El BCE fa equilibris amb una baixada de tipus d’interès de doble tall

 

 

ECONOMIA

 

Les demandes encreuades dels països del nord i del Mediterrani dificulten una guia estable per a la política monetària | Les reticències dels EUA tensen les decisions de Frankfurt i Londres

 

El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, la presidenta del BCE, Christine Lagarde i el ministre alemany de Finances, Christian Lindner / Consell Europeu/DPA

 

Alberto Prieto

 
05/06/2024 20:59 

 

 

La política monetària restrictiva del Banc Central Europeu sembla haver tocat sostre. D’ençà de la darrera reunió del Consell de Govern, les sempre prudents autoritats de Frankfurt van començar a ser explícites pel que fa al camí a curt termini. Tant la presidenta Christine Lagarde com el vicepresident i exministre espanyol Luís de Guindos fa setmanes que reconeixen el que els mercats ja donen per fet: el pròxim sis de juny, els tipus d’interès baixaran per primer cop en dos anys. La ràtio de refinançament -el cost del crèdit- s’ha quedat, finalment, a només dues dècimes del màxim històric: el 4,5% actual frega el 4,75% que registrava l’institut emissor durant els primers mesos de la moneda única. Amb la inflació a l’eurozona relativament estable, en un 2,4% marginalment superior a la referència que s’estableix l’entitat per a si mateixa -el 2%-, tot sembla indicar que el preu dels diners caurà per encetar l’estiu. Ara bé, malgrat que les expectatives inflacionistes continuen sent falagueres -tot i que a l’Estat espanyol, per exemple, es manté per sobre del 3%- la tensa situació geopolítica posa en dubte l’estratègia a mitjà termini. “Les dades actuals alentiran el procés”, indica a Món Economia el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà. “Tindrem baixades, però no tant com s’esperava”.

El retrocés que experts i inversors descompten per al pròxim dijous és de 25 punts bàsics, i situaria el canvi en el 4,25%, una ràtio idèntica a la que va marcar el Banc a l’inici de la crisi financera del 2008. El conflicte, però, està en el més enllà. “Els mercats no pensen en què farà el BCE aquest dijous, o el mes que ve: pensen a sis mesos vista”, reflexiona el professor de la UPF-BSM Xavier Brun. “Per això les borses ja han pujat”. És a dir: l’eufòria per la caiguda del preu del crèdit ja ha fet el seu efecte sobre els fluxos financers, i la resposta en endavant dependrà de les mesures que anunciï Lagarde en endavant. Enguany queden quatre reunions, a banda de la del pròxim dijous: al juliol, al setembre, a l’octubre i al desembre. Les pròximes taules de governadors, segons les darreres declaracions, estaran lluny de ser pacífiques: alguns dels mercats més potents de la Unió tenen posicions contradictòries pel que fa a les restriccions monetàries que cal imposar amb les dades de preus, ocupació i creixement que registren els 27. La divisió, la de sempre: el sud d’Europa vol canvis; el nord i el centre criden a la calma. 

A les economies mediterrànies, però també a França, “el record dels homes de negre fa encara molta por”, alerta Clarà. Amb un retorn de les normes fiscals europees, els límits durs de despesa i els nous llindars d’endeutament fan patir especialment als estats menys productius. “Són molts milions que s’estalvien amb les retallades de tipus d’interès”, continua Brun; tot recordant que, arran de la Gran Recessió, el passiu s’ha traslladat de les empreses -més previngudes arran d’un 2008 especialment perniciós per als negocis amb desequilibris al balanç- al sector públic. No és estrany, doncs, que les crides a les baixades sostingudes vinguin d’aquestes geografies: el governador del Banc d’Itàlia, Fabio Panetta, ha estat explicit, demanant “una sèrie de retallades” que tornin el cost del crèdit a la Unió a un “punt neutral”. El seu homòleg francès, François Villeroy de Galhau, també ha deixat la porta oberta a continuar amb la flexibilització en la reunió del juliol; una postura que no descarten els experts. “Caldrien baixades progressives”, considera Brun; una estratègia que permet modular reunió a reunió les postures segons com respon l’entorn econòmic. “Si la baixada és de mica en mica, el missatge és que l’economia va bé i que anem desfent-nos dels problemes”, argumenta l’economista. Per contra, una mesura única, però molt brusca fa pensar els mercats que “t’has passat de frenada”, que cal una correcció immediata. “I això seria molt negatiu”.

L’economista en cap del BCE, Phillip Lane / EP

 

 

Els històrics coloms, però, viuen molt a prop del seu depredador natural. Les inflexibles finances alemanyes, neerlandeses o austríaques s’allunyen sempre que poden d’aquestes aproximacions menys ortodoxes. Sense anar més lluny, l’economista i representant de Berlin al Consell de Govern del BCE, Isabel Schnabel, ha reblat sense esperar que la postura de Villeroy i Panetta no encaixa amb les dades que manega la institució. “Segons les dades actuals, no sembla justificada una retallada de tipus al juliol”, declarava Schnabel, explícitament contrària a qualsevol iniciativa que “vulgui moure’s massa ràpidament”. Idèntica ha estat la posició del banquer central de la República Federal, el governador del Bundesbank Joachim Nagle; que si bé concedeix la derrota del juny, alerta contra “posar el pilot automàtic” la resta de l’any. Sigui com sigui, fins i tot les perspectives més flexibilitzadores descarten baixades intenses: els 25 punts bàsics que va indicar De Guindos en la seva darrera intervenció pública seran la norma de les retallades fins a nou avís, sempre que no hi hagi una “sorpresa majúscula”, en paraules de l’economista en cap de la institució, l’irlandès Philip Lane. Des del seu punt de vista, l’estabilització no arribarà fins al 2025; i aquest any les polítiques de Frankfurt es mantindran “restrictives”. 

La nova normalitat dels tipus elevats

El ritme de baixada, però, no canvia els objectius: la realitat monetària que va viure Europa d’ençà del 2012, amb mitja dècada de tipus zero, “no tornarà”. El consumidor final, apunta Clarà, cerca aquesta mena de decisions: “desitgen la situació anterior, perquè van viure còmodament durant molts anys”; recorda l’economista. Sense cost d’operacions de refinançament, les hipoteques variables van esdevenir la norma, amb mensualitats generalment baixes, i l’endeutament familiar es va situar com a gran potenciador del consum. Durant la darrera crisi inflacionista, però, préstecs immobiliaris “que podien estar en els 700 euros de sobte van saltar als 1.000 o 1.200 en molt poc temps”. Aquesta tensió es moderarà, és cert, però no arribarà a desaparèixer. “La inflació aterrarà en el 2-2,5% -argumenta Brun- i els tipus es mantindran per sobre d’aquest nivell”. És a dir, el crèdit comunitari no tornarà a ser gratuït a curt termini. Això, per altra banda, explica el retrocés del passiu entre negocis i particulars: el deute familiar a l’Estat va caure el 2023 per sota del 100% de la renda disponible -per sota d’Alemanya- segons dades de l’OCDE; mentre que, com recorda el docent, “des del 2008 fins ara l’endeutament de les empreses sobre actius ha disminuït”. 

El director general de la Reserva Federal, Jerome Powell / EP

 

 

Mirar “de reüll” als Estats Units

Frankfurt, doncs, apunta cap a la baixada de tipus d’interès a curt termini. També ho fa Londres: tot i que l’aïllament provoca que la inflació se situï al 4,4% al Regne Unit, el Bank of England també dona pistes d’una retallada en el cost del crèdit durant l’estiu. Ambdós, però, ho fan amb un ull a l’altra banda de l’Atlàntic: la Reserva Federal, sempre capdavantera en les mesures monetàries, està en alerta. Tal com va anunciar recentment el seu director general Jerome Powell, els tipus es mantindran intactes durant el trimestre. Alguns governadors, fins i tot, alerten que el punt d’equilibri pot ser més alt del que s’esperava; alarmats per una inflació consistentment superior al 3% que no aconsegueixen doblegar. 

Tot i la independència de Washington que Lagarde reivindica sempre que és preguntada pels seus homòlegs estatunidencs, “en un món global amb forces de mercat globals”, raona Clarà, adaptar-se al context esdevé una obligació. Una caiguda del preu de l’euro respecte del dòlar té alguns beneficis, com ara una millora en les exportacions i l’atracció de capitals. Ara bé, sent la moneda nord-americana la divisa clau de mercats estratègics -com és el petroli-, el perill supera les garanties. “Com que l’energia es compra en dòlars, una pujada del dòlar respecte de l’euro comportaria un repunt de la inflació”, alerta Brun. Així, el Consell de Govern haurà de “mirar de reüll” el que faci Powell. Més encara, prossegueix el professor de la UOC, en un context de tensió al sector del cru. “L’OPEP ja ha anunciat que reduirà la producció per tenir menys estoc”; fet que encareix el producte.  

El Canadà marca el camí

La primera fitxa, però, no l’ha mogut cap dels dos grans bancs d’occident. Després de la recent decisió del regulador monetari suís d’una primera rebaixa de tipus d’interès, el Canadà ha comunicat aquest mateix dimecres un retrocés de 25 punts bàsics en el cost de les operacions de refinançament. L’organisme liderat per Tiff Macklem, així, deixa el preu del crèdit en el 4,75% després de mesos estable en cinc punts. El mateix director general, amb les dades de preus del seu país a la mà, considera “raonable” no només aquesta operació, sinó un camí estable de flexibilitzacions monetàries consecutives -en el mateix sentit que defensen els seus homòlegs francès o italià-. L’IPC canadenc, a més, se situa en el 2,7%, quatre dècimes per sota de dels països de la zona euro. “Amb més i més proves que la subjacent es relaxa, la política monetària ja no necessita ser tran restrictiva”, ha declarat Macklem. No advoca, però, per moviments bruscos, especialment en un context geopolític hostil: “si abaixem els tipus massa ràpidament, podríem posar en perill els avenços realitzats”, postil·la. Sobre la decisió d’Ontario es fonamentaran les de la resta de capitals, a l’espera d’uns nord-americans a contrapeu. 

 

 

 

ENLLAÇ NOTICIA :

https://elmon.cat/moneconomia/macroeconomia/bce-equilibris-baixada-tipus-dinteres-doble-tall-67422/