El Tribunal de la UE recorda que Junqueras té immunitat

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El Tribunal de Luxemburg piula a Twitter un recordatori sobre la immunitat de Junqueras quan el Suprem li revoca el tercer grau  

 

 

Per: Redacció

04.12.2020  11:07

 

 

Just quan feia poca que s’havia fet pública la decisió del Tribunal Suprem espanyol de revocar el tercer grau i l’article 100.2 del règim penitenciari als presos polítics, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha publicat un piulet a Twitter en què ha recordat que Oriol Junqueras té immunitat com a eurodiputat des del moment que fou proclamat electe. “El 19 de desembre del 2019, la Cort Europea de Justícia va sentenciar que una persona que és elegida al Parlament Europeu adquireix la condició d’eurodiputada en el moment de la proclamació dels resultats i que gaudeix, des d’aquell moment, de les immunitats vinculades a aquesta condició”.

 

 

 

On 19th December 2019, #ECJ ruled that a person elected to the #EP acquires the status of MEP at the time of the official declaration of the results and enjoys, from that time, the immunities attached to that status #Junqueras @junqueras #CURIA68 pic.twitter.com/v0EP4ZEIit

— EU Court of Justice (@EUCourtPress) December 4, 2020

 

 

El Tribunal fa, avui que celebra seixanta-vuit anys, un repàs de les grans decisions del darrer any, i ha començat amb la de Junqueras, poc després d’haver-se fet pública la decisió del Suprem sobre el tercer grau. El recordatori del Tribunal de Luxemburg és molt contudent. 

Perquè destaca que Junqueras, que roman empresonat i des d’aquest matí sense cap benefici penitenciari, mantenint-li un règim més restrictiu, té la condició d’eurodiputat i per tant

Fernández Díaz recorda que Pérez de los Cobos gestionava els fons reservats

 

 

L'exministre de l'Interior explica l'operatiu per utilitzar els diners opacs de l'Estat

 

 

 

El coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos | ACN

 

 

 

 

per Quico Sallés   

Audiència Nacional (Madrid).30 d’octubre de 2020 14:27  

 

 

L'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha detallat aquest matí com funcionava l'estructura dels fons reservats de l'Estat. En la seva declaració com a investigat per l'operació Kitchen davant l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García Castellón li ha preguntat sobre com s'articulava el repartiment dels fons reservats de l'Estat destinats a seguretat.

 

Una pregunta arran de la quantitat ingent de fons reservats que es van utilitzar en l'operatiu policial encobert per espiar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i la seva dona Rosalía Iglesias, per intentar manllevar-li els papers compromesos sobre el finançament irregular del partit i els sobresous dels seus dirigents. Gairebé mig milió d'euros segons consta en el

[Vídeo] El partit independentista del Quebec celebra el seu èxit recordant els presos polítics catalans

El partit Bloc québécois triplica la seva representació al parlament de Canadà

Gerard Sesé 22/10/2019

Ja ha acabat la nit electoral al Canadà, que deixa dos titulars: l’actual president, Justin Trudeau, guanya de nou els comicis però es queda sense majoria absoluta i haurà de buscar pactes. L’altre gran titular és la resurrecció amb molta força de l’independentisme del Quebec, la regió francòfona del país nord-americà, que ha triplicat els seus resultats.



El Bloc québécois ha obtingut 32 diputats i triplica els 10 que tenia la passada legislatura. El seu líder, Yves-François Blanchet, durant la nit electoral un cop l’escrutini assegurava el seu èxit, ha tingut unes paraules dirigides a Catalunya, concretament als presos polítics condemnats pel judici farsa del Tribunal Suprem. Un discurs que evidencia les dues nacions germanes que busquen la seva llibertat.

Un cop els ha anomenat i ha assegurat que “es una vergonya” tots els congregats han començat a crida “llibertat!” :

Demesmaeker recorda la "violència brutal" de la policia l'1-O

DOS ANYS DE L'1-O






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 2 d'octubre de 2019

L'eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker va ser un dels polítics estrangers que no es va voler perdre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Aquest dimarts, quan es complien dos anys d'aquella data, Demesmaeker ha aprofitat per recordar com va viure la jornada: "vaig presenciar la violència brutal contra els votants de Catalunya". 

