"Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", assegura Merkel sobre l'anomenat "Grexit"
Tsipras: "L'acord és difícil però evitem l'estrangulament"
EP | Actualitzat el 13/07/2015 a les 11:25h
 |
| Tsipras, a la sortida de la reunió. Foto: Reuters/Europa Press. |
Els caps d'Estat i de govern de l'Eurozona han aconseguit aquest dilluns
un acord sobre el futur de Grècia, que obre la via a la negociació d'un
tercer rescat per a l'economia grega a canvi d'una estricta
condicionalitat, que inclou reformes immediates i "molt més dures", en
paraules d'un alt funcionari. Els líders europeus han retirat del text
final l'amenaça d'una sortida temporal de l'euro de Grècia -el Grexit-
si no concloïen amb èxit les negociacions. "Com que ha funcionat el pla
A, no ha fet falta el pla B", ha conclòs la cancellera alemanya, Angela
Merkel.
Entre les principals concessions de Tsipras hi ha l'acceptació de reformes més exigents que les que van rebutjar els grecs en el referèndum, per la qual cosa fonts del govern grec recorden que el primer ministre no té mandat per anar tan lluny i ha de sotmetre el resultat als parlamentaris. Merkel, al seu torn, ha reiterat en roda de premsa que Berlín no va intentar imposar aquest escenari a Atenes, sinó que es tractava d'una proposta que els grecs no van voler acceptar.
La participació de l'FMI, que Atenes ha intentat vetar sense èxit, està assegurada en el nou programa, tot i que no s'ha aclarit de quina manera. Un altre escull fins a l'últim moment, segons les fonts consultades, ha estat el fons de privatitzacions que finalment es crearà a Grècia per vendre béns públics per valor de 50.000 euros, amb la idea de reduir part del deute.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat a la sortida de la reunió que d'aquests 50.000 milions d'euros, s'espera que la meitat s'utilitzi per a la recapitalització dels bancs. Els 25.000 milions d'euros restants es repartirien a parts iguals entre inversions productives i el pagament de venciments.
Aquest fons, que quedarà sota la supervisió de les institucions europees, és també una imposició d'Alemanya, a la qual es resistien les autoritats gregues perquè dubten que es puguin mobilitzar més de 17.000 milions d'euros. L'FMI tampoc considera realista la xifra i apuntava a 7.000 milions d'euros a l'any, segons fonts europees.
L'acord s'ha aconseguit per "unanimitat" dels 19 països de l'euro i preveu un paquet de mesures "serioses" i un suport financer, segons ha indicat el president del Consell i president de les cimeres de l'euro, Donald Tusk, en una roda de premsa.
L'anunci ha transcendit primer a través dels perfils de diversos primers ministres a Twitter, minuts abans que obrissin els mercats europeus a les 09:00 hores. "Acord", han tuitejat primers ministres com el belga, Charles Michel, o el maltès, Joseph Muscat.
"Hem evitat l'estrangulament"
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha destacat que l'acord permetrà atreure noves inversions que ajudin el país a sortir de la recessió i evitar el col·lapse del seu sistema bancari. "L'acord és difícil però evitem la intenció de transferir actius estatals a l'exterior. Hem evitat el pla per a l'estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari", ha defensat. "En aquesta dura batalla, aconseguirem guanyar una reestructuració del deute", ha afegit.
"Ni vencedors ni vençuts"
La cimera ha conclòs després de 17 hores i dues jornades maratonianes de negociacions a Brussel·les, a nivell de ministres dissabte i entre caps d'Estat i de Govern des del diumenge i durant tota la matinada de dilluns.
"En aquest compromís no hi ha vencedors ni vençuts", ha assegurat el president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, que en els últims mesos ha jugat un paper de mediador, però que ha estat absent a les diverses reunions restringides entre Tusk, Merkel, Tsipras i Hollande durant aquest dilluns a la matinada.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, té ara un termini de tres dies, fins al dimecres 15, per sotmetre al parlament del país el contingut d'aquest acord, incloses les reformes i ajustos que li exigeixen que legisli de manera immediata, i que abarquen qüestions com el sistema de pensions i les pujades d'IVA.
El rescat, si s'aprova, tindrà una durada de tres anys i haurà de tenir en compte que les necessitats financeres de Grècia han estat fixades en uns 86.000 milions d'euros per les institucions de la troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió). Aquestes necessitats inclouen diversos pagaments urgents en els pròxims mesos, venciments per 7.000 milions d'euros per al 20 de juliol i d'altres 5.000 milions per a mitjans d'agost.
El president francès, François Hollande, ha confirmat que Grècia rebrà "finançament immediat" i que aquest assumpte s'abordarà aquest mateix dilluns a la reunió de ministres de l'Eurogrup aquest dilluns a la tarda. Els líders han acceptat a més la possibilitat d'allargar els venciments i els períodes de cadència del deute grec, si bé han tancat la porta a acceptar una quitança.
Entre les principals concessions de Tsipras hi ha l'acceptació de reformes més exigents que les que van rebutjar els grecs en el referèndum, per la qual cosa fonts del govern grec recorden que el primer ministre no té mandat per anar tan lluny i ha de sotmetre el resultat als parlamentaris. Merkel, al seu torn, ha reiterat en roda de premsa que Berlín no va intentar imposar aquest escenari a Atenes, sinó que es tractava d'una proposta que els grecs no van voler acceptar.
La participació de l'FMI, que Atenes ha intentat vetar sense èxit, està assegurada en el nou programa, tot i que no s'ha aclarit de quina manera. Un altre escull fins a l'últim moment, segons les fonts consultades, ha estat el fons de privatitzacions que finalment es crearà a Grècia per vendre béns públics per valor de 50.000 euros, amb la idea de reduir part del deute.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat a la sortida de la reunió que d'aquests 50.000 milions d'euros, s'espera que la meitat s'utilitzi per a la recapitalització dels bancs. Els 25.000 milions d'euros restants es repartirien a parts iguals entre inversions productives i el pagament de venciments.
Aquest fons, que quedarà sota la supervisió de les institucions europees, és també una imposició d'Alemanya, a la qual es resistien les autoritats gregues perquè dubten que es puguin mobilitzar més de 17.000 milions d'euros. L'FMI tampoc considera realista la xifra i apuntava a 7.000 milions d'euros a l'any, segons fonts europees.
L'acord s'ha aconseguit per "unanimitat" dels 19 països de l'euro i preveu un paquet de mesures "serioses" i un suport financer, segons ha indicat el president del Consell i president de les cimeres de l'euro, Donald Tusk, en una roda de premsa.
L'anunci ha transcendit primer a través dels perfils de diversos primers ministres a Twitter, minuts abans que obrissin els mercats europeus a les 09:00 hores. "Acord", han tuitejat primers ministres com el belga, Charles Michel, o el maltès, Joseph Muscat.
"Hem evitat l'estrangulament"
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha destacat que l'acord permetrà atreure noves inversions que ajudin el país a sortir de la recessió i evitar el col·lapse del seu sistema bancari. "L'acord és difícil però evitem la intenció de transferir actius estatals a l'exterior. Hem evitat el pla per a l'estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari", ha defensat. "En aquesta dura batalla, aconseguirem guanyar una reestructuració del deute", ha afegit.
"Ni vencedors ni vençuts"
La cimera ha conclòs després de 17 hores i dues jornades maratonianes de negociacions a Brussel·les, a nivell de ministres dissabte i entre caps d'Estat i de Govern des del diumenge i durant tota la matinada de dilluns.
"En aquest compromís no hi ha vencedors ni vençuts", ha assegurat el president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, que en els últims mesos ha jugat un paper de mediador, però que ha estat absent a les diverses reunions restringides entre Tusk, Merkel, Tsipras i Hollande durant aquest dilluns a la matinada.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, té ara un termini de tres dies, fins al dimecres 15, per sotmetre al parlament del país el contingut d'aquest acord, incloses les reformes i ajustos que li exigeixen que legisli de manera immediata, i que abarquen qüestions com el sistema de pensions i les pujades d'IVA.
El rescat, si s'aprova, tindrà una durada de tres anys i haurà de tenir en compte que les necessitats financeres de Grècia han estat fixades en uns 86.000 milions d'euros per les institucions de la troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió). Aquestes necessitats inclouen diversos pagaments urgents en els pròxims mesos, venciments per 7.000 milions d'euros per al 20 de juliol i d'altres 5.000 milions per a mitjans d'agost.
El president francès, François Hollande, ha confirmat que Grècia rebrà "finançament immediat" i que aquest assumpte s'abordarà aquest mateix dilluns a la reunió de ministres de l'Eurogrup aquest dilluns a la tarda. Els líders han acceptat a més la possibilitat d'allargar els venciments i els períodes de cadència del deute grec, si bé han tancat la porta a acceptar una quitança.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada