Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Strubell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Strubell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de febrer del 2022

[FOTONOTÍCIA] Comparació visual de la cara de Felipe VI en els darrers sopars del MWC

 

 

El llenguatge corporal no enganya

 

 

Frederic Sabartés 28/02/2022

 

 

Grans somriures a taula en el sopar del MWC 2022

 

 

 Imaginem que un dels avantatges de ser el rei de les Espanyes deu ser no haver de dissimular. Altres reis, però, d’altres imperis, saben mantenir més les formes i l’educació, però a Felipe VI se li entén tot. Fem el simple exercici de comparar la seva actitud, allò que ara se’n diu “body language” en els diferents sopars inaugurals del MWC, amb els presidents Puigdemont, Torra i el sopar d’ahir amb el MHP Aragonès.

 


 


Mirat des de l’altre cantó de la taula, la xarxa li recorda al MHP Aragonès que ha incomplert la resolució del Parlament de Catalunya de no participar en actes amb la Monarquia:

 

 




 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/fotonoticia-comparacio-visual-de-la-cara-de-felipe-vi-en-els-darrers-sopars-del-mwc/

 

 

dissabte, 17 de maig del 2014

Solidaritat presenta a la Fiscalia 2000 piulades insultant Catalunya

26/07/2012





Els diputats de SI Toni Strubell i Uriel Bertran han presentat aquest dijous la denúncia a la Fiscalia perquè acusi d'injúries les persones que van fer piulades insultant Catalunya durant els incendis de l'Alt Empordà.

Els dos diputats han exigit al fiscal que estudiï els diferents insults i atacs sobretot els referents a rebutjar que s'ajudés a apagar els focs de Catalunya.

 El diputat Uriel Bertran ha afirmat que "si els insults haguessin estat contra altres col·lectius com les dones o els homosexuals la justícia ja hagués actuat però amb els atacs contra els catalans hi ha impunitat". Des de SI també han advertit que hi ha un intent de "crear un clima d'amenaça i de por cap a l'independentisme".






https://www.youtube.com/watch?v=y-e2_lKBy9U


divendres, 4 d’abril del 2014

Toni Strubell : Sobre el judici per 'assetjament' al parlament

04.04.2014

Molt més greu que no pas aquelles accions considero el fet que el poder judicial espanyol negui el dret del poble català a ser considerat subjecte polític sobirà.

Si hom permetés que el Parlament de Catalunya exercís el poder real d'un parlament, segurament podria atendre millor i més democràticament les demandes populars expressades en les mobilitzacions.





Sóc un dels parlamentaris 'assetjats' al parlament el 15-J. Voldria donar la meva opinió respecte del judici que es fa actualment sobre aquells fets.

Molt més greu que no pas aquelles accions considero el fet que el poder judicial espanyol negui el dret del poble català a ser considerat subjecte polític sobirà. Molt més greu que no pas l'acció d'aquells manifestants considero el fet que els poders judicial i polític espanyols pretenguin negar als catalans un dret universal com el dret dels pobles a decidir democràticament el seu futur, un dret que els diputats del nostre parlament reclamaven i reclamen. Aquestes limitacions sí que són assetjaments greus i d'efecte durador en el conjunt d'un poble.

Tot i professar un respecte absolut pel parlament i les opinions i els sentiments de la resta de

diumenge, 16 de juny del 2013

Help Catalonia : Where were you, Europe?











In few places can faith in the European dream be as glistening as it is in Catalonia. Because of old European ties and faith in Northern efficiency? Partly. But many Catalans also see the EU as a safety net into which to tumble free of three hundred years of exposure to one of Europe’s most oppressive National systems, Spain. As Catalan former president Jordi Pujol (1980-2003) has insisted in recent times, “independence is the only way out” now that Spain’s politicians have predictably opted for clamping down on Catalonia’s claims, almost exactly as they did on Cuba’s and the Philipinnes’in the 1890s. Among even moderate Catalans the general feeling is that if they do not react now, political, cultural and economic consequences will be fatal. Not surprisingly, the polls indicate that about 60% of the population are now opting for secession. Indeed, one and a half million Catalans took to the streets last 11th September to express that desire.

