Puigdemont farà actes a Alemanya, Gran Bretanya i Eslovènia en la campanya de les europees

ELECCIONS EUROPEES

‘Persistim i guanyarem’ és el lema de JxCat per a les eleccions europees amb un cartell amb del president, Comín i Ponsatí 

Per: Redacció

08.05.2019  17:17

El cap de llista de JxCat a les europees, Carles Puigdemont, viatjarà a Alemanya, Gran Bretanya i Eslovènia durant la campanya de cara a la votació del 26-M. A més, el president del Generalitat també participarà per videoconferència en un acte que farà la candidatura a Madrid.



JxCat ha presentat avui a la tarda el lema i la imatge de la campanya a l’Eurocambra: ‘Persistim i guanyarem’, amb la fotografia dels números u, dos i tres de la llista: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.



Amb un pressupost de 400.000 euros, la formació confia en poder fer una campanya ‘molt europea amb el focus a Catalunya’ per internacionalitzar el procés. JxCat, a més, denuncia que ha començat la cursa electoral de les europees amb ‘desigualtat de condicions’ pels recursos de la Junta Electoral espanyola (JEC).

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-alemanya-gran-bretanya-eslovenia-campanya-europees/ 


 

Un ex-president d’Eslovènia retreu la situació dels presos al vice-president de la Comissió Europea

PAÍS - PRINCIPAT

Frans Timmermans afirma que 'Espanya no és Iugoslàvia' i Danilo Türk li retreu la repressió contra el moviment independentista i el judici contra el procés 

Per: Redacció 

01.03.2019  08:45

El vice-president de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va visitar ahir Eslovènia en plena pre-campanya per accedir a la presidència del màxim òrgan de la UE. Timmermans va visitar la universitat de Ljubljana, on va fer una conferència sobre la situació política a Europa. ‘Si no us agrada com és la democràcia avui, canvieu-la. Feu-la vostra, trobeu-vos, aneu a mítings, organitzeu-vos, però no us torneu indiferents’, va dir als alumnes.



El públic li va preguntar per la UE, però també sobre Veneçuela i Catalunya. En aquest darrer cas, Timmermans va assegurar que ‘Espanya no és Iugoslàvia‘. Llavors va demanar la paraula Danilo Türk, ex-president d’Eslovènia, que li va recordar el judici contra el procés i la repressió que pateix el moviment independentista.



‘Potser és políticament arriscat parlar-ne, però no oblidem que càstigs durs per quelcom que no és res més que un debat parlamentari és un problema pels drets humans’, li va

Eslovènia recorda que la violència la va provocar Sèrbia

VIA ESLOVENA







El Nacional/ACN
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 11 de desembre de 2018

Eslovènia defensa la seva via cap a la independència i recorda que va ser legal i que l'única "violència" va ser provocada per "l'agressió armada" de l'exèrcit federal iuguslau, controlat per Sèrbia. En plena polèmica pels comentaris del president Quim Torra sobre 'la via eslovena' i les crítiques dels partits de l'oposició, fonts governamentals eslovenes apunten a l'ACN que el camí del país balcànic cap a la independència va ser "el camí de l'estat de dret" i que "l'únic aspecte il·legal" van ser les "ordres d'atacar" el país que es van donar a nivell iugoslau.

Soldats ioguslaus durant la guerra a Eslovènia/Peter Božič

En aquest sentit, fonts diplomàtiques eslovenes recorden que el camí cap a la independència es va basar de forma “inequívoca” en la constitució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia del 1974, que recollia en el preàmbul “el dret dels ciutadans a l’autodeterminació, incloent-hi el dret a la secessió”. A més, les mateixes fonts reblen que

Vídeo: La televisió eslovena al·lucina amb el "tsunami polític" per les declaracions de Torra

VIA ESLOVENA







El Nacional
Barcelona. Dilluns, 10 de desembre de 2018

La cadena de televisió eslovena RTV4 s'ha fet ressò de la polèmica per les declaracions del president, Quim Torra, defensant la 'via eslovena' cap a la independència. Als informatius , qualifiquen les reaccions de la visita de Torra a Eslovènia de "tsunami polític a Espanya".



Fan referència a les paraules de Torra sobre la 'via eslovena' i, a continuació, a les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, on ho relacionava amb cridar a la guerra i a una "situació que va dur morts".



La peça informativa apunta que alguns actors polítics espanyols "utilitzen la informació, sovint incorrecta i incompleta, per a objectius polítics propagandístics" i ho acompanya

Editorial Vicent Partal : La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia

OPINIÓ - EDITORIAL

«La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat» 

Per: Vicent Partal

09.12.2018  21:50

Dijous tant el president de la República d’Eslovènia com el del parlament eslovè van rebre el president de la Generalitat a Ljubjiana, amb la qual cosa van fracassar tots els esforços de la diplomàcia espanyola d’impedir-ho. L’opinió pública eslovena és clarament partidària a la independència de Catalunya i els polítics de tots els partits hi mostren un gran interès i solidaritat. Les piulades i les declaracions d’aquests dies per part de ministres i dirigents de la dreta i també de l’esquerra eslovena han causat una gran preocupació a Madrid, que ja no pot tapar un fet que abans de la proclamació de la independència era difícil d’explicar: que hi ha estats membres de la Unió Europea disposats a ajudar Catalunya.



La frustració, cadascú l’expressa com pot, i ahir La Vanguardia va desencadenar una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s’hi va referir en la constitució del Consell per la República, dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l’atenció en els morts que havia causat no pas la independència d’Eslovènia, sinó l’intent dels serbs d’aturar-la. Alguns polítics s’hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l’ocasió de perdre l’ocasió…



Efectivament, la independència d’Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones.



Després d’haver guanyat el referèndum d’independència amb una participació del 93% i

El PSOE adverteix que no li "tremolarà la mà" si ha de tornar a aplicar el 155

ARTICLE 155







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 10 de desembre de 2018

La portaveu del Comitè Electoral del PSOE, Esther Peña, ha advertit que no "li tremolarà el pols" si es donen les condicions per tornar a aplicar el 155 a Catalunya. "El PSOE ja ho va fer l'any passat quan es complien les condicions i ho tornarem a fer en el futur", ha manifestat en roda de premsa.



Tanmateix, no ha volgut avançar quines són les mesures que estudia el govern espanyol per la "inacció" dels Mossos contra els CDR a l'AP-7 i les declaracions de Torra sobre la via eslovena. Això sí, ha dit que seran "valentes" i es coneixeran en les "properes hores".



Peña també ha carregat durament contra el president, Quim Torra, per "desprestigiar" els Mossos. També per les seves referències a la via eslovena. "Només mencionar aquesta via és un error, un absolut disbarat i una gran temeritat que haurà d'explicar", ha declarat.









Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/psoe-tremolara-ma-aplicar-155_333321_102.html 

ERC evita comparacions amb Eslovènia: "Tenim via pròpia"

PROCÉS







Carlota Camps
Barcelona. Dilluns, 10 de desembre de 2018

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha intentat aquest dilluns evitar les comparacions entre el cas català i l'eslovè, després de la polèmica generada dins la política catalana per les apel·lacions del president Quim Torra a la via eslovena. "No ens podem comparar en altres països, els contextos són diferents", ha defensat Vilalta, afegint que Catalunya té una "via pròpia" basada en el "civisme, el pacifisme i la democràcia".



Vilalta ha fet aquestes declaracions després que alguns partits hagin acusat Torra d'assumir que hi haurà morts per la independència, en referència a la guerra que es va viure a Eslovènia durant deu dies després de la DUI i que va causar desenes de morts.



En la roda de premsa d'aquest dilluns, i preguntada per si aposten per la via escocesa -com ha apuntat el president Roger Torrent aquest dilluns-, Vilalta ha defensat que la d'Escòcia és una via que els hi hauria "agradat" perquè és "democràtica i pactada", però ha recordat

Torra visitarà Eslovènia el 6 i el 7 de desembre

PAÍS - PRINCIPAT

Vajgl ho ha dit avui durant una roda de premsa a l’Eurocambra en què s’ha presentat la Xarxa Parlamentària de Grups d’Amistat amb Catalunya

Per: Redacció 

27.11.2018  17:35

El president Quim Torra viatjarà el 6 i el 7 de desembre a Eslovènia. Així ho ha anunciat l’ex-ministre d’Exteriors eslovè Ivlo Vajgl, que actualment és eurodiputat i portaveu de la plataforma de Diàleg UE-Catalunya. 

Vajgl ho ha dit avui durant una roda de premsa a l’Eurocambra en què s’ha presentat la Xarxa Parlamentària de Grups d’Amistat amb Catalunya. 

Després d’aquest viatge, Quim Torra assistirà a la presentació del Consell per la República a Brussel·les el dia 8.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-visitara-eslovenia-el-6-i-el-7-de-desembre/ 

 

Una diputada finlandesa del PP europeu critica la judicialització del procés independentista

PAÍS - PRINCIPAT

Un eurodiputat eslovè lamenta que la UE opini sobre Veneçuela o estats africans i no sobre Catalunya 

L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen

Per: Redacció

12.05.2017  08:34





L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen ha criticat la judicialització del procés independentista català i ha afirmat que els grups europeus i les regions haurien de mitjançar entre Catalunya i l’estat espanyol per a resoldre el conflicte. Creu que cal trobar noves maneres d’atorgar més autonomia i que els parlaments han de poder debatre sobre allò que considerin oportú.



Sobre les declaracions de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, ha dit: ‘És una reacció molt forta i dura per part del govern espanyol enviar-les als tribunals.’



Per una altra banda, l’eurodiputada flamenca Helga Stevens ha dit que el processament de Forcadell és la ‘manera incorrecta’ d’afrontar el procés català i ha fet una crida al diàleg i a la consistència de

Editorial Vicent Partal :Potser ens convindria de repensar-nos això de la Unió Europea

OPINIÓ - EDITORIAL

«Dilluns, escoltant Kučan, vaig pensar que no és gaire sensat ni del tot convenient fiar-ho tot, acríticament, a la pertinença de Catalunya a la UE. No sé si no és poc responsable donar per segur que n'hem de formar part, sense preguntar-nos ni una sola vegada amb profunditat si ens convé o no» 

Per: Vicent Partal

19.04.2017  22:00

Dilluns, en companyia d’Andreu Barnils, vaig tenir la sort de conversar llargament a Ljubljana amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent. Hi ha poca gent al món que puga explicar aquesta experiència, que puga explicar què se sent en el moment de proclamar un estat independent. Ell n’és un i per això en volíem parlar.

Kučan, evidentment, està orgullós del que va fer. Però al mateix temps no pot amagar que està trist pel que passa avui a Eslovènia. Viu apartat de la política del dia a dia, però això no vol dir que en visca al marge. I expressava un dolor manifest per la diferència entre allò que volien –ingènuament potser– que fos l’Eslovènia independent i això que és l’Eslovènia d’avui. Una part fonamental de la seua preocupació era el paper de la Unió Europea i la situació de coerció en què hi viuen els països petits. El preocupava molt l’aplicació rigorosa de polítiques dissenyades sense tenir en compte en cap moment els condicionaments locals i el preocupava la pèrdua de sobirania efectiva cap on Eslovènia s’ha trobat enduta. Per exemple, ens explicava que els eslovens volen reconèixer l’estat palestí però no ho han pogut fer per no crear un gran problema diplomàtic dins la Unió. I, doncs, quina independència és aquesta?

No insistiré ara sobre els greus defectes que té la Unió Europea d’avui. Ni tampoc sobre les seues

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.

Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

Vicent Partal : Sembla que ens acostem a Brioni

Per: Vicent Partal

Dilluns  5.10.2015  06:00

OPINIÓ

Fa una setmana de les eleccions del 27-S i, tot i l’estancament en la negociació per a formar govern, hi ha moviments clars que comencen a intuir-se, sobretot a l’àmbit internacional. No hi ha cap més remei. L’establiment d’un període màxim de divuit mesos per a proclamar la independència obliga els actors internacionals, principalment Europa, a prendre’s el cas català amb un altre aire. Ara el rellotge ja compta cap arrere i no hi ha temps a perdre.

A tot el món la lectura més generalitzada de les eleccions és doble. Per una banda, excepte els partits i els mitjans espanyols, tothom reconeix que és una victòria impressionant de l’independentisme català. Però, per una altra, el fet de no haver arribat al 50% del vot popular és una raó per a argumentar que cal un referèndum vinculant i acordat que definitivament aclaresca què pensa la població. Ens pot agradar o no, però és això que més se sent arreu. Fins i tot Alex Salmond, que durant la campanya del seu referèndum ens va tractar gairebé d’empestats, ara va i s’apunta a donar-nos lliçons en aquest aspecte.

