El Sinn Féin promet reconèixer una Catalunya independent si governa Irlanda

 

 

GOVERN

 

 

La líder del partit dona suport a Aragonès per pactar un referèndum: "Els catalans han de poder decidir"  

 

La presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant una roda de premsa conjunta Data de publicació: divendres 24 de febrer del 2023, 15:28 Localització: Dublín Autor: Oriol Bosch

Vicenç Pagès

24/02/2023 16:19 

 

 

El Sinn Féin ha promès que si governa Irlanda estarà disposat a reconèixer una Catalunya independent “si així ho decideixen els catalans” i, tal cas, ha defensat que “hauria de formar part de la Unió Europea”. “Sóc una demòcrata, qualsevol decisió que prenguin la respectaré”, ha dit la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, després de reunir-se a Dublín amb el president del Govern, Pere Aragonès. 

 

Ara bé, la cap de l’oposició a Irlanda creu que els esforços s’haurien de centrar ara a acordar “com els catalans” decideixen sobre el seu futur. En aquest sentit, ha donat suport a Aragonès i ha defensat que un referèndum és la manera més “democràtica, justa i sensata” per mantenir “la cohesió social”. “D’una manera o una altra, els catalans han de poder decidir”, ha insistit per defensar del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès / ACN

 

 

 

Aragonès avisa: “El conflicte no ha acabat”

Torra assegura que una Catalunya independent hauria respost de manera “més àgil, adaptada i ràpida” a la pandèmia

Quim Torra: “Hauríem pogut fer més, tot allò que nosaltres hem demanat a l’Estat”

Agències 06/05/2020

El president de la Generalitat, Quim Torra, arriba al Parlament protegit amb una mascareta. Imatge del 24 d'abril de 2020. (Horitzontal)

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que una Catalunya independent hauria respost de manera “més àgil, diferent, adaptada i ràpida” a la pandèmia del coronavirus. Durant la inauguració de la Llotja Virtual -jornades empresarials de la Cambra de Barcelona dedicades a la reactivació de l’economia després de la crisi de la covid-19-, Torra ha resumit que si Catalunya fos independent hauria fet “tot allò que ha demanat a l’Estat que fes”. El president del Govern també ha exigit a Madrid que ingressi la primera part dels 16.000 MEUR corresponents “el més aviat possible”. Per altra banda, Torra ha apuntat que el sistema sanitari està ara al 100% de l’ocupació dels llits d’UCI en situació “normal” d’abans del coronavirus.

“Des del Govern exprimirem totes les nostres competències. És aquí on hem trobat a faltar les eines que ens proporcionaria ser un estat. Hauríem pogut fer més, tot allò que nosaltres hem demanat a l’Estat que fes”, ha asseverat el president, durant la inauguració telemàtica de l’acte. Torra també ha insistit

Una Catalunya independent necessitarà el seu propi exèrcit

DEFENSA







Dorcha Lee
Foto: U.S. Army
Barcelona. Dijous, 10 d'agost de 2017

Un ciutadà qualsevol entén la necessitat de tenir una policia, però potser li costa d'entendre per què un estat pacífic ha de tenir un exèrcit. Això és perfectament comprensible si mai no ha tingut experiència personal dels horrors de la guerra, o si la defensa nacional no està inclosa integralment en els programes d'educació cívica a l'escola, com sembla ser el cas de Catalunya.



A Catalunya, l'antipatia actual cap a tenir un exèrcit té les arrels en els foscos anys de la Guerra Civil de 1936-1939 i les seves seqüeles. Aquesta antipatia està dirigida especialment a l'Exèrcit espanyol i també ha donat lloc a un sentiment antimilitar més ampli, més general, entre els catalans. No seria el cas d’altres països com Suècia, on el manteniment d'un exèrcit eficaç és àmpliament acceptat com un factor clau en la preservació de la pau durant més de dos-cents anys.



Però, per què tenir un exèrcit? La resposta simple és que tots volem la pau i la llibertat. La llibertat mai no és, per desgràcia, gratuïta, i el món mai no ha estat veritablement en pau. La dura realitat de la vida és que tots els Estats necessiten forces armades per preservar la pau i evitar la guerra. D'altra banda, la lliçó permanent de la història és que aquells països que no tenen forces armades per

La UE reconeix que haurà d’involucrar-se si Catalunya és independent

PAÍS - PRINCIPAT

Juncker diu que la Comissió no pot romandre ‘neutral’ en cas d’independència 

Per: Josep Casulleras Nualart

14.07.2017  14:00

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, reconeix que la independència de Catalunya no seria un fet ‘neutral’ en relació amb els tractats de la UE. És a dir, que s’hi hauria d’involucrar d’alguna manera. És la resposta per escrit que ha donat Juncker a l’eurodiputada espanyola Beatriz Becerra (ex-UPyD i ara independent al grup ALDE), que li demanava què faria la Comissió en cas d’independència i quin seria l’estatus de Catalunya dins de la UE.

Juncker ha repetit la posició expressada unes altres vegades per ell mateix sobre aquesta qüestió, dient que ‘no és funció de la Comissió d’expressar una posició sobre qüestions sobre l’organització interna dels estats membres’. I afegeix: ‘Sobre possibles situacions, com la separació d’una part d’un estat membre o la creació d’un nou estat, aquestes no serien neutrals en relació amb els tractats de la UE’. I indica que ‘la comissió recorda que el procés per a l’accés dels estats a la UE ha de complir les normes i procediments prevists als tractats’. Ací podeu llegir la resposta en anglès, i ací en castellà, que aquesta vegada no ha estat manipulada com sí que va passar el 2015, poc abans del 27-S.

És una resposta molt semblant a la que va donar José Manuel Durao Barroso quan era president de la

Alarma al PP per la presidència de la UE d’Estònia i el reconeixement d’una Catalunya independent

PAÍS - PRINCIPAT

El PP pressiona directament els principals dirigents estonians 'en cas que es produeixi' un referèndum o una declaració d'independència 

Fotografia: ACN

Per: Redacció / ACN

30.05.2017  15:12

El PP ha exigit ‘fermesa’ al govern d’Estònia en contra del procés d’independència de Catalunya. El portaveu del PP espanyol i vicepresident del grup popular europeu a l’Eurocambra, Esteban González Pons, ha explicat els plans de la Generalitat de convocar un referèndum i la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència en una reunió a Tallin amb el primer ministre d’Estònia, Juri Ratas, la presidenta del país, Kersti Kaljulaid, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i els líders dels grups parlamentaris europeus. Estònia assumirà l’1 de juliol la presidència de torn de la Unió Europea. La setmana passada una delegació de diputats i eurodiputats estonians es va entrevistar a Barcelona amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El popular González Pons ha exigit als representants del govern estonià que ‘expliquin la realitat a què s’enfronta Catalunya’ recordant que ‘si un territori surt unilateralment de l’estat al que pertany queda automàticament fora de

El suport del Barça al referèndum és notícia a tot el món

SOCIETAT - ESPORTS

Us oferim els enllaços a diaris que en parlen i analitzen quin seria el futur del Barça en una Catalunya independent 

Per: Redacció 

08.05.2017  17:30

Mitjans diversos de tot el món s’han fet ressò del suport del FC Barcelona al referèndum d’independència. Aquesta vegada, com era previsible, es destaca molt la presència de mitjans esportius. Ací en teniu alguns dels principals enllaços:



–Barcelona supports vote on Catalan independence (USA Today)


–Le Barça en faveur de l’indépendance de la Catalogne (L’Equipe. França)


–’More than a club’: Barçelona back ‘illegal’ Catalan independence vote (NewsTalk. Irlanda)


–Barcelona apoia referendo para independência da Catalunha (Globo. Brasil)


–Le Barça favorable à un référendum sur l’indépendance de la Catalogne (Europe1. França)


–Catalan independence referendum receives the backing of FC Barcelona (The Journal. Irlanda)


–França, Liga Ibérica, torneio com nanicos: os caminhos do Barcelona se Catalunha virar independente. ESPN (Brasil)


–Barcelona supports vote on Catalan independence. (Miami Herald)


–Barcelona football club backs Catalan independence referendum (International Bussiness Journal. Regne Unit)


–Barcelona give backing to Catalan independence referendum (Daily Star. Líban)


–Barcelona give backing to Catalan independence referendum. (France24)


–Espagne: Le Barça soutient un référendum sur l’indépendance de la Catalogne (20 Minutes. França)


–Le FC Barcelone se prononce en faveur de l’indépendance de la Catalogne. (360. Marroc)


–Il Barça si schiera: ‘Referendum per l’indipendenza della Catalogna’ (La Stampa. Itàlia)


–Barcelona chce referendum niepodległościowego w Katalonii (WP. Polònia)


–Football: Barcelona give backing to Catalan independence referendum. (Mena FN. Oman)


–El FC Barcelona apoya referéndum sobre independencia de Cataluña (El Universo. Equador)


–Barcelona back Catalan independence referendum. (Punch. Nigèria)


–Le Barça en faveur de l’indépendance de la Catalogne. (France Football)


–Il Barcellona si schiera e appoggia il referendum indipendentista catalano (CalcioMercato. Itàlia)


–Barcellona: pieno appoggio all’indipendentismo catalano (StadioSport. Itàlia)







Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-suport-del-barca-al-referendum-fa-noticia-arreu-del-mon/ 

 

L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE

PAÍS - PRINCIPAT

Analitzem les opcions d'un estat independent si decidís que no vol integrar-se al projecte comunitari com a estat membre 

Logotip: Bloc Spain Crisis.

Per: Redacció 

20.04.2017  11:05

En l’editorial d’avui de Vicent Partal, el director de VilaWeb es pregunta si ens convindria de repensar la pertinença d’un futur estat català a la Unió Europea. Arran de l’entrevista amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent, s’obre la reflexió a les alternatives a les institucions comunitàries, com l’EFTA, un acord bilateral amb la UE o acords de comerç o unions duaneres amb tercers estats. A continuació detallem totes aquestes opcions i les seves característiques.

—Què és l’EFTA?
—L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.

—Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?

Sergi López: ‘Catalunya independent i que Espanya peti d’alegria’

ENTREVISTA

Entrevista a l'actor, que ara torna als teatres per reestrenar 'Non Solum' i '30/40 Livingston' 

L’actor Sergi López

Per: Redacció 

09.04.2017  22:00

L’actor Sergi López (1965) torna als teatres de Catalunya per reestrenar dues obres que fa anys que fa rodar: Non Solum i 30/40 Livingston es podran veure al Teatre Poliorama de Barcelona. Per parlar-ne, López rep VilaWeb dins el camerino del teatre i, ple de vitalitat, s’aixeca, actua, riu i es posa seriós durant més de quaranta-cinc minuts que recordarem. És un home reconegudíssim a l’estranger (és l’únic actor de cinema no francès que ha guanyat el Cèsar, per exemple) i també és un home fortament polititzat. Va tancar les llistes de la CUP a les eleccions del 27-S. L’entrevista, doncs, no tracta pas de teatre i prou.




—Les obres que feu, les reestreneu a Europa, l’Amèrica del Sud, etc. Hi ha diferències entre el públic?
—Sí que n’hi ha. Aquí tinc la sensació que la gent em coneix, també més personalment. El de la CUP, els Pastorets, mig pagès. A França em coneixen més del cinema i em tenen més respecte. Com més al sud, el públic reacciona més intuïtivament. De seguida hi ha rialles. A París, quan començava el Non Solum, que és un començament de vodevil barat, no reia ningú, tu. La segona brometa, res. Collons. I a la tercera, un reia. Un que riu! Però el del costat li salta: Xxxxtttt [riu]. Al nord els costa més d’arrencar i entrar a dins, però quan ho fan i els portes a la penetració anal, o als insults, i vas més lluny, també veus que t’acompanyen més que aquí. Aquí: hosti que divertit! Allà, en canvi, ho lliguen amb Camus i més filòsofs. Em recorden el Jorge Picó, l’home amb qui escric aquestes obres. Un home il·lustrat, universitari, amb carrera. Jo no sóc tan il·lustrat ni culte. Més intuïtiu que res més. La gràcia és que ens inspiréssim mútuament.




—Us he vist treballar en català, castellà, anglès i francès. L’idioma canvia la manera d’interpretar?

L'organització de la campanya del Brexit amenaça l'Estat amb reconèixer una Catalunya independent

Les pretensions espanyoles de fer-se amb la sobirania de Gibraltar indignen els partidaris de sortir de la UE

Torna el «¡Gibraltar español!» en plenes negociacions del Brexit

Redacció | 03/04/2017 a les 18:49h

L'intent d'Espanya per furgar en el penyal de Gibraltar li pot sortir car. La tensió entre Madrid i Londres es dispara i s'acumulen les veus en contra de les apetències espanyoles. Divendres passat, l'organització oficial del vot pel Brexit escometia sense contemplacions contra el govern espanyol des del seu compte de Twitter.

 

El text no pot ser més explícit. Amb una imatge d'una de les grans manifestacions sobiranistes, es

El Nobel d’Economia Joseph Stiglitz avala la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya

ECONOMIA

L'economista nord-americà presenta el seu últim llibre a Barcelona: 'L'euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d'Europa'.

El premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz

Per: Redacció 

07.10.2016  12:19

‘Els països petits poden créixer molt perquè poden adaptar les seves pròpies polítiques’, ha afirmat el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz en una entrevista a Catalunya Ràdio. L’economista nord-americà presenta el seu llibre ‘L’euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d’Europa‘ (Edicions 62) avui a Barcelona. En el seu pas per Catalunya Ràdio, Stiglitz ha assegurat que una Catalunya independent és econòmicament viable: ‘Clarament sí’, ha respost quan se li ha demanat.



Ha afegit que el que el preocupa són més els aspectes polítics que els econòmics.
Stiglitz ha tractat també la situació de l’euro, que és el tema del seu nou llibre. Diu que en el disseny

Terricabras: ‘Israel podria ser dels primers a reconèixer una Catalunya independent’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al filòsof i eurodiputat per ERC, que ens explica com es veu la fase decisiva del procés català des de Brussel·les.

Fotografia: Júlia Tercero.

Per: Josep Casulleras Nualart

19.09.2016  22:00

El filòsof Josep-Maria Terricabras n’ha tingut prou amb dos anys de voltar pel Parlament Europeu com a diputat per ERC per constatar que, de la independència de Catalunya, se’n parla. I força. Però sempre en passadissos o amb la veu baixa. Perquè la posició oficial de les institucions comunitàries és de defugir el conflicte. Terricabras està convençut que en el moment del xoc final, que es podria desencadenar, segons que diu, per l’aprovació de la llei de transitorietat al parlament, la reacció d’Espanya farà actuar la UE com a mediadora, per a un referèndum o per a negociar la separació de Catalunya. I si això acaba passant, diu, hi ha uns quants estats europeus (i algun de no europeu) que no trigaran pas gaire a reconèixer el nou estat.



—Què en pensen a la UE de les diades multitudinàries de l’Onze de Setembre?

El Govern prepara els impostos d’una Catalunya independent

FULL DE RUTA

Abans del novembre s’impulsarà la llei general tributària per definir els tributs d’una eventual república.

NÚRIA ORRIOLS Barcelona Actualitzada el 05/09/2016 00:00

El vicepresident, Oriol Junqueras, amb de la directora de l’ATC, Teresa Ribas, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. / C. CALDERER

Una de les potes clau de la transició cap a la independència és la Hisenda pròpia. Ara per ara, la conselleria del vicepresident, Oriol Junqueras, es dedica a desenvolupar totes les competències autonòmiques que fins ara no s’havien desplegat -altres comunitats autònomes tenen agències tributàries amb més múscul- però també treballa de cara a una eventual desconnexió amb Espanya. Segons fonts del departament, el Govern prepara el marc legislatiu de què hauria de disposar el sistema tributari d’una República Catalana i abans d’acabar l’any -segons avancen les mateixes fonts a l’ARA- s’impulsarà la llei general tributària. El seu objectiu és definir el sistema d’impostos en una Catalunya independent (l’IRPF, l’IVA, l’impost de societats o els tributs que es decideixin establir) i els seus tipus. El més probable, segons fonts consultades, és que tiri endavant abans del novembre en el marc de la ponència conjunta sobre Hisenda pròpia de Junts pel Sí i la CUP al Parlament.

Aquesta nova legislació se suma a la proposició de llei que van registrar els anticapitalistes i la coalició entre CDC, ERC i independents a principis de juliol sobre el Codi Tributari de Catalunya, que inclou els llibres primer, segon i tercer en relació a l’administració dels organismes tributaris. A diferència d’aquesta primera proposició de llei, que encara se cenyeix al marc autonòmic, la llei general tributària ja formaria part de

Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

LAURA SERRA Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 16:13

CULTURA

200 professionals de la llengua –com Jaume Cabré, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Cardús o Joaquim Arenas– signen un manifest que denuncia "el miratge del bilingüisme social" i reivindica "la restitució del català com a llengua territorial de Catalunya".

Els actes de defensa del català són habituals. A la foto, un lip dub al centre de Barcelona. / FRANCESC MELCION

Manifest sobre la llengua en la futura República Catalana

Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després d'un any i mig de feina, presentant en societat  un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.

La constitució catalana

El primer ministre canadenc no descarta reconèixer una Catalunya independent

Última actualització Dimecres, 9 de març de 2016 13:30 h

Justin Trudeau diu que el procés català s'ha de prendre de manera molt seriosa.

 

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau

 

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha deixat a l’aire un possible reconeixement de Catalunya com a estat independent per part del seu estat. En una entrevista concedida al Huffington Post, ha dit es donés la situació, “prendria una decisió després d’estudiar cada cas”. Trudeau no s’ha volgut mullar en excés, ja que ha dit que dependria del que fes la comunitat internacional i Espanya, però sí que ha volgut evitar descartar un No al reconeixement català. 

"El procés català s'ha de prendre de manera molt seriosa"

En qualsevol cas, a preguntes de l’edició en castellà del diari digital nord-americà sobre el procés, ha dit que “s’ha de prendre de manera molt seriosa”. El cap de l’executiu canadenc ha evitat posicionar-se i ha dit que és una qüestió d’Espanya i de Catalunya, però alhora no ha fet servir la retòrica que el govern espanyol ha difós per les vies diplomàtiques oficials sobre la presumpta il·legalitat del procés i la importància de la Constitució Espanyola.

Québec i Catalunya no són comparables

El Barça d'una Catalunya independent podria jugar una lliga europea

Última actualització Dijous, 3 de març de 2016 12:05 h

La lliga espanyola passaria a ser secundària, així que seria menys rellevant si els blaugranes en formen part.

Una de les amenaces unionistes per a dissuadir els catalans de la independència més banals però a la vegada influents és la possible sortida del Barça de la lliga espanyola. L’últim a verbalitzar-ho va ser aquest dissabte el president de la LFP, Javier Tebas. Ara bé, la solució a aquesta ‘gran’ preocupació pot ser estèril en el futur: el Barça d’una Catalunya independent podria jugar a una Superlliga europea.

Superlliga europea per substituir la Champions League

El Congrés tanca la legislatura amb un no rotund a la independència de Catalunya

per Xavier Vallbona (Madrid) 20 d' Octubre 2015

PP, PSOE i UPyD rebutgen de pla la proposta d'ERC d'iniciar la negociació del procés cap a la independència.

 

 

 

El Congrés dels Diputats ha expressat aquest dimarts el seu no rotund a la moció presentada per ERC sobre les perspectives del govern espanyol en relació al futur de Catalunya. La iniciativa pretenia que la cambra baixa instés l'executiu de Rajoy a reconèixer la voluntat majoritària dels catalans expressada a les urnes el passat 27 de setembre per esdevenir un estat independent i exigia el seu compromís per negociar el procés cap a la independència. Doncs bé, els diputats de PP, PSOE i UPyD han deixat clar que rebutjaran de pla la proposta impulsada per Joan Tardà. La moció rebrà amb tota seguretat els vots a favor d'ERC de CDC, del PNB i d'Amaiur, i d'alguna formació nacionalista més.

Un empresari vinícola català explica a Bloomberg els beneficis de la independència

Divendres  25.09.2015  13:14

PAÍS

Josep Maria Albet i Noya explica la discriminació que pateixen les bodegues catalanes per part de l'estat espanyol.

