a la seva residència fora de les muralles. És a Barcelona des del dia 18 d’octubre, en companyia de la reina Isabel de Castella i dels

Ple històric a la Cambra de Barcelona, que reconeix el Consell per la República i redueix el pes de les grans empreses

 

 

ECONOMIA

 

 

La corona desapareix de l'escut de l'entitat després de més de dos segles 

 

 

 

 

 

Redacció

29.06.2022 - 22:04

Actualització: 29.06.2022 - 23:12

 

 

La Cambra de Comerç de Barcelona ha tancat aquest vespre un dels plens políticament més carregats de la seva història recent. Ha aprovat tres propostes d’alta volada: la reducció de les polèmiques “cadires de plata” de catorze llocs a dos, el reconeixement oficial del Consell de la República i l’Assemblea de Representants i, finalment, el canvi de l’escut de l’entitat per un sense la corona monàrquica.

 

És un dels passos més contundents de l’actual junta, sorgida de la candidatura Eines de País promoguda per l’ANC, per a materialitzar el seu programa de govern d’ençà que fou elegida contra pronòstic a les eleccions del 2019. Els canvis s’han aprovat per una àmplia majoria, tot i l’oposició i les traves legals de l’espanyolisme.

 

Tres mesures de gran impacte

Quina República?

 

 

OPINIÓ

 

 

"La consulta popular forma part d'una cultura de l'esquerra de resistència tradicional a la derrota"

 

 

Ramon Cotarelo
17/05/2022 20:01 

 

 

 

 

 

 

La república, aquella nostàlgica imatge d’una dona tocada amb un barret frigi, pot presentar dimensions territorials i fins i tot ontològiques molt diferents. Segons quins polítics en parlin, es pot tractar de la República espanyola (la tricolor, la de l’Estat “integral”), la República ibèrica (amb un caire nuvolosament confederal), la República catalana de l’exili (materialitzada al Consell per la República) i la república imaginària d’un govern que considera republicana la Generalitat amb el mateix esperit de don Quixot quan veia l’elm de Mambrin en la bacina del barber.

 

La consulta popular Monarquia-República no oficial, no vinculant, del diumenge proppassat a tot l’Estat, es referia a la república espanyola, la tercera. Van votar 81.617 ciutadans. 73.106 (93,25%), ho feren per la república; 4.731 (5,81%), per la monarquia; 780 vots nuls o en blanc. Sense voler menysprear l’entusiasme dels organitzadors per aquest impressionant 93,25%, la veritat és que ha votat un 0,22% del cens de les eleccions de 2019. Una abstenció gairebé del 100% dona pàbul a l’afirmació de la dreta que la qüestió sobre monarquia-república no interessa pas als espanyols. És evident.

 

Tanmateix, el CIS va retirar fa anys la pregunta de les enquestes perquè la cuina se li socarrava. El desprestigi de la Monarquia és l’habitual dels

Juan Carlos I de Freedònia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Veure Juan Carlos parapetant-se com un conillet tremolós rere un títol més fals que un duro de plom posa en relleu fins a quin punt s'ha enfonsat ja la seua Espanya 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

17.05.2022 - 21:40

Actualització: 17.05.2022 - 21:31 

 

 

A hores d’ara, la majoria de vosaltres ja deveu estar al corrent que l’ex-rei i cap de la família i l’empresa regnant a Espanya, els Borbons, aquest cap de setmana anirà a Galícia. És el primer pas de l’intent de rehabilitar-lo davant l’opinió pública, dos anys després de la seua espectacular fugida a Abu Dhabi.

 

Veurem coses molt gruixudes en tot això, ja en podeu estar segurs. La barra del personatge, del seu fill i de la cort madrilenya sencera és proverbial i ells maldaran per fer veure que ací no ha passat res. Ara com ara, ja s’han engegat unes campanyes publicitàries demencials, amb tanques al carrer i tot. I els mitjans més proclius fa dies que no paren de publicar tot d’articles elogiant-lo. No descarteu alguna manifestació “espontània” de suport i aclamació els dies que passe al país atlàntic.

 

I si la maniobra reïx, que tot és possible, ja veureu com, de pressa de pressa, tot aquell teatret de l’allunyament pretesament dolgut del seu fill i

El retorn de Joan Carles I ja té data: dissabte 21 de maig

 

 

MONARQUIA

 

 

L'emèrit torna a l'estat espanyol aquesta setmana i ho fa visitant Galícia 

 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de maig de 2022. 09:09
Actualitzat: Dilluns, 16 de maig de 2022. 10:14
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Poques hores després que es donés a conèixer la intenció de Felip VI de trobar-se amb el seu pare, Joan Carles I, quan aquest torni a l'estat espanyol, el dia en què l'emèrit tornarà a posar un peu a Espanya sembla tancat. Segons ha avançat Onda Cero, el Borbó tornarà després de dos anys residint als Emirats Àrabs Units el pròxim dissabte 21 de maig. La destinació de l'emèrit seria Galícia, on passaria el cap de setmana a Sanxenxo (Pontevedra). Anteriorment, La Razón va assenyalar que la tornada de l'emèrit seria a Galícia, especialment en el marc del Campionat del Món de Vela. Finalment, sembla que l'aspecte nàutic quedaria en un segon pla, ja que aquest campionat no tindrà lloc fins d'aquí gairebé un mes, però sí que es confirmarien els rumors que fa mesos apuntaven que la tornada del monarca seria a través de Galícia. 

 

L'emèrit passaria el cap de setmana del 21 i 22 de maig a l'estat espanyol. En aquest temps hauria de passar per Madrid per veure al seu fill, com van planificar per telèfon. Els dos Borbons es trobaran a la capital espanyola. Una de les grans incògnites que fa mesos que envolta una possible tornada de l'emèrit és: passarà pel palau de La Zarzuela? Segons les informacions d'Onda Cero, Felip i Joan Carles es reuniran al palau. 

 

Visita puntual

[FOTONOTÍCIA] Comparació visual de la cara de Felipe VI en els darrers sopars del MWC

 

 

El llenguatge corporal no enganya

 

 

Frederic Sabartés 28/02/2022

 

 

Grans somriures a taula en el sopar del MWC 2022

 

 

 Imaginem que un dels avantatges de ser el rei de les Espanyes deu ser no haver de dissimular. Altres reis, però, d’altres imperis, saben mantenir més les formes i l’educació, però a Felipe VI se li entén tot. Fem el simple exercici de comparar la seva actitud, allò que ara se’n diu “body language” en els diferents sopars inaugurals del MWC, amb els presidents Puigdemont, Torra i el sopar d’ahir amb el MHP Aragonès.

 

 

Mirat des de l’altre cantó de la taula, la xarxa li recorda al MHP Aragonès que ha incomplert la resolució del Parlament de Catalunya de no participar en actes amb la Monarquia:

 

 

President @perearagones Què feu contravenint les resolucions del Parlament i sopant amb el rei de l"a por ellos"? Ni oblit ni perdó. pic.twitter.com/CxcB1F9Tc4

— ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana (@tonistrubellt) February 28, 2022

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/fotonoticia-comparacio-visual-de-la-cara-de-felipe-vi-en-els-darrers-sopars-del-mwc/

 

 

El poder del MWC: Aragonès i Colau seuen a taula amb Pedro Sánchez i Felipe VI

 

 

El president del Govern i l’alcaldessa de Barcelona han inaugurat el Mobile World Congress en un entorn cordial

 

 

Agències 28/02/2022

 

 

 

Barcelona s’ha conjurat aquest diumenge a la nit perquè l’edició d’enguany del MWC sigui “un èxit”. Així s’han expressat les diferents autoritats durant el sopar inaugural del congrés que ha tingut lloc al MNAC. Durant els seus discursos també han celebrat el retorn a la presencialitat del congrés i han destacat el paper clau que ha tingut i té la tecnologia en la societat. També han esperat que la tornada a la presencialitat sigui “un símptoma” que s’està deixant la pandèmia enrere. Així ho ha dit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha compartit taula amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del govern espanyol Pedro Sánchez i el rei Felipe VI en un entorn cordial.

 

Aragonès ha assenyalat que és “un plaer i un honor” retrobar-se un altre cop a Barcelona i ha celebrat estar més a prop de deixar enrere la pandèmia i recuperar la vida i el creixement econòmic. Acollir el congrés, ha dit, és “un orgull per la ciutat i per Catalunya”. Durant el seu discurs també ha fet referència al projecte AINA o al xip europeu i l’ordinador Mare Nostrum i ha afirmat que Catalunya és “una terra orgullosa del seu potencial”.

 

Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat que el compromís de la ciutat amb el Mobile té a veure amb la manera d’entendre la tecnologia “al servei dels ciutadans”. Colau també ha remarcat que Barcelona és

Vist i no vist: Felipe es confina una hora a Barcelona

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 

Crònica de la breu visita del monarca espanyol a Barcelona, aïllada de les protestes gràcies a un gran dispositiu policíac 

 

 

 

 

 

 

 

Per: Josep Rexach Fumanya 

09.10.2020  14:30

 

 

Hi ha una imatge que descriu molt bé el pols del carrer si el comparem amb fa un any, quan Felipe VI va visitar Barcelona per l’acte del lliurament de premis de la Fundació Princesa de Girona al Palau de Congressos de Catalunya, a l’avinguda Diagonal. Havien passat pocs dies de la sentència contra el procés i aquell esdeveniment es va veure gairebé desbordat.

 

Una de les imatges del dia la va protagonitzar el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona Josep Bou, acèrrim seguidor de Felipe VI. Bou va tenir moltes dificultats per a entrar a l’acte i va ser escridassat pels manifestants que protestaven al voltant del recinte. Avui ha entrat eufòric per la catifa d’entrada a l’estació de França: ‘El rei ja és aquí! Barcelona cap amunt!’

 

Però aquesta aparent tranquil·litat és producte d’un enorme desplegament de mossos i la policia espanyola, que tenien des de bon matí protegida l’estació de França, lloc escollit per