El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 30 de juny de 2017
El referèndum d’independència no serà l’única previsió a l’agenda
catalana del dia 1 d’octubre. Paral·lelament, es duran a terme dues
jures de bandera per a civils a municipis de Girona i a Lleida, segons
avança El Confidencial Digital. La jura de bandera a Lleida se
celebrarà a l'acadèmia de suboficials de l'Exèrcit de Terra, situada al
municipi de Talarn. En el cas de Girona, es farà al castell de Sant
Ferran, a Figueres.
Aquests actes, organitzats periòdicament pel Ministeri de Defensa
arreu d’Espanya, consisteixen en una parada militar on el cap de la
unitat de Terra, l’Armada o l’Exèrcit de l’Aire prenen el jurament dels
civils. "Espanyols! ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor
complir la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, amb lleialtat
al Rei i, si cal, donar la vida en defensa d'Espanya?", pregunta el cap
militar. "Sí, ho fem!", responen.
L’última jura de bandera que s’ha celebrat a Catalunya va ser el
passat 20 de maig a la caserna del
Les paraules de Barack Obama desitjant una “Espanya forta i unida” en
plena campanya electoral catalana tenen moltes interpretacions, però
també un preu. Concretament la cessió total de la sobirania sobre la
base militar de Morón, a Andalusia, aprovada pel Consell de Ministres el
passat 16 de juliol.
El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic
d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions
autonòmiques catalanes en un reportatgesobre
l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de
potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA.
Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron
haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats,
que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i
tot tenen governs de similar color polític.
No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va
concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de
l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes
de seguretat i defensa renovats amb Washington”.
El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada
en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República
Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel
desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia
incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850
i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer
fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.
Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègicper al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà.
De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la
Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol
al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i
UPyD.
Llavors ningú va vincular les negociacionsa
la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se
esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la
relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la
zona. Només Públicova
relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la
Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la
qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc
sobre la unitat d’Espanya.
