Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fora de l'UE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fora de l'UE. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de novembre del 2015

Deixar Catalunya fora de la UE seria absurd, alerten experts europeus

Divendres  27.11.2015  02:00

El Diplocat organitza a Edimburg una jornada de debat sobre els desafiaments i oportunitats de la independència catalana.







‘És absurd d’imaginar que una part d’un estat membre pugui ser expulsada sense negociació prèvia en cas d’independència.’ Aquesta és la valoració que ha fet el professor de la Universitat d’Edimburg i ex-jutge del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, David Edward, sobre la pertinença d’una Catalunya independent a la Unió Europea (UE). ‘La ciutadania europea és un dret que, un cop adquirit no es pot retirar així com així’, ha dit el director de l’Institut d’Estudis Global (GSI) de la Universitat de Ginebra, Nicolas Levrat.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Méndez de Vigo: "La independència de Catalunya mai serà reconeguda per la UE"

07/09/2015

PLEBISCITÀRIES

El ministre d'Educació desitja "que molts catalans que volen seguir sent catalans, espanyols i europeus vagin a votar".


Agències



Íñigo Méndez de Vigo - EFE



El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que una declaració unilateral d'independència de Catalunya "mai seria reconeguda per la UE", si no és acceptada per Espanya. En declaracions a "Los Desayunos de TVE", el ministre d'Educació i exparlamentari europeu ha explicat que el Tractat Constitucional, que estableix les competències dels Estats membres i de la UE, assenyala que "la integritat territorial és una competència de l'Estat" membre.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Borrell sucumbeix als arguments de Sala i Martín

Dimecres, 2 de setembre de 2015 10:25 h

Un any i mig després de negar l’existència del dèficit fiscal reconeix que “els números de la independència seran positius”.




J.Borrell, PSC


Malgrat que l’expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, és contrari a la independència de Catalunya, avui s’ha vist obligat a reconèixer que una Catalunya independent és indiscutiblement viable.  L’exministre socialista ha assegurat que a l’economia catalana tindria més recursos si se separés de l’espanyola. Borrell ha explicat això, entrevistat a Catalunya Ràdio, un any i mig després del polèmic intercanvi d’opinions que va tenir amb l’economista Xavier Sala i Martín al voltant del dèficit fiscal català.  

Aleshores Borrell va negar la major i va mofar-se dels 16.000 milions d’euros de dèficit que Espanya li comporta a Catalunya i Sala Martín li va desmuntar ràpidament l’argument. Potser l’encontre va fer reflexionar a Borrell perquè avui el socialista ha modulat el seu discurs, o potser el “realisme màgic” en el qual assegura que Mas i Junqueras naveguen, també l’afecta però en la direcció contraria. 

La credibilitat de Borrell sota mínims

dimarts, 1 de setembre del 2015

Merkel entra en campanya al costat de Rajoy


Dimarts  1.09.2015  11:02

PAÍS

El cap de govern espanyol exposa la qüestió de la independència catalana a la cancellera.

Diu Merkel que cal respectar la legalitat però evita respondre a una pregunta sobre si Catalunya quedaria fora de la UE.





La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha estat preguntada en una conferència de premsa conjunta amb Mariano Rajoy sobre les eleccions catalanes. Merkel s’ha posat al costat del president espanyol i ha dit que calia respectar la integritat territorial dels estats i la legislació internacional.

La cancellera ha rebut dues preguntes de la premsa sobre aquesta qüestió i ha admès que durant la reunió tots dos havien parlat ‘de la política actual tal com ho feien primers ministres i presidents del govern i en aquest context sobre la situació a Espanya’ i sobre la de Catalunya.

dilluns, 6 de juliol del 2015

El No s’imposa de carrer a Grècia

 Diumenge, 5 de juliol de 2015 20:30 h

Els grecs avalen el rebuig de Tsipras a l'austeritat i reclamen un millor tracte a l'Eurozona, la dignitat ha derrotat el poder de la Troika.


Contundent victòria del 'no' en el referèndum de Grècia. Un 61,4% dels grecs han rebutjat les propostes dels creditors i han avalat la política del seu primer ministre i líder de Syriza, Alexis Tsipras. Com a conseqüència del 'no', els líders de l'Eurozona han decidit convocar una cimera extraordinària de l'euro dimarts a Brussel·les per tractar la situació grega. El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, valoraran els resultats en una trobada a París dilluns al vespre. Tsipras ha remarcat que té un mandat del poble per "trencar el cercle viciós de l'austeritat" i retornar a la taula de negociacions per pactar "una solució sostenible amb Europa".








Tsipras: "Ningú pot ignorar la voluntat d'un poble"

La participació, d'acord amb els resultats actuals, és del 57%. Dilluns, el BCE haurà de decidir si obre de nou l'aixeta de la liquiditat als bancs grecs, pràcticament sense diners.

"No m'heu donat un mandat contra Europa, sinó per trobar una solució sostenible amb Europa"
 
El primer ministre grec ha defensat aquest diumenge que els grecs li han donat un mandat a les urnes per "trobar una solució sostenible amb Europa" que tregui Grècia "del cercle viciós de l'austeritat". "El mandat que m'heu donat no és un mandat contra Europa", ha remarcat Tsipras dirigint-se als grecs, assenyalant que els ciutadans han dit "quin tipus d'Europa volen". "Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia", ha defensat Tsipras. El líder de Syriza ha admès que "no hi ha solucions fàcils" però sí "solucions justes i sostenibles". Tsipras ha agraït el suport dels grecs pel 'no' en el referèndum, que ha arribat tot i la "situació difícil de les últimes setmanes".

dilluns, 29 de juny del 2015

Vuit respostes sobre el 'corralito' de Grècia i les seves conseqüències

Dilluns  29.06.2015  19:44

Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.







Després de mesos de negociació, s'ha trencat la possibilitat d'acord entre el govern grec d'Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Des d'aquest dilluns comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i de restricció de la retirada de diners, de 'corralito'. Ja hi ha hagut precedents en altres països, com a Argentina i a Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.

—Com s'hi ha arribat?

Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.

—Què són els controls de capital?

En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.


—Quina és la situació ara a Grècia?