Dilluns
29.06.2015
19:44
Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.
—Com s'hi ha arribat?
Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.
—Què són els controls de capital?
En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.
—Quina és la situació ara a Grècia?
La implantació del control de capitals es pot fer de manera molt ràpida, tal com ha demostrat el cas de Grècia, i també com va passar a Xipre i a Islàndia. En el cas de Grècia, els bancs romandran tancats una setmana, i només es podran retirar un màxim de seixanta euros al dia. Es poden fer tant pagaments amb targetes de crèdit o de dèbit com transferències, però només dins de Grècia. Les restriccions s'apliquen també als titulars de comptes grecs per més que estiguin a l'estranger.
—Aquests controls de capital són legals?
Aquests moviments de restricció de capital contradiuen un dels principis fonamentals que propugna la UE segon el qual el diner ha de circular lliurement dins de l'eurozona. Una de les raons de ser de la unió monetària és precisament assegurar el lliure flux de diners. En el cas de Xipre, la Comissió Europea només va permetre la introducció d'aquests controls perquè consideraven que hi havia un risc significatiu d'una 'completa desestabilització del sector financer'. I en el cas de Grècia, la Comissió va donar permís també per a fer-ho per la mateixa raó.
—Quina és la situació de les arques gregues?
La situació de la tresoreria del govern grec és molt delicada. Ja ha dit que no podria fer el pagament del deute pendent amb l'FMI. Però s'havia compromès a pagar, per valor de 2.200 milions, els salaris del sector públic, les pensions i els pagaments de la seguretat social amb venciment també al 30 de juny. Però hi ha organismes públics als quals ja s'ha demanat de lliurar els reserves d'efectiu que tinguin. El batlle de Salònica, la segona ciutat del país, s'hi ha compromès, però els d'altres pobles i ciutats s'hi han negat.
—La importància del 20 de juliol
És molt difícil de predir què passarà la setmana vinent a Grècia, després del resultat del referèndum. En el cas que Grècia finalment aconseguís una pròrroga del rescat fins després del referèndum, el 6 de juliol, i que en la votació guanyés el sí a les condicions que posa la troica, caldrà estar atents al 20 de juliol. Aquell dia hi ha el venciment del deute amb el BCE per 3.500 milions d'euros. Si Grècia no pogués pagar, quedaria sense poder disposar de l'assistència del BCE i això afectaria directament la solvència dels bancs grecs.
—L'impagament pot portar a la sortida de l'eurozona?
Ara per ara cap país no ha sortit de l'eurozona, i, com que no hi ha precedents, no se sap massa bé com es podria esdevenir en el cas de Grècia. Sembla clar que si en el referèndum de diumenge sobre l'aprovació per part dels ciutadans grecs de les condicions de la troica per al manteniment del rescat surt guanyador el no, Grècia es veuria abocada a sortir de l'euro. El govern grec insisteix a dir que el referèndum no és sobre la sortida de Grècia de l'euro (l'anomenat Grexit), però tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com el govern alemany l'han plantejat d'aquesta manera.
—Què passaria amb la sortida de Grècia de l'euro?
Amb una situació sense liquiditat i sense capacitat d'obtenir-ne més, el govern grec s'arriscaria a un impagament forçat dels seus deutes. I això podria acabar portant Grècia fora de l'euro. Desenes de milers de milions d'euros s'han retirat de comptes privats i de negocis, i els controls de capital han deixat els grecs sense poder retirar quantitats importants de diners. La BBC cita declaracions del professor Iain Begg, de la London School of Economics: 'Un impagament forçat s'esdevé quan les arques són buides; deixes de pagar els treballadors i dus que s'utilitzen tots els recursos per pagar les factures dels hospitals'.
Amb la sortida de l'euro Grècia tornaria a la divisa anterior, al dracma, i segons l'analista consultat per la cadena britànica, patiria una immediata devaluació i una inflació, amb risc d'una crisi bancària. I la desocupació podria augmentar. Però també hi ha economistes que consideren que el retorn al dracma acabaria beneficiant a la llarga l'economia grega. Un d'aquests és Paul Krugman, premi Nobel d'Economia, que en un article al New York Times diu que ell votaria no en el referèndum de Grècia. Krugman critica que la troica vulgui fer aplicar al govern grec les mateixes polítiques d'austeritat dels últims cinc anys, opina que tot plegar és una maniobra per fer fora el govern de Syriza i sosté que la sortida de Grècia de l'euro no seria pas tan mala notícia: considera que la devaluació del dracma no comportaria pas una situació més caòtica que l'actual i 'aplanaria el camí per a una eventual recuperació, tal i com ha passat en molts llocs i en moltes ocasions.'
Font: Le Monde i BBC
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada