El BCE fa equilibris amb una baixada de tipus d’interès de doble tall

 

 

ECONOMIA

 

Les demandes encreuades dels països del nord i del Mediterrani dificulten una guia estable per a la política monetària | Les reticències dels EUA tensen les decisions de Frankfurt i Londres

 

El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, la presidenta del BCE, Christine Lagarde i el ministre alemany de Finances, Christian Lindner / Consell Europeu/DPA

 

Alberto Prieto

 
05/06/2024 20:59 

 

 

La política monetària restrictiva del Banc Central Europeu sembla haver tocat sostre. D’ençà de la darrera reunió del Consell de Govern, les sempre prudents autoritats de Frankfurt van començar a ser explícites pel que fa al camí a curt termini. Tant la presidenta Christine Lagarde com el vicepresident i exministre espanyol Luís de Guindos fa setmanes que reconeixen el que els mercats ja donen per fet: el pròxim sis de juny, els tipus d’interès baixaran per primer cop en dos anys. La ràtio de refinançament -el cost del crèdit- s’ha quedat, finalment, a només dues dècimes del màxim històric: el 4,5% actual frega el 4,75% que registrava l’institut emissor durant els primers mesos de la moneda única. Amb la inflació a l’eurozona relativament estable, en un 2,4% marginalment superior a la referència que s’estableix l’entitat per a si mateixa -el 2%-, tot sembla indicar que el preu dels diners caurà per encetar l’estiu. Ara bé, malgrat que les expectatives inflacionistes continuen sent falagueres -tot i que a l’Estat espanyol, per exemple, es manté per sobre del 3%- la tensa situació geopolítica posa en dubte l’estratègia a mitjà termini. “Les dades actuals alentiran el procés”, indica a Món Economia el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà. “Tindrem baixades, però no tant com s’esperava”.

El retrocés que experts i inversors descompten per al pròxim dijous és de 25 punts bàsics, i situaria el canvi en el 4,25%, una ràtio idèntica a la que va marcar el Banc a l’inici de la crisi financera del 2008. El conflicte, però, està en el més enllà. “Els mercats no pensen en què farà el BCE aquest dijous, o el mes que ve: pensen a sis mesos vista”, reflexiona el professor de la UPF-BSM Xavier Brun. “Per això les borses ja han pujat”. És a dir: l’eufòria per la caiguda del preu del crèdit ja ha fet el seu efecte sobre els fluxos financers, i la resposta en endavant dependrà de les mesures que anunciï Lagarde en endavant. Enguany queden quatre reunions, a banda de la del pròxim dijous: al juliol, al setembre, a l’octubre i al desembre. Les pròximes taules de governadors, segons les darreres declaracions, estaran lluny de ser pacífiques: alguns dels mercats més potents de la Unió tenen posicions contradictòries pel que fa a les restriccions monetàries que cal imposar amb les dades de preus, ocupació i creixement que registren els 27. La divisió, la de sempre: el sud d’Europa vol canvis; el nord i el centre criden a la calma. 

A les economies mediterrànies, però també a França, “el record dels homes de negre fa encara molta por”, alerta Clarà. Amb un retorn de les normes fiscals europees, els límits durs de despesa i els nous llindars d’endeutament fan patir especialment als estats menys productius. “Són molts milions que s’estalvien amb les retallades de tipus d’interès”, continua Brun; tot recordant que, arran de la Gran Recessió, el passiu s’ha traslladat de les empreses -més previngudes arran d’un 2008 especialment perniciós per als negocis amb desequilibris al balanç- al sector públic. No és estrany, doncs, que les crides a les baixades sostingudes vinguin d’aquestes geografies: el governador del Banc d’Itàlia, Fabio Panetta, ha estat explicit, demanant “una sèrie de retallades” que tornin el cost del crèdit a la Unió a un “punt neutral”. El seu homòleg francès, François Villeroy de Galhau, també ha deixat la porta oberta a continuar amb la flexibilització en la reunió del juliol; una postura que no descarten els experts. “Caldrien baixades progressives”, considera Brun; una estratègia que permet modular reunió a reunió les postures segons com respon l’entorn econòmic. “Si la baixada és de mica en mica, el missatge és que l’economia va bé i que anem desfent-nos dels problemes”, argumenta l’economista. Per contra, una mesura única, però molt brusca fa pensar els mercats que “t’has passat de frenada”, que cal una correcció immediata. “I això seria molt negatiu”.

L’economista en cap del BCE, Phillip Lane / EP

 

 

Els històrics coloms, però, viuen molt a prop del seu depredador natural. Les inflexibles finances alemanyes, neerlandeses o austríaques s’allunyen sempre que poden d’aquestes aproximacions menys ortodoxes. Sense anar més lluny, l’economista i representant de Berlin al Consell de Govern del BCE, Isabel Schnabel, ha reblat sense esperar que la postura de Villeroy i Panetta no encaixa amb les dades que manega la institució. “Segons les dades actuals, no sembla justificada una retallada de tipus al juliol”, declarava Schnabel, explícitament contrària a qualsevol iniciativa que “vulgui moure’s massa ràpidament”. Idèntica ha estat la posició del banquer central de la República Federal, el governador del Bundesbank Joachim Nagle; que si bé concedeix la derrota del juny, alerta contra “posar el pilot automàtic” la resta de l’any. Sigui com sigui, fins i tot les perspectives més flexibilitzadores descarten baixades intenses: els 25 punts bàsics que va indicar De Guindos en la seva darrera intervenció pública seran la norma de les retallades fins a nou avís, sempre que no hi hagi una “sorpresa majúscula”, en paraules de l’economista en cap de la institució, l’irlandès Philip Lane. Des del seu punt de vista, l’estabilització no arribarà fins al 2025; i aquest any les polítiques de Frankfurt es mantindran “restrictives”. 

La nova normalitat dels tipus elevats

El BCE augmenta el tipus d’interès fins a un 3%, la xifra més alta des del 2008

 

 

ECONOMIA

 

 

Es tracta del cinquè augment consecutiu d'ençà del juliol proppassat, quan els tipus d'interès se situaven en un 0%.

 

 

 

 

 

EuropaPress/Redacció

02.02.2023 - 14:28

Actualització: 02.02.2023 - 14:46

 

 

El Banc Central Europeu (BCE) ha decretat, com era previst, un nou augment de cinquanta punts base (0,5%) del tipus d’interès, situant així el preu oficial dels diners en un 3%. Es tracta de la xifra més alta d’ençà del 2008.

 

Així, el tipus d’interès per a les operacions de refinançament se situarà ara en un 3%, mentre que la taxa de dipòsit arribarà a un 2,50% i la de facilitat de préstec a un 3,25%.

 

Es tracta del cinquè augment consecutiu d’ençà del juliol proppassat, quan els tipus d’interès se situaven en un 0%. L’objectiu d’aquest augment progressiu dels tipus és combatre la inflació, que a la UE va assolir un màxim d’un 10,6% l’octubre proppassat.

 

Així, el BCE desafia les veus que preveien una relaxació de la

El Constitucional alemany tomba el programa de compra de deute del BCE

CORONAVIRUS






Europa Press
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 5 de maig de 2020

El Tribunal Constitucional d'Alemanya ha desestimat parcialment la reclamació presentada fa cinc anys per un grup d'acadèmics i empresaris germànics contra el programa de compres de deute públic (PSPP per les sigles en anglès) llançada pel Banc Central Europeu (BCE) el 2015, encara que considera que l'entitat ha excedit les seves atribucions i que aquest programa té un "abast desproporcionat".



Per això, exigeix que s'introdueixin canvis en el mateix en un termini màxim de tres mesos o el Bundesbank podria veure's forçat a deixar de prendre part en ell. "Respecte de la reclamació que el PSPP eludeix a la pràctica l'Article 123 del Tractat de la UE, el Tribunal Constitucional no va trobar cap violació de la prohibició de finançar els

El Parlament Europeu demana que el BCE dirigeixi les injeccions de capital en inversions com el corredor mediterrani

PAÍS

L'Eurocambra aprova l’informe de Ramon Tremosa per 437 vots a favor, 121 en contra i 140 abstencions.

Per: ACN

 

22.11.2016  12:35

 

 

 

 

 

El Parlament Europeu ha instat al Banc Central Europeu a prioritzar la compra d’actius de projectes d’inversió productiva, com el corredor mediterrani. L’Eurocambra ha aprovat l’informe sobre el BCE de l’eurodiputat del PDECAT, Ramon Tremosa, que ha destacat que ‘en lloc de limitar-se a finançar la despesa corrent dels estats’ cal que Frankfurt adquireixi bons del Banc Europeu d’Inversions, en projectes estratègics a nivell europeu, com el corredor, i estimuli així ‘al màxim possible el creixement econòmic’. Tremosa ha recordat que la política monetària ‘expansiva’ del BCE afavoreix els països del sud però ha avisat que ‘si es deixés de fer’ els tipus ‘pujarien a nivells del 2011’.



L’informe de Tremosa adverteix que les polítiques expansives estan fent ajornar moltes reformes pendents en alguns estats, així com també la reducció del dèficit públic. ‘És el cas de França, però

Més Corredor Mediterrani, la recomanació de l'Eurocambra al BCE

INFORME BCE




Víctor Costa
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 13 d'octubre de 2016

En què i com podria el Banc Central Europeu (BCE) gastar millor? Aquesta és una de les grans preguntes amb resposta que es desprèn de l'informe anual 2015 del BCE que el seu ponent i també eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, ha presentat aquest dijous al Cercle d'Economia. Més concretament, Tremosa que va aconseguir tirar endavant l'informe amb 36 vots a favor, 12 abstencions i 7 vots en contra a la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris, ha explicat que la recomanació del Parlament Europeu al BCE passa per redireccionar o ampliar l'estratègia.
"No és comprar menys deute sinó comprar millor". O el que és el mateix, un canvi d'inversió "no en quantitat sinó en qualitat". De la compra directe de deute públic i corporatiu a la també adquisició de bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI). I tot plegat, amb un objectiu principal: accelerar el Corredor Mediterrani així com altres projectes d'infraestructures de la Unió Energètica i Ferroviària mitjançant les inversions privades d'interès públic.

Suport públic a Draghi

Draghi activa totes les mesures a l'abast per reactivar l'economia

ÀLEX FONT MANTÉ Barcelona Actualitzada el 10/03/2016 13:53

ECONOMIA

El BCE abaixa els tipus d'interès a un nou mínim històric (0%), castigarà els bancs que es guardin els diners i premiarà els que vulguin donar crèdit. A més, augmentarà les compres de deute, que ara també inclouran bons corporatius. Tot i aquest arsenal, els mercats no semblen gaire impressionats: l'euro puja.

El president del BCE, Mario Draghi. / YVES HERMAN / REUTERS

Hi havia moltes expectatives pel que pogués anunciar el Banc Central Europeu avui, i les expectatives no eren infundades. L'organisme presidit per  Mario Draghi ha comunicat que activa totes les mesures que té a l'abast per intentar reanimar una economia europea que està gairebé estancada i una inflació que està directament en caiguda lliure malgrat els estímuls que ja aplicava el mateix BCE.

L'anunci de les mesures ha tingut un impacte immediat en la cotització de l'euro respecte del dòlar, que ha caigut en picat (fet a priori positiu, ja que això facilita les exportacions de les empreses europees i, per tant, estimula el creixement). De totes maneres, pocs minuts després l'euro ha tornat a créixer i s'ha situat fins i tot per sobre del nivell que tenia abans de l'anunci. En resum, no està gens clar que les mesures anunciades hagin impressionat els mercats. 

Economistes de l'ANC recorden que els bancs catalans ja no depenen del Banc d'Espanya

per Gemma Aguilera  21 de Setembre 2015

Remarquen que Europa no posaria en risc CaixaBank i Banc Sabadell amb un 'corralito'.

 

Banc Central Europeu.

La sectorial d'Economistes de l'ANC ha volgut respondre el governador del Banc d'Espanya, que aquest matí ha alertat del risc de patir un 'corralito' a Catalunya en cas d'independència. L'ANC li recorda a Linde que des de fa un any "el Banc d'Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE)".

Amb la creació de la Unió Bancària i l'establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, assenyalen, "el BCE mai posaria en risc l'accés d'aquestes entitats al seu finançament" com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, "l'amenaça de 'corralito' a Catalunya és tan falsa com inacceptable", sentencien.

Els líders de l'euro aconsegueixen un acord sobre el futur de Grècia

"Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", assegura Merkel sobre l'anomenat "Grexit"

Tsipras: "L'acord és difícil però evitem l'estrangulament"

EP | Actualitzat el 13/07/2015 a les 11:25h

Tsipras, a la sortida de la reunió. Foto: Reuters/Europa Press.

Els caps d'Estat i de govern de l'Eurozona han aconseguit aquest dilluns un acord sobre el futur de Grècia, que obre la via a la negociació d'un tercer rescat per a l'economia grega a canvi d'una estricta condicionalitat, que inclou reformes immediates i "molt més dures", en paraules d'un alt funcionari. Els líders europeus han retirat del text final l'amenaça d'una sortida temporal de l'euro de Grècia -el Grexit- si no concloïen amb èxit les negociacions. "Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", ha conclòs la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Entre les principals concessions de Tsipras hi ha l'acceptació de reformes més exigents que les que van rebutjar els grecs en el referèndum, per la qual cosa fonts del govern grec recorden que el primer ministre no té mandat per anar tan lluny i ha de sotmetre el resultat als parlamentaris. Merkel, al seu torn, ha reiterat en roda de premsa que Berlín no va intentar imposar aquest escenari a Atenes, sinó que es tractava d'una proposta que els grecs no van voler acceptar.

La participació de l'FMI, que Atenes ha intentat vetar sense èxit, està assegurada en el nou programa, tot i que no s'ha aclarit de quina manera. Un altre escull fins a l'últim moment, segons les fonts consultades, ha estat el fons de privatitzacions que finalment es crearà a Grècia per vendre béns públics per valor de 50.000 euros, amb la idea de reduir part del deute.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat a la sortida de la reunió que d'aquests 50.000 milions d'euros, s'espera que la meitat s'utilitzi per a la recapitalització dels bancs. Els 25.000 milions d'euros restants es repartirien a parts iguals entre inversions productives i el pagament de venciments.

Aquest fons, que quedarà sota la supervisió de les institucions europees, és també una imposició d'Alemanya, a la qual es resistien les autoritats gregues perquè dubten que es puguin mobilitzar més de 17.000 milions d'euros. L'FMI tampoc considera realista la xifra i apuntava a 7.000 milions d'euros a l'any, segons fonts europees.

L'acord s'ha aconseguit per "unanimitat" dels 19 països de l'euro i preveu un paquet de mesures "serioses" i un suport financer, segons ha indicat el president del Consell i president de les cimeres de l'euro, Donald Tusk, en una roda de premsa.

L'anunci ha transcendit primer a través dels perfils de diversos primers ministres a Twitter, minuts abans que obrissin els mercats europeus a les 09:00 hores. "Acord", han tuitejat primers ministres com el belga, Charles Michel, o el maltès, Joseph Muscat.

"Hem evitat l'estrangulament"

Tsipras accepta amb retocs la proposta de l'Eurogrup

Dimecres  01.07.2015  11:51

En una carta remesa als membres de la troica, que l'Eurogrup analitzarà aquesta tarda.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha enviat una carta (PDF) als responsables de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, en què accepta la proposta plantejada per la troica per al manteniment del rescat amb alguns retocs menors. 'Grècia està preparada per acceptar aquest acord, subjecte a les següents millores, addicions i clarificacions, com a part de l'extensió del programa que expira i el nou rescat, la petició del qual ha estat remesa aquest dimarts', diu Alexis Tsipras en aquesta carta.

La proposta de la troica incloïa un IVA turístic al 13% i alguna referència a la reestructuració del deute. En la carta, Tsipras demana de fixar un descompte especial del 30% en l'IVA a les illes gregues, una demora en l'augment de l'edat de jubilació i ampliar els terminis per a l'eliminació del complement de pensió que s'atorga a les pensions més baixes.

Una altra de les propostes de modificació que fa Tsipras consisteix a reduir la en 200 milions la despesa militar el 2016 (la troica li demanava una retallada de 400 milions). I afegeix el compromís d'establir un nou marc laboral a partir de la tardor vinent.

L'Eurogrup es reunirà avui a la tarda i discutirà els retocs que proposa Tsipras. Ara, l'agència Reuters cita fonts de l'Eurogrup que diuen que les condicions del primer ministre grec 'són difícils d'acceptar'.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4411533/20150701/tsipras-accepta-retocs-proposta-leurogrup.html

Xavier Cuadras: "Una sortida caòtica de Grècia podria beneficiar els catalans"

29/06/2015

ECONOMÍA

"Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona", assegura el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Gemma Aguilera

Xavier Cuadras

Xavier Quadras és professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, està especialitzat en teoria monetària i història financera, i és també director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.


La primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia ha deixat una prima de risc disparada en els països perifèrics i les borses d'aquests països també han registrat fortes pèrdues. Quins efectes pot tenir a curt termini sobre l'economia d'aquests països més dèbils, entre els quals hi ha l'Estat espanyol?

El principal problema és que l'euro estava concebut com una cosa que era irreversible, però si s'acaba produint una sortida de l'euro-zona per part de Grècia, que és el principal risc, aquesta construcció quedaria desmentida. A curt termini, aquesta sortida no tindria per què afectar de manera greu i immediata les economies perifèriques en la mesura que el Banc Central Europeu no ho vulgui, i no ho vol pas. Per tant, els bancs d'aquests països i els seus governs tindran el suport del BCE. Ha pujat la prima de risc, però és probable que només sigui una conseqüència temporal. Ara bé, a mig termini crea un precedent. Si Grècia surt de l'euro, la pregunta que tothom es farà és qui serà el proper. En aquest moment el BCE és capaç d'assegurar la solvència i el funcionament correcte del sistema financer de tots aquests països perifèrics, però si mai tornem a tenir una crisi en algun d'aquests països, que no té per què ser ara però potser d'aquí a quatre o cinc anys, la pregunta que ens hem de formular és si ja hi ha un precedent perquè ha sortit Grècia, els mercats poden intuir que la solució a la crisi sigui la mateixa que va tenir el cas grec.


És a dir, que la crisi grega enviarà un missatge d'alerta als mercats perquè tinguin en compte el desenllaç com a indicador per a futures crisis?

Sí, perquè s'hauran creat unes expectatives, i aleshores és quan es produeixen sortides de capital. Quan un país té un problema greu i s'espera que acabi sortint de l'euro, al final és com una profecia que s'autocompleix, perquè al final els inversors treuen els diners d'aquest país i sostenir el sistema financer i bancari és més complicat, la prima de risc augmenta, etc. Si Grècia surt de l'euro crea un precedent, i aquest és el risc més important de la crisi grega a dia d'avui. Però és un risc a mig termini que no visualitzarem encara en les properes setmanes, sinó quan en un dels països considerats perifèrics hi esclati una nova crisi.


En les crisis més recents de Grècia, l'any 2010 amb la crisi del deute sobirà i el primer rescat de la UE, i el 2012 amb el segon rescat, sí que es va produir l'efecte contagi a d'altres economies, com l'espanyola. Ara la majoria d'experts asseguren que no hi ha risc de contagi, però la incertesa de què parlava vostè hi és?

Espanya, aquell país de l’Europa de l’Est

Divendres, 17 d'abril de 2015 05:00 h

Un estudi del Banc Central Europeu deixa en evidència el problema de l’Estat amb l’economia submergida

---

Que el “t’ho faig amb IVA o sense IVA” és molt popular a l’Estat ja se sabia. Ara bé, un estudi demostra que en matèria d’economia submergida, Espanya està a l’alçada dels països de l’Europa de l’Est i de la resta dels PIGS. Mentrestant, els estats de l’Europa occidental són inabastables per Madrid, que està clarament per darrere de la mitjana de la UE en aquest paràmetre.

El gràfic mostra el percentatge d'economia submergida en l'eix vertical i el nombre de pagaments amb targeta en l'horitzontal

Gairebé 200.000 milions d'euros en negre circulant

Espanya registrava una economia submergida del 18,6% el 2013, per sobre de tota l’Europa occidental excepte Grècia i Itàlia, i també de la República Txeca i Eslovàquia. A més, s’apropa a països com Hongria, Eslovènia o Polònia. 

Segons l’estudi, amb dades del BCE i l’Interbank Card Center, és el tercer estat de la UE on circulen més diners en negre amb 195.641 milions d’euros. Només està per darrere d’Itàlia i també de França, que té també uns 200.000 milions d’economia submergida però el doble de PIB que Espanya.

Poc ús de les targetes de crèdit i dèbit

Una activista es llença sobre Draghi en plena roda de premsa

ARA Frankfurt | Actualitzada el 15/04/2015 14:55

La dóna, que ha arribat a pujar a la taula del president del BCE, ha estat reduida.

Una activista ha interromput aquest dimecres al migdia la roda de premsa del president del Banc Central Europeu (BCE). Mario Draghi. La dona, que duia una samarreta en la que es podia llegir "la dictadura del BCE", ha estat reduida pels serveis de seguretat.

Mario Dragui començava la seva compareixença davant la premsa quan des de les cadires dels periodistes ha saltat una dona, que fins i tot a pujat sobre la taula del president del BCE, tirat alhora papers. Ràpidament han actuat els serveis de seguretat, que se l'han endut, i MArio Draghi ha pogut continuar amb la roda de premsa.

Enllaç noticia : 

http://www.ara.cat/economia/activista-increpa-Draghi-plena-premsa_0_1339666220.html 

Enllaç video :

http://elpais.com/elpais/2015/04/15/videos/1429102013_693284.html 

 

La UE investiga si Espanya va donar ajuts d'Estat a la banca, segons el 'Financial Times'

Brussel·les recopila informació sobre l'ús de crèdits fiscals per inflar la solvència d'entitats, un fet que també s'hauria produït a Grècia, Portugal i Itàlia.

ARA Barcelona | Actualitzada el 07/04/2015 12:00

Brussel·les investiga els avals a la banc del sud d'Europa. EFE / PATRICK SEEGER / EFE

 

La UE està recopilant informació i podria acabar obrint una investigació sobre  l'ús dels crèdits fiscals per part de la banca espanyola com una via d'aval il·legal per incrementar la seva solvència, segons ha avançat el 'Financial Times'. Brussel·les estudia també informació de Grècia, Itàlia i Portugal per les mateixes pràctiques.

Segons el diari, l'ús d'aquests crèdits fiscals per part de la banca del sud d'Europa suposaria un aval il·legal a bancs que han acumulat actius considerats "de baixa qualitat" a la resta de l'eurozona i podria ser l'origen d'una investigació.

Tots quatre estats tenen desenes de milers de milions d'euros en actius fiscals diferits (DTA) –pèrdues dels bancs que es dedueixen dels seus impostos i que estan avalades per l'Estat–, segons les dades del BCE de l'any passat recollides pel 'FT'.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/UE-investiga-Espanya-illegalment-FT_0_1334866615.html 

L'Eurogrup accepta prorrogar el rescat de Grècia

Els ministres de finances de la zona euro accepten el pla de reformes del govern d'Alexis Tsipras per ampliar els crèdits a Atenes fins el juny. L'FMI i el BCE demanen al país hel·lè més concreció.

ARA/LAIA FORÈS Barcelona/Brussel·les | Actualitzada el 24/02/2015 15:22

Iannis Varufakis divendres a l’Eurogrup. / REUTERS

 

Els ministres de finances dels països de l'Euro han acceptat ampliar els crèdits a Grècia fins el juny, després de validar el pla de reformes que ha presentat aquest dimarts al matí el govern d'Alexis Tsipras. La decisió s'ha pres per videoconferència com a conclusió de les intenses negociacions dels últims dies. Tant la Comissió Europea com el govern alemany s'havien mostrat ja favorables a l'acord, que permetrà a Atenes continuar rebent crèdits fins el juny, mentre negocia amb les institucions de la 'troica' (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) un nou programa d'ajuda al país que garanteixi la sostenibilitat del deute.

Alexis Tsipras: 'He vist Rajoy nerviós'

Divendres  13.02.2015  08:30

El primer ministre grec s'avé a negociar amb la troica sobre el rescat de Grècia

El primer ministre grec, Alexis Tsipras

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha assegurat aquest dijous que ha vist al president espanyol, Mariano Rajoy 'nerviós' a la reunió de caps d'estat i de govern de Brussel·les, la primera en què ha participat el líder de Syriza. Tsipras ha assegurat que Rajoy 's'equivoca' amb la seva actitud respecte a Grècia, i li ha recomanat que no 'externalitzi els seus problemes domèstics', en una referència clara a l'ascens de Podem. Rajoy i Tsipras no s'han saludat a la reunió de Brussel·les, i el president espanyol ha evitat valorar al final de la cimera quina impressió ha tingut del nou dirigent grec. 'No jutjo les persones', ha dit.

'Rajoy ha estat nerviós durant la cimera, sobretot per Grècia. Crec que no té raó', ha dit el primer ministre grec en una roda de premsa a Brussel·les amb tota la premsa internacional. Segons Alexis Tsipras, el president espanyol 's'equivoca' a l'expressar a l'estranger 'els problemes' que té a casa. 'Els problemes d'Espanya han de resoldre's a Espanya, amb la implementació de polítiques que han d'acceptar tots els espanyols', ha dit el líder de Syriza.

El BCE tanca l'aixeta del finançament a Grècia

Dijous  05.02.2015  10:49

Deixa d'acceptar bons de Grècia com a garantia en les seves operacions de finançament

Mario Draghi.

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat la dràstica decisió de tancar l'aixeta de la liquiditat als bancs grecs. En un comunicat emès aquesta nit passada, el BCE ha dit que deixava d'acceptar com a garantia el deute grec en les seves operacions de finançament; per tant, ja no acceptarà els bons emesos per Grècia en entendre que no és possible d'assumir que el pla de rescat del país acabi amb èxit.

Tsipras a Brussel·les: “Atenes respecta les normes de la UE"

Dimecres, 4 de febrer de 2015 12:45 h

El nou primer ministre grec diu que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució" per a Grècia després d'una trobada amb Juncker i Schulz

---

(ACN).- El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras, ha assegurat aquest dimecres des de Brussel·les que el seu govern vol "corregir" el marc europeu però "no trencar-lo". En una breu compareixença amb el president de l'Eurocambra Martin Schulz, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució comuna, viable i mútuament acceptable" pel futur de Grècia i la resta de la UE. El primer ministre grec ha dit que les negociacions amb Brussel·les "van pel bon camí". "Encara no tenim acord, però anem en la bona direcció per trobar un acord viable", ha assegurat des de Brussel·les, on també s'ha reunit amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras

En el seu primer viatge oficial a la capital europea com a primer ministre, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista després de les negociacions". "La història de la UE és de desacords que, al final, acaben amb compromisos, amb acords. Tenim la voluntat de treballar en aquesta direcció, treballar per trobar un acord mútuament acceptable", ha reiterat.

Tsipras ha indicat que el seu govern està "disposat" a reflexionar, però té l'objectiu "de respectar la sobirania del poble grec". Alhora, però, ha dit que Atenes "respecta les normes de la UE". "Volem corregir el marc (europeu), no trencar-lo. I creiem que en aquest marc podem trobar una solució comuna viable pels nostres pobles", ha destacat des de Brussel·les.

El BCE arranca otro pedazo de soberanía financiera a los miembros de la Unión Europea

03/11/2014 - 21:02h

Hoy entra en funcionamiento el Mecanismo Único de Supervisión (MUS) con el que el Banco Central Europeo quiere poner fin a las tradiciones nacionales a la hora de controlar el sistema financiero

De las 6.000 entidades europeas, 120 estarán directamente supervisadas por Frankfurt, que autorizará desde el reparto de dividendos a la compra de deuda pública, las ampliaciones de capital y las operaciones corporativas

El poder sancionador permanece en el Banco de España excepto para los temas regulados solo por el Derecho Europeo

El presidente del BCE, Mario Draghi. EFE

A partir de hoy, la posibilidad de que un banco con problemas sea rescatado con dinero público se convierte en una opción algo menos recurrente de lo que lo fue durante la última crisis financiera. Al menos, esa es la intención final de la Unión Bancaria Europea, cuyo primer pilar, el Mecanismo Único de Supervisión (MUS), comienza a funcionar este martes. 

Esta nueva supervisión única quiere empezar por romper los vicios del pasado que han impregnado las relaciones de los supervisores financieros europeos con los bancos en los últimos años: evitar los rápidos rescates a cargo de los contribuyentes que se llevaron a cabo en Centroeuropa al comienzo de la crisis, controlar la compra masiva de deuda pública por parte de las entidades de cada país o vacunarse contra decisiones estrambóticas, como las que protagonizó el Banco de España obligando a fusiones políticas de cajas de ahorro que dieron lugar a tormentas perfectas como la de Bankia.

Els bancs catalans aproven els test d'estrès del BCE

ACN | Actualitzat el 26/10/2014 a les 12:31h

CaixaBank assoleix un 9,3% en l'escenari advers, el Banc Sabadell un 8,3% i Catalunya Banc un 8% 

Tots els bancs catalans han aprovat les proves d'estrès publicades aquest diumenge pel Banc Central Europeu i l'Autoritat Bancària Europea. Un total de 24 entitats de les 123 analitzades per l'ABE han suspès els test d'estrès perquè no han assolit el mínim requeriment de capital, del 8% en l'escenari base i del 5,5% en l'advers. 

Els resultats del BCE inclouen 25 bancs amb necessitat de capital, entre ells l'espanyol Liberbank. L'estat amb més suspesos és Itàlia, amb 9 entitats amb requeriments de capital, entre elles Banca Monte dei Paschi di Siena. 

Alemanya també té un banc amb problemes, el Münchener Hyopthekenbank, CaixaBank ha assolit un 9,3%, el Banc Sabadell un 8,3% i Catalunya Banc un 8%.

http://www.naciodigital.cat/noticia/76697/bancs/catalans/aproven/test/estres/bce

Draghi admet que la recuperació econòmica perd impuls

LAIA FORÈS Brussel·les | Actualitzada el 22/09/2014 16:47

El president del BCE treu importància al poc èxit a l'última subhasta per als bancs

El president del BCE, Mario Draghi, ha avisat que la recuperació econòmica a la zona euro ha perdut embranzida i ha recordat als governs dels països de l'euro que no aturin les reformes estructurals per tornar al creixement. "La recuperació perd impuls", ha advertit Draghi. 

Sobre la barra lliure per als bancs que va impulsat la setmana passada el BCE i que no va tenir l'èxit esperat, Draghi ha assegurat que els resultats de la subhasta de crèdit "es troben dins de la forquilla" que esperava la institució monetària.