SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA
El TEDH ha fet un primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats, condemnats a tres anys de presó arran de la doctrina de la violència ambiental de Marchena
Clara Ardévol Mallol
16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.
La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.
Una protesta del 2011
Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.
Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.
