Sala i Martín i Galí demanen la dimissió de Linde per després d'amenaçar amb un 'corralito'

Dimecres, 23 de setembre de 2015 12:10 h

El governador del Banc d'Espanya, Luis Maria Linde, corregeix i diu ara que el 'corralito' és "altament improbable, gairebé impossible"

---

ACN- Un grup de sis economistes, entre els quals hi ha el professor de la Universitat de Columbia, i el professor d’investigació i Director de CREI i catedràtic d'Economia de l'UPF, Jordi Galí, han demanat la dimissió del governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, que dilluns passat va amenaçar amb un 'corralito' en cas d'independència. En un comunicat que han fet arribar al diari 'Ara', afirmen que els comentaris de Linde tenen una motivació política i opinen que "entren en conflicte amb la seva missió i poden desestabilitzar tot el sistema bancari espanyol". "Els banquers centrals no han d'influenciar les decisions dels votants, la seva tasca és promoure l'establitat financera", afegeixen. 

 

A banda de Galí i Sala Martín, subscriuen el comunicat el professor d'investigació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica CSIC, Albert Marcet; el professor d'Economia de la London School of Economics, Gerard Padró; i el professor d'investigació CREI i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Ventura.

Per altra banda, Linde ha corregit aquest dimecres les seves manifestacions i ha apuntat que el 'corralito' en una Catalunya independent és "altament improbable". "És molt improbable, jo diria que gairebé impossible. És un risc altament improbable. 

López Casasnovas, conseller del BdE: "El supervisor no hauria d'entrar en el debat polític"

per Gemma Aguilera 21 de Setembre 2015

El conseller del Banc d'Espanya considera que "parlar de corralito no ajuda a tranquil·litzar la situació", i que en tot cas, caldria explicar les incerteses "d també per a Espanya.

El conseller independent del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas ha respost a les declaracions del governador del supervisor bancari en què avisa d'un probable 'corralito' financer si Catalunya esdevé un estat independent. En declaracions a El Món, ha argumentat que "no em sembla oportú aquest pronunciament, encara que sigui a títol personal i no un posicionament institucional del Banc d'Espanya, perquè el supervisor no hauria d'entrar en el debat polític". A parer de López Casasnovas, "adduir escenaris possibles, tot i que de probabilitat incerta, com ara un 'corralito', posa més pressió i no ajuda a tranquil·litzar la situació perquè no se surti de mare". 

El Banc d’Espanya també amenaça i alerta d’un corralito en cas d’independència

Dilluns  21.09.2015  10:52

PAÍS

View of the Bank of Spain headquarters (Madrid) from Plaza de Cibeles (square).

El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, ha apuntat aquest dilluns que la independència de Catalunya podria derivar en un ‘corralito’. ‘És un risc que existeix’, ha subratllat Linde en un esmorzar informatiu assegurant que ‘les situacions de tensió greu poden donar lloc a corralitos’.

El governador del Banc d’Espanya ha argumentat la seva resposta assenyalant que ‘ja s’ha vist a Grècia i a l’Amèrica llatina’. Així mateix, ha dit que la sortida de la Unió Europea comportaria la sortida ‘automàtica’ de la zona euro i que Catalunya hauria de buscar finançament al mercat interbancari.

Tsipras accepta amb retocs la proposta de l'Eurogrup

Dimecres  01.07.2015  11:51

En una carta remesa als membres de la troica, que l'Eurogrup analitzarà aquesta tarda.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha enviat una carta (PDF) als responsables de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, en què accepta la proposta plantejada per la troica per al manteniment del rescat amb alguns retocs menors. 'Grècia està preparada per acceptar aquest acord, subjecte a les següents millores, addicions i clarificacions, com a part de l'extensió del programa que expira i el nou rescat, la petició del qual ha estat remesa aquest dimarts', diu Alexis Tsipras en aquesta carta.

La proposta de la troica incloïa un IVA turístic al 13% i alguna referència a la reestructuració del deute. En la carta, Tsipras demana de fixar un descompte especial del 30% en l'IVA a les illes gregues, una demora en l'augment de l'edat de jubilació i ampliar els terminis per a l'eliminació del complement de pensió que s'atorga a les pensions més baixes.

Una altra de les propostes de modificació que fa Tsipras consisteix a reduir la en 200 milions la despesa militar el 2016 (la troica li demanava una retallada de 400 milions). I afegeix el compromís d'establir un nou marc laboral a partir de la tardor vinent.

L'Eurogrup es reunirà avui a la tarda i discutirà els retocs que proposa Tsipras. Ara, l'agència Reuters cita fonts de l'Eurogrup que diuen que les condicions del primer ministre grec 'són difícils d'acceptar'.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4411533/20150701/tsipras-accepta-retocs-proposta-leurogrup.html

Tsipras està estudiant la nova proposta de Juncker

El president de la Comissió Europea vol que el primer ministre grec defensi el sí al referèndum a canvi d'un compromís per revisar el deute.

AGÈNCIES Atenes Actualitzada el 30/06/2015 12:16

Alexis Tsipras i Jean-Claude Juncker fa unes setmanes. / EFE

 

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, està estudiant l'última proposta d'acord sobre el rescat que ha presentat aquesta matinada el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El portaveu de Juncker ha demanat a l'executiu grec que "faci un moviment abans de la mitjanit". La premsa grega explica que els dos líders estan en contacte i que alguns sectors del govern estan pressionant líder de Syriza per acceptar la proposta, de la qual no han trascendit els detalls. La cadena privada grega Skai informa que Atenes ja hauria posat sobre la taula la seva rèplica. Aquestes negociacions poden ser determinants per definir què és exactament el que els grecs votaran en referèndum aquest diumenge, en una consulta que serà determinant per la continuïtat de Grècia dins d'eurozona. 

Són els últims moviments abans que aquesta matinada expiri la pròrroga del rescat i alhora venci el pagament de 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional, que Atenes ha dit que no podrà afrontar sense finançament dels socis europeus. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, havia demanant una ampliació del rescat per garantir que els grecs poguessin celebrar amb normalitat el referèndum d'aquest 5 de juliol sobre l'acord amb els creditors internacionals.

Les borses europees arrenquen amb nous descensos... i la prima de risc segueix pujant

Les turbulències continuen en el segon dia de 'corralito' a Grècia.

ARA Barcelona Actualitzada el 30/06/2015 09:43

Les borses han seguit caient en l'arrencada de la segona jornada de 'corralito' grec. El dilluns ja van patir pèrdues importants i  l'Íbex-35 va viure el pitjor dia des de l'estiu del 2012.

Després de pujar un ínfim 0,1% en els primers minuts de cotització, el valor de l'Íbex ha començat a caure de seguida, tot i que amb menys força que el dilluns. En concret, baixava un 0,5%.

Una cosa similar ha passat a la resta de parquets europeus: la borsa de Frankfurt ha arrencat baixant un 0,68% mentre que a París i Milà la caiguda era més significativa. El selectiu francès baixava un 3,74% i l'italià un 5,17%.

D'altra banda, a Espanya la prima de risc (que medeix la diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute) ha tornat a augmentar de bon matí i s'ha situat en 161 punts, un 2,2% més. 

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/borses-europees-arrenquen-descensos-segueix-pujant-prima-risc_0_1385261557.html 

L'Íbex-35 perd un 4,56% pel 'corralito' grec, la caiguda més important des de l'agost del 2012

Les borses d'arreu del món es desplomen davant la incertesa dels mercats, mentre que les primes de risc augmenten.

 

ARA Barcelona Actualitzada el 29/06/2015 18:01

Alemanya i Espanya són els dos mercats on més s'està notant la crisi grega. / PERE VIRGILI

 

Forta reacció dels mercats en l'arrencada de  la primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia. L'Íbex-35 ha registrat aquest dilluns la seva major caiguda des de l'agost del 2012, amb un retrocés del 4,56%. Les borses de tot el continent s'han enfonsat a l'apertura, mentre que les primes de risc dels països perifèrics s'han disparat. Transcorregudes unes hores, la tensió s'ha moderat, tot i que les caigudes d'alguns selectius i les alces de les primes de risc s'han notat al tancament de la jornada, amb valors generalment negatius.

Tots els valors de l'Íbex-35 han tancat la sessió amb perspectives negatives. Entre ells, els bancs han estat els més perjudicats per la incertesa dels mercats. Banco Popular ha registrat la caiguda més important, amb un retrocés del 7,1%, seguit pel Santander amb un 6,7% i BBVA, que ha perdut un 6,02% del seu valor. La jornada d'avui també ha castigat durament en les empreses constructores espanyoles, ja que Sacyr, OHL i FCC han baixat un 6,4%, un 6,1% i un 5,3%, respectivament.

La borsa espanyola ha obert la sessió caient un 5,25% de bon principi, tot i que els descensos després s'han moderat. Al migdia, la baixada era del 3,70%. El DAC, el sel·lectiu alemany, ha acabat caient un 3,56%, mentre que el Dow Jones ho ha fet de manera més moderada amb tan sols un 1,23%. 

La prima de risc es dispara

Vuit respostes sobre el 'corralito' de Grècia i les seves conseqüències

Dilluns  29.06.2015  19:44

Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.

Després de mesos de negociació, s'ha trencat la possibilitat d'acord entre el govern grec d'Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Des d'aquest dilluns comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i de restricció de la retirada de diners, de 'corralito'. Ja hi ha hagut precedents en altres països, com a Argentina i a Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.

—Com s'hi ha arribat?

Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.

—Què són els controls de capital?

En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.


—Quina és la situació ara a Grècia?