Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contra Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contra Espanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de gener del 2024

Els condemnats d’Aturem el Parlament fan un pas important a Estrasburg contra Espanya

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

El TEDH ha fet un primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats, condemnats a tres anys de presó arran de la doctrina de la violència ambiental de Marchena

 

 


 

 

 

Clara Ardévol Mallol

16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32

 

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.

La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.

Una protesta del 2011

Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.

Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.

Les preguntes d’Estrasburg: el darrer recurs

dimarts, 12 de març del 2019

Estrasburg admet a tràmit la denúncia de Valtònyc contra Espanya



PAÍS - PRINCIPAT







En la denúncia el cantant al·legava que l'estat va vulnerar l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret a la llibertat d'expressió 
















Per: Redacció

12.03.2019  17:44





El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la denúncia que Valtònyc va presentar contra Espanya per haver ‘violat’ el seu dret a la llibertat d’expressió. El Tribunal Suprem va confirmar el febrer del 2018 la condemna que l’Audiència espanyola li havia imposat el 2017 a tres anys i mig de presó per les lletres d’algunes de les seves cançons.



En la denúncia el cantant al·legava que l’estat va vulnerar l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret a la llibertat d’expressió. En la demanda també hi constaven les decisions que, fins ara, ha pres la justícia belga amb relació a la seva extradició.



El 17 de setembre, el jutjat de primera instància de Gant va rebutjar l’euroordre entenent que els fets pels quals Valtònyc va ser condemnat a Espanya no són delicte a Bèlgica.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/estrasburg-admet-a-tramit-la-denuncia-de-valtonyc-contra-espanya/ 


 

dimecres, 14 de novembre del 2018

Zagreb, plena de cartells contra Espanya i de suport als presos polítics catalans



CROACIA







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 14 de novembre de 2018
















La ciutat de Zagreb, capital de Croàcia, ha aparegut avui plena de cartells contra Espanya i de suport als presos polítics catalans, segons ha informat El Chiringuito













Els cartells, col·locats amb motiu del partit de futbol Croacia-Espanya que es juga demà dijous, mostren una bandera d'Espanya amb un toro, i el següent text: "Vergonya a Espanya: Un règim feixista que empresona i tortura els pacífics oponents polítics". Es desconeix qui ha penjat els cartells, que no estan signats.








Enllaç notícia :
 
https://www.elnacional.cat/ca/politica/zagreb-cartells-contra-espanya-presos-politics_324654_102.html 


 

divendres, 19 d’octubre del 2018

Dures crítiques contra Espanya protagonitzen el debat al Parlament belga



CRISI ESPANYA - BÈLGICA



















Maria Macià
Foto: @SimonLejeune10
Barcelona. Dijous, 18 d'octubre de 2018









La crisi entre Espanya i Flandes atiada pel ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha centrat aquest dijous el debat al Parlament belga. Diversos diputats flamencs han carregat contra l'estat espanyol en les seves intervencions i han demanat al govern federal que els faci costat en aquesta polèmica.



Peter Luykx, diputat de l'N-VA, s'ha referit a Espanya com un estat que "no és digne de ser membre europeu" mentre continuï tenint presos polítics. "Malgrat les represàlies d'Espanya cap a Flandes, repeteixo les paraules del president del Parlament flamenc Jan Peumans", ha reiterat, en referència al missatge de suport que va indignar Borrell.












Luykx, que ha intervingut amb dos llaços grocs pels presos a la solapa, ha defensat que s'hauria de fer