Jordi Palmer Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 18 de maig de 2018
En plena ofensiva de l’espanyolisme contra el president de la Generalitat,
Quim Torra, per una sèrie de piulades considerades com a denigrants cap
a els espanyols en conjunt, l’hemeroteca continua ocasionant malsons a
polítics de totes les ideologies. Si ahir es feien públics uns comentaris de la diputada de Catalunya en Comú Elisenda Alamany criticant
també als espanyols, ara li ha tocat el torn al diputat al Congrés de
Ciutadans Juan Carlos Girauta, que fa quatre anys va admetre que no
sabia trobar cap diferència clara entre el seu partit i la formació
ultra Vox.
En una entrevista al mitjà gallec Compos Times,
publicada al febrer del 2014, Girauta admetia a preguntes del
periodista que “entre UPyD, Ciutadans i VOX no hi trobo diferències”.
“No sabria dir que ens separa d’aquests partits”, considerava Girauta,
en referir-se no només a la gairebé extinta formació unionista de Rosa
Diez, sinó també a la formació d’ultradreta, aleshores i ara
extraparlamentària, Vox.
Organitzada per UPyD, "¿Nacionalismos perpetuos?" se celebrarà a les
dependències de l'Europarlament, en què, suposadament, s'analitza el
creixement dels nacionalismes a Europa
Les estelades van omplir la Meridiana
|
Jordi Borràs
Les dependències del Parlament Europeu acullen dimarts 26 d'abril una conferència
promoguda pel grup de l'Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa
(ALDE) que vincula el desig d'independència a problemes psicològics i
fins i tot psíquics. L'organització és a fruit d'una iniciativa de
Teresa Giménez Barbat, diputada catalana d'UPyD. Amb el títol "¿Nacionalismos perpetuos?",
Adolf Tobeña, neurocientífic de la Universitat Autònoma de Barcelona i
simpatitzant d'UPyD, pretén explicar les causes del "desplegament
d'entusiasme i fervor, perquè entre la polseguera d'anàlisis econòmiques
i sociopolítiques, destaca l'absència gairebé total de referències als vectors psicològics de fons".
En el web de difusió de la conferència,
s'explica que "és freqüent recórrer a conjectures psicopatològiques"
per explicar el separatisme, com "els deliris transitoris que poden fer
forat en algunes col·lectivitats de manera abrupta o inexplicable. Però
el cert és que ningú no s'ocupa d'aportar dades sòlides sobre aquests desvaris necessitats d'una intervenció psiquiàtrica peremptòria".
L'eurodiputat d'ERC-NECat Ernest Maragall s'ha adreçat per carta a Guy Verhofstadt, eurodiputat belga i president del grup ALDE
-en el que s'inscriuen els diputats de UPyD i Cs, però també CDC- per
expressar-li la seva disconformitat amb l'acte: "Assimila el suport de
la ciutadania catalana al procés d'independència a un problema psicològic i psiquiàtric en una acte que pretén debatre sobre localismes i nacionalismes a Europa", denuncia Maragall.
L'eurodiputat
avisa que les afirmacions que es fan en el text de promoció s'apunten
"arguments psiquiàtrics i psicològics per analitzar el creixement de
determinades idees polítiques, que tradicionalment han utilitzar els règims totalitaris".
L'alt tribunal català resol no admetre a tràmit
les querelles per rebel·lió i sedició que van presentar UPyD i Manos
Lipmias contra Carme Forcadell i els membres de la mesa que van donar
suport a la resolució
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no veu delicte en la declaració de ruptura del Parlament del 9-N,
en entendre que no constitueix un "alçament violent", sinó una
resolució que se cenyeix a l'àmbit parlamentari i que ja va ser
anul·lada pel Tribunal Constitucional.
Dilluns al vespre tres dels candidats que aspiren a ser el primer
ministre d’Espanya van fer un debat televisiu amb una quarta persona que
de moment no és candidata, però que les males llengües diuen que aspira
a ser-ho. El primer ministre en funcions, segons que sembla, era al
Coto de Doñana, mirant-s’ho en pijama del llit estant, i deixà lloc a la
vice-presidenta, Sáenz de Santamaria.
A la televisió no hi havia, doncs, Mariano Rajoy, que és qui té més
punts per a guanyar les eleccions, segons que expliquen les enquestes.
Sí que hi havia Pedro Sánchez, que en teoria seria l’altre aspirant a
guanyar-les, però això, a hores d’ara, és molt en teoria. Perquè a la
pràctica no sembla viable que el PSOE siga el primer partit de cap
manera i fins i tot hi ha enquestes que anuncien que caurà a un insòlit
tercer lloc, darrere de Ciutadans. Albert Rivera hi era també. Molt
nerviós, però hi era. I el quart era un Pablo Iglesias que, per més que
parle de remuntades, sap que no guanyarà ni serà president del govern i
que és molt lluny d’aquelles enquestes que fa un any el situaven a la
Moncloa.
"És una qüestió de demòcrates contra colpistes", diu Andrés Herzog, que es reunirà dimarts amb Rajoy.
Andrés Herzog i Ramon Marcos, a la sortida del Tribunal Suprem (EFE)
UPyD demanarà aquest dimarts al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que suspengui totes les transferències de fons a Catalunya,
mentre no s'hi garanteixi la lleialtat constitucional i la democràcia
perquè els espanyols "deixin de finançar la independència".
UPyD ha presentat aquest dimecres una querella criminal davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la president de
la Mesa del Parlament, Carme Forcadell, i els diputats Jordi Turull,
Marta Rovira, Antonio Baños i Anna Gabriel, això com ‘qualsevol altre
persona física o jurídica que pugui ser responsable dels fets’ per un
suposat delicte de ‘conspiració per cometre sedició’. La formació
d’Andrés Herzog demana al jutge que adopti mesures cautelars de ‘presó
provisional incondicional’ per als querellats i els prengui declaració, a
més de demanar al Parlament de Catalunya que li remeti l’escrit de la
proposta de resolució d’inici del procés d’independència que han
registrat Junts pel Sí i la CUP.
PP, PSOE i UPyD rebutgen de pla la proposta d'ERC d'iniciar la negociació del procés cap a la independència.
El Congrés dels Diputats ha expressat aquest dimarts el seu no rotund a
la moció presentada per ERC sobre les perspectives del govern espanyol
en relació al futur de Catalunya. La iniciativa pretenia que la cambra
baixa instés l'executiu de Rajoy a reconèixer la voluntat majoritària
dels catalans expressada a les urnes el passat 27 de setembre per
esdevenir un estat independent i exigia el seu compromís per negociar el
procés cap a la independència. Doncs bé, els diputats de PP, PSOE i
UPyD han deixat clar que rebutjaran de pla la proposta impulsada per
Joan Tardà. La moció rebrà amb tota seguretat els vots a favor d'ERC de
CDC, del PNB i d'Amaiur, i d'alguna formació nacionalista més.
Les paraules de Barack Obama desitjant una “Espanya forta i unida” en
plena campanya electoral catalana tenen moltes interpretacions, però
també un preu. Concretament la cessió total de la sobirania sobre la
base militar de Morón, a Andalusia, aprovada pel Consell de Ministres el
passat 16 de juliol.
El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic
d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions
autonòmiques catalanes en un reportatgesobre
l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de
potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA.
Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron
haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats,
que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i
tot tenen governs de similar color polític.
No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va
concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de
l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes
de seguretat i defensa renovats amb Washington”.
El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada
en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República
Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel
desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia
incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850
i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer
fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.
Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègicper al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà.
De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la
Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol
al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i
UPyD.
Llavors ningú va vincular les negociacionsa
la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se
esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la
relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la
zona. Només Públicova
relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la
Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la
qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc
sobre la unitat d’Espanya.
PSOE, CDC, UPyD, Esquerra Unida i PNB demanen la dimissió del ministre de l’Interior.
Redacció / Agències
El Ministre de lo Anterior J.Fdez Díaz
L’oposició ha carregat avui en bloc contra el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per donar explicacions
sobre la reunió que va mantenir a finals de juliol amb
l’exvicepresident espanyol i imputat pel cas Bankia, Rodrigo Rato.
Durant la compareixença Fernández Díaz ha justificat la reunió amb Rato
per les “greus amenaces” que rep l’exvicepresident espanyol.
La primera en intervenir després del ministre espanyol ha estat la portaveu d’UPyD al Congrés, Rosa Díez, qui ha qualificat d’"ofensives i patètiques"
les explicacions de Fernández Díaz. Díez creu que la compareixença està
"plena de contradiccions" i ha insistit a demanar la seva dimissió. A
més, ha criticat, entre altres coses, que el ministre hagi afirmat que
va ser una trobada amb "llum i taquígrafs" quan no es va conèixer fins a
tres dies més tard i perquè ho va revelar un mitjà de comunicació.
Des de l'Esquerra Plural, el diputat Ricardo Sixto ha titllat de "milonga"
les explicacions del ministre de l’Interior i ha restat versemblança a
les seves explicacions assegurant que "tuits amb amenaces de mort n'hi
ha a centenars i n'hem rebut tots".
Ha rebut el suport del PP, el PSOE i UPyD al congrés espanyol.
La comissió constitucional del congrés espanyol ha aprovat la llei de
seguretat sense debatre-la al ple. La norma permet a l'estat d'ordenar
la mobilització dels mitjans materials i humans de les comunitats
autònomes, inclosos els Mossos d'Esquadra i les policies locals, per a
'garantir la defensa d'Espanya'. La llei s'ha aprovat amb els vots del
PP i del grup socialista, que han pactat una trentena d'esmenes al text,
i també UPyD. El grup de CDC i d'UDC, ERC i el PNB han criticat la
llei, que consideren una invasió competencial.
La llei, aprovada
amb trenta-set vots en favor i sis en contra, anirà ara al senat. Es
presenta com una norma que garanteix a l'estat espanyol els instruments
adequats per a afrontar els riscs i les amenaces coordinadament, de
manera que pugui disposar els mitjans materials i humans de totes les
administracions, també les autonòmiques i locals per 'garantir la
defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals'.
La norma obliga totes les institucions i autoritats de l'estat a
'assegurar la disponibilitat dels serveis essencials' per a les
finalitats que determinin el govern espanyol i el consell de seguretat
estatal, l'òrgan de coordinació entre les administracions que s'ocupa
dels casos en què la seguretat 'perilli'.
Aquest òrgan podrà dictar les directrius en matèria de coordinació, i
dirigir i coordinar les actuacions de gestió de situacions de crisi. Es
convocaran els representants de les comunitats autònomes 'quan la seva
contribució es consideri necessària'.
UPyD es queixa a Martin Schultz per la inclusió del parlament català en una llista de parlaments dels estats membres.
Martin Schultz, president del Parlament Europeu.
El Parlament Europeu edita unes agendes per als parlamentaris on
s'inclou un apartat amb els contactes dels 28 parlaments dels estats
membres de la Unió Europea. Enguany en l'agenda s'ha inclòs el parlament
català. Com si Catalunya ja fos un estat més de la UE. Fou un error
anecdòtic o un subtil missatge diplomàtic? Sigui com sigui, el fet és
explicat per l'eurodiputat d'UPyD Enrique Calvo a la seva pàgina
de Facebook. En un apunt de començament de setmana, Calvo explica que
va presentar una queixa formal al Parlament Europeu 'complint amb el meu
programa de defensa de la unitat i igualtat dels ciutadans espanyols'.
Rajoy, Iceta, Camacho, Rivera, Díez... en un anunci que l'entitat ha publicat a diaris.
L'entitat espanyolista Societat Civil(Anti) Catalana
(SCC) ha publicat avui en uns quants diaris un anunci a tota pàgina per
a donar les gràcies pel suport explícit rebut de personalitats de la
política, la cultura i la societat espanyola i catalana arran de la polèmica recepció
del Premi Ciutadà Europeu 2014, atorgat per l'europarlament.
Amb el
lema 'Junts i millor. Per una Catalunya oberta en una Espanya de tots',
SCC destaca trenta noms que els han felicitat pel guardó, del president
espanyol Mariano Rajoy al publicista Luis Bassat, passant per
l'ex-president José Montilla, l'arquitecte Óscar Tusquets i el metge
Santiago Dexeus.
El fins ara candidat a la presidència de la
Generalitat per UPyD renuncia a la candidatura i retorna l’acta de
diputat al Congrés.
Cantó abaixa el cap, UPyD inicia el camí de l'abisme
L’actor Toni Cantó, ha renunciat a la cursa per la
Generalitat Valenciana, i a l’acta de diputat al Congrés, després
d’unes setmanes d’agitació al seu partit per la desfeta electoral al
Andalusia. Cantó havia atiat el conflicte a UPyD, amb atacs durs contra
Rosa Díez, a qui li ha reconegut avui, però, haver obert un nou camí que
trencava el bipartidisme quan va arrencar el projecte lila.
En una convocatòria de premsa en un hotel, lluny de la seu de UPyD
València, Toni Cantó ha volgut deixar clar que no marxa a Ciutadans com
s’especulava aquests dies, i ha dit que retorna al món del teatre.
El nou sondeig de Metroscopia, publicat avui per El
País, presenta un Congrés espanyol on s’ignoren les forces que no són
d’àmbit estatal
Fa mesos que el diari El País
presenta una sèrie d’estudis sobre estimació del vot on Catalunya no veu
representada. El rotatiu presenta l’evolució només dels partits d’àmbit
estatal on aquest mes guanyaria Podemos, seguida de PSOE, PP, C’s, IU i
UPyD. Cal anar a cercar a la lletra petita la categoria “Otros +
blanco” que suma més que IU i UPyD junts, per a tenir una idea molt
difusa de quina representació podrien tenir, sense desglossar, la resta
de formacions d’àmbit no estatal.
El País presenta avui el que podria ser l’enquesta d’estimació de vot
d’un Estat espanyol ja sense Catalunya. En aquesta només hi són comptats
els següents partits d’àmbit estatal: Podemos (22,5%), PSOE (20,2%), PP
(18,6%), Ciudadanos (18,4%), IU/ICV (5,6%) i UPyD (3,6%). Els partits
catalans com ara CiU o ERC, com també d’altres com PNV, Amaiur o el BNG,
estan aglutinats en la categoria “Otros + Blanco”, sense desglossar ni
més especificacions.
El PP ordena al seus dirigents que quan parlin de
la formació de Rivera ho facin en català per situar el partit com a
formació catalana sense projecte a Espanya
Segons un article d’El País,
el PP vol fer front al possible creixement del partit de Rivera que si
va més enllà d’ocupar l’espai a UPyD podria perjudicar el resultats del
populars i ha decidit jugar al carta d ela catalanofòbia que tan bons
resultats ha donat tradicionalment als partits espanyols.
En aquest
sentit l’estratègia passa per citar el partit de Rivera en català per
tal d’identificar Ciudadanos com un partit català sense projecte a
Espanya. Malgrat que Ciudadanos ha decidit de fa temps arraconar el
terme Ciutadans, i el seu web, facebook i Twitter són en castellà, el PP
jugarà la carta de la catalanofòbia. La paradoxa és que Rivera pot
acabar sent víctima d’allò que durant tant de temps ha conreat.
La resolució aprovada pel plenari del congrés, aquest dissabte,
amb l'assistència de 500 delegats de més de 61 partits d'arreu d'Europa,
fa referència a la gran mobilització ciutadana del 9-N, tot posant de
manifest el seu èxit, i lamenta que partits polítics espanyols (UPyD)
presentin querelles contra el president català.
El Congrés demana per unanimitat al govern espanyol
que reconegui l'Estat palestí en el marc d'un procés de pau, però amb
tants matisos que ha quedat com paper mullat
Madrid (ACN).- El Congrés dels Diputats ha aprovat
aquest dimarts una proposició no de Llei del Grup Socialista que insta
el govern espanyol a reconèixer l'Estat palestí. L'aprovació ha estat
fruit de l'acord entre les dues principals formacions espanyoles, el PP i
el PSOE, en un text que s'alinea amb la iniciativa de la Unió Europea
per pressionar Israel a trobar una solució pactada per a l'establiment
de dos estats.
Hi ha votat a favor totes les formacions, malgrat que
algunes, com ERC i ICV, han vist decaure les seves esmenes que
reclamaven un posicionament més clar contra l'ocupació de territoris per
part d'Israel, o d'UPyD, que demanava una condemna "més clara" del
terrorisme.
Text rebaixat, esmenat, un paper mullat més, típic de la diplomàcia espanyola
UPyD aïllada a l'Eurocambra per intentar criticar
la reconciliació a Irlanda del Nord. Fonts del partit de Rosa Díez
atribueixen a l’"inexperiència" de la seva diputada la polèmica
generada
Brussel•les (ACN).- Aïllament d'UPyD al Parlament
Europeu, que aquest dijous ha impedit a la seva eurodiputada Maite
Pagazaurtundúa criticar la reconciliació en el procés de pau a Irlanda
del Nord. Més de 40 parlamentaris, sobretot del seu propi grup, el de
l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), s'han aixecat
del escó per impedir que la diputada intervingués en el ple per reclamar
que "s'evitin les polítiques d'impunitat" en la resolució de qualsevol
conflicte violent a la UE. Ciutadans donava suport a UPyD, però
l'Eurocambra no ha acceptat la seva esmena i ha aprovat a mà alçada,
pràcticament per unanimitat i amb suport de tots els grups, una moció
que demana diàleg als nord-irlandesos.
Intolerància reincident
Aquest no és el primer
cop que el partit de Rosa Díez aixeca polseguera a Brussel•les: fa un
mes, la CDU alemanya li va exigir que es disculpés per haver comparat el
procés sobiranista a Catalunya amb el nazisme. "Qualsevol polític
alemany hauria de dimitir immediatament si fes servir aquest
llenguatge", li va retreure el partit de Merkel a la també eurodiputada
Beatriz Becerra.
Els liberals europeus han deixat sols UPyD i Ciutadans.
Rosa Díez havia demandat el president català, De Gispert i quatre membres més de la mesa del Parlament
Bernat Vilaró
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat, per falta de competència,
la querella plantejada per UPyD contra el president de la Generalitat,
Artur Mas, i varis membres de la mesa del Parlament perquè les conductes
denunciades per la consulta del 9-N s'han desenvolupat en l'àmbit de
Catalunya.
La querella de la formació que lidera Rosa Díez anava dirigida contra Mas per prevaricació, malversació, desobediència, usurpació i delictes electorals,
i contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a més de quatre
membres de la mesa de la cambra per possible desobediència.
L'alt tribunal assenyala que les conductes de l'objecte de la querella i
posteriors ampliacions s'han desenvolupat en l'àmbit de Catalunya, i
que les repercussions o transcendència no alteren la realitat. Així,
recorda que l'Estatut estableix que "correspon al TS de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació i processament del president i els seus consellers" sobre actuacions en territori català.
Els acusa de desobediència, prevaricació i omissió de perseguir delictes
Artur Mas
El portaveu d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD)
a Catalunya i membre del consell de direcció del partit, Ramon de
Veciana, ha presentat avui a primera hora al jutjat de guàrdia de
Barcelona una denúncia contra el president de la Generalitat, Artur Mas,
per organitzar el procés participatiu d'avui. La denúncia també s'estén
a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller d'Interior,
Ramon Espadaler, per permetre que la votació es faci en centres
educatius públics i per no instar els Mossos d'Esquadra a complir les
resolucions del Tribunal Constitucional espanyol que impedien la
consulta alternativa.
UPyD considera que
el president i els dos consellers poden haver comès els delictes de
desobediència, prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes.