Espanya, aquell país de l’Europa de l’Est

Divendres, 17 d'abril de 2015 05:00 h

Un estudi del Banc Central Europeu deixa en evidència el problema de l’Estat amb l’economia submergida

---

Que el “t’ho faig amb IVA o sense IVA” és molt popular a l’Estat ja se sabia. Ara bé, un estudi demostra que en matèria d’economia submergida, Espanya està a l’alçada dels països de l’Europa de l’Est i de la resta dels PIGS. Mentrestant, els estats de l’Europa occidental són inabastables per Madrid, que està clarament per darrere de la mitjana de la UE en aquest paràmetre.

El gràfic mostra el percentatge d'economia submergida en l'eix vertical i el nombre de pagaments amb targeta en l'horitzontal

Gairebé 200.000 milions d'euros en negre circulant

Espanya registrava una economia submergida del 18,6% el 2013, per sobre de tota l’Europa occidental excepte Grècia i Itàlia, i també de la República Txeca i Eslovàquia. A més, s’apropa a països com Hongria, Eslovènia o Polònia. 

Segons l’estudi, amb dades del BCE i l’Interbank Card Center, és el tercer estat de la UE on circulen més diners en negre amb 195.641 milions d’euros. Només està per darrere d’Itàlia i també de França, que té també uns 200.000 milions d’economia submergida però el doble de PIB que Espanya.

Poc ús de les targetes de crèdit i dèbit

Si Eslovènia és un estat independent malgrat Europa, que no serà Catalunya?

Divendres, 10 de gener de 2014 05:00 h

La setmana abans de declarar la independència d’Eslovènia la UE assegurava que no la reconeixeria mai, sis mesos després feia públic el reconeixement del nou estat eslovè

---

Catalunya ha de fer el seu camí conscient que en matèria de relacions internacionals res està escrit i que les posicions dels estats i institucions, sovint fruit del pragmatisme, s’adapten a les noves circumstàncies, com recorda el diputat d’ERC, Pere Aragonès, en un article on documenta els canvis de posició en un curt espai de temps, tant de la CE com de països com Itàlia i Espanya, davant la independència d’Eslovènia. Cal tenir presents aquests fets, sobretot, davant les mostres de falsa victòria com les que ha expressat l’unionisme per la resposta de Barroso a la carta del president Mas. El cert és que després de totes les pressions del govern espanyol la rentada de mans del president de la CE els va caure com un gerro d’aigua freda, i vist en perspectiva, no és d’estranyar. 

Algú es creu que Espanya pot impedir una Catalunya independent?

A més del canvi d’opinió de les autoritats europees, Espanya també va haver de recular i aparcar la via federal que Felipe González, llavors president del govern espanyol  defensava per Iugoslàvia i cedir en el reconeixement del nou estat eslovè. Tal com es pot llegir en l’article d’El País de l’època, el gir dels EUA i d’Alemanya sobre la independència d’Eslovènia va agafar per “sorpresa la diplomàcia espanyola” , fins el punt que l’article assegura que España no mantindrà una posició pròpia al marge dels nous rumbs diplomàtics i cita textualment un alt funcionari d’Exteriors: "En tant que els comunitaris girin, tindrem que girar també”.

“El futur no ens l’han escrit, l’escriurem nosaltres amb els fets i les actituds”


És la conclusió de l’article de Pere Aragonés que desmunta les sentències que arriben des de l’ unionisme en el sentit que una Catalunya independent esdevindria “l’estat pària de la comunitat internacional” en quedar exclosa dels organismes internacionals. El diputat assegura que les experiències dels darrers anys contrasten amb aquestes afirmacions. Aragonès pren de mostra el cas d’Eslovènia, “en el qual el procés d’independència es va fer sota una gran incertesa  -com amb la que ens pressiona l’estat espanyol-, pel que fa no només al reconeixement internacional, sinó a la possible protecció de la comunitat internacional davant un eventual atac militar iugoslau.”. El resultat ja el sabem.

http://www.directe.cat/noticia/329793/aragones