La setmana abans de declarar la independència d’Eslovènia la UE assegurava que no la reconeixeria mai, sis mesos després feia públic el reconeixement del nou estat eslovè
Catalunya ha de fer el seu camí conscient que en matèria de relacions internacionals res està escrit i que les posicions dels estats i institucions, sovint fruit del pragmatisme, s’adapten a les noves circumstàncies, com recorda el diputat d’ERC, Pere Aragonès, en un article on documenta els canvis de posició en un curt espai de temps, tant de la CE com de països com Itàlia i Espanya, davant la independència d’Eslovènia. Cal tenir presents aquests fets, sobretot, davant les mostres de falsa victòria com les que ha expressat l’unionisme per la resposta de Barroso a la carta del president Mas. El cert és que després de totes les pressions del govern espanyol la rentada de mans del president de la CE els va caure com un gerro d’aigua freda, i vist en perspectiva, no és d’estranyar.
Algú es creu que Espanya pot impedir una Catalunya independent?
A més del canvi d’opinió de les autoritats europees, Espanya també va
haver de recular i aparcar la via federal que Felipe González, llavors
president del govern espanyol defensava per Iugoslàvia i cedir en el
reconeixement del nou estat eslovè. Tal com es pot llegir en l’article d’El País de l’època,
el gir dels EUA i d’Alemanya sobre la independència d’Eslovènia va
agafar per “sorpresa la diplomàcia espanyola” , fins el punt que
l’article assegura que España no mantindrà una posició pròpia al marge
dels nous rumbs diplomàtics i cita textualment un alt funcionari
d’Exteriors: "En tant que els comunitaris girin, tindrem que girar
també”.
“El futur no ens l’han escrit, l’escriurem nosaltres amb els fets i les actituds”
És la conclusió de l’article de Pere Aragonés que desmunta les sentències que arriben des de l’ unionisme en el sentit que una Catalunya independent esdevindria “l’estat pària de la comunitat internacional” en quedar exclosa dels organismes internacionals. El diputat assegura que les experiències dels darrers anys contrasten amb aquestes afirmacions. Aragonès pren de mostra el cas d’Eslovènia, “en el qual el procés d’independència es va fer sota una gran incertesa -com amb la que ens pressiona l’estat espanyol-, pel que fa no només al reconeixement internacional, sinó a la possible protecció de la comunitat internacional davant un eventual atac militar iugoslau.”. El resultat ja el sabem.
A més del canvi d’opinió de les autoritats europees, Espanya també va
haver de recular i aparcar la via federal que Felipe González, llavors
president del govern espanyol defensava per Iugoslàvia i cedir en el
reconeixement del nou estat eslovè. Tal com es pot llegir en l’article d’El País de l’època,
el gir dels EUA i d’Alemanya sobre la independència d’Eslovènia va
agafar per “sorpresa la diplomàcia espanyola” , fins el punt que
l’article assegura que España no mantindrà una posició pròpia al marge
dels nous rumbs diplomàtics i cita textualment un alt funcionari
d’Exteriors: "En tant que els comunitaris girin, tindrem que girar
també”.“El futur no ens l’han escrit, l’escriurem nosaltres amb els fets i les actituds”
És la conclusió de l’article de Pere Aragonés que desmunta les sentències que arriben des de l’ unionisme en el sentit que una Catalunya independent esdevindria “l’estat pària de la comunitat internacional” en quedar exclosa dels organismes internacionals. El diputat assegura que les experiències dels darrers anys contrasten amb aquestes afirmacions. Aragonès pren de mostra el cas d’Eslovènia, “en el qual el procés d’independència es va fer sota una gran incertesa -com amb la que ens pressiona l’estat espanyol-, pel que fa no només al reconeixement internacional, sinó a la possible protecció de la comunitat internacional davant un eventual atac militar iugoslau.”. El resultat ja el sabem.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada