ECONOMIA
Les demandes encreuades dels països del nord i del Mediterrani dificulten una guia estable per a la política monetària | Les reticències dels EUA tensen les decisions de Frankfurt i Londres
 |
| El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, la presidenta del BCE, Christine Lagarde i el ministre alemany de Finances, Christian Lindner / Consell Europeu/DPA |
La política monetària restrictiva del Banc Central Europeu sembla haver tocat sostre. D’ençà de la darrera reunió del Consell de Govern, les sempre prudents autoritats de Frankfurt van començar a ser explícites pel que fa al camí a curt termini. Tant la presidenta Christine Lagarde com el vicepresident i exministre espanyol Luís de Guindos fa setmanes que reconeixen el que els mercats ja donen per fet: el pròxim sis de juny, els tipus d’interès baixaran per primer cop en dos anys. La ràtio de refinançament -el cost del crèdit- s’ha quedat, finalment, a només dues dècimes del màxim històric: el 4,5% actual frega el 4,75% que registrava l’institut emissor durant els primers mesos de la moneda única. Amb la inflació a l’eurozona relativament estable, en un 2,4% marginalment superior a la referència que s’estableix l’entitat per a si mateixa -el 2%-, tot sembla indicar que el preu dels diners caurà per encetar l’estiu. Ara bé, malgrat que les expectatives inflacionistes continuen sent falagueres -tot i que a l’Estat espanyol, per exemple, es manté per sobre del 3%- la tensa situació geopolítica posa en dubte l’estratègia a mitjà termini. “Les dades actuals alentiran el procés”, indica a Món Economia el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà. “Tindrem baixades, però no tant com s’esperava”.
El retrocés que experts i inversors descompten per al pròxim dijous és de 25 punts bàsics, i situaria el canvi en el 4,25%, una ràtio idèntica a la que va marcar el Banc a l’inici de la crisi financera del 2008. El conflicte, però, està en el més enllà. “Els mercats no pensen en què farà el BCE aquest dijous, o el mes que ve: pensen a sis mesos vista”, reflexiona el professor de la UPF-BSM Xavier Brun. “Per això les borses ja han pujat”. És a dir: l’eufòria per la caiguda del preu del crèdit ja ha fet el seu efecte sobre els fluxos financers, i la resposta en endavant dependrà de les mesures que anunciï Lagarde en endavant. Enguany queden quatre reunions, a banda de la del pròxim dijous: al juliol, al setembre, a l’octubre i al desembre. Les pròximes taules de governadors, segons les darreres declaracions, estaran lluny de ser pacífiques: alguns dels mercats més potents de la Unió tenen posicions contradictòries pel que fa a les restriccions monetàries que cal imposar amb les dades de preus, ocupació i creixement que registren els 27. La divisió, la de sempre: el sud d’Europa vol canvis; el nord i el centre criden a la calma.
A les economies mediterrànies, però també a França, “el record dels homes de negre fa encara molta por”, alerta Clarà. Amb un retorn de les normes fiscals europees, els límits durs de despesa i els nous llindars d’endeutament fan patir especialment als estats menys productius. “Són molts milions que s’estalvien amb les retallades de tipus d’interès”, continua Brun; tot recordant que, arran de la Gran Recessió, el passiu s’ha traslladat de les empreses -més previngudes arran d’un 2008 especialment perniciós per als negocis amb desequilibris al balanç- al sector públic. No és estrany, doncs, que les crides a les baixades sostingudes vinguin d’aquestes geografies: el governador del Banc d’Itàlia, Fabio Panetta, ha estat explicit, demanant “una sèrie de retallades” que tornin el cost del crèdit a la Unió a un “punt neutral”. El seu homòleg francès, François Villeroy de Galhau, també ha deixat la porta oberta a continuar amb la flexibilització en la reunió del juliol; una postura que no descarten els experts. “Caldrien baixades progressives”, considera Brun; una estratègia que permet modular reunió a reunió les postures segons com respon l’entorn econòmic. “Si la baixada és de mica en mica, el missatge és que l’economia va bé i que anem desfent-nos dels problemes”, argumenta l’economista. Per contra, una mesura única, però molt brusca fa pensar els mercats que “t’has passat de frenada”, que cal una correcció immediata. “I això seria molt negatiu”.
 |
| L’economista en cap del BCE, Phillip Lane / EP |
