LLENGUA CATALANA
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació
LLENGUA CATALANA
![]() |
| Sílvia Orriols apel·la a la llibertat d'expressió al Parlament | Europa Press |
Redacció
3/11/2025
El Parlament ha obert una investigació contra Sílvia Orriols per diverses declaracions fetes en seu parlamentària. La Mesa de la cambra, presidida per Josep Rull, estudia si ha de ser sancionada per vulnerar el reglament. La diputada denuncia una persecució ideològica i una restricció deliberada de la llibertat d'expressió.
Orriols va publicar a les xarxes socials que el Parlament l'investiga “per haver dit veritats a la cara”, assegurant que no pensa rectificar el seu discurs. “Un Parlament on no es pot dir el que penses, encara que els ciutadans t'hagin votat per fer-ho. Seguiré dient el que penso, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'ayatolàs que intenta inhabilitar-me”, va escriure la diputada:
Un Parlament a on no es pot dir el què penses, malgrat que els ciutadans t'han votat perquè ho diguis.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 2, 2025
Ho continuaré dient, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'Aiatol.làs que intenta inhabilitar-me...#SalvemCatalunya
SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA
Clara Ardévol Mallol
16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.
La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.
Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.
Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.
PARLAMENT
L'entitat acusa el president de la Generalitat de no haver consensuat la seva proposta en cap espai
Carme Rocamora
Barcelona. Dimarts, 15 de febrer de 2022. 11:51
Actualitzat: Dimarts, 15 de febrer de 2022. 12:21
Temps de lectura: 2 minuts
Nou descontentament respecte al discurs que va pronunciar ahir al vespre el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Si des de Junts per Catalunya hi van trobar a faltar manca de concreció i des de la CUP critiquen que no va dir res que faci pensar que les coses es mouran, des de l'Assemblea Nacional Catalana avisen a Aragonès que no participaran de l'estratègia que va plantejar, consistent a reactivar la força del sobiranisme per obligar l'Estat a moure's: "No participarem en una unitat d'acció i de mobilització al voltant de l'estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l'Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l'Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals".
Així ho ha traslladat l'ANC en un comunicat l'endemà de la conferència d'Aragonès, en què després de seguir apuntalant el diàleg, va avisar que si la
PARLAMENT
Carme Rocamora
Barcelona. Dijous, 27 de gener de 2022. 14:17
Actualitzat: Dijous, 27 de gener de 2022. 15:21
Temps de lectura: 3 minuts
Una vegada més, Ciutadans ha fracassat en el seu intent d'atacar el català, i una vegada més la majoria parlamentària ha manifestat el seu suport a la immersió lingüística i al model d'escola catalana. Gairebé una setmana després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi donat un ultimàtum a la Generalitat per complir el 25% del castellà a les aules del país, el Parlament ha votat en contra d'una moció del partit taronja que insta el Govern a acatar la sentència del tribunal. L'escrit tenia diversos punts i la majoria d'ells només han rebut els vots a favor dels tres partits de la dreta espanyola, tot i que el PSC també s'ha apuntat a algunes qüestions, com la del compliment de la sentència del TSJC, en què els socialistes han votat a favor al costat de V🤢x, Cs i PP.
La moció de Ciutadans, que portava per títol "assetjament que pateixen els nens i les famílies que reclamen llur dret que s'imparteixi com a mínim el 25% d'hores lectives en castellà", també posava en el punt de mira Plataforma per la Llengua, a qui pretenien condemnar per
POLÍTICA
| Pau Juvillà a les portes del TSJC | Jordi Borràs |
Celebració d’urgència aquest migdia de la Comissió de l’Estatut del Diputat. L’objectiu debatre i aprovar una maniobra dels membres independentistes de la Mesa del Parlament, els Comuns i el PSC per intentar allargar el màxim possible la inhabilitació efectiva del cupaire Pau Juvillà, condemnat per desobediència aquesta setmana. Així Juvillà mantindrà, de moment, l’escó.
La majoria independentista de la Mesa de la cambra ha preparat un acord per tal que el secretari tercer, mantingui el seu escó mentre no hi hagi sentència ferma en el recurs que
Redacció 26/03/2021
![]() |
| Imatge d'arxiu d'una concentració independentista a les portes del Parlament el 2016. |
Els CDR han convocat una concentració aquesta tarda a les quatre al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament, amb el lema ‘Trenquem les cadenes que ens oprimeixen.
Ara és l’hora. Independència’, coincidint amb la sessió d’investidura.
Els Comitès de Defensa de la República deixen clar que
PAÍS
Per: Laura Ruiz Trullols
16.02.2021 01:50
V🤢x ha entrat amb molta força al Parlament de Catalunya. Era la primera vegada que es presentava a unes eleccions al Principat i hi ocuparà 11 escons. El partit ultradretà és la tercera força al congrés espanyol i des del 2019 té 10 diputats a les Corts Valencianes i 3 al parlament de les Illes. Durant la campanya, Junts, ERC, la CUP i En Comú Podem van signar un manifest impulsat per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) en què es comprometien a no arribar a cap mena de pacte amb l’extrema dreta “en cap circumstància”. A més, ERC va presentar un decàleg per a combatre-la i la CUP insisteix que proposarà un pacte antifeixista al parlament. Repassem quines eines tenen els partits per a aturar-ne la influència i el discurs dins la cambra. Els experts reconeixen que no hi ha cap recepta única que ho garanteixi, però sí que exposen diverses iniciatives que poden contribuir-hi.
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Redacció
18.09.2020 10:06
La majoria independentista del parlament ha aprovat, durant la segona sessió del debat de política general, una proposta de resolució, en la qual es refusa una possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i es recorda que només la majoria de la cambra pot retirar la confiança al cap de l’executiu. Així mateix, el text destaca que la causa judicial contra Torra és una ‘indignitat’ i demostra que el poder judicial espanyol està polititzat. A més a més, se solidaritza amb el president ‘per haver defensat les institucions catalanes, la llibertat d’expressió, la llibertat dels presos i exiliats i el dret a l’autodeterminació’.
La minoria nacional catalana I Editorial de Vicent Partal
D’altra banda, la majoria independentista també ha tombat les mocions del PSC i el PP que
![]() |
| El ple del Parlament | ACN |