Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FMI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FMI. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2020

L'FMI sentencia l'economia espanyola

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 13 d'octubre de 2020. 22:40
Actualitzat Dimarts, 13 d'octubre de 2020. 22:40

 

 

 


 

 

Nova gerra d'aigua freda per a Espanya. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les previsions econòmiques de tots els països desenvolupats excepte les d'Espanya, que manté en una caiguda del PIB del 12,8% per a aquest any 2020. És el resum d'una perspectiva catastròfica just quan la segona onada de la pandèmia del coronavirus s'està deixant notar d'una manera important i ja s'ha adoptat l'estat d'alarma a Madrid i una dotzena i mitja de municipis de la Comunitat i Catalunya abordarà aquest dimecres també restriccions importants de mobilitat dels ciutadans, prohibició de classes presencials a les universitats i una sèrie de mesures molt contundents en bars i restaurants on es considera que la transmissibilitat és més alta.

 

És evident s'estan fent les coses pitjor que a la resta de països quan al món industrialitzat tan sols Espanya no millora les seves perspectives per a final d'any respecte a l'informe de fa quatre mesos. Per exemple, els càlculs de l'FMI per a Alemanya avancen una caiguda del

dimecres, 15 d’abril del 2020

L'Ibex perd els 7.100 punts en l'obertura després del dur informe de l'FMI



CORONAVIRUS






El Nacional
Barcelona. Dimecres, 15 d'abril de 2020


















L'Ibex 35 ha iniciat la sessió d'aquest dimecres amb una caiguda del 0,69%, la qual cosa ha portat el selectiu a situar-se en els 7.058,60 punts a les 9.01 hores, després de les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) pel coronavirus i dels nous estímuls a la Xina, on s'ha anunciat una rebaixa dels tipus d'interès.



D'aquesta forma, l'Ibex 35 iniciava la jornada en vermell i perdia la cota psicològica dels 7.100 punts, després de tancar ahir amb un avenç del 0,54% en la jornada en què l'FMI empitjorava de forma significativa les seves estimacions per a Espanya com a resultat de

dimarts, 14 d’abril del 2020

L’FMI preveu que l’economia espanyola serà de les més perjudicades pel coronavirus



ECONOMIA






L'organisme estima que l'economia espanyola es recuperarà el 2021 amb un creixement del 4,3% 













Per: ACN

14.04.2020  15:20




El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu una caiguda del 8% del PIB espanyol el 2020 a causa de la crisi econòmica provocada per la Covid-19. La nova previsió rebaixa en gairebé 10 punts la del gener, que estimava que l’economia espanyola creixeria un 1,6%. Espanya, que es preveu que també arribi al 20,8% d’atur el 2020, serà així el segon estat europeu més perjudicat econòmicament per la pandèmia, només superat per Itàlia, per a qui l’FMI preveu una caiguda del PIB del 9,1%. Malgrat el descens del PIB per a aquest any, l’organisme preveu que l’economia espanyola es recuperi el 2021 amb un creixement del 4,3%. A escala mundial, l’FMI preveu una caiguda del PIB del 3% aquest any i un creixement del 5,8% el 2021.



El coronavirus fa caure les principals economies mundials. La previsió de l’FMI apunta que les grans economies tindran un descens del PIB superior al 5%. A l’eurozona, l’organisme preveu que la caiguda del PIB més forta la pateixin Itàlia i Espanya, seguides de França amb una caiguda del PIB del 7,2% i d’Alemanya, amb un descens del PIB del 7%. L’organisme preveu també una caiguda del PIB del 5,9% dels Estats Units, d’un 5,2% al Japó i d’un 6,5% al Regne Unit, mentre que a la Xina es preveu un creixement de l’1,2% aquest any. Vegeu-ho ací:

divendres, 5 d’octubre del 2018

L’FMI va amagar la gravetat de la situació de l’economia espanyola en plena crisi



MÓN - ESPANYA







L'organisme va canviar el to d'un informe del 2012 on es definia la situació d'Espanya com a 'desoladora' 



















El juliol del 2012, l’estat espanyol vivia el seu tercer any de crisi econòmica. El sistema financer acabava de ser rescatat amb 40.000 milions d’euros. Era un moment molt delicat i el Fons Monetari Internacional estava a punt de publicar un informe sobre la situació d’Espanya. La primera versió de l’article la definia com a ‘desoladora’, però en la versió final es va publicar una expressió més neutra:

‘Molt difícil.’ No va ser l’únic toc de maquillatge, que un responsable de l’FMI va justificar per ‘no donar carnassa als periodistes desitjosos d’exagerar el missatge del Fons.’



