Un vespre de televisió...

Divendres, 7.12.2012. 11:00 h|

Fa dos anys que no veig a penes televisió. Ahir sí. Una estona. El que hi vaig veure (TV3 bàsicament) em fa pensar molt en els escrits i les converses amb Victor Alexandre. Recordo la seva insistència que, sota l'aparença de qualitat (que hi és) de normalitat i democràcia a TV3 (i altres mijans), hi ha una altra realitat menys amable, potser més perversa. Una mà invisible que mou o paralitza els temes. En tot cas, poques coses hi són casualitat. Hi ha moltíssima cuina. Molts pactes sobre què interessa i què no interessa que hi surti. Per exemple, i sense anar més lluny, l'altre dia hi havia vist el "Trenta Minuts" sobre els Peatges a les Autopistes i... increïblement, no hi va sortir ni un sol esment a la força política -SI- que per terra, mar i aire ha estat portant aquest tema tant al Parlament com al carrer. Res, ni un sol esment. Això sí, un expert potser hi haurà sabut veure un instant unes imatges d'una de les importants mobilitzacions convocades per SI contra la política d'Abertis. Però qui no ho sabés... Per cert, penso que una de les imatges de més força de la passada legislatura hauria d'haver estat la de la Diagonal blocada per centenars i centenars de cotxes convocats per SI en una protesta anti-Abertis. Va ser realment espectacular. Ara, qui ha vist aquestes imatges davant la mateixa seu de la Caixa? Va ser impressionant. Però efecte mediàtic? Nul. . Ni un periodista en va ver ressò.

Ahir va ser un nou dia per entendre com es texeix, com s'ordeix la realitat politico-mediàtica d'aquest país. Aviam. Era el segon Polònia post-eleccions. I -ta-txan!- segona aparició gloriosa de la CUP, ara amb els tres diputats! Diuen Josep Gifreu i Víctor Alexandre que "existeixes si surts a la TV del teu país". A més, diuen que allò important és el fet d'aparèixer-hi, i no tan com. El fet és que la CUP, amb tres diputats, ja ha sortit al 100% de Polònies des que és força parlamentària. Caram! A Solidaritat Catalana per la Independència la van treure unes poques vegades en dos anys. Ni l'Uriel ni jo hi vam sortir un sol cop, mai, penso. Els de Ciutadans, regularment. Casualitat? Tanta por fèiem a algú? Tan poc addients per a un gag eren temes com el No Vull Pagar (sempre atribuït en exclusiva a ERC), la Immersió, el Català a l'Escola o la Dació en Pagament? Les úniques referències a SI en aquests darrers dies han estat de dubtós gust. Que si ajudaven a trobar la porta de sortida del Parlament a l'Alfons Lopez Tena. OK. Però jo demanao si no haurà ajudat generosament a aconseguir aquella expulsió l'enorme buit que han creat al voltant de SI els maquinistes del status quo autonòmic català? I les seves extremitats televisives. Espanyolistes unes, partidistes les altres. La veritat, se'ls ha notat molt i molt que SI els resultava molestíssim, sobretot de cara a qüestionar el paper dels seus preferits polítics sempre tan exquisidament i llarga tractats. ¿Ningú més que Víctor Alexandre comentarà -ni que sigui com a anècdota- ni qüestionarà -ni que sigui per pudor professional- l'il.limitat i gegantí espai mediàtic concedit a determinats politics comparat amb el minimalisme insultant amb què ha estat tractada SI? Algú ho hauria de dir no? O callaran davant del fet que els mitjans siguin un instrument al servei dels poderosos?

Però és que ahir encara hi va haver més ahir, ja em perdonareu. En aquest cas, un nou episodi en l'intent d'anorreament cultural de Catalunya. Aquest cop en forma d'un documental sobre "Poblet" a TVE2. Ho vau veure? Era un producte ideal per reforçar la idea que Catalunya i el català realment no existeixen com a ens seriosos i que només són recreats per pesats identitaristes fer nosa a Espanya. (Vaja, una cosa semblant al paper donat per TV3 a SI, perdoneu la impertinència de la comparació). En el programa sobre Poblet, era exactament el missatge subliminal que es percolava del fet lingüístic, per exemple, amb una Vinyet Planella -ex directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya nogensmenys!- explicant els quadres de Poblet als monjos de Poblet EN CASTELLÀ. No tenia preu. Com tampoc no en tenia de preu la imatge dels monjos, tots parlant en castella i amb els seus noms als subtítols, quasi tots en castellà. Roberto Saladrigas i José Alegre, monjos de Poblet... Després més imatges d'activitats a Poblet, totes en castellà... uf.... quina gran labor estan fent en allò de suplantar una identititat perquè ningú en pugui notar la desaparició. Us imagineu un intent de fer el mateix en un monestir filmat a França o Anglaterra...? Eh que no? És que allà no hi ha cap intent de perpetrar un genocidi cultural. Aquí sí.

M'hagués agradat treure aquests i altres temes a la Comissió de Llengua i Cultura del Parlament, però això ja no serà possible. Tampoc penso que per fer-ho hi hagués tingut el suport de gaires entitats per la llengua (amb la notabilissima excepció de Llengua Nacional  algunes més), moltes d'elles partidàries d'acompanyar l'Autonomisme Polític en la seva particular creuada cap al capcot i estrucístic obviament de la veritat. Massa incòmode enfrontar-s'hi. Hi ha altres prioritats potser. La veritat és que estem enterament en mans d'autonomistes, de sobiranistes de pa generosament sucat amb oli. I veig dificil que ningú tingui la incorrecció política de portar l'autèntica revolució conceptual que caldrà per intentar salvar el que ens queda de cultura i llengua. Ningú no és capaç de dir el que passa. Ens caldria un Jaume Barberà de la llengua. I en hora punta. Però, és clar, la llengua catalana continua embolcallada en el tabú nodrit pels polítics. Ara el Parlament torna a estar ple de polítics que, o molt m'equivoco, o no es qüestionaran res d'això. No estan disposats a fer front a una situació que "no ens porta un sol vot", com diuen, oimés quan el Junqueras acaba de beneir l'oficialitat eterna del castellà a la Catalunya independent. El que equival a condemnar el català a la residualitat més segura com apunta al seu genial estudi el catedràtic Juan Carlos Moreno Carbrera, professor la UAM de Madrid.

Tenim un país (Catalunya) on l'espanyolisme combatiu pot arribar a totes les cases via televisió (Rivera a Tele5 i Intereconomia). Tenim un país on l'independentisme conseqüent ha estat sistemàticament boicotejat als mitjans. Reflexionem-hi! Quin país tenim? Com podrem aconseguir res amb aquesta dictadura? Quina sort que tenen els bascos.Que no els passi igual als de la CUP com a SI. Aqí no tindran un Gara i un Berria a favor. Aquí tindran la part desèrtica i pedregosa del paisatge, ben allunyada del club de l'oasi català.

Blog d'en Toni Strubell i Trueta