1 okt 2017, two years ago, I witnessed the brutal violence against voters in Catalunya. Since then: repression and persecution of a peaceful and democratic movement. Because of its silence, the EU is complicit in the decline of democratic values ​​and basic rights! @Foreign_Cat pic.twitter.com/gKUG2vefeM

— Mark Demesmaeker 🎗 (@markdemesmaeker) October 1, 2019

  







En una piulada, acompanyada d'un vídeo que ell mateix va gravar durant l'1-O, l'eurodiputat explica que

La BBC recorda els presos en vaga de fam i adverteix: "Segueix la tensió"

VAGA DE FAM







Lluís Bou
Foto: Gemma Liñan
Barcelona. Dijous, 13 de desembre de 2018

L'emissora britànica BBC ha recordat els presos polítics en vaga de fam -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull- i ha advertit que la tensió política a Catalunya no només no baixa sinó que "es manté alta".



"La tensió segueix essent elevada, perquè molts catalans es queixen de la demostració de força de Madrid l'any passat, quan va acusar els líders independentistes de sedició. Nou d'ells es troben en presó preventiva, 4 dels quals en la segona setmana d'una vaga de fam.



Els vaguistes acusen els tribunals espanyols d'endarrerir de forma deliberada els seus recursos", ha indicat.

La BBC assenyala que en aquest context el govern espanyol ha anunciat la possibilitat de

Eslovènia recorda que la violència la va provocar Sèrbia

VIA ESLOVENA







El Nacional/ACN
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 11 de desembre de 2018

Eslovènia defensa la seva via cap a la independència i recorda que va ser legal i que l'única "violència" va ser provocada per "l'agressió armada" de l'exèrcit federal iuguslau, controlat per Sèrbia. En plena polèmica pels comentaris del president Quim Torra sobre 'la via eslovena' i les crítiques dels partits de l'oposició, fonts governamentals eslovenes apunten a l'ACN que el camí del país balcànic cap a la independència va ser "el camí de l'estat de dret" i que "l'únic aspecte il·legal" van ser les "ordres d'atacar" el país que es van donar a nivell iugoslau.

Soldats ioguslaus durant la guerra a Eslovènia/Peter Božič

En aquest sentit, fonts diplomàtiques eslovenes recorden que el camí cap a la independència es va basar de forma “inequívoca” en la constitució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia del 1974, que recollia en el preàmbul “el dret dels ciutadans a l’autodeterminació, incloent-hi el dret a la secessió”. A més, les mateixes fonts reblen que

Els mitjans internacionals recorden la brutalitat de la policia espanyola un any després de l’1-O

MÓN - EUROPA

Els principals mitjans d'arreu del món publiquen reportatges sobre la situació política passat un any 

Per: Redacció 

01.10.2018  13:09

Ara fa un any les imatges de l’1-O  feien la volta al món: la gent fent arribar les urnes als col·legis, i votant malgrat la violència extrema de la policia espanyola contra els ciutadans. ‘La vergonya d’Europa’, va arribar a titular en portada la web de la CNN. Avui els principals mitjans de tot el món es demanen què ha passat un any després, i han recordat aquelles mateixes imatges que avui, tal com va fer l’ex-ministre d’Afers Estrangers Alfonso Dastis, la portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, posava en qüestió.

BBC: Què ha passat a Catalunya un any després del referèndum?

El periodista Gavin Lee ha fet un reportatge des de Barcelona. El periodista parla des de les escales del Pau Claris, on hi va haver algunes de les càrregues més violentes. I així comença el reportatge, recordant aquelles imatges. Parla amb Roger Español, que explica com li van disparar la pilota de goma que li va fer perdre un ull. ‘Ha estat un any perdut per a mi, un any de recuperació físicament i

Diputats danesos recorden al govern espanyol que el conflicte amb Catalunya és un problema europeu

MÓN - EUROPA

'La crisi a Catalunya amenaça drets i principis democràtics a Europa', diuen en una carta.

Per: Redacció 

10.04.2018  18:55

Vuit diputats danesos han enviat una carta al govern espanyol per mostrar la seva preocupació per la situació política a Catalunya i instar a trobar una solució pactada. ‘El Parlament de Dinamarca va decidir el maig de 2015 abordar la creixent tensió entre Espanya i Catalunya i va demanar a les dues parts que establissin un diàleg per a trobar una solució pacífica als problemes sobre l’autodeterminació de Catalunya’, comença la carta. ‘Estem profundament preocupats per l’escalada de la crisi política a Catalunya (…) Les eleccions del 21 de desembre van obtenir molta participació, per tant, esperem que el resultat sigui respectat’, afegeixen els diputats danesos.