El diari El País ha tingut accés a les actes de la reunió on es discutia l’elaboració de l’article. Diversos responsables de l’FMI es van mostrar partidaris de suavitzar-ne el to per no generar més alarma entre

dimecres, 18 d’abril del 2018

L'FMI s'equivoca en el pronòstic: l'1-O ha tingut menys impacte econòmic del previst




Política doble fletxa







Tot i l'error ho intenten corregir assegurant que era difícil de preveure.








Redacció | El Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha hagut d'empassar les seves pròpies paraules. Les prediccions que va fer sobre la crisi política a Catalunya no han estat ni de bon tros, encertades. De fet, l'1-O ha tingut menys impacte del que havien assegurat que tindria en un principi. 






Pla general de la façana del Departament d'Economia
© ACN







Malgrat tot, sembla que l'FMI encara es mostra reticent a reconèixer l'error. El director adjunt d'investigació, Jan Maria Milesi-Ferretti, ha exposat en una entrevista amb l'agència de notícies espanyola EFE que l'efecte era difícil de predir.


"Hem vist un menor impacte en la incertesa sobre Catalunya en les dades que havíem pronosticat. Això és una raó modesta per la millora de les previsions", ha comentat.
Tot i la dificultat, fa sis mesos,

dilluns, 19 de desembre del 2016

La directora de l’FMI declarada culpable de ‘negligència’ pel cas Tapie



MÓN - FRANÇA





La directora de l’FMI va indemnitzar amb 404 milions d’euros un empresari amic de Sarkozy quan era ministra d’Economia de França.








La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde






dimarts, 13 de desembre del 2016

La repassada de l’FMI a Espanya: De les autonomies a l’IVA



ECONOMIA




L’organisme reclama més poder financer per les autonomies, normes 'més estrictes' pel compliment del dèficit, revisar la despesa en sanitat i educació i reduir les exempcions de l’IVA.


















divendres, 14 d’agost del 2015

L'FMI defensa els dèficits asimètrics entre comunitats autònomes

L'organisme dóna la raó a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que ja va reclamar límits fiscals a mida.

 

EUROPA PRESS Washington




Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). / JIM LO SCALZO / EFE


El Fons Monetari Internacional (FMI) dóna la raó a l' autoritat fiscal independent i a la Generalitat i defensa la necessitat d'establir un dèficit públic asimètric entre regions i comunitats. Un informe sobre l'economia espanyola considera necessària una reforma del marc fiscal per a les comunitats autònomes.

"Podria considerar-se permetre que els objectius fiscals de les regions siguin diferents tenint en compte les diferències estructurals en les seves capacitats i les seves necessitats d'ajust, encara que de manera transparent i basada en les normes", indica l'FMI.

La institució dirigida per Christine Lagarde remarca que els esforços fiscals de les comunitats en els

dilluns, 13 de juliol del 2015

Els líders de l'euro aconsegueixen un acord sobre el futur de Grècia

"Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", assegura Merkel sobre l'anomenat "Grexit"

Tsipras: "L'acord és difícil però evitem l'estrangulament"



| Actualitzat el 13/07/2015 a les 11:25h
Tsipras, a la sortida de la reunió. Foto: Reuters/Europa Press.



Els caps d'Estat i de govern de l'Eurozona han aconseguit aquest dilluns un acord sobre el futur de Grècia, que obre la via a la negociació d'un tercer rescat per a l'economia grega a canvi d'una estricta condicionalitat, que inclou reformes immediates i "molt més dures", en paraules d'un alt funcionari. Els líders europeus han retirat del text final l'amenaça d'una sortida temporal de l'euro de Grècia -el Grexit- si no concloïen amb èxit les negociacions. "Com que ha funcionat el pla A, no ha fet falta el pla B", ha conclòs la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Entre les principals concessions de Tsipras hi ha l'acceptació de reformes més exigents que les que van rebutjar els grecs en el referèndum, per la qual cosa fonts del govern grec recorden que el primer ministre no té mandat per anar tan lluny i ha de sotmetre el resultat als parlamentaris. Merkel, al seu torn, ha reiterat en roda de premsa que Berlín no va intentar imposar aquest escenari a Atenes, sinó que es tractava d'una proposta que els grecs no van voler acceptar.

La participació de l'FMI, que Atenes ha intentat vetar sense èxit, està assegurada en el nou programa, tot i que no s'ha aclarit de quina manera. Un altre escull fins a l'últim moment, segons les fonts consultades, ha estat el fons de privatitzacions que finalment es crearà a Grècia per vendre béns públics per valor de 50.000 euros, amb la idea de reduir part del deute.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha explicat a la sortida de la reunió que d'aquests 50.000 milions d'euros, s'espera que la meitat s'utilitzi per a la recapitalització dels bancs. Els 25.000 milions d'euros restants es repartirien a parts iguals entre inversions productives i el pagament de venciments.

Aquest fons, que quedarà sota la supervisió de les institucions europees, és també una imposició d'Alemanya, a la qual es resistien les autoritats gregues perquè dubten que es puguin mobilitzar més de 17.000 milions d'euros. L'FMI tampoc considera realista la xifra i apuntava a 7.000 milions d'euros a l'any, segons fonts europees.

L'acord s'ha aconseguit per "unanimitat" dels 19 països de l'euro i preveu un paquet de mesures "serioses" i un suport financer, segons ha indicat el president del Consell i president de les cimeres de l'euro, Donald Tusk, en una roda de premsa.

L'anunci ha transcendit primer a través dels perfils de diversos primers ministres a Twitter, minuts abans que obrissin els mercats europeus a les 09:00 hores. "Acord", han tuitejat primers ministres com el belga, Charles Michel, o el maltès, Joseph Muscat.

"Hem evitat l'estrangulament"

dimecres, 1 de juliol del 2015

Tsipras accepta amb retocs la proposta de l'Eurogrup

Dimecres  01.07.2015  11:51

En una carta remesa als membres de la troica, que l'Eurogrup analitzarà aquesta tarda.







El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha enviat una carta (PDF) als responsables de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, en què accepta la proposta plantejada per la troica per al manteniment del rescat amb alguns retocs menors. 'Grècia està preparada per acceptar aquest acord, subjecte a les següents millores, addicions i clarificacions, com a part de l'extensió del programa que expira i el nou rescat, la petició del qual ha estat remesa aquest dimarts', diu Alexis Tsipras en aquesta carta.

La proposta de la troica incloïa un IVA turístic al 13% i alguna referència a la reestructuració del deute. En la carta, Tsipras demana de fixar un descompte especial del 30% en l'IVA a les illes gregues, una demora en l'augment de l'edat de jubilació i ampliar els terminis per a l'eliminació del complement de pensió que s'atorga a les pensions més baixes.

Una altra de les propostes de modificació que fa Tsipras consisteix a reduir la en 200 milions la despesa militar el 2016 (la troica li demanava una retallada de 400 milions). I afegeix el compromís d'establir un nou marc laboral a partir de la tardor vinent.

L'Eurogrup es reunirà avui a la tarda i discutirà els retocs que proposa Tsipras. Ara, l'agència Reuters cita fonts de l'Eurogrup que diuen que les condicions del primer ministre grec 'són difícils d'acceptar'.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4411533/20150701/tsipras-accepta-retocs-proposta-leurogrup.html

dimarts, 30 de juny del 2015

Tsipras: 'No ens faran fora de l'euro perquè tindria un cost massa gran'

Dimarts  30.06.2015  06:00

Autor/s: ACN/Redacció


Grècia no pagarà a l'FMI el venciment de 1.600 milions d'euros.







El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va assegurar ahir que la Unió Europea no expulsaria pas Grècia de l'euro, encara que votés no al referèndum de diumenge. En una entrevista al canal de televisió grec ERT TV, Tsipras va dir que una victòria del no a la consulta donaria al govern de Syriza més força quan les negociacions es reprenguin. 'No crec que ens vulguin fer fora de l'euro, i no ho faran perquè tindria un cost financer enorme', va dir després de les declaracions del president de la CE, Jean-Claude Juncker, i els líders de França, Alemanya i Itàlia, advertint que la tria diumenge era entre l'euro i el dracma.

'Volem continuar a l'eurozona. No som convidats d'Europa. Grècia és al cor d'Europa', va dir Tsipras el primer dia en què els bancs van romandre tancats per culpa de la manca de liquiditat. Segons ell, els seus creditors 'insisteixen a imposar mesures ideològiques' a Grècia i 'l'estratègia de causar el tancament dels bancs és simplement un intent de blocar el referèndum'. 'És un mal dia per a Europa', va lamentar.

Ahir al vespre, mentre es feien a Atenes multitudinàries manifestacions en suport del no al referèndum, Tsipras va dir: 'El poder és a les mans de la gent. Els grecs votaran no a la submissió, a la desocupació, a la immigració dels joves.' Va celebrar que els ciutadans 'haguessin continuat calmats' tot i les pressions exteriors i el 'xantatge' des de les institucions.

Grècia no pagarà avui a l'FMI

Ahir el govern grec va anunciar que no faria finalment el pagament del venciment que ha d'abonar al Fons Monetari Internacional (FMI) avui, segons que van confirmar fonts de l'executiu grec al diari The Wall Street Journal. A principi d'aquest mes el govern grec va anunciar a l'FMI que no abonaria el venciment de 300 milions d'euros que devia i que, en comptes d'això, faria un pagament avui mateix, agrupant tots els pagaments, que pujaven a 1.600 milions. Però finalment tampoc no abonarà aquests diners.

Aquesta decisió pot implicar que el Banc Central Europeu suspengui el finançament d'emergència del qual depenen els bancs grecs. Així i tot, no s'espera que això passi aquesta setmana, abans del referèndum de diumenge convocat pel govern grec.

La pregunta del referèndum

dimecres, 17 de juny del 2015

Rajoy fa com si sentís ploure davant les demandes de l'FMI

Rajoy a la sessió de contro
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha insistit aquest dimecres que l'executiu té el seu propi full de ruta econòmic, que pot dur a terme gràcies al fet que Espanya manté la seva sobirania en haver evitat el rescat, i ha reiterat que no té intenció d'apujar els impostos, tal com recomana el Fons Monetari Internacional (FMI).

Així ho ha assenyalat durant la sessió de control al govern en el Ple del Congrés, on els líders de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Cayo Lara, i d'UPyD, Rosa Díez, han preguntat al president per la seva intenció de seguir els suggeriments de l'organisme que presideix Christine Lagarde, entre les quals hi ha la pujada de l'IVA i altres impostos especials, la introducció de copagaments o una nova reforma laboral.

dilluns, 8 de juny del 2015

L'FMI demana al govern espanyol que millori el finançament autonòmic

Proposa que l'Estat estableixi dèficits a la carta per a cada comunitat.


Els tres representants de l'FMI han presentat les conclusions preliminars de la visita a l'Estat durant una roda de premsa al Banc d'Espanya. M.F.F.

 


Un equip del Fons Monetari Internacional (FMI) ha passat dues setmanes a l'Estat reunint-se amb governs, partits polítics de rellevància i empresaris per fer avaluar les condicions econòmiques d'Espanya. 

I ha arribat a la conclusió que és necessari "abordar els defectes en el sistema de finançament autonòmic" perquè limiten la capacitat i els incentius de les regions per poder-se consolidar econòmicament. 

És el que inclou en el seu informe final de consultes, en què també demana a l'Estat un dèficit a la carta en funció de cada comunitat. Creu que "cal permetre l'establiment d'objectius fiscals regionals diferencials que tinguin en compte les diferències estructurals entre les necessitats i les capacitats d'ajustament".

L'equip de l'FMI està oferint una roda de premsa ara mateix a la seu del Banc d'Espanya, a Madrid.


Enllaç noticia :


dilluns, 25 de maig del 2015

L'Ibex 35 perd 11.500 punts després del 24-M

Els analistes avisen que la negativa de Grècia de pagar el deute amb l'FMI també impacta en el selectiu espanyol.


Per Redacció a Barcelona
25/05/2015 10:10hores
Els resultats electorals del 24-M i Grècia impacten en l'Ibex 35, que ha obert la sessió d'aquest dilluns en vermell
L'Ibex 35 ha obert en vermell aquest dilluns, una sessió que se segueix amb lupa. La irrupció de les candidatures vinculades amb Podem a les dues grans ciutats d'Espanya, Madrid i Barcelona (especialment amb el triomf d'Ada Colau a la capital catalana per davant de CiU) i els canvis de govern que s'acosten a  la resta del país, van posar nerviosos els analistes.

El selectiu espanyol ha baixat fins a l'1,34% en l'arrencada de la jornada i ha perdu 11.500 punts. Les empreses més perjudicades són Endesa, que ha baixat un 2,07%, i Mapfre, la reculada del qual s'ha quedat en l'1,98%. Arcelormittal és l'única de tot el selectiu que cotitza a l'alça a aquesta hora, amb un avanç de l'1,33%, i Jazztel repeteix preu.

Els mercats europeus oberts, en vermell

divendres, 17 d’abril del 2015

El jutge ordena el bloqueig de tots els comptes de Rato

El magistrat de l'Audiència Nacional requereix també informació històrica sobre els moviments de comptes corrents, dipòsits, fons i préstecs, així com de societats de l'exvicepresident espanyol.

17/04/15 19:30 - madrid -


L'expresident del govern espanyol i exdirector de l'FMI Rodrigo Rato aquest divendres Foto: REUTERS.



El jutge de l'Audiència Nacional encarregat d'investigar Rodrigo Rato per suposat frau i blanqueig de capitals ha ordenat a totes les entitats financeres que bloquegin els comptes corrents, dipòsits, fons i préstecs en què Rodrigo Rato sigui el titular, així com de societats relacionades amb l'exvicepresident espanyol.

Segons han informat fonts de la investigació, el magistrat ha requerit a més informació històrica sobre els moviments de tots aquests comptes.

La decisió arriba el mateix en què ha acabat l'escorcoll del despatx que l'exprevicepresident del govern espanyol i exdirector de l'FMI té al barri de Salamanca de Madrid i l'endemà que la justícia ordenés inspeccionar el domicili de Rato per buscar proves, després d'admetre la denuncia de la Fiscalia de Madrid.

Darrera actualització ( Divendres, 17 d'abril del 2015 19:40 ) 


Enllaç noticia :

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/844037-el-jutge-ordena-el-bloqueig-de-tots-els-comptes-de-rato.html?piwik_campaign=twitter&piwik_kwd=canals&utm_source=twitter&utm_medium=canals&utm_campaign=autor 

dimarts, 24 de febrer del 2015

L'Eurogrup accepta prorrogar el rescat de Grècia

Els ministres de finances de la zona euro accepten el pla de reformes del govern d'Alexis Tsipras per ampliar els crèdits a Atenes fins el juny. L'FMI i el BCE demanen al país hel·lè més concreció.


Iannis Varufakis divendres a l’Eurogrup. / REUTERS

Els ministres de finances dels països de l'Euro han acceptat ampliar els crèdits a Grècia fins el juny, després de validar el pla de reformes que ha presentat aquest dimarts al matí el govern d'Alexis Tsipras. La decisió s'ha pres per videoconferència com a conclusió de les intenses negociacions dels últims dies. Tant la Comissió Europea com el govern alemany s'havien mostrat ja favorables a l'acord, que permetrà a Atenes continuar rebent crèdits fins el juny, mentre negocia amb les institucions de la 'troica' (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) un nou programa d'ajuda al país que garanteixi la sostenibilitat del deute.

dimecres, 27 d’agost del 2014

La directora de l'FMI imputada per corrupció, avisa que no deixarà el càrrec

Dimecres, 27 d'agost de 2014 15:40 h

Lagarde imputada per corrupció a França ha advertit que que no té previst dimitir i que continuarà amb les seves funcions al capdavant de l'FMI.









La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha estat imputada per  "negligència" en una investigació per presumpta corrupció. Lagarde va declarar ahir, dimarts, durant 15 hores davant la Cort de Justícia de la República Francesa, instància habilitada per jutjar els ministres per delictes comesos quan estaven al Govern. 

L’exministra d’Economia del govern Sarkozy entre 2007 i 2011, ja havia estat interrogada en quatre ocasions, però fins ahir no havia estat imputada. 

dimarts, 29 de juliol del 2014

Quines estructures d'estat fan falta a Catalunya?