 
One area in which Catalans feel the threat that remaining in Spain would suppose is the economy. While taxation yearly creams away a crippling 8·5% of the country’s GDP –thus stiffling investment and growth prospects-unemployment rages at 26%, in clear contradiction with the country’s age-old industrial potential. Catalans consider they are paying Spain’s bills in return for practically nothing. Poor Spanish budget fulfilment adds insult to injury as vital projects for European-gauge railway access to key ports, export-orientated rail and road development and choice international airport links are systematically sidetracked. Proportionally, Catalan students get about half the grants their Spanish counterparts do. Madrid politicians seem unwilling to invest even in a last-minute push to win over hesitant Catalans, a gesture seen by some as suicidal. Instead, they are in the process of narking even middle-of-the-road Catalans by introducing legislation aimed at curbing Catalan in schools and outlawing the rising number of Catalan local councils (about 70%) that are openly backing secession and autonomous taxation methods. Indeed, diplomacy never was Madrid’s pet skill.
On another score, Spain’s democratic deficit shows no signs of rectification, further contributing to divorce mainstream Catalans from identification with Spain. Franco is still the implicit victor. To prove it, last May 16th, the Spanish Government’s representative in Catalonia –the haughty Señora María de los Llanos de Luna- paid public tribute to Spain’s “Blue” division, the one that fought alongside Hitler in WW2. Meanwhile, in Madrid –a city with hundreds of streets named after leading Francoists– the PP-run City Council have announced their decision to dismantle the 1995 monument honouring the International Brigades which fought against Franco in the Civil War (1936-39). “The monument lacks a permit” is the absurd pretext. And while for years the international media have overlooked conservative Spain’s ongoing romance with fascism, mainstream British, French and German media are increasingly highlighting incidents which would be unthinkable –even outlawed–in other EU countries or in the USA. Perhaps the collapse of King Juan Carlos’ international reputation may now further encourage Europe’s newborn insight into Spain’s secret stains.
Catalans therefore pin their hopes on Europe as a new political setting. But does Europe correspond that affection? Over and above the stiffness that EU commitment to member states enforces, doesn’t Europe have a debt with the Catalans and their solid democratic tradition? As acknowledged by credited historians, this small Mediterranean country was one of the first to create a Parliament. And yet it is surely one of the countries that has most and longest suffered at the hands of intolerance and imposed dictatorships. Since the Treaty of Utrecht 300 years ago this year, the official use of her language has been banned for over 85% of the time in which her national rights and institutions were –and are– annulled by Castile. In 1940, Churchill paid lip service to the bravery of Catalans but froze the accounts of national hero cellist Pau Casals despite his loyalty to democracy and England. I know it is an old score, but isn’t it to the fact that Queen Anne betrayed the Catalans that we must attribute their defeat in 1713-1714?
Next year will be the third Centenary of the beginning of a holocaust brought on by that betrayal. Wouldn’t that give Europe an excellent opportunity to put an old score right? Isn’t it a great chance to back one of the Continent’s oldest nation’s current quest for respect and self-determination? If the EU wants to correspond to Catalonia’s age-old contribution to democracy, it now has a magnificent cue. It cannot remain neutral if and when the Catalan government calls a democratic Referendum to decide on the country’s future. It cannot turn a blind eye to the Spanish government’s bullying campaign to quash it, including threats of military intervention and the abolishment of the current level of autonomy. A sense of historical decency and coherence with democratic principles exercised many times across Europe demand a stance in favour of a people that have all too often had to ask the question:“where are you, Europe?”.
 
 
Toni Strubell i Trueta was born in Oxford in 1952 and has an MA at the University of Oxford. He now lives in Sant Feliu de Guíxols (the city where British journalist and humanitarian John Langdon-Davis ran a small hotel for years) and is currently involved in the production of a musical play –inspired by Howard Zinn- called “IsaVel” on the life of Isabel Vilà, who, though relatively unknown, is a sort of fusion of Florence Nightingale and Emma Goldman. Indeed, she was a heroic and committed nurse and, on record, the first female Union leader to take part in the 1st International (much to the initial surprise of some XIXth Century historians). The play is opening at Figueres on October 4th 2013. Stubell is also the author of a dozen books such as “Isabel Cinc Hores” (on Isabel Vilà), “El moment de dir prou”, “Sunyol, l’altre preisdent afusellat”, a biography on “Josep Narcís Roca i Farreras i el primer catalanisme d’esquerres”, “What Catalans Want” (a book on Catalonia available at Amazon) and “El cansament del catalanisme”. From 2004 to 2010 he wrote on Basque politics for the newspaper El Punt. He was a Catalan Parliament MP from 2010-2012. He is a founder member and ex-Coordinator of the Comissió de la Dignitat (2002-2010), and has organized important events associated with the recovery of the Historical Memory. He was awarded the Creu de Sant Jordi (St. George’s Cross in 2002).
@toni_strubell

http://www.helpcatalonia.cat/2013/06/where-were-you-europe.html 


dijous, 30 de maig del 2013

Homenatge del Parlament a Uriel Bertran #Novullpagar

Diuen que alguns obtenen victòries desprès de morts, i Uriel Bertran i la gent de Solidaritat per la Independència ho han aconseguit un cop fora del Parlament de Catalunya, que ha decidit per motius d’estalvi deixar als diputats i diputades sense el “Teletac”.

Una victòria de SI aconseguida ara, un cop han perdut la representació al Parlament, quan aquest finalment els ha donat la raó. Un homenatge a la demanda que van liderar els tres diputats de Solidaritat, Uriel Bertran, Alfons Lopez Tena i Toni Strubell.

De totes maneres, i per tal que els diputats no pateixin la retallada, tenen diferents alternatives, podem iniciar una nova campanya de #Novullpagar, o fins i tot practicar la insubmissió per la nova via, que poc a poc va en augment en els peatges catalans, que consisteix en passar el peatge aprofitant que el vehicle del davant paga i afegir-te ràpidament aprofitant els segons que la barrera resta oberta.

Seria dessitjable que els diputats i diputades que ara pagaran els peatges de la seva butxaca agafin més sentit de la responsabilitat sobre el drama de l’espoli via peatges que patim els catalans, un espoli que permet a quatre cobrar centenars de milions d’euros per unes autopistes amortitzades desenes de vegades.

http://directe.cat/300565

diumenge, 27 de gener del 2013

Toni Strubell : Discurs que he fet avui al Congrés de Solidaritat


Bon dia independentistes Bon dia solidaris. D’aquí vint i pocs dies farà dos anys que es va celebrar el primer Congrés de Solidaritat Catalana per la Independència. En dos anys han passat moltes coses en el nostre país. Moltes d’elles positives, com l’enorme manifestació de l’11 de setembre. Avui, dos anys després d’aquella 20 de febrer a Manresa, cal veure què tenim posat sobre la taula i quines coses han canviat. Primer, de cara a la nostra formació, i segurament, encara més important, de cara al nostre país. Respecte a Solidaritat, cal dir d’entrada allò evident, que hem deixat de tenir el caràcter parlamentari que teníem. I un cop dit això, cal fer-hi unes quantes reflexions.

dissabte, 26 de gener del 2013

Torna Solidaritat Catalana i comença els boicots : Tots passen de Solidaritat


Només la CUP participa al congrés de SI 

Strubell, durant la seva intervenció


El segon congrés de Solidaritat Catalana per la Independència, que se celebra aquest dissabte a Vic, ha passat desapercebut a l’agenda política catalana. Tampoc hi ha anat l’alcalde de la població on té lloc, Josep Maria Vila d’Abadal, qui havia confirmat que pronunciaria el discurs d’obertura i ha excusat la seva absència a darrera hora.



El mig miler d’adherits al partit independentista que aquest dissabte s’han acostat al recinte ‘El Sucre’ provinents de qualsevol indret de Catalunya s’han endut una sorpresa quan han sabut que Vila d’Abadal no inauguraria el Congrés.



L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència havia confirmat l’assistència però se n’ha desdit a última hora. “Problemes d’agenda”.



Un cop començat el congrés, només la Candidatura d’Unitat Popular havia confirmat l’assistència a l’acte de cloenda, previst a la tarda. Cap vistiplau de la resta de partits amb representació parlamentària.


dimarts, 18 de desembre del 2012

Mantenir els ànims





Dimarts, 18.12.2012. 10:22 h


 Veig que domina el desànim entre gent propera i no tan propera a l'entorn del moment que viu Catalunya. Gent que se sent exclosa no sols per la primera muralla que agredeix la catalanitat -la de l'Estat i els seus poders disuasoris i de raons d'estat- sinó els qui se senten marginats pel camaleonisme autonomista, a qui hem sentit "anunciar" la fi de l'època autonomista en boca de la Sra. de Gispert, una senyora que ja sabem no vol la independència. La confusió és total i és molt complicat fiar-nos d'un món que dóna el premi Nobel a la hipòcrita Europa, que no para de fer desnonaments i que sembla conxorxat a no "permetre" que Catalunya accedeixi a la seva llibertat. Hem de seguir lluitant. No hi ha altre remei.




http://networkedblogs.com/G5NGL

Article d'Isabel-Clara Smó : Toni Strubell

ULL DE PEIX

Quan veus persones
com ell tens la sensació que aquest és un país
viu i amb esperança.
  Com tothom sap, els resultats electorals no han estat favorables per a Solidaritat Catalana per la Independència. És una vertadera llàstima, i ho dic perquè ser demòcrata vol dir acatar el vot de la majoria, però també vol dir discrepar i presentar alternatives. La feina que han fet al Parlament Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell és immensa, a part dels sacrificis personals (entre els quals, els econòmics), que la gent no coneix. La seva feina ha estat tan immensa, en dos anys de legislatura, i tan fèrtil que lamento, com a ciutadana i com a amiga, la seva desaparició del Parlament català.

divendres, 7 de desembre del 2012

Un vespre de televisió...



Divendres, 7.12.2012. 11:00 h|


Fa dos anys que no veig a penes televisió. Ahir sí. Una estona. El que hi vaig veure (TV3 bàsicament) em fa pensar molt en els escrits i les converses amb Victor Alexandre. Recordo la seva insistència que, sota l'aparença de qualitat (que hi és) de normalitat i democràcia a TV3 (i altres mijans), hi ha una altra realitat menys amable, potser més perversa. Una mà invisible que mou o paralitza els temes. En tot cas, poques coses hi són casualitat. Hi ha moltíssima cuina. Molts pactes sobre què interessa i què no interessa que hi surti. Per exemple, i sense anar més lluny, l'altre dia hi havia vist el "Trenta Minuts" sobre els Peatges a les Autopistes i... increïblement, no hi va sortir ni un sol esment a la força política -SI- que per terra, mar i aire ha estat portant aquest tema tant al Parlament com al carrer. Res, ni un sol esment. Això sí, un expert potser hi haurà sabut veure un instant unes imatges d'una de les importants mobilitzacions convocades per SI contra la política d'Abertis. Però qui no ho sabés... Per cert, penso que una de les imatges de més força de la passada legislatura hauria d'haver estat la de la Diagonal blocada per centenars i centenars de cotxes convocats per SI en una protesta anti-Abertis. Va ser realment espectacular. Ara, qui ha vist aquestes imatges davant la mateixa seu de la Caixa? Va ser impressionant. Però efecte mediàtic? Nul. . Ni un periodista en va ver ressò.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Jordi Pujol: "A Girona, si no votés Convergència, votaria a Toni Strubell"

L'expresident de la Generalitat va fer aquest comentari en un sopar a Olot amb la presència del cap de llista de Convergència i Unió per Girona, Santi Vila 

 

17.11.2012 - 12:11 - Països Catalans
Segons el candidat gironí de Convergència, Santi Vila, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va comentar en un sopar amb militants a Olot que a Girona, sinó es votés Convergència, s’hauria de votar al candidat de Solidaritat Catalana, Toni Strubell.
Jordi Pujol és coneixedor de la trajectòria patriòtica insubornable  del cap de llista de SI per Girona, Toni Strubell. El mateix expresident va guardonar-lo amb la Creu de Sant Jordi l’any 2002. Strubell va ser un dels promotors que encapçalà la iniciativa perquè retornessin a Catalunya els papers de Salamanca.