Un empresari vinícola català, Josep Maria Albet i Noya, ha estat entrevistat pel prestigiós mitjà nord-americà, Bloomberg, en un reportatge de poc més de dos minuts. Hi explica els avantatges dels quals gaudirà Catalunya si assoleix la independència: ‘Tenim la primera oportunitat després de moltes generacions de construir un país nou: amb noves lleis, amb una nova constitució,… Tot nou. Això és increïble’.

Diu que el seu sector vitivinícola català està molt mal tractat per part de l’estat espanyol i en posa un exemple: ‘Quan vaig a fires de Londres, Nova York o Frankfurt, a tot arreu haig de pagar-me un estand. Tres mil euros. I davant meu hi ha les bodegues espanyoles, que no paguen res. Els ho paga tot el govern espanyol. És un exemple de la discriminació que patim dia rere dia. Estem cansats d’això.’

La Comissió Europea investiga una manipulació en la traducció d’una resposta sobre la independència de Catalunya

Dimecres  23.09.2015  14:08

PAÍS

En la resposta signada per Juncker, a la versió en espanyol es pronunciava contra la independència de Catalunya i l'anglesa diu que la CE no opina sobre afers interns

 

 

La Comissió Europea investiga si el text en castellà d’una resposta del president Juncker a una pregunta del PP sobre la independència de Catalunya va ser manipulat. Ho ha explicar la portaveu de la CE, Natasha Bertaud, que ha dit que la versió vàlida era l’anglesa, responent a una pregunta del periodista Albert Segura. La versió original en anglès de la resposta del president de la Comissió a l’eurodiputat del Partit Popular Santiago Fisas deia que no pertocava a l’organisme europeu de comentar qüestions internes dels estats membres. En canvi, la versió castellana que es va penjar a la web de la Comissió tenia un paràgraf afegit amb unes consideracions contràries a la independència de Catalunya.

Sala i Martín i Galí demanen la dimissió de Linde per després d'amenaçar amb un 'corralito'

Dimecres, 23 de setembre de 2015 12:10 h

El governador del Banc d'Espanya, Luis Maria Linde, corregeix i diu ara que el 'corralito' és "altament improbable, gairebé impossible"

---

ACN- Un grup de sis economistes, entre els quals hi ha el professor de la Universitat de Columbia, i el professor d’investigació i Director de CREI i catedràtic d'Economia de l'UPF, Jordi Galí, han demanat la dimissió del governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, que dilluns passat va amenaçar amb un 'corralito' en cas d'independència. En un comunicat que han fet arribar al diari 'Ara', afirmen que els comentaris de Linde tenen una motivació política i opinen que "entren en conflicte amb la seva missió i poden desestabilitzar tot el sistema bancari espanyol". "Els banquers centrals no han d'influenciar les decisions dels votants, la seva tasca és promoure l'establitat financera", afegeixen. 

 

A banda de Galí i Sala Martín, subscriuen el comunicat el professor d'investigació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica CSIC, Albert Marcet; el professor d'Economia de la London School of Economics, Gerard Padró; i el professor d'investigació CREI i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Ventura.

Per altra banda, Linde ha corregit aquest dimecres les seves manifestacions i ha apuntat que el 'corralito' en una Catalunya independent és "altament improbable". "És molt improbable, jo diria que gairebé impossible. És un risc altament improbable. 

Sala i Martín desmunta les amenaces del Banc d’Espanya en cas d’independència

Dilluns  21.09.2015  12:43

PAÍS

L’economista català, Xavier Sala i Martín, ha respòs a través de Twitter el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, qui ha apuntat que la independència de Catalunya podria derivar en un ‘corralito’ i que els bancs catalans marxarien a Espanya. ‘Si els bancs catalans passen a ser espanyols, com pot ser que es quedin fora de l’euro i sense finançament? O una cosa o l’altra’, ha dit Sala i Martín.

També es pregunta si Linde formula ell mateix aquestes declaracions, les quals cataloga d”incongruents’, o bé rep ordres de Mariano Rajoy. Per acabar, recorda que el Banc d’Espanya va sotmetre Bankia a un test d’estrès i va concloure que era una entitat ‘sana’.