Dilluns  28.07.2014  20:08

Un Banc Central, un sistema judicial, una Agència catalana de la Seguretat Social o una Agència Catalana de Seguretat Aèria, són algunes de les que marca la UE






Dos dels informes presentats pel Consell Assessor de la Transició Nacional analitzen el paper d'una Catalunya independent a la comunitat internacional. Un explica quines agències i estructures administratives exigeix la UE als estats membres i l'altre detalla la integració d'una Catalunya independent en la comunitat internacional en sentit més ampli, especialment en les organitzacions internacionals intergovernamentals.

Les estructures d'estat que marca la UE

L'informe especifica quins requisits marca la Unió Europea als estats membres, alguns de més genèrics, com ara la lliure circulació de béns i la de treballadors; i d'altres de més específics com ara les agències nacionals necessàries tant de competència com de regulació. En aquest darrer cas, l'informe explica quines ja té Catalunya i quines manquen, com ara un Banc Central, un sistema judicial, una Agència catalana de la Seguretat Social o una Agència Catalana de Seguretat Aèria.

L'informe conclou que 'la Generalitat disposa ja d'organismes i estructures administratives per poder desenvolupar i aplicar el dret europeu i, en definitiva, per poder implementar les polítiques públiques de la UE'. Tot i això, hi ha moltes estructures que cal dotar de més competència i d'altres que s'han de crear de nou.

Heus ací una llista amb algunes de les estructures d'estat que fan falta:

dimarts, 8 d’abril del 2014

L'FMI alerta que Espanya s'enfronta a un "alt risc" de deflació

La situació de vulnerabilitat és més accentuada a l'Estat que a Grècia i Irlanda

 

Olivier Blanchard, economista en cap de l'FMI.
Risc de deflació per països, segons l'FM
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que Espanya s'enfronta a un alt risc de deflació aquest 2014, segons el seu últim informe semestral "Perspectives Econòmiques Mundials". De fet, per a l'organisme internacional, el risc de caure en deflació és més alt a Espanya que a Grècia o Irlanda, que s'enfronten a un risc moderat. El mateix estudi preveu un creixement de l'economia espanyola d'un 0,9%.

La caiguda en deflació de l'eurozona és una de les preocupacions de l'FMI pel que fa a la recuperació

divendres, 7 de febrer del 2014

El 71% dels economistes veu viable una Catalunya independent

Una enquesta del Col·legi d’Economistes també assenyala que el 60% dels professionals creuen que l'impacte econòmic a curt termini seria negatiu


, Barcelona | Actualitzat el 07/02/2014 a les 19:00h



Artur Mas anunciant la consulta amb tots els líders dels partits favorables a la consulta. Foto: Govern


El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, ha avançat alguns arguments pels quals l’Estat català no seria econòmicament viable, com ara que no podria formar part ni de l’ONU, ni del Banc Central Europeu ni del Fons Monetari Internacional (FMI), una circumstància que, al seu entendre, impediria a la Generalitat accedir al crèdit internacional. Tot plegat, provocaria un empobriment immediat dels catalans. Aquest serà l’argumentari que rebran els ambaixadors en una segona remesa d’informes del ministeri d’Afers Exteriors. 
Què en pensen, els economistes catalans? Una enquesta elaborada pel Col·legi d’Economistes, recollida en el llibre Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de independència (Editorial Profit, 2014) que es presentarà dimecres a Barcelona, assenyala que el 71,1% dels enquestats -una mostra de 1.261 dels 6.060 col·legiats- veuen econòmicament viable un Estat català, tot i que només el 53,7% pensen que el millor escenari polític per a Catalunya és la independència. El 19,6% dels enquestats prefereixen una relació político-econòmica amb Espanya basada en un model federal, i un altre 19,5%  prefereix mantenir l’estat de les autonomies amb una millora fiscal. Només el 4,5% no canviarien res, i el 2% intensificaria el grau de centralització de Madrid. 
Entre els qui consideren viable l’Estat català, els col·legiats assalariats (75,9%) i els residents a Girona (84,5%) i Lleida (81,8%) són les més favorables a la independència, mentre que els aturats (30%), els empresaris i els autònoms (29%), i els residents a Barcelona (26,3%), són els que menys creuen en la viabilitat econòmica d’un Estat català.  
Fins i tot fora de la UE