Zagreb, plena de cartells contra Espanya i de suport als presos polítics catalans

CROACIA







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 14 de novembre de 2018

La ciutat de Zagreb, capital de Croàcia, ha aparegut avui plena de cartells contra Espanya i de suport als presos polítics catalans, segons ha informat El Chiringuito. 

¡OJO! Zagreb está LLENA de CARTELES con ATAQUES contra ESPAÑA antes de la LLEGADA de la SELECCIÓN. ¿Quién ESTÁ DETRÁS? #JUGONES pic.twitter.com/RFvWsUPuvQ

— El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) 14 de novembre de 2018

Els cartells, col·locats amb motiu del partit de futbol Croacia-Espanya que es juga demà dijous, mostren una bandera d'Espanya amb un toro, i el següent text: "Vergonya a Espanya: Un règim feixista que empresona i tortura els pacífics oponents polítics". Es desconeix qui ha penjat els cartells, que no estan signats.








Enllaç notícia :
 
https://www.elnacional.cat/ca/politica/zagreb-cartells-contra-espanya-presos-politics_324654_102.html 


 

Croàcia obre un pas fronterer per permetre l'entrada de milers de refugiats des de Sèrbia

Societat

Zagreb / Ljubljana - 19 octubre 2015 19.02 h 

Els desplaçats comencen a creuar el pas de Bapska, on s'amuntegaven sota la pluja i el fred

Eslovènia assegura que aquest dilluns rebrà més de 6.000 demandants d'asil i es queixa que les autoritats croates ignorin les seves peticions per contenir el flux de persones.

 

 

Centenars de refugiats esperen per creuar cap a Croàcia a prop de la localitat de Berkasovo, a Sèrbia Foto: REUTERS.

Agències

 

Croàcia ha obert aquest dilluns un punt fronterer amb Sèrbia per deixar passar els milers de refugiats i immigrants que s'hi amuntegaven al davant enmig de la pluja i el fred, han informat mitjans locals.

Centenars de desplaçats han començat a creuar el pas de Bapska per continuar en territori croata el seu viatge cap al nord en direcció a Eslovènia, Àustria i Alemanya, segons el portal Index.

Vicent Partal : Sembla que ens acostem a Brioni

Per: Vicent Partal

Dilluns  5.10.2015  06:00

OPINIÓ

Fa una setmana de les eleccions del 27-S i, tot i l’estancament en la negociació per a formar govern, hi ha moviments clars que comencen a intuir-se, sobretot a l’àmbit internacional. No hi ha cap més remei. L’establiment d’un període màxim de divuit mesos per a proclamar la independència obliga els actors internacionals, principalment Europa, a prendre’s el cas català amb un altre aire. Ara el rellotge ja compta cap arrere i no hi ha temps a perdre.

A tot el món la lectura més generalitzada de les eleccions és doble. Per una banda, excepte els partits i els mitjans espanyols, tothom reconeix que és una victòria impressionant de l’independentisme català. Però, per una altra, el fet de no haver arribat al 50% del vot popular és una raó per a argumentar que cal un referèndum vinculant i acordat que definitivament aclaresca què pensa la població. Ens pot agradar o no, però és això que més se sent arreu. Fins i tot Alex Salmond, que durant la campanya del seu referèndum ens va tractar gairebé d’empestats, ara va i s’apunta a donar-nos lliçons en aquest aspecte.

“Si pares el camí d’un poble a la força, la situació explota”

Dijous, 22 de maig de 2014 05:00 h

Nikola Vuljanic, diputat europeu del partit Laborista Croat reconeix en aquesta entrevista al directe!cat el dret a l’autodeterminació dels pobles i, entre ells, el català

---

Guifré Jordan (@enGuifre) / Periodista i docent. Croàcia, estat membre de la Unió Europea des de juliol de 2013, escollirà 12 diputats després de celebrar sola uns comicis europeus just abans de l’adhesió. Un dels escollits va ser Nikola Vuljanić,  l’únic eurodiputat del partit laborista croat -afiliat al grup europeu encapçalat per Alexis Tsipras Esquerra Unida Europea/Esquerra Verda Nòrdica. Vuljanić, que repetirà segons totes les enquestes, reflexiona sobre el procés català.

Nikola Vuljanic, diputat europeu del partit Laborista Croat

 

L’any passat només van anar a les urnes un 20% de croats. El 2009 a Catalunya un 37%. Per què no desperta interès la Unió?
En el nostre cas, em fa l’efecte que la gent encara no entén que els afers de vital importància per la seva vida quotidiana es decideixen al Parlament Europeu, més que a Zagreb, la nostra capital. Una enquesta apunta a què només un 15% de croats són conscients del que passa a Brussel·les. És un sentiment estès a tot el continent.

Vostè és representant del comitè d’afers exteriors de la cambra, i treballa sobretot en la política d’ampliació als Balcans. Els comicis de finals de maig són un altre pas per la normalització de Croàcia en el si de la Unió Europea. A partir d’ara, quines possibilitats veu per una millora de les relacions entre Zagreb i Belgrad, i per l’estabilització final dels Balcans?

La premsa europea recull la demanda de Mas de poder fer la consulta

Dissabte, 15 de febrer de 2014 10:35 h

Capçaleres de Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Estònia i Malta recullen les paraules del president que remarca que “qualsevol esforç per silenciar o negar la voluntat del poble català fallarà”

---

Aquest mes de febrer sis diaris europeus de renom han publicat en les seves pàgines un article del president de la Generalitat, Artur Mas, que, sota el títol "Deixeu-nos votar!" esgrimeix les raons per les quals el poble català ha de poder decidir lliurement el seu futur a través de la consulta que s'ha de celebrar el proper 9 de març. El president destaca en el seu escrit la fermesa del Govern per tirar endavant la consulta i assegura que “farem el que puguem per promoure una discussió calmada i de sentit comú amb els estats membres de la Unió Europea i les institucions sobre com una elecció del poble català per perseguir el seu propi estat ha d’aplicar-se”. 

En concret, l'article ha sortit publicats als diaris De Standaard, de Bèlgica, que té un tiratge de 98.000 exemplars; Capital, de Bulgària, de 30.000 exemplars; Jutarnji List, de Croàcia, el diari més important del país, amb 53.000 exemplars; Politis, de Xipre, amb 7.000 exemplars; Postimees, d'Estònia, de 70.000 exemplars; i el maltès The Malta Independent, el principal diari nacional.

El president assegura que “la incertesa és perjudicial i no serveix als interessos de ningú” i per evitar aquest escenari es mostra convençut que “es poden trobar solucions pragmàtiques i creatives”, sempre que es parteixi de la premissa que "la voluntat democràticament expressada de la gent és el més important”.

En aquesta línia, el president es mostra ferm en el seu escrit 

"Deixeu-nos votar!", l'article de Mas a sis diaris europeus

15/02/2014

REFERENDUM

El cap de l'executiu esgrimeix les raons per les quals Catalunya ha de poder votar lliurement el seu futur a la consulta del pròxim 9 de novembre

Lluís Goñalons

El president de la Generalitat, Artur Mas. Foto: EuropaPress

Sis diaris europeus han publicat durant aquest mes un article del president de la Generalitat, Artur Mas. Entre aquests rotatius hi ha capçaleres capdavanteres. Sota el títol 'Deixeu-nos votar!', Mas reivindica que "el referèndum i qualsevol transició posterior és una oportunitat per a Europa per demostrar de nou a la resta del món les seves grans qualitats i capacitats per fer front als desafiaments de manera pacífica, democràtica i amb esperit de llibertat".