La carta també denuncia l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola: ‘Sembla estar descarrilant el retorn a la normalitat’. A més, critica l’existència de presos polítics que persegueixen l’objectiu de la independència ‘per mitjans democràtics’ i recorda que Amnistia Internacional ho ha denunciat. ‘Presenciem una judicialització de l’assumpte en comptes de trobar-hi solucions per a resoldre’l’.



Sobre la detenció de Carles Puigdemont, els diputats han destacat ‘la creixent dimensió europea’ del conflicte: ‘Europa ha de garantir que cap dels polítics encausats s’enfronti a persecució política si és lliurat a Espanya (…) La crisi a

La xarxa recorda com la Guàrdia Civil va vexar una dona a Canyamars l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Recorden a la policia espanyola els casos de violència dels agents contra les dones que volien votar.

Per: Redacció 

28.11.2017  18:01

Un dels municipis que va patir més la violència de la policia espanyola l’1-O va ser Dosrius, al Maresme. És un dels llocs on més es van acarnissar contra la gent que volia votar; fins i tot el batlle, Marc Bosch, va haver d’anar a l’hospital pels cops de porra que va rebre, i encara va acabar essent cridat a declarar ‘per resitència greu a l’autoritat’.



Una de les imatges més impactants d’aquella jornada va tenir lloc al nucli de Canyamars, just davant del casal Les Cotxeres, un dels llocs habilitats com a col·legi electoral. Aquest vídeo, que es va difondre aquell mateix dia, permet veure com els agents de la Guàrdia Civil van reduir, arrossegar i vexar, mig despullant, una dona que havia anat a votar.

La CUP recorda la frase de Mas: "Puc ser el primer o puc ser l'últim"

El partit d'Antonio Baños fa una piulada amb el vídeo de Mas de l'any passat pronunciant aquesta frase.

per N.R 29 de Novembre 2015 a les 22.22 h 




La CUP ha fet aquest vespre una piulada recordant una de les frases que Artur Mas va pronunciar el 25 de novembre de l'any passat en una conferència a Barcelona: "Puc ser el primer o puc ser l'últim... Ja veuen que no hi ha condicions personals".

Aquesta piulada arriba poques hores després de saber-se el resultat de l'assemblea que la CUP ha celebrat aquesta tarda a Manresa i on el partit s'ha decantat majoritàriament per rebutjar la investidura de Mas.

Economistes de l'ANC recorden que els bancs catalans ja no depenen del Banc d'Espanya

per Gemma Aguilera  21 de Setembre 2015

Remarquen que Europa no posaria en risc CaixaBank i Banc Sabadell amb un 'corralito'.

 

Banc Central Europeu.

La sectorial d'Economistes de l'ANC ha volgut respondre el governador del Banc d'Espanya, que aquest matí ha alertat del risc de patir un 'corralito' a Catalunya en cas d'independència. L'ANC li recorda a Linde que des de fa un any "el Banc d'Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE)".

Amb la creació de la Unió Bancària i l'establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, assenyalen, "el BCE mai posaria en risc l'accés d'aquestes entitats al seu finançament" com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, "l'amenaça de 'corralito' a Catalunya és tan falsa com inacceptable", sentencien.

La BBC recorda que l'Estat que ha patit més fallides és Espanya

30/06/2015

Des del segle XVI, ha tingut 14 crisis de deute extern, seguida de les 8 d'Argentina i les 6 de Grècia.

Redacció

La cadena britànica BBC ha recordat en un reportatge que l'Estat que ha patit més fallides és Espanya. L’Estat espanyol n’ha tingut 14, seguida de les 8 d'Argentina i les 6 de Grècia. Historiadors econòmics afirmen que, malgrat la mala premsa, Argentina no és el país que més ha incomplert els seus deutes.

Si es considera fallida com una crisi de deute extern produït per inestabilitat política, guerres i revolucions, o bé per onades de crèdit barat per un augment especulatiu dels préstecs, el pitjor deutor de la història ha estat Espanya, amb 14 crisis relacionades amb compromisos financers, segons l'emissora.

Així ho indica un ránking dels països amb més fallides des del segle XVI (o la seva independència) elaborat a partir de dades recollides per Kenneth Rogoff i Carmen Reinhart, de la Universitat de Harvard, i altres investigadors com l'economista Miguel Ángel Boggiano, de la Universitat de Sant Andrés a Buenos Aires.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/la_bbc_recorda_que_l_estat_que_ha_patit_mes_fallides_es_espanya_